IN FERNEM LAND

AIX-EN-PROVENCE 2013: RIGOLETTO (Gagnidze, Lungu, Chacon Cruz, Bretz, Lo Monaco;Carsen, Noseda) -vídeo-


George Gagnidze (Rigoletto), producció de Robert Carsen a AIx-en-Provence 2013

George Gagnidze (Rigoletto), producció de Robert Carsen a AIx-en-Provence 2013

L’altre dia us comentava que després d’escoltar aquest Rigoletto que avui us porto en format vídeo, vaig decidir no fer l’apunt, ho recordeu, oi?. De fet el Rigoletto era la solució d’urgència per a un concert sota mínims del que no vaig voler fer llenya , però és que l’àudio d’aquesta producció pertanyent al dia 9 de juliol, no em va agradar.

No és que el dia 12, dia de la transmissió televisiva s’hagués produït el miracle, no, malauradament els principals defectes vocals romanen inalterables i tant George Gagnidze, un Rigoletto complidor que resulta insuficient en la vessant dramàtic-vocal del rol, con Arturo Chacon Cruz, de veu lírica ben idònia però tècnica i sobretot línia, molt millorable, llastren massa uns rols cabdals. Tan sols Irina Lungu que ja ens havia visitat a IFL com a Gilda en una producció torinesa, es capaç d’acompanyar el seu cant amb creativitat, emoció i deliciosa línia vocal.

Què ha canviat per portar aquestes representacions a IFL en format vídeo?, doncs la producció de Robert Carsen, que sent absolutament discutible, encerta de ple en crear un espectacle teatral de primer ordre, impactant i que explica l’essència de la historia amb un acurat treball d’actors i una màgia visual característica dels seus espectacles. La versió és discutible, però en contra del que es pot imaginar per les fotografies, no es traeix en absolut les característiques dramàtiques i psicològiques dels personatges. La part visual és molt potent i provocadora, no ho nego, però en contra del que succeïa en Il Trovatore a Munich, en cap moment he tingut la sensació que em prenguessin el pel amb una diversió gratuïta lluny de la tragèdia que totes dues històries porten adossades, és clar que en el cas de Rigoletto, tant l’obra de Victor Hugo com l’adaptació operística de Francesco Maria Piave, té una vàlua, que Il Trovatore  no té i no hi ha director que hagi triomfat en l’intent, ni el mateix Carsen a Bregenz, situant-la en una plataforma petroliera. En el cas que ens ocupa, ni m’ha semblat una burla, ni una provocació gratuïta, alhora que estèticament he trobat moments gloriosos.

La carpa de circ és un simbolisme, no és un espai físic real, més aviat és l’escenari on el món participa de la burla i la crueltat, amb màscares que serveixen per no mostrar-se com realment són cadascun davant els altres. Una metàfora teatral intel·ligent, penso jo, per tant  ens situem en un món simbòlic i l’escena de la mort de Gilda i el posterior duo final amb el pare ens clarifica  perfectament en el simbolisme teatral que Carsen ens proposa i que tant li agrada, davant el teló i tancant el cercle iniciat amb el preludi que inicia l’òpera..

Carsen afegeix un nu integral del Duca (d’esquena) al final del “Possente amor mi chiama” tan prescindible, com gratuït, tan ridícul com provocador i tan desestabilitzant pel cantant com pel públic. No és que Chacon Cruz sigui un stripper boy de comiat de solteres, però passa, ara bé el dia que el Duca sigui un cantant vocalment idoni però amb un cul monumental, està clar que no es podrà fer l’escena i no m’agradaria pensar que els teatres s’estimaran més fer un casting mirant el cul abans que la veu dels candidats. És obvi que aquest moment no pot posar en risc un espectacle i per tant si en les properes representacions que es facin a  l’Opéra National du Rhin a La Monnaie de Brussel·les, al Bolxoi de Moscou o al Grand Théâtre de Genève, si no és Chacon Cruz el Duca podria ser que el tenor és negués a fer-ho, què passarà?, doncs no es farà, perquè el nu no l’exigeix el guió com deien les actrius en l’època del “destape”, és una bajanada que desmereix un treball esplèndid.

És una llàstima, ja que repeteixo que la producció em sembla molt interessant, molt més treballada i menys  foc d’encenalls que la del MET que hem vist aquesta temporada passada, també amb bones idees, però en aquesta hi ha un curós i intel·ligent treball. Jo us recomano que la mireu sense prejudicis i al final la valoreu. Si no esteu d’acord no passarà res, com sempre, però tindreu arguments suficients més enllà d’unes fotografies fixes que poden desvirtuar absolutament la validesa de l’espectacle.

Un altre punt essencial de la producció és la magnífica, tensa, vertiginosa i dramàtica direcció de Gianandrea Noseda, l’excel·lent director que va deixant mostres de magisteri musical després de cada treball, aquest cop davant de la fastuosa London Symphony Orchestra.

George Gagnidze m’ha semblat voluntariós, amb un intent d’assumir amb detall els imprescindibles recitatius, però quan ha de cantar amb la força i el dramatisme patètic que el rol demana, la veu fa figa, s’arronsa i no omple les amples i llargues frases que Verdi regala als grans barítons. Proves fefaents de que és possible cantar-ho amb convicció i bellesa vocal n’hi ha molts, no us donaré ni pistes per cercar-los, estan a la ment de tothom.

En un moment vibrant com el “Cortgiani, vil razza dannata” amb un acompanyament diabòlicament embogit d’un genial Noseda, ell no és capaç de donar la justa rèplica vocal, hi ha molts altres moments de defallença o potser seria millor dir de no arribar al nivell desitjable, fins i tot del que demana Carsen fent costat a l’escrit per Verdi. Un altre exemple, la seva “vendetta” és ben minsa, al costat d’una Lungu pletòrica.

Arturo Chacón Cruz (Duca) a Rigoletto, producció de Robert Carsen a Aix-en-Provence 2013

Arturo Chacón Cruz (Duca) a Rigoletto, producció de Robert Carsen a Aix-en-Provence 2013

El tenor Arturo Chacón Cruz em va sorprendre en un Hoffmann que vaig portar a IFL ja fa un cert temps (2009). La veu és idònia, ja que és un tenor líric de veu lluminosa, bonica i molt juvenil, però allò que molts ja vam notar a l’any 2009 segueix sense millorar, canta en forte la majoria de frases, no té matisos i les notes agudes tendeix a obrir-les, sense tenir gaire cura de l’emissió i el so bonic. Res a veure amb l’aristocràtica i cínica interpretació dels grans Duca, ell sembla més un pillet de barri, sobretot en la gran escena del segon acte, qui sap si preocupant per l’exhibició que ha d’anar fent mentre es va despullant tot cantant o perquè no dóna més de sí, ja que en la banal i arriscada “La donna è mobile” la canta de manera atropellada i gens distingida, ni en les escales ni en els aguts se n’acaba de sortir, i en el temible quartet, potser el moment més difícil per a ell, no és capaç de distingir-se ni fer gaire justícia, preocupat com està en arribar sigui com sigui, a cops de glotis si cal i de pelvis, als aguts. No domina gaire el legato, quelcom imprescindible si vols cantar a Verdi amb la dignitat que mereix.

Chacón Cruz hauria d’estudiar molt, és jove i si no es deixa temptar gaire, encara hi és a temps.

Irina Lungu (Gilda) a Rigoletto, producció de Robert Carsen a Aix-en-Provence 2013

Irina Lungu (Gilda) a Rigoletto, producció de Robert Carsen a Aix-en-Provence 2013

Magnífica Irina Lungu que desplega recursos, delicadesa lirisme i drama, acompanyat d’un cant sempre variat i creatiu. Deliciós el seu “caro nome”, acompanyat del moment Carsen, dalt d’un trapezi i amb la carpa del circ estelada. En els grans duos amb el pare és menja a Gagnidze amb patatones. M’agrada que el seu cant sigui fàcil i natural tant en l’emissió com en la interpretació. És una soprano d’evolució constant i seguiment obligat.

Correcta el Sparafucile de Gábor Bretz i la germana Maddalena de José Maria Lo Monaco, és estrany que s’anomeni José Maria i no Maria José, però a Itàlia són com són… ja ho veureu que és una noia imponent, més que no pas mezzosoprano.

La verteraníssima Michèle Lagrange és una Giovanna molt creïble, m’enteneu oi?, i entre la resta de comprimaris hi ha un noiet que fa l’usciere que caldrà seguir, i no pas per què canti bé, ans al contrari, per saber com una veu com aquella li donen l’oportunitat de cantar. Atenció a la seva intervenció amb l’aparició amb Monterone, abans de la vendetta, quan diu “Schiudete…ire al carcere Monterone de’!” absolutament irrepetible a la història.

Aquí us deixo aquest Rigoletto que de ben segur pot arribar a fer una llarga corrua de comentaris.

Giuseppe Verdi (1813 – 1901)
RIGOLETTO
Melodramma en tres actes
Llibret de Francesco Maria-Piave, basat en Le Roi s’amuse de Victor Hugo
estrena l’11 de març de 1851 al Teatre La Fenice de Venècia

Rigoletto George Gagnidze
Gilda Irina Lungu
Il Duca di Mantova Arturo Chacon Cruz
Sparafucile Gábor Bretz
Maddalena José Maria Lo Monaco
Giovanna Michèle Lagrange
Il Conte di Monterone Wojtek Smilek
Borsa Julien Dran
Marullo Jean-Luc Ballestra
Il Conte di Ceprano Maurizio Lo Piccolo
La Contessa di Ceprano / Paggio Valeria Tornatore

Chœur Estonian Philharmonic Chamber Choir
Orchestre London Symphony Orchestra

Direcció musical: Gianandrea Noseda
Direcció escènica: Robert Carsen
Dramatúrgia: Ian Burton
Escenografia: Radu Boruzescu
Vestuari: Miruna Boruzescu
Disseny de llums Robert Carsen i Peter van Praet
Coreografia Philippe Giraudeau

Rigoletto, acte 1er escena 1a, direcció escènica Robert Carsen, Aix-en-Provence 2013

Rigoletto, acte 1er escena 1a, direcció escènica Robert Carsen, Aix-en-Provence 2013

ENLLAÇOS VÍDEO

Al final aplaudiments per tothom, també per Carsen, molts aplaudiments per a ell i el gran triomf per a Lungu, Gagnidze i Noseda. Per a Chacón Cruz diria que un “succès d’estime” si hem de ser generosos.

Us deixo el Youtube promocional del festival per començar a fer-vos una idea. En la gravació que us proposo hi ha totes les interessants entrevistes a la mitja part a Carsen i Noseda, sobretot.

41 comments

  1. Ja dius be: s´ha de mirar sempre sense prejudicis i esperar al final per valorar. No sigui que em passi com amb el trovatore de l´altre dia, que amb el que llegia de l´escena estava segur que m´agradaria, i al final em va semblar un castanyot infumable i vaig acabar marejat de tantes voltes i voltes sense sentit a l´escenari.

    M'agrada

    • No et vas atrevir a escriure aquesta valoració en el post corresponent, eh?. Dolent, dolent.
      Per a mi res a veure entre aquest Pagliacletto o Rigoliacci que aquest Trovatore, tot i que la valoració vocal allà és més interessant que aquí.
      No hi ha manera de fer una coseta arregladeta

      M'agrada

  2. Pues lamento tener que discrepar, aunque sea ligeramente.
    La propuesta de Carsen, un director que me ha convencido en muchas ocasiones y al que sigo con interés, no me ha gustado nada de nada. No le he encontrado nada destacable y sí mucha gratuidad provocadora (no sólo por los prescindibles y absurdos desnudos -ya le quisiera yo ver con una Blythe de sra de Ceprano y un Botha o similar de Duca…). Lo del circo está más visto que las ruedas de prensa de Soraya. Y la resolución de determinadas escenas como el cuarteto o el rapto, no me han parecido nada del otro mundo.
    Llegué ilusionado y me marché muy decepcionado.
    De las voces, ni digamos. Gagnidze hace lo que puede el hombre, pero el papel le viene más grande que los pantalones; y Chacón Cruz grigolea y villazonea de lo lindo, un Duca cortísimo e incapaz y absolutamente desconocedor del estilo verdiano. Lungu tuvo sus momentos, pero tampoco me acabó de conquistar (posiblemente en medio de semejante gazpacho era complicado). El Sparafucile, al que tú salvas, me pareció malo, pero rematao.
    Eso sí me alegra que hagas la referencia al “noiet” porque eso sí que fue de traca… Por Alá, síguelo e infórmanos.
    Y no sólo voy a coincidir en el noiet. Sobre todo estoy de acuerdo en Noseda, que fue el único capaz de hacer que mis posaderas resistiesen en el asiento y mi dedo no buscase el mando a distancia. Una dirección emocionante, vibrante y modélica. Lástima que no le acompañase nada de todo lo demás.

    Un abrazo, amic, y gracias por estar siempre ahí.

    M'agrada

    • No es por insistir, pero en la aparición de Monterone con el noiet al frente, estaba yo con la cabeza gacha buscando unos papeles y levanté inmediatamente la mirada asustado. Juro que pensaba que alguien del público estaba protestando por algo en mitad de la platea.
      jajaja… Hay que buscar el youtube como sea… Y su madre estaría tan pagá…

      M'agrada

    • Bueno digamos que como Ceprano nunca necesita una voz de rompe y rasga será fácil encontrar alguien con un tipito, pero Botha ni con la figura de Escassi lo veo de Duca.
      Para mi la solución del circo si que me parece apropiada, máscaras y cutrerío, algo a lo que yo siempre he asociado el mundo del circo, un mundo que me repele, como todo lo que sucede en Rigoletto, y un bufón y un payaso no están tan alejados entre si, aún así no es un reflejo literal, simplemente es un envoltorio grotesto e ingrato. Para mi funcioona a las mil maravillas y los personajes son ellos mismos, no hay traición alguna.
      Pues a mi no me pareció tan malo el Sparafucile, será que lo vi aparente, cosa que mira, siempre alegra la vista.
      Pero el noiet es de traca, me parece la perla de este Rigoletto y da para una tesis. me juego algo que detrás de esta elección debe haber alguna erección.
      En fin amic, a mi me pasó lo mismo, estaba medio distraído y de golpe y porrazo tuve que echar para atrás la proyección (no lo vi en directo) para volver a escuchar ese prodigio.

      M'agrada

  3. alex

    ¿Era RIGOLETTO o más bien Gagnidze – un gritón habitual que no sabe casi ni cantar -, parecía un Canio o un Tonio de PAGLIACCI , por la regia?
    Lo único interesante , el gusto y canto fácil de Lungu, así como la dirección orquestal de Noseda

    M'agrada

  4. SANTI

    Esperava aquest apunt, no en tenia dubte que acabaria sortint.
    Vaig seguir la transmissió de ARTE i el pobre Verdi ja podem dir que en surt ben mal parat d’aquest bicentenari.
    Un festival de tant renom com el de Aix no pot presentar un Rigoletto així, sense les mínimes garanties vocals.
    Una producció no pot ser l’únic motiu de discussió.
    Lamentable Chacon Cruz, molt més que Gagnidze, que tampoc em convenç, i a mi Noseda no em va semblar tan bo, potser el desànim generalitzat que em produïa tot el conjunt, em va afectar en excés.
    La producció és una parida més, Mentre anem donant de menjar a tota aquesta cuxipandi anem matant l’òpera.
    Aquest Rigoletto fa bo el del Met, amb cantants molt més sòlids..

    M'agrada

  5. Quin greu haver-me-la perdut, té molt bona pinta. Llàstima les veus, no s’ho mereix aquesta genialitat de Verdi. Ja saps que aquestes produccions m’interessen i molt, encara que a voltes Carsen o Guth se’ls escapen petites errades. És cert que el tema circ està molt explotat, però pel que veig al video, és molt més coherent que el casino del Met.

    M'agrada

  6. tristany

    Sembla que Verdi no està tenint precisament el seu any, si em permets l’acudit fàcil. De fet només volia saludar. He estat uns dies fora i, as usual, se m’ha girat una feinada de por. Ets -Déu sigui lloat- incombustible. Ja no sé com donar-te les gràcies. I si ho faig en hebreu? Som-hi: תודה

    M'agrada

  7. dandini

    Doncs a mí sí que em va agradar.Robert Carsen és un transgressor light i un grandíssim director d’escena que sap crear una atmòsfera especial ,màgica amb ben pocs elements decoratius.En conjunt un treball molt interessant.Si aquesta proposta escandalitza al públic ,jo diria que no anem be.
    George Gagnidze té problemes en els moments claus
    (mal dia?) pero no m’el puc carregar si em fa viure el personatge intensament.
    Arturo Chacón Cruz és un cantant poc pulit amb una veu interessant sense masses problemes de tessitura i amb una apreciable rauxa llatina.M’agrada la visió d’un Duca de descontrolada libido i actitud ,adicta al sexe i que no es talla ni un pel anant al bordell més cutre de la ciutat ni treien-se els gayumbos en públic.Hores d’ara la imatge d’un Duca elegant una mica a lo Arturo Fernandez em resulta absolutament patètica.
    Consens en la valoració vocal d’Irina Lungu,sens dubte vocalment lo millor del repartiment.
    Excel·lent direcció de Gianandrea Noseda.
    El 1930 el meu avi i la meva àvia no es podien veure despullats.
    El 2013 molesta que el Duca es despulli abans de desvirgar a una adolescent nomenada Gilda que els cortesans han raptat justament per aquesta finalitat.No ho puc entendre…..

    M'agrada

    • No molesta a ningú, dandini. Simplement diuen que una cosa tan absolutament supèrflua i que no aporta res de nou només pot servir al cantant per descentrar-lo i al regista per a que es parli d´ell. A banda del perill de petar a terra que suposa haver de pujar una escala d´esquenes i amb el batí fent nosa… Si només ha faltat que li demanessin fer des d´allà dalt el salto del tigre!!!

      M'agrada

    • Qui ha dit que m’hagi escandalitzat? Ningú.
      El final de la cabaletta és molt gratuït Dandini, molt. Segons la teva teoria a partir d’ara i tenint en compte que a moltíssimes òperes el sexe hi és present de formes més o menys explícites, ja podem començar a veure penjolls i protuberàncies vàries, molta carn d’olla vaja!, ja que quan comenci el Rosenkavalier que millor que veure a Octavian i la Mariscala copulant en pilota picada, es clar que a l’Octavian hauran de posar-li una pròtesis i deixar una samarreta compressora, o la Tosca i en Cavaradossi refregant-se “Davanti la Madonna!” per no parlar de Romeo et Juliette o tantes òperes on s’intueix que el noi i la noia s’ho munten. Llàstima que no tingui cap importància, llàstima que el cul del cantant que interpreti el Duca no té cap rellevància, ni dramàtica, ni sobretot vocal. A la majoria de públic no li cal aquesta aproximació al que succeeix després, però fins i tot si algú té dubtes el llibret ho explica, com tampoc té necessitat de veure el cul del tenor, anant a la platja és molt més fàcil gaudir de vistes naturals, i si la platja és nudista, satisfà totes les exigències.
      Precisament per què ara ja no vivim en una societat repressora i puritana no ens cal segons que. Segurament si el teu avi volia veure pit i cuixa baixava al Paral·lel, com ho feia el meu.
      Finaemnt tens un concepte de l’elegància musical una mica encarcarat. Ho dic per l’Arturo Fernàndez 🙂

      M'agrada

  8. Concep

    No em va agradar, sobretot les veus, la resta ja se sap com van les coses ara, però si els cantants fossin bons no ens fixaríem en tantes coses.
    El pitjor el tenor, està molt verd aquest noi per cantar aquest paper. Aquest és un dels problemes dels cantants, que acceptem massa aviat cantar unes òperes per les que no estan suficientment preparats.
    El baríton com ja heu dit molts, tampoc està a l’alçada i aquest ja no és jove.
    Ella si, però la Gilda no salva un Rigoletto.
    No la guardaré, he començat a fer neteja, no es pot guardar tot.

    M'agrada

  9. Jan

    Pel que he pogut veure, les veus són espantoses!!!! He anat directe a veure directament al noiet, i realment, no es pot entendre d’on coi l’han tret. Deu ser del cor, es deurien haver quedat sense cantant jaja Si no, no ho entenc!!!
    Aquest baríton, espantós. El duca más de lo mismo. I a mí la Gilda… donbcs no em diu res de res, prefereixo la Mosuc per exemple 2000 vegades més.
    De l’escena no en puc dir res, no ho he vist tot, tot i que no m’ha semblat malament. Però prefereixo el xeic àrab del met jajajaja 😀

    M'agrada

    • Del cor?, un corista té millor veu que el noiet, és que el noiet no té veu, ves a saber el que té, però veu?. On vas a parar! 🙂
      La Lungu és una soprano esplèndida, amb una veu deliciosa i un cant magnífic. Altres molt guapes i molt promocionades ja els agradaria tenir una veu com la seva.

      M'agrada

  10. dandini

    La societat potser no és repressora ni puritana pero les reaccions i els crits desorbitats que s’en va endur el Tannhaüser de Robert Carsen al Liceu em fan sospitar que el que passa dins dels teatres d’Opera no és un reflex de la societat.
    Aquella proposta podia agradar més o menys (faltaria más!) pero aquella reacció tant violenta al davant d’un treball tant ben elaborat i essaijat donava una trista imatge que ens portava al “túnel del tiempo”.
    Lamentable.

    M'agrada

  11. Nina

    Menudo bicentenario le están dando a Verdi…
    Con respecto a Carsen, es una especie de consentido para mí. Siempre encuentro que en sus montajes hay una coherencia no sólo interna, sino con el libreto en sí, que no son muy habituales en los directores de escena hoy. Esta me ha parecido discutible pero efectiva y en algunos momentos conmovedora y bella (el momento trapecio, aunque supongo que no todas las cantantes se sentirán felices al verse encaramadas en las alturas por exigencias del director de escena…). Ahora sí, había unas cuantas chorradas como el desnudo del Duca que mencionas.

    El problema mayor lo tengo musicalmente, salvo a Lungu y a Noseda (aunque, para una propuesta tan “moderna”, dejan la tradición más rancia y horrorosa de gritar ¡Gilda, Gilda!, al final del Acto I…), el resto entre lo mediocre y lo directamente malo.

    M'agrada

    • Ya tienes razón, ya. A mi también me extrañaron esas tradiciones tan poco consecuentes con la modernidad, pero bueno, si hubieran catado bien, no me hubiera importado tanto, incluso quizás ni lo hubieras mencionado 😦
      Un saludo Nina y te acompaño en el sentimiento de este duelo verdiano. No se están luciendo mucho que digamos, ni en la Scala, donde parece que el Ballo tampoco ha funcionado.

      M'agrada

  12. dandini

    Be les dues tenen posades en escena de Robert Carsen i crec que en cas d’estrenar-se al Liceu aquest Rigoletto reberia una reacció tant afectuosa com la d’aquell Tannhaüser .

    M'agrada

    • Ah!, és una suposició…
      De moment aquest Rigoletto no ha escandalitzat a ningú, ni tan sols vocalment i mira que és ben poca cosa. M’imagino que Celso ALbelo ho cantaria de conya, però és clar, qui li fa treure el barnús?

      M'agrada

  13. katia

    Amb Rigoletto no puc tenir sorpreses.Fa anys vaig veure’n un en que tots eren mafiosos,es comprensible perque el Duc es una mica x… però en va haver un altre quàn jo començava a escoltar òpera que anàven en banyador slip.Va ser al Grec,suposo que algú de vosaltres l’ha vist.No em va agradar perquè encara tenia la inocència de que els directors d’escena respect’aven els temps.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: