IN FERNEM LAND

ORFEO ED EURIDICI DE GLUCK (Mehta-Tilling-Quintans;Minkovski)


Bejun Mehta photo: Marco Borggreve

Estrenem el mes de febrer amb una òpera que serà recurrent durant tot l’any 2014, ja que el seu compositor, Christoph Willibald Gluck va néixer el 2 de juliol de 1714 i per tant celebrarem el tercer centenari, però és que Orfeo ed Euridice és la seva obra més popular i emblemàtica, no sabria dir-vos si la millor, encara que possiblement ho sigui.

La versió prové de l’edició d’enguany del Festival “Mozartwoche Salzburg 2014” que es celebra a Salzburg i que va tenir lloc el passat 23 de gener amb el contratenor Bejun Mehta com a Orfeo, sta la direcció de Marc Minkvski i els seus “musicies du Louvre”.

Temps lleugeríssims i dramatització intensa per part de Mehta, ben acompanyat per l’Euridice de Camilla Tilling i l’amor d’Ana Quintans.

El dia 29 de novembre us vaig deixar un altre Orfeo, aquell també per un contratenor, el fabulós i virtuosístic Franco Fagioli, un apunt que va tenir molta participació. Ara podem establir comparacions amb Mehta, sens dubte un exercici ben interessant.

Si voleu recuperar fàcilment aquell Orfeo, premeu AQUI

Us deixo dos fragments, el primer molt ampli, comença amb “Deh! placatevi con me”, contempla la música de ball (fantàstic Minkovski ) i l’ària “Che puro ciel!”, una pura delícia.

I ara la famosa “Che faró senza Euridice

Us deixo l’enllaç d’àudio en un únic arxiu de menys de 80 minuts que us permetrà gravar tota l’òpera en un únic dis.

Christoph Willibald Gluck
ORFEO ED EURIDICE

Bejun Mehta (Orfeo)
Camilla Tilling (Euridice)
Ana Quintans (Amor)

Salzburger Bachchor
Les Musiciens du Louvre Grenoble
Mozarteumorchester Salzburg
Director: Marc Minkowski 

Haus für Mozart, Salzburg 
23 de gener de 2014 
“Mozartwoche Salzburg 2014” 

ENLLAÇ mp3

http://rapidshare.com/share/4DDA096AF6047F18C0A6436EADD68C1C

Bon dissabte i gaudiu de Gluck i el seu sempre fascinant Orfeo ed Euridice. Un cim musical i dramàtic que ens obre la porta al classicisme musical i a una evolució dramàtica que s’allunya definitivament de l’ornamentació vocal del barroc més florit.

20 comments

  1. Ets un mal amic. Estic tota la setmana lluitant contra corrent amb el tema administratius Liceu, i avui vols tornar a deixar-me sol al bàndol de Mehta. T´odio, t´odio i t´odio… 👿

    M'agrada

  2. SANTI

    Per a mi és força millor Fagioli i en aquesta representació de Salzburg he percebut debilitats vocals en Mehta i no m’ha agradat gaire el cor.
    De totes maneres, moltes gràcies per abastar-nos de tantes coses.

    M'agrada

    • Ni punto posible de comparación con Franco Fagioli. Efectivamente cuando asciende a la zona aguda la voz se destempla y se aproxima al grito. Ahora bien canta con mucha dulzura en la zona central, con voz algo asopranada. Yo prefiero que el rol de Orfeo se cante con registro de contralto -sea hombre o mujer-, ya que se escribió para castrado contralto en la versión italiana que es la que aquí se interpreta.

      Espléndida la dirección de Minkowski.

      M'agrada

  3. Leonor

    Lo escuché el martes, creo. Me gustaron Mehta como Orfeo (aunque el famoso “Che farò senza Euridice” no me dejó entusiasmada) y Minkowski. Le daré una oportunidad, de nuevo (¡antes de escucharlo en vivo!)

    M'agrada

  4. jordi magriñá

    Desprès d´escoltar els dos fragments que has baixat, em segueix agradant molt mès la versió de Franco Fagioli. En canvi, trobo esplèndida la direcció de Minkowski.

    M'agrada

  5. PioFabri

    La verdad es que la comparación es cruel. Mehta es un cantante correctisimo, con mucha clase, y un músico exquisito, aunque es cierto que los extremos de tessitura nunca han sido su fuerte, pero creo que lo compensa con la nobleza de su canto. Fagioli es otra cosa, es la emoción hecha canto. El virtuoso, el músico detallista y el artista comunicativo en un mismo cantante. Es uno de los cantantes mas completos de nuestros días. El Orfeo de Mehta muy bien, pero soso. El de Fagioli es brutal, que de eso va Orfeo, creo yo. Minkowski excelente como siempre.

    M'agrada

    • Regí

      M’ha paregut preciós. Marc Minkowski al front de Les Musiciens du Louvre és tota una garantia en aquest repertori . He tingut oportunitat de veure’l i sempre he passat un moment molt agradable. El paper d’Orfeu està molt ben servit. Resulta natural. El seu cant és fluïd, com volia el reformador Gluck, sense pirotènies ni lluïments tan habituals en el Barroc, que trencaven la línea musical i el drama.

      Gluck va ser el primer reformador de l’òpera, que mirà de llevar-li els excessos en què havia caigut. És el precedent de Wagner i Berlioz en la depuració d’una òpera a base de números tancats. recitatius i àries
      dacapo.

      La música és una delícia, un plaer per als sentits, que flueïx sense interrupció.

      Quant a Mehta, el trobe molt bé. A diferència de Monteverdi, que buscava l’exaltació del sentiments, Gluck busca la calma, la pau, la serenitat. Per això un ària com ara “Che farò senza Euridice”, que podria donar-se a un cant desgarrador i desesperat, és tranquil.la, i resignada, sense cridòria ni plors. Mehta ho fa de manera correcta seguint el desig del compositor. Ja vindrà el Romanticisme per a fer primar el sentiment i la música i el cant es tornaran més proclius al plany i el dolor.

      Rex

      M'agrada

      • Regí

        Tens raó. Les dues versions les trobe molt bones orquestalment, però
        Fagioli supera a Mehta. És més musical i sap donar més matisos al que canta. Mehta queda un tant monòton al seu costat.

        Salut

        Una pregunta: no sé què passa que els àudios mp3 els descarregue sense problema, però impossible amb els vídeos.

        M’he quedat amb ganes de veure el darrer d’Abbado- Boris.

        Graàcies.

        M'agrada

      • Els vídeos pesen més i si no tens compte de pagament amb RapidShare, et fan la punyeta per tal de que acabis pagant. Ho lamento molt, jo no puc fer-hi més. potser un dia si ho intentes, podràs…
        Ho sento

        M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: