Marek Janowski. Foto © Felix Broede
Mentre el Ring de Lucerna ha quedat en standby, amb les tres jornades pendents d’emissió, avui us porto la integral del Ring des Nibelungen que va tenir lloc a Bucarest aquest mes de setembre, dins el marc del Festival George Enescu que es celebra cada any a la capital de Romania.
A la solvència d’una orquestra magnífica i d’un director experimentat, cal sumar molts dels cantants que s’estan repartint entre els millor festivals i teatres, els rols sempre compromesos de la Tetralogia. Potser tampoc serà la tetralogia ideal del bicentenari, però està clar que en molts aspectes supera a la de Bayreuth, que segurament romandrà com la vocalment més galdosa, exceptuant aïllats encerts.
A Bucarest trobem sobretot un fonament simfònic a l’alçada del repte, amb una formació simfònica molt avesada en aquest repertori i amb un director d’una solidesa wagneriana fora de tot dubte, amb una interpretació vigorosa, de dinàmiques lleugeres i concepció dramàtica i molt teatral, malgrat tractar-se d’una versió en forma de concertant.
Vocalment ens trobem amb el baix baríton letó Egils Silins com a Wotan, que sense ser un déu imponent o deixar una petjada inesborrable, és honest i resisteix. Pel que fa a les Brünnhildes, perquè n’hi ha dues, l’alemanya Petra Lang, fins fa molt poc mezzosoprano, m’interessa més que Catherine Foster, tot i que aquesta té un timbre i una facilitat en el registre agut molt més agraïdes, però Lang viu intensament el seu personatge.
Tornem a trobar-nos amb el Siegfried de Stefan Vinke, que ja puc dir que deu ser el Siegfried més solvent de l’actualitat, amb l’estúpida innocència i l’heroïcitat exultant d’una veu no gaire bonica, però segura.
La magnífica i pluriocupada mezzosoprano austríaca Elisabeth Kulman, es fa càrrec dels rols de Fricka, Waltraute i segona Norna. És una cantant excel·lent, aquesta si, amb una veu bellíssima i un cant intens.
Martin Winkler canta amb la solvència habitual el seu conegut Alberich, així com Arnold Bezuyen el seu Mime, per a mi millorable.
Molt notables el vellsungs de Melanie Diener i sobretot el Siegmund de Torsten Kerl. Christian Elsner no em va agradar gens com a Siegmund amb Rattle dirigint, a Berlín, però com a Loge sense ser el tenor heroic que jo reclamo, me l’estimo més que els perfils secundari/còmics que tant sovintegen en els intèrprets d’aquest rol.
Bé els baixos, Günther Groissböck (Fasolt, Hundig), Sorin Coliban (Fafner) i el caduc Hagen d’Eric Halfvarson.
Correctes sense més l’Erda de Daniela Denschlag, la Freia i Gutrune de Alexandra Reinprecht i l’ocell del bosc de Ileana Tonca.
Sala Mare a Palatului de Bucarest
La Sala Mare a Palatului de Bucarest, ideal per a congressos plebiscitaris de l’antic partit comunista no sembla el marc més ideal per escoltar un Ring, però per a vosaltres això no serà un impediment, ja que les veus ens arribaran amb tota la seva nitidesa, gràcies a una excel·lent transmissió radiofònica i per tant podreu apreciar virtuts i defectes, còmodament instal·lats en el vostre suport predilecte.
Preparats?, ens espera una vegada més el repte apassionant de quinze hores de la millor música, aquesta vegada servida amb quelcom més que dignitat.
Per ambientar i fer més curta l’espera de la baixada dels arxius, us oferiré uns fragments que segurament serviran per fer-vos una idea.
Rundfunk- Sinfonieorchester Berlin amb Melanie Diener (Sieglinde), Günther Groissböck (Hunding), Elisabeth Kulman (Fricka), Eglis Silins (Wotan), Petra Lang (Brünnhilde), Torsten Kerl (Siegmund). Foto: Andrei Gindac
IN FERNEM LAND 
Marek Janowski è un grandissimo wagneriano. Alla Fenice nel 1994 diresse un Tristan memorabile. Peccato che non voglia più dirigere opere in forma scenica perchè è contrario al Regietheater.
M'agradaM'agrada
Vero, un wagneriano d’anni, ma adesso è diventato venerabili, sapiente e indiscutibili.
Non pensavano lo steso i critichi degli anni 80 quando si pubblicò l’Anello di Eurodisc.
La decisione de non dirigere in forma scenica li da, ancora di più, una immagine autorevole e rispettabili, ma penso che con un direttore scenico affine, sarebbe possibile il miracolo.
M'agradaM'agrada
Més novetats al Liceu?!?!? Ai, mare…
M'agradaM'agrada
Sí, ja pots anar preparant el pot de les sals per recuperar-te dels ensurts. Tant de bo m’erri.
M'agradaM'agrada
Feia dies que no ens deixaves res però amb un apunt ens fas anar de bòlid.
Ja he perdut el compte dels Ring que tinc gràcies a IFL.
Ara bé, em pots ajudar amb rapidshare?. Ha canviat tot i encara que tinguis un compte obert, si no és de pagament no et pots baixar res, això és així?
M'agradaM'agrada
Crec que si Santi, no t’ho puc garantir, però penso que si no pagues, ara no es pot baixar res, ni a velocitat de tortuga, però jo no ho puc confirmar, ha de ser algú que sense pagar, abans pogués.
M'agradaM'agrada
Jo també em penso que és com dius. Jo abans podia baixar-me cosetes sense pagar, però des de que han canviat… 😦
M'agradaM'agrada
Perdoneu, però m’estic baixant Das Rheingold a molt bona velocitat i no he pagat ni un cèntim. El sistema operatiu del meu ordinador és Windows 7 i el que vaig fer quan el Rapidshare manager em va canviar, fa uns dies, va ser desinstal·lar-lo totalment, inclosa la carpeta que crea a arxius de programa. Desprès vaig tornar a instal·lar una versió anterior del Rapidshare manager que l’ordinador guarda a la carpeta de descàrregues, havent prèviament obert la sessió amb el meu usuari, a la web del Rapidshare . A l’instal·lar-la vaig tornar a la situació anterior i, fins ara, em funciona. Si podeu, proveu-ho.
M'agradaM'agrada
Gràcies Lluís.
No sé si t’he acabat d’entendre, ho intentaré fer com tu dius a veure si em funciona, seria una alegria enorme.
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquesta aportació, estic segur que molts t’ho agrairan.
M'agradaM'agrada
Perdoneu, jo no he canviat res de Rapidshare, però clicant els enllaços ho he baixat en un tres i no res, l’altre dia ja ho vaig fer amb Il Trovatore i em va sorprendre la velocitat.
M'agradaM'agrada
Tot just he acabat d’escoltar Das Rheingold. Coincidim bastant, però a mi particularment m’han agradat tant la Freia d’Alexandra Reinprecht com el Loge de Christian Elsner, el Wotan d’Egils Silins per mi és un cantant molt segur però la veu no em convenç. La direcció musical per part de MareK Janowski ha estat bé, però hauria pogut treure més rendiment amb aquesta orquestra.
Demà procuraré escoltar Die Walküre.
Gràcies Joaquim.
M'agradaM'agrada
Silins té una veu poc personal, però el canta amb intenció.
Pel que fa a Janowski a mi m’agrada moltíssim.
A veure que te sembla la resta
M'agradaM'agrada
En general, per mi ha estat una bona Walküre. Continuo dient que Engils Silins amb la seva veu oscil.lant no em convenç, però amb la Walküre l’he trobat segur i valent, fent el personatge come il faut. Em retracto referent al director Marek Janowski, aquí m’ha semblant fantàstic.
Molt bé Torsten Kerl i Melanie Diener, si filo fi diré que millor ell que ella, i m’ha sorprès gratamemt Petra Lang, amb un cant valent, matisant els moments més lírics, els aguts una mica forçats, però no estridents. En fi m’ha agradat.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro, ja ens explicaràs que et sembla el Siegfried i el Capvespre 😉
M'agradaM'agrada