IN FERNEM LAND

PROMS 2013: THE LAST NIGHT (DiDonato-Kennedy-Davies;Alsop) vídeo


Joyce DiDonato als PROMS 2013

Joyce DiDonato als PROMS 2013

A l’espera d’algun concert pendent que potser us deixaré en els propers dies, avui us deixo el més popular dels PROMS, el de la clausura, que es coneix com The Last Night i que constitueix tot un ritual de tradicions ancestrals que es repeteixen any rere any i que el públic espera amb devoció.

No hi pot mancar en tota aquesta esplèndida demostració del més típic British touch, les pompes i les circumstàncies, el Rule Britannia, l’emotiu Jerusalem de Parry i el catàrtic ‘You’ll never walk alone’, però en aquesta edició també tindrem la dosi del bicentenari i la lògica del centenari (el de Britten, no el d’Espriu), i per tant acompanyant la més difícil de les obertures de Wagner (Thielemann dixit) és a dir Meistersinger, tenim el “Va pensiero” verdià que no falla mai, és una aposta segura.

Per la darrera nit el festival es reserva la visita com a mínim d’una figura, i en aquesta ocasió ha estat la mezzosoprano nord-americana Joyce DiDonato, acompanyada del sempre sorprenent i estrafolari violinista anglès Nigel Kennedy i del contratenor Iestyn Davies que va canta els Chichester Psalms de Bernstein.

La direcció musical, per primera vegada a la Last Night, anava a càrrec d’una senyora, la directora Marin Alsop.

Si us baixeu els enllaços teniu garantida, l’emotivitat lacrimògena dels himnes anglesos, la lluentor d eles marxes, els trinats i les vertiginoses coloratures de DiDonato, els enjogassats virtuosismes de Kennedy, la flegma britànica en estat pur i l’explosió de colors, banderoles, globus, serpentines, confeti, càntics, disfresses, consignes i ritus que els imprescindibles “prommers” garanteixen any rere any, palplantats a l’arena del RAH.

Per anar fer boca us deixo amb uns quants Youtube. Comencem amb la divertida i virtuosística participació de Nigel Kennedy a les Csárdás de Monti.

Ara us deixo amb tot el bloc operístic de Joyce DiDonato, cantant el Chérubin de Massanet, el Xerxes de Handel i La donna del lago e Rossini.

I aquest tast no podria acabar sense el Land of Hope and Glory d’Elgard.

Mentre es van baixant els enllaços us podeu preparar  “a relaxing cup of….Tea in” on us vagi de gust.

Last Night of The Proms 

Anna Clyne: Masquerade (BBC Commission, World Premiere)
Richard Wagner: Die Meistersinger von Nürnberg obertura
Leonard Bernstein: Chichester Psalms
Vaughan Williams: The Lark Ascending
Benjamin Britten: The Building of the House
Jules Massenet: Chérubin – ‘Je suis gris! je suis ivre!’
Georg Frideric Handel: Xerxes – ‘Frondi tenere e belle … Ombra mai fù’
Gioahino Rossini: La donna del lago – ‘Tanti affetti in tal momento!’

INTERVAL

Leonard Bernstein Candide – obertura
‘Make our Garden Grow’
Giuseppe Verdi: Nabucco – ‘Va, pensiero’ 
Harold Arlen: Over the Rainbow
Vittorio Monti: Csárdás
Traditional: Londonderry Air (Danny Boy)
Richard Rodgers: Carousel – ‘You’ll never walk alone’
Granville Bantock: Sea Reivers
George Lloyd: HMS Trinidad March (UK Premiere)
Thomas Arne: Rule, Britannia!
Edwarf Elgar: Pomp and Circumstance March No. 1 in D major (‘Land of Hope and Glory’)
Hubert Parry (orquestració Edward Elgar)  Jerusalem
Traditional: The National Anthem (arrenjament Benjamin Britten)

Joyce DiDonato mezzo-soprano
Iestyn Davies counter-tenor
Nigel Kennedy violin
BBC Symphony Chorus
BBC Symphony Orchestra
Direcció: Marin Alsop

Royal Albert Hall, Londres 7 de setembre de 2013

ENLLAÇOS vídeo (2 parts)

Estic segur que ho gaudireu, és com cada any, una autèntica festa.

15 comments

  1. De moment sols he tingut temps de veure, com no, el vídeo de la Joyce DiDonato, i es que no ho puc evitar, escoltar Rossini amb la seva veu, son uns dels moments musicals que més agraeixo. L’ambient dels PROMS es increïble, i tots els que hem tingut ocasió de viure’l alguna vegada en podem donar fe.

    M'agrada

    • Durante muchas de las sesiones operísticas de este verano en el PROMS, han habido muchas quejas por lo poco que se oían algunas voces. Voces mucho más poderosas, que no excelentes, que las de DiDonato, no sé como se puede oír la a partir de la primera gradería. Hace años a Julia Hamari la vimos haciendo muecas en el Barbazul de Bartók, oírla no, ni poniendo las orejas hacia delante, res de res.
      En la grabación televisiva está espléndidamente sopranil.

      M'agrada

    • De res Simone.
      Això de la last night és tan tradicional com Ascot o les regates de les universitats, i és que aquesta gent en molts aspectes són inamovibles, cada any és pràcticament igual, i cada any ens ho mirem embadalits.

      M'agrada

  2. Josep Olivé

    Divertidíssim en Kennedy! Y la Didonato amb Handel i Rossini! I el rule…i les pompes…i tot plegat…i com cada any… Quina nit més irresistible aquesta dels Proms!

    M'agrada

  3. Jordi R

    Land of Hope and Glory d’Elgar… Mmm… Molt oportú per aquests dies per aqui, encara que imagino no tothom estarà d’acord. El Nigel Kennedy, molt divertit, un espectacle, però crec que no em compraria mai un CD seu. La DiDonato, tant potent com sempre. A vegades recordo el seu darrer recital al Liceu i encara d’emociono. Moltes gràcies!

    M'agrada

    • Ni un CD ni un DVD 🙂
      La DiDonato crea afició i pel que fa als himnes patriòtics sempre depenen de la nació que hi ha al darrere, en alguns casos ens semblen emocionants i en altres detestables, és ben curiós, i no deixen de ser exaltacions patriòtiques, però com que fins ara …. bé millor no embolicar-me.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: