Karine Deshayes (Cendrillon) Gran Teatre del Liceu 28 de desembre de 2013. Foto gentilesa de Gemma (Facebook)
El Liceu quan fa les coses bé, les fa molt bé. A Joan Matabosch, que em temo que enyorarem molt, no li podrà negar ningú que els repartiments d’aquesta temporada siguin excel·lents i després del repartiment de l’estrena d’aquesta producció de Cendrillon de Massenet semblava difícil poder comparar-lo amb l’alternatiu, aquí no podem parlar de segon repartiment en termes de inferioritat, i en canvi després d’haver assistit a la magnífica representació d’ahir dissabte, diferent però igualment enlluernadora, no se m’acut altre cosa que dir gràcies per fer-ho tan bé.
Ahir encara em va agradar més la direcció d’Andrew Davis i em reafirmo amb l’esplendor i refinament sonor obtingut de l’orquestra, una orquestra que està encantada amb el mestre i el rep amb sorolloses mostres d’agraïment i aprovació quan entra al fossar. Més bona sintonia sembla impossible i alhora es tradueix en un rendiment magnífic, controlat, de so cohesionat a la recerca de la recreació i la bellesa en els moments més subtils, de delicada nocturnitat i melòdic lirisme massenetià.
Bé el cor en el moments, pocs, de relatiu lluïment.
Poques vegades he sentit l’excitació d’ahir davant d’una veu. L’exultant joventut i esplendor vocal de Karine Deshayes fa que la seva Cendrillon sigui un somni. La seva versió, seguint fil per randa les indicacions exactes del director d’escena, és intel·ligentment allunyada de la versió de Joyce DiDonato, sense cap dubte magnètica i plena de la sofisticació que tota diva, en el sentit positiu de la paraula, porta adossada a les seves interpretacions, en canvi la de Deshayes encara ( i que duri molt temps així) és fresca, jovial, extravertida amb ganes d’alliberar-se de la tirania de Madame de la Haltière, però també de guanyar-se al públic amb la seva desbordant energia en aquest moment joiós de l’esclat vocal i artístic, el mateix que tenia DiDonato l’any 2004 quan la varem descobrir a Pesaro.
La mezzosoprano francesa té una veu molt privilegiada, luxosa diria jo, una veu distingida per facultats, color, registre, potència i emissió. És una veu que fa preveure coses molts importants i grandioses nits de glòria, i si en aquella selecció en forma de concert del Faust vergonyosament inaugural de fa tres temporades, va cantar un magnífic Siebel alternant-se amb la també magnífica Michèle Lossier, curiosament avui “Príncep Charmant”, ahir va confirmar que ja no és una promesa, signant una Cendrillon de primeríssima categoria, un luxe per a qualsevol teatre, ja que aquesta noia posseeix un instrument privilegiat, or pur que sap utilitzar amb graduació de matisos, amb expressivitat, amb mitges veus i sentiment, però també amb una insultant potència, mai feridora i sempre fascinant. Poques veus han omplert fins l´últim racó de la gran sala del Liceu amb aquesta suficiència, sense tibantors, ni en els esplendorosos aguts de sorprenent projecció i control estricte en l’afinació.
Karine Deshayes és tota una revelació, d’aquelles que surten de tant en tant, una veu imponent que si la cantant és intel·ligent i no es precipita, està ja assignada a ocupar un lloc rellevant en els propers anys. Encara teniu l’oportunitat de comprovar-ho, el 3 i el 7 de gener. Imponent!
Com ja he dit, el príncep blau (charmant en la versió original) era Michèle Losier, el Niklause en els Contes d’Hoffmann de la temporada passada i que ha tornat ha demostrar ser una cantant magnífica. La veu no és tan homogènia com la de Deshayes o la d’Alice Coote en el primer repartiment, però tot i no ser tan regular, té un cant bonic i noble, de registres emotius més variats. Malgrat no tenir un registre greu gaire notable, el centre i l’agut són d’una contundència incontestable. En aquest sentit el tercet del tercer acte va ser un espectacle auditiu/vocal/musical de primeríssim nivell. El rol és poc agraït, ja que és massa introspectiu i li succeeix el mateix que a Coote, es mereixen una resposta més positiva de la que obtenen del públic.
Maria José Moreno ( La fada) a Cendrillon 28 de desembre de 2013, Gran Teatre del Liceu. Foto gentilesa de la Gemma (Facebook)
Espectacular la fada de Maria José Moreno, una cantant que hauria de ser d’obligada presència al Liceu, sempre i quan hi hagin rols per a sopranos lleugeres. La contundència, precisió i perfecció tècnica de la soprano granadina és veritablement enlluernadora. Té un control vocal magnífic i encara que no posseeix la distinció aristocràtica del cant de Massis amb aquelles notes flotants quasi sobrenaturals de la soprano francesa, ni tampoc aquell magnetisme en la presència escènica, no li vaig trobar a faltar res, ni jo ni el públic, ja que la gran ovació de la nit va ser per a ella. Imprescindible!
La mezzosoprano, que no contralt, Doris Lamprecht ho fa bé, molt bé si no fos que en l’altre repartiment hi ha Madame Podles i qualsevol comparació amb l’excepcionalitat vocal de la polonesa és fins i tot injusta. Ella no té un registre greu prou contundent i a vegades parla, però el rol ja es presta a aquestes caricaturesques emissions i allà on la Podles fins i tot abusa de la seva caverna vocal, Lamprecht queda en una intuïció. Seria injust no premiar la seva prestació, si bé ha de lluitar en contra d’un impossible.
Marc Barrard canta el Pandolfe amb bona línia però potser de manera massa anònima. Li manca aquella autoritat que un cantant expert i ja en la fase declinatòria de la seva carrera sap donar-li. Tot i així la seva línia regular també en l’emissió, encara que el registre no sigui prou greu, és més d’agrair que les notables i molestes deficiències que han quedat registrades en vídeo.
La resta de cantants són els mateixos que el primer dia i per tant no em repetiré. Tots compleixen amb escreix les seves responsabilitats i s’integren de manera perfecte en el meravellós joc escènic d’una producció tan bona, que millora la pròpia òpera. En molt poques ocasions hem gaudit d’una producció que afavoreixi tant una òpera. Res va en contra, tot a favor de potenciar i fer més passadora una partitura tan plena de moments intranscendents i ballets prescindibles.
Si podeu i voleu repetir Cendrillon no ho dubteu, el repartiment alternatiu us espera i de ben segur el gaudireu tant com l’altre, tot i que sortosament de manera diferent.
IN FERNEM LAND 
Sort que vaig agafar també per aquest repartiment perquè si tu, que has viscut unes quantes nits d´òpera, ja dius que “poques vegades he sentit l’excitació d’ahir davant d’una veu”…
M'agradaM'agrada
Les excitacions ja saps que són molt personals i intransferibles, però en aquest cas crec que Deshayes excitarà a més d’un/a
M'agradaM'agrada
Alli estaremos el dia 3 para disfrutar tambien de este buen alternativo y mal llamado 2° cast.
Por cierto y despues de su Cendrillon liceista, decir que la Deshayes serà en pocas semanas la Charlotte del Werther con Alagna, en Paris Bastille
M'agradaM'agrada
Charlotte la cantará bien, pero es un rol demasiado pasivo para ella. Creo que ella debería cantar mucho belcanto. Ahora tiene la voz flexible, ideal para afrontar Rosina, Angelina, Isabella, pero tambie´n los roles dramáticos como Zelmira, Elena, Semiramide, Ermione, Elisabetta, … por no hablar de las reinas donizzetianas y a tantos otros que le pueden aportar a la vez que éxitos incontestables, más beneficios que otros repertorios de más densidad orquestal, aunque ella o tenga ninguna dificultad en traspasar muros sonoros.
Es una cantante a seguir porqué esta destinada al triunfo sin paliativos, es desbordante y entusiasma, al menos a mi.
M'agradaM'agrada
Karine sang in November Isolette in “La straniera” of Bellini in Marseille, with Patrizia Ciofi as Alaide. Karine was outstanding!
M'agradaM'agrada
Hi Robert, tank you for the information and welcome to IFL.
Karine Deshayes Is a great singer with a great voice and a splendid future.
We are fortunate to live this timely
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: De diciembre de 2013 | Beckmesser
Jo vaig veure l’estrena d’aquest repartiment.
Coincideixo amb el que dius sobre la Lamprecht i el Marc Barrard, tot i que jo vaig trobar molt a faltar al Naouri. La Losier em va agradar mol al seu rol. Jo havia estat l’única descontenta amb la seva Nicklause, perquè veient les diferents muses al youtube jo esperava una veu clara i cristal·lina, però això no és el seu perfil. En canvi, per príncep trobo que dóna més el tipus, i al 3er acte em va agradar molt.
Sobre la Deshayes, tot i que va cantar molt bé tot el temps, amb veu bonica, col·locada i sensible, a mi em va faltar l’espectacularitat que sí aprecio en les gravacions dels directes de la DiDonato.
Per mi, la reina de la nit va ser la Maria José Moreno, malgrat certa tibantor en les notes més agudes.
M’hagués agradat veure les figures del 1er repartiment, però l’obra m’interessa tant poc, que em reservo per millors ocasions. Per mi, només el 3er acte val la pena.
M'agradaM'agrada
Per a mi l’espectacularirat de Deshayes es la pròpia veu. És difícil trobar una veu d’aquesta qualitat, emissió i extensió, amb un volum que domina i controlar a plaer. No en conec gaires així. En la corda de soprano la darrera va ser Fleming. Veus que semblen no tenir límits i que s’emmotllen perfectament al personatge gràcies a l’artista sensible que les domina. DiDonato fa proeses vocals gràcies a una tècnica i sensibilitat molt treballada sàviament i amb intel·ligència. Deshayes està en una altra dimensió vocal i el temps dirà si té la sensibilitat, intel·ligència i picardia de la nord-americana, però el que és la veu, la supera per totes bandes.
M'agradaM'agrada
Com m’hauria agradat poder veure també aquest cast ! En qualsevol cas, me n’alegro molt per tu i tots el que el pugueu gaudir. Dissabte vam assistir a la funció de l’altre repartiment i allò va ser una festa. Quin goig de representació, tot va sortir rodó. La pena d’haver vist prèviament el dvd és la desaparició del factor sorpresa, però per si en tenia algun dubte (que no), no hi ha res com el directe, afortunadament. M’ha agradat això que dius que la producció millora l’òpera. És ben be així, sobretot perquè la respecta i es posa al seu servei afegint-hi tones de creativitat exempta de pedanteria. Bravo per tothom que ho ha fet possible.
No podrien inventar-se un “càrrec” per al mestre Davis i que vingués almenys un cop l’any? Aquest home treu petroli a galons de l’orquestra i, com bé apuntes, la sintonia amb els músics és més que evident.
Per cert, Joaquim, de dos títols que portem dos “parvula opera” al teu parer, oi? 😉 Tindrem més sort amb el tercer…? 🙂
Molt bon final d’any a tots els infernems !!!
M'agradaM'agrada
A mi m’agradaria molt tenir al mestre Davis com a principal director invitat i ell sembla que està molt satisfet de treballar aquí, ahir quasi va ballar a dalt de l’escenari en fer enlairar-se als musics al final de la representació.
La sonnambula és una obra mestra, res a veure amb aquest primers títols tan ben servits, que fins i tot han semblat el que no són.
També per a tu et desitjo un final d’any bo, però sobretot, sobretot, sobretot, un 2014 MILLOR.
M'agradaM'agrada
Jo ja he començat a preparar “la sonnambula” i ràpidament m’ha capturat.
L’àudio que tinc és aquest (a part del youtube, és clar)::
Maria Callas, Nicola Monti, Fiorenza Cossotto, Orchestra and Chorus of the Piccola Scala Milan, Antonino Votto;
M'agradaM'agrada
Ai roseta que amb aquesta elecció has anat a buscar la millor, tot i que la versió en directe de la Scala dirigida per Leonard Bernstein és millor i una absoluta glòria.
N’hi ha un altra amb Scotto i Kraus de l’any 1961 (gravada al teatre) molt bona i la d’estudi de l’any 1980 amb Sutherland i Pavarotti per a qui li agradi la Sutherland, que malgrat ser de l’any que és, és segons diu tothom, molt bona.
M'agradaM'agrada
Bueno…¡Qué dos “Sonámbulas”! ¡Me alegro mucho y una estará ahí (catarro incluido) para esas “Cenicientas”! ¡Me alegro mucho por vosotros!
M'agradaM'agrada
Disfrutarás
M'agradaM'agrada
Estem força d’acord.
Una gran satisfacció la presència de Maria Jose Moreno(imprescindible) en pleníssima forma.La veu és molt atractiva ,l’afinació exacta i el mi bemoll una mica laboriós pero al cap i a la fí espectacular.L’enorme ovació que va rebre li va deixar una cara d’inmensa felicitat.
M’agrada moltíssim Karine Deshayes que té una veu sana ,ferma i sense limitacions pero potser la seva millor qüalitat és l’energia que posa en el seu cant i en tot el que fa sobre l’escenari.
Tanmateix comparant amb la versió que tots coneixem de Joyce Di Donato trobo que la Di Donato té un poder de seducció i potser d’enamorament en l’oient superior i aconsegueix que el públic deixi de ser públic i es converteixi en princep(és una apreciació personal).
Us deixo amb la seva fabulosa interpretació(malgrat no superar a DiDonato o Bartoli) del rondó final de La Cenerentola.
Està clar que avui en día d’Angelines magnífiques anem sobrats.
M'agradaM'agrada
No estem en cap concurs i segurament en el teatre les sensacions seran ben diferents a les del youtube. Deshayes tot just “comença” vull dir que encara té molt a dir i no sé si com Angelina o en altres rols. La mateixa DiDonato no té res a veure ara que fa 10 anys, i mestre aleshores semblava una mezzosoprano, ara entre les variacions i ñes notes sempre agudes que utilitza per embellir el seu cant, ja no ho tinc tan clar.
Deshayes té una veu que li permet ja ara fer rols més dramàtics que la pròpia Angelina i tal com he comentat a Alex, els rols rossinians per a Isabella Colbran poden ser una mina de tresors inabastables.
Gràcies per posar el youtube.
M'agradaM'agrada
Ni amb l’altra repartiment vaig poder gaudir tot el que és necessari perquè com a òpera em sembla molt i molt prescindible. Per tant m’he perdut aquest repartiment que celebro que us hagi agradat tant.
Salut, Joaquim!
M'agradaM'agrada
Sí, l’òpera és fluixa, però entre tots la fan millor, i en aquest repartiment alternatiu succeeix el mateix, els cantants o més ben dit, les cantants són excel·lents i la base és igualment sensacional (Davis & Pelly).
M'agradaM'agrada
Iré, me has motivado con este reparto alternativo.
M'agradaM'agrada
Crec que no te’n penediràs.
M'agradaM'agrada
Coincidisc 100% amb la funció que vaig vore el dia 22. Les tres hores se’m van fer curtes.
M'agradaM'agrada
M’alegra que coincidim.
🙂
M'agradaM'agrada
Finalment i com tinc un fill que no me’l mereixo aniré a la Cendrillon el día 3.Hem agafat aquest aquest día perqué el meu “representant” ja havia vist el primer repartiment.Estic contentíssima…
M'agradaM'agrada
Ole, ole. Ja m’ho sabràs dir, bé, en a mi i en a tots, esperem les teves impressions.
M'agradaM'agrada
Doncs finalment vaig veure ahir aquest 2n repartiment que en cap cas és segon, sino, un repartiment alternatiu al 1er. Una funció magnífica!
Jo no sé si Deshayes és millor que DiDonato o no, a mí em sembla que millor no, però si que és una gran soprano a seguir, que tot just comença, que té una veu impressionant i que pot fer grans coses en la seva carrera. Té coses a millorar com que posa masses “a” allà on van “e” o altres vocals per tal de fer més fàcil el cant, i pot millorar tan el registre greu que quasi no hi és, i algun agut un pelet calant i estrident. Però estic convençut que sobretot en Rossini pot fer coses realment brillants, molt superiors a aquesta Cendrillon. Penso en la seva Rosina i… 😀
La guanyadora de la nit va ser María José Moreno, tota una sorpresa. La veu és preciosa, es projecta bé i canta de fàbula! Jo no entenc perque no fa carrera (que la farà) en els millors teatres del món, és una meravella! Elegant, jove, i entregada. Una passada de veu i de cantant! La millor del repartiment. Va fer que la gent es posés a aplaudir just acabada la sevà “ària” del 3er acte malgrat que la orquestra no parés.
Michèle Losier és una bona cantant, però li falta projecció, i el registre no és gaire ampli. Els aguts estan força bé, però el centee i el greu no són gaire audibles. Però tot i això, ho va fer força bé.
El pare de Marc barrard, em sembla molt gastat jeje per aquest paper és passable, però no sé imaginar-me’l en altres rols…
La Madrastra de Doris Lamprecht em va semblar bona, com a actriu a una alçada altíssima, i com a cantant sobretot en el centre, també molt bona. La veu està un pèl més sana que la Podlés, però la Podlés… té uns greus… que la Lamprecht no té. Malgrat això, va estar mooolt bé i molt divertida. La gent va riure molt.
De les germanastres, sobretot destacaria a Cristina Obregón, que és una molt bona cantant. Bé Marisa Martins en aquest paper.
Andrew Davis fa sonar l’Orquestar del Liceu de somni. Fabulós! Un gran bravo a l’orquestra per la seva millora, fa molta ilusió pensar que el Liceu pot tenir una orquestra notable.
La escena funciona molt bé, és agradable a la vista i la direcció d’actors és de 10. Fantàstica escena!
Una bona funció on he descobert dues cantants que actualment hauries d’estar al capdemunt de tot de la lírica mundial.
Uns quants vídeos de la funció d’ahir:
M'agradaM'agrada
Gràcies per aquests yutubes.
Jo no sé com va estar ahir Deshayes, amb dues Cendrillon n’he tingut ben bé prou ;.) el dia 28, va fer unes notes agudes que ja voldrien moltes sopranos, i si bé és cert que el registre greu no és el seu punt fort, en aquest rol tampoc es tan necessari com en altres rols que ella fa que si l’hauria de tenir.
No és una cantant tan jove com jo creia, però la seva acurada tècnica i la seva jovial energia, fan que la veu, a part d’un aspecte físic envejable, no denoti cap sonoritat d’aquelles que moltes cantants de la seva edat ja comencen a mostrar.
M'agradaM'agrada
totalment d’acord. La veu és molt sana.
Sí, els aguts ja els voldrien moltes sopranos (bé, penso que ella és una soprano però…) però a part d’un Re realment ben fet malgrat ser curt. Hi va haver moments en que em van semblar un pelet calants.
pero de les dues Cendrillons em quedo amb la de DiDonato que li dona un sentiment i una elegància…
M'agradaM'agrada
No crec que sigui una soprano, si cantés sempre els rols de soprano, diguem lírica, se’ns acaba en dos dies. De fet que ja no sigui tan jove io que mantingui una veu tan sana vol dir que ha tingut molta cura en el repertori, quelcom bàsic, a part d’una bona tècnica, que és evident que la té tant en l’execució de la partitura com en l’emissió de la veu.
M'agradaM'agrada
Em perdo aquest cast 😦 Me n.alegro molt però per tots vosaltres. Estava esperant com aigua de maig a llegir els posts I els comments. A l’Iran no he pogut entrar-hi des de cap hotel. Sembla que wordpress està vetat al país. Sabia que us habia agradat xq al google et surten les primeres línies de cada post. Tens constància de visites des d’allà?
M'agradaM'agrada
Por este mismo reparto comienzo, de todas maneras, la experiencia ha sido imborrable y para muestra, los bravos que se están escuchando el el Liceu, prácticamente lleno con estas funciones y sin ser una obra más conocida, más cercana al público, de las tan trilladas del canon que no sé quién se inventó. Sólo dos apuntes: bravísima María José Moreno (que sabe filar, picar y trinar las notas agudas y sobreagudas) de un rol que favorece la coloratura al hada, fantástica Karine Deshayes, una voz que llegaba al quinto piso con claridad. Triunfo de cantantes que se han creído sus papeles y los han sabido transmitir. Una maravilla…
M'agradaM'agrada
Magnífico Leonor. Lástima no haber coincidido. Espero que en Sonnabula podamos hacerlo y charlar, porqué supongo que no te lo perderás, ¿verdad?
M'agradaM'agrada
Si Mozart quiere, el día 8 estaré ahí ¡Saludos a tod@s!
M'agradaM'agrada
La Cendrillon del dia 3 va ser fantàstica.Em van agradar tots i totes i per ordre diré que primer La Fada,després Cendrillon i tercer el Princep.La resta van estar a l’altura i sí que et dones compte de que tots els cantants d’aquesta ópera s’ho passen d’allò més bé.Matabosch aquí s’ha lluit,ja era hora,caram!! llàstima que ara marxi.
També l’orquestra si està ben conduïda sona millor.L’escenografía exquisida.Poca cosa puc dir perqué l’opera sé si m’agrada o no,soc incapaç d’apreciar totes les intríngulis que hi trobeu vosaltres però quàn us llegeixo penso Ah! també ho he notat jo,o mira quin joc fa aquest o l’altre amb la veu.Jo aprenc llegint-vos o sigui que moltíssimes gràcies per ensenyar-me a comprendre aquest art que es la lírica.
Una abraçada per “tutti”…
M'agradaM'agrada
Magnífic Kàtia estic content, sabia que t’agradaria.
M'agradaM'agrada