IN FERNEM LAND

PREPARANT LA RUSALKA


Rusalka segons la producció de Herheim. Teatre de La monaie de Brussel·les

Rusalka segons la producció de Herheim. Teatre de La Monnaie de Brussel·les

La veritat és que per fer aquest apunt m’he rumiat si la preparació tenia que ser sobre l’obra de Dvorák o bé per la proposta escènica de Herheim sobre aquesta òpera, ja que si començo a parlar-vos de sirenes, bruixes, prínceps i maleficis i encanteris, quan s’alci el teló del Gran Teatre del Liceu no entendreu res.

El cas és que després del 16 de gener de 1965 que va ser la darrera vegada que aquesta òpera s’ha representat al Liceu, pocs liceistes actuals l’han vist en directe, a no ser que l’hagin pogut gaudir en un altre teatre i això que tampoc és que sigui una òpera que sovintegi gaire les temporades d’arreu, tot i la seva bellesa. El cas és que aquesta òpera que es va estrenar al Liceu el 21 de febrer de 1924 tan sols s’ha representat 7 vegades al nostre teatre, i quan torna  a fer-ho després de tants anys és amb una producció que quasi res té a veure amb l’obra original, tot i que respecta la dualitat de dos mons antagònics que impossibiliten la història d’amor del conte d’Andersen, La sireneta.

El “full parroquial” que ens envia el liceu ho resumeix així de bé:

L’argument de Kvapil explica la història d’una ondina –nimfa de veu bellíssima que viu a les aigües– que demana al seu pare –el geni de les aigües– que l’ajudi a convertir-se en dona perquè estima un príncep que és, per tant, humà. El geni de les aigües l’adreça a la bruixa Ježibaba, que li promet convertir-la en humana si li regala la seva meravellosa
veu. Rusalka ho accepta i enamora el príncep, però privada de la parla no aconsegueix el seu amor i el príncep opta per una princesa estrangera.
Rusalka ha de tornar a les aigües, condemnada a portar la mort als homes que se li acostin. Només podrà novament esdevenir una ondina, segons la bruixa, si mata el príncep i es purifica amb la seva sang. Rusalka, però, ho refusa. Finalment, el príncep, penedit i enyorat, torna a la riba del llac on habita l’ondina per demanar-li un petó tot i saber que això el matarà. Rusalka el besa, el príncep mor feliç als seus braços i Rusalka desapareix
a les aigües, feliç també de saber-se estimada.
La versió del director d’escena Stefan Herheim recrea l’acció dramàtica: la situa en un barri «calent» d’una ciutat anglesa on Rusalka, prostituta, vol abandonar la seva condició perquè s’ha enamorat d’un soldat. La singularitat d’aquesta versió, però, es basa sobretot en la figura del geni de les aigües, que perd el seu caràcter d’observador distant del drama –tal
com l’òpera reflecteix– per convertir-se en un ésser possessiu i culpable de la dissort de Rusalka. Tanmateix, Herheim manté la dualitat entre el món real i el de la fantasia i constantment fa referències a l’aigua, espai genuí de Rusalka. Els tres actes de Rusalka se centren en els tres moments clau de l’acció: la trobada de Rusalka i el príncep, l’opció del príncep per la princesa estrangera i el retrobament final de Rusalka i el príncep sota les
aigües. Al primer acte, Rusalka deixa la prostitució –i l’assetjament sexual del geni de les aigües, que actua com un marit tòpic– per fugir amb el soldat que encarna la figura del príncep, tot i que, a la fi, Rusalka esdevé una nina inflable com a signe de l’engany que amaga aquest aparent final feliç.
El segon acte se situa al mateix barri, en el clima bigarrat d’un carnaval, amb un capellà i un policia local com a narradors. El príncep i la princesa estrangera són ara un matrimoni convencional, mentre que Rusalka, transvestida de verge prerafaelita, implora poder estimar. L’ànim possessiu del geni de les aigües el du a matar el príncep. Al tercer acte, les ondines castiguen Rusalka per haver abandonat el seu món, i el geni de les aigües,
que ha assassinat la seva dona, destrueix el darrer signe que resta a la ciutat
–una columna publicitària– del món ideal. Només sota les aigües –l’únic espai on això és possible– es produeix l’escena d’amor entre el príncep i Rusalka, mentre que, al món real, el geni de les aigües és detingut per la policia. Una darrera imatge en què una prostituta intenta retenir un client mostra un món real privat definitivament de la possibilitat de canvi.

Sort d’aquesta explicació, tot i que quan jo vaig veure el vídeo d’aquesta producció de la que vaig fer el corresponent apunt (enllaç més avall) i de la que alguns de vosaltres ja vareu opinar al respecte, poc em va importar que s’assembles poc o molt a la Rusalka original de Dvorák i Jaroslav Kvapil. Penso que és un error intentar buscar els paral·lelismes (que hi són) entre el que veiem i el que hauríem de veure, ja que no entendrem res i si en canvi anem assimilant la història proposada per Herheim, possiblement acabem entenent aquest amor impossible entre éssers de dos mons oposats, una dicotomia força habitual en els fils argumentals de les òperes de tots els temps.

Per tant intentaré fer una aproximació sobre la música de Dvorák i la part escènica ja tindrem temps de comentar-la una vegada hagi vist l’espectacle en directa (30 de desembre).

Dvorák va escriure Rusalka entre finals d’abril de 1900 i la va acabar a finals de novembre del mateix any. Va escollir el llibret que el poeta Jaroslav Kvapil havia escrit sense que ningú li hagués encarregat, basat en el contes de fades de  Karel Jaromír Erben i Bozena Nemcova, si bé l’òpera també conté elements que apareixen a La sireneta de Hans Christian Andersen i a Undine de Friedrich de la Motte Fouqué. En tot cas la figura de Rusalka apareix en la mitologia més antiga sempre associada a una nimfa sense ànima que desitja pertanya al món humà per poder estimar com una dona.

A Dvorák el tema el va inspirar de tal manera que aquesta ha esdevingut la seva òpera més celebre i al costat de la nuvia venuda de Smetana, els grans símbols operístics txecs.

Dvorák va emprar tots els recursos possibles per recrear aquest món irreal, fantàstic i oníric, amb una forta presencia de la natura en els actes extrems i també de recrear el món humà i cortesà en l’acte segon. Per tal de donar veracitat musical no va estalviar la seva inspiració melòdica que ens regala veritables perles, més enllà de la preciosa i catàrtica cançó de la lluna que canta la protagonista tot just acabant d’entrar a escena després d’un breu diàleg amb el Geni de les aigües i que ha esdevingut el moment més celebre de l’òpera i una ària extraordinàriament popular.

Escoltem-la per Anna Maria Martínez, provinent de la gala de presentació de la temporada de Chicago de l’any 2009, en un dels vídeos del meu canal de Youtube més visitats i comentats. La versió és esplèndida i està dirigida per Sir Andrew Davis, el mateix director que la dirigeix ara al Liceu.

Dvorák clarament influenciat per Wagner, s’inspira lleument en alguns aspectes tímbrics i quasi diria melòdics, més enllà del paral·lelisme que puguem trobar entre les tres nimfes i el Geni de les aigües, i les filles del Rin i Wotan, i sobretot en l’utilització del leitmotiv, però el fet musical més remarcable és l’aproximació i utilització del folklore txec per recrear els diferents ambients, ja sigui utilitzant un llenguatge directament popular o més impressionista, amb l’utilització mestrívola d’una orquestració suggeridora de misteri, nocturnitat i frondosos boscos envoltant llacs plens de éssers a la recerca de la felicitat terrenal.

El compositor tant utilitza temes del folklore txec, com inspirades melodies pròpies, que jugant amb les tonalitats majors i menors i els leitmotiv, ens identificaran l’amor, la mort i l’estimat en les tonalitats majors, mentre que el sentiment de culpa o de pecat anirà associat a un tema de tonalitat menor. L’elegància de les melodies pròpies que ens descriuen les situacions, llocs i ambients, hàbilment enllaçades amb els temes populars, en una aparent lleugeresa és un dels trets més distintius i originals d’una partitura riquíssima.

Els personatges són molt primaris, esbossos del que podrien haver estat un Tristan i Isolda de l’òpera txeca, però el llibret en aquest sentit és molt poc elaborat i tan sols el personatge de la princesa estrangera té un component més psicològicament complex, si bé resulta massa antipàtica per al públic. Tot i així la gran inspiració musical i melòdica fa d’aquest conte fantàstic una experiència auditiva magnífica i si els cantants principals són de nivell, el gaudi està garantit.

L’estructura dels actes extrems més fantasiosos, i el central molt més terrenal, estan clarament diferenciats per la música que Dvorák va escriure. Al segon acte escriu un duo d’amor entre el príncep i la princesa estrangera, i reserva per l’acte tercer el gran duo d’amor entre Rusalka i al príncep.

Rusalka ha de ser una gran soprano lírica, amb una veu ferma que traspassi la densitat orquestral dels moments més intensos, però també ha de saber jugar amb els sons eteris propis d’una criatura sobrenatural.

El príncep és un tenor líric spinto que ha de seduir per virilitat, passió i una línia de cant elegant. Té moments d’esplèndida expansió lírica.

El Geni de les aigües és un baix rotund que no té gaires intervencions en solitari, però que ha de ser autoritari i temible i la princesa estrangera té una vocalitat a mig camí entre una soprano dramàtica i una lírica spinto. El rol de la bruixa, amb tocs una mica esperpèntics que voregen la comicitat en l’escena abans del epíleg ha de ser interpretat per una mezzosoprano. En alguna ocasió el rol de la princesa i el de la bruixa l’han cantat la mateixa mezzosoprano (en les versions que us proposo al final, Eva Randova a Viena 1987).

L’òpera es va estrenar amb gran èxit el dia 31 de març de 1901 al Teatre Nacional de Praga.

La versió de Herheim, malauradament cal dir-ho, prescindeix d’alguns compasos de música, al menys en la versió del vídeo de La Monaie. Desconec si al Liceu s’ha pactat amb Vogt respectar algun fragment de la seva part, però francament, ara que ens hem d’empassar totes les obres senceres, precisament aquesta que pràcticament és desconeguda al Liceu, penso que l’haurien de respectar en la seva integritat.

Al Liceu tindrem a la magnífica soprano finlandesa Camila Nylund que canta el rol protagonista. Escoltem-la com va cantar “Měsíčku na nebi hlubokém” la cançó de la lluna a Salzburg l’estiu del 2008 dirigida per Franz Welser-Möst

Per fer front al príncep tenim a un tenor tan musical i exquisit com en principi mancat de sensualitat, Klaus Florian Vogt de ben segur semblara més ànima en pena que la Rusalka, però cantarà així de bé la darrera escena del primer acte “Zde mihla se”

I ara l’escoltem al tercer acte que s’inicia amb “Bilá moje lani!” quan el príncep torna al bosc per demanar a Rusalka que el besi sabent que això el matarà, i que finalitza amb el gran duo. Rusalka és la magnífica soprano letona Kristine Opolais. La gravació prové d’una representació a Munic l’any 2010 i la durada del magnífic fragment és de 20 minuts

Escoltem ara l’altre duo, el de l’acte segon entre el príncep i la princesa estrangera, a càrrec d’un pletòric Piotr Beczala, i com al Liceu la princesa de Emily Magge, que no és una soprano dramàtica i en prou feines una spinto, però ho fa prou bé.

Pel rol de Jezibaba el Liceu ha contractat a la mezzosoprano hongaresa Ildiko Komlosi que darrerament i de manera sorprenent ens visita sovint. Malauradament no he trobat cap àudio o vídeo d’aquest rol i per tal d’apropar-vos al personatge grotesc de la bruixa us proposo escoltar la gran escena del primer acte “Čury mury fuk!” per la mezzosoprano (quasi contralt) polonesa Agnes Zwierko. El cantabile de l’orquestra és molt engrescador.

Ara jo us proposo algunes versions complertes de l’òpera que tenen lligams amb la versió que veurem al Liceu i de les que ja heu escoltat alguns fragments

Àudio amb la mateixa Rusalka i la mateixa princesa que al Liceu, Nylund i Magee

Piotr Beczala: Princ
Emily Magee: Cizí knezna
Camilla Nylund: Rusalka
Alan Held: Vodník
Birgit Remmert: Jezibaba
Adam Plachetka: Hajný
Eva Liebau: Kuchtík
Elena TsallagovaStephanie AtanasovHannah Esther Minutillo:Tri lesní zínky
Orquestra de Cleveland sota la direcció de Franz Welser-Möst

 Salzburg 17 d’agost de 2008

Enllaços mp3:

Apunt a IFL: Camilla Nylund i Piotr Beczala: RUSALKA a Salzburg

Àudio amb el mateix príncep i el mateix Geni de les aigües que al Liceu, Klaus Florian Vogt i Günther Groissböck, provinent d’una representació a Munic l’any 2010. La Rusalka d’Opolais és magnífica.

Der Prinz – Klaus Florian Vogt
Die fremde Fürstin – Nadia Krasteva
Rusalka – Kristine Opolais
Der Wassermann – Günther Groissböck
Die Hexe – Janina Baechle
Der Heger – Ulrich Reß
Der Küchenjunge – Tara Erraught
1. Elfe – Evgeniya Sotnikova
2. Elfe – Angela Brower
3. Elfe – Okka von der Damerau
Ein Jäger – John Chest

Chor der Bayerischen Staatsoper
Bayerisches Staatsorchester
Leitung: Tomás Hanus

Enllaços mp3

Vídeo amb la mateixa producció

Direcció musical: Ádám Fischer
Direcció éscènica: Stefan Herheim
Escenografia:Heike Scheele
Vestuari: Gesine Völlm
Disseny de llums: Wolfgang Göbbel
Vídeo:Fettfilm Berlin
Dramatúrgia: Wolfgang Willaschek
Director del cor: Richard Lewis

Rusalka: Myrtò Papatanasiu
El Princep: Pavel Cernoch
La Princessa estrangera: Annalena Persson
Vodnik: Willard White
Jezibaba: Renée Morloc
Dryades: Ekaterina Isachenko, YoungHee Kim, Nona Javakhidze
Caçador i capellà: Julian Hubbard
Un carnisser: André Grégoire
El policia: Marc Coulon

Orquestra simfònica i Cors de la Monnaie
Gravació efectuada al Teatre La Monnaie de Brusel·les els dies 14 i 16 de març de 2012

ENLLAÇOS vídeo:

DISCOGRAFIA RECOMENADA:

  • 1998 DECCA Renée Fleming-Ben Heppner-FRanz Hawlata-Dolora Zajick-Eva Urbanová-Orquestra Filharmònica Txeca-Direcció Sir Charles Mackerras
  • 1987 ORFEO Gabriela Benacková-Peter Dvorsky-Evgheni Nesterenko-Eva Randová-Orquestra de la Staatsoper de Viena-Direcció Václav Neumann. Gravació en directe.
  • 1982 SUPRAPHON Gabriela Benacková-Wieslaw Ochman-Richard Novák-Vera Soukupová-Drahomira Drobklová Orquestra Filharmònica de Praga-Direcció Václav Neumann
  • 1961 SUPRAPHON Milada Subtrova-Ivo Zídek-Eduard haken-Marie Ovcaciková-Alena Miková-Orquestra del Teatre Nacional de Praga-Direcció Zdenek Chalaba

DVD:

  • 2002 TDK Renée Fleming-Sergei Larin-Franz Hawlata-Larissa Diadkova-Eva Urbanova- Orquestra de L’Òpera de Paris-Direcció James Conlon Producció Robert Carsen

Més informació de la Rusalka al Liceu:

Espero que de tot això n’aprofiteu alguna cosa i sobretot que no us perdeu l’ocasió d’apropar-vos al Liceu a veure i gaudir aquesta obra mestra.

23 comments

  1. alex

    Bravo Joaquim, por tu post!
    Estuve en el general del pasado miércoles y creo que la reggia de S.Herheim ( que particularmente, considero muy compleja y hasta a ratos difícil de ser entendida, lo cual no significa que no sea un gran trabajo), va a deparar muchas opiniones contradictorias pero probablemente, sea la más completa de toda la temporada 2012/13.
    Teatralmente y en cuanto a movimientos escénicos y dirección actoral, me pareció notable por todos sus detalles, colorido, etc..etc.., es decir muy pensada aunque puedas no estar siempre de acuerdo con el planteamiento de Herheim.
    Yo que sabeís siempre priorizo la parte vocal y musical ( por cierto, muy bien la orquesta y la dirección de Davis ), lo que más me molestó o

    M'agrada

    • alex

      ….se cortó!..
      decía que lo que más me molestó el miércoles, fue la incomodidad y ciertas posiciones de riesgo que asumen los cantantes ( principalmente, Nylund), en determinadas escenas “colgantes” donde puedes sufrir un accidente.
      Creo que vamos a disfriutar muy mucho, sobre todo con la magnífica intérprete que es Camilla Nylund con una proyección vocal del centro al agudo que impresiona.
      Aunque fue el general, no me gustó nada vocalmente Komlosi ( un auténtico sufrimiento, porque ni es mezzo y su paso al agudo es estrangulado totalmente). Los demás bien, pero Nylund superior!

      M'agrada

      • Si l’orquestra i les veus (en general) funcionen tenim molt guanyat.
        L’escena és molt interessant, però crec que en aquest cas el Liceu (preferències vocals a banda) ha garantit un equip magnífic.
        Però mai s’hauria de permetre que les exigències escèniques retallin la partitura.

        M'agrada

  2. Leonor

    Gracias por el apunte y por las “Rusalkas” que nos ofreces. En fin, algo se saca de no poder asistir, me quedaré con la escucha, aunque me hacía mucha ilusión presenciarla…Quizá no tanta, con este despropósito escénico, desde mi punto de vista. Será coherente con otra historia pero ya ni es ondina ni similar. Me quedo con el audio, el día 27, creo. ¡Saludos,infernems!

    M'agrada

  3. SANTI

    Caram! quanta teca!
    Em baixaré l’àudio de Munic, el de Salzburg ja el tenia.
    És una llàstima no haver pogut tenir a Beczala com a príncenp, a Salzburg està meravellós.
    No m’agrada gaire Komlosi i el Liceu tenia altres opcions, però el repartiment, la direcció musical i la producció no semblen d’un teatre en crisi.

    M'agrada

  4. Elio

    Amb aquesta obra, juntament amb les danses eslaves i la 9a simfonia del mateix autor, vaig entrar per primer cop en contacte amb la cultura txeca, que des d’aleshores em fascina fins a tal punt que vaig intentar (sense massa èxit) aprendre’n la llengua. És lògic doncs que aquest sigui un dels títols que més il·lusió em fa de la temporada i per tant em decepcionaria molt que hi haguessin els mateixos talls que al vídeo belga. Els primers dos actes són quasi íntegres, però al tercer manquen parts importants, que no són en absolut repeticions o moments musicals menors. Qualsevol tenor amb un mínim de dignitat (i el mateix es pot dir del director musical) s’hauria de negar rotundament a eliminar la seva última intervenció que a més és un moment especialment inspirat. Però no és el tenor l’únic afectat, també manca una part important del baix, entre altres coses. Desitjo que al Liceu els talls s’hagin eliminat o com a mínim reduït.

    Joaquim, permet-me que afegeixi una recomanació discogràfica: a spotify he escoltat fragments de l’enregistrament de Glyndebourne amb Bělochlávek i l’esplèndida Ana Maria Martínez. Em sembla una versió molt notable.

    Gràcies per deixar l’audio amb la Rusalka d’Opolais, tenia moltes ganes d’escoltar-la. De totes formes tingueu present que la veu d’Opolais guanya molt en viu i a més és una actriu genial. Tan de bo vingui aviat al Liceu.

    M'agrada

    • També la tinc aquesta, però com que no hi havia cap referent a la producció liceista l’he obviada.
      Efectivament és un versió preciosa i Ana Maria Martínez, que encara no ha debutat al Liceu, fa una Rusalka preciosa.
      Ai els talls! Quan Herheim pot més que Davis i Vogt vol dir que no anem gens bé i malgrat que els Maies es van equivocar, que la fi del món s’albira.

      M'agrada

  5. Jaume T.

    Vull dir, i espero que a algú li faci gràcia, que a l’estrena de RUSALKA al Liceu, el 1924, el director d’escena era el llibretista en persona: Jaroslav Kvapil.
    Atentament
    P.D.: Que ningú no busqui cap videu de la senyora Ildikó Komlósi cantant RUSALKA perquè la debuta.
    Una pregunta que em faig jo tot sol: tant dolents eren els prínceps de les RUSALKA d’aquesta producció a Brussel·les? M’ho pregunto perquè és a qui li escapcen les frases més inspirades.

    M'agrada

    • Benvolgut Jaume, no crec que el problema fossin els princeps, més aviat el Senyor Herheim deu creure que aquests fragments no l’inspiren res en especial. Vogt i Davis no tenen prou força per dir-li JA N’HI HA PROU?

      M'agrada

  6. Josep Olivé

    Possar les mans sobre la partitura això sí que no m’agrada. El que diuen tant Elio com Jaume és preocupant i aqui sí que no es pot dir que són talls acceptats pel compositor o que són fruit de la tradició. En una obra com Rusalka no cola. Dit això, doncs que no em fa por el que espliques en relació a l’escena. Expectant estic, donat que no sé que em passa amb aquesta òpera que sí, que li trobo la música bellísima, però amb caigudes de tensió inexplicables que tallen la progressió dramàtica, i amb personatges (el servent de cuina i el guardabosc) que a més de trobar-los francament prescindibles estan caracteritzats amb una música i una vocalitat risibles, fins i tot vulgars al meu parer, que trencan amb la pretesa trascendencia del conte, i dic pretesa perquè la música i la dramaturgia no aconsegueixen mantenir un caliu dramàtic òptim. És per això que una versió allunyada de la convencional pot millorar (ja ho veurem) aquets aspectes que jo trobo que han estat la raò principal (un altra podria ser l’idioma) de l’inexplicable baixa popularitat d’una obra que conté, sense cap mena de dubte, molts moments preciosos i de gran qualitat musical. I és ben veritat el que diu Santi: producció escènica, direcció musical i cast dignes d’èpoques en que a la crisi ni se la veia, ni se l’esperava.

    M'agrada

    • Doncs Dvorák volia fer una mica com Verdi, en mig de tanta passió màgica, unes quantes escenes còmiques per uns personatges que en lloc de Preziosilla i Melitone, esdevenen bruixa, guardabosc i cuiner.
      A l’acte tercer l’escena que precedeix a la grandiosa escena final és molt discutible i el Sr Herheim va i talla frases del príncep 😯 😯 😯

      M'agrada

  7. Mª Teresa Mir

    Hola Joaquim, he anat a l’assaig de la Rusalka, a mi particularment m’ha agradat molt, opinió poc compartida per una majoria qui eren. Els cantants en general varen estar molt bé,fantàstic la direcció musical d’Andrew Davis.
    Una producció impressionant, dirigida pel sempre discutible Stefan Herheim amb una interpretació escènica dels cantants que no van decebre.
    Naturalment és la meva opinió.

    M'agrada

  8. Rosa

    Joaquim, gràcies com sempre. M’ha agradat molt l’expressió “full parroquial” del Liceu, molt encertada. Només conec l’ària de la soprano, ara, gràcies a tu, podré preparer-me. Jo també hi vaig el dia 30.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: