IN FERNEM LAND

AIX-EN-PROVENCE 2014: WINTERREISE (Goerne-Hinterhäuser;Kentridge) vídeo


La proposta que avui us ofereixo, provinent del Festival d’Aix-en-Provence 2014 és interessant però no sé si necessària, ni molt menys si és reeixida.

El Festival provençal va aconseguir allò que semblava impossible, i és que el cicle de lied més emblemàtic i mític el cantés Matthias Goerne acompanyat del sensacional Markus Hinterhäuser al piano, fins aquí res anòmal i amb una “posada en escena” que donés suport al text poètic i musical. Goerne fins ara s’havia negat a qualsevol intent que li proposessin d’afegir a la veu i al piano, qualsevol altre intromissió, però després de veure l’obra de  William Kentridge, va acceptar la proposta del Festival deixant que un llenguatge visual “pertorbés” la intimitat del duo vocal i pianístic amb una creació d’aquest artista sud-africà.

Les imatges en blanc, gris i negre no fan res més que buscar la desesperada solitud d’aquest viatge cap a la mort, de manera reiterativa i innecessària. Poca interacció i malgrat que algunes imatges són bellíssimes, no ho puc negar, altres no tant i algunes casi us diria que m’han resultat risibles en el moment més punyent, en qualsevol cas, la pregunta és, calien?, aporten quelcom més del que aporten potser el millor liederista del moment i el seu  excepcional pianista? Jo ho dubto, és clar que segurament l’efecte que deuen produir en el públic assistent a l’auditori Darius Milhaud, que és on tenen lloc els 7 liederabend previstos, deu ser ben diferent que el visionat mitjançant la televisió.

A mi m’han distret de la concentració íntima i profunda que tot Winterreise produeix quan està cantat i tocat per dos fora de sèrie, com és el cas.El valor plàstic no el puc negar, però en a mi no m’ha ajudat a viure amb més intensitat el cicle, ans al contrari, i un cop visionat, he tornat a escoltar el cicle, però només escoltat i el resultat és tot un altre òbviament, i que jo prefereixo.

Goerne, en un moment de maduresa i plenitud extraordinari, estableix un equilibri perfecte amb Markus Hinterhäuser, i la perfecte alternança de protagonismes entre la veu, el piano i els silencis, esdevé una fita de sensibilitat a la recerca de l’essència, de l’ànima de la partitura, sense artificis. És per això, precisament per això, que la imatge en tot cas només pot fer que subratllar de manera retòrica el que un piano i un cantant ja transmeten i en aquest cas de manera gens artificiosa, quelcom que no puc dir de certes imatges i del mínim espai escènic que envolta l’escenari.

Goerne ha depurat i treballat tant aquest cicle que quasi no necessita res per fer-nos arribar l’extrema solitud i fredor d’aquest viatge emocional, i per fer-ho, com sempre, utilitza una calidesa expressiva i una gamma de sentiments i matisos, que sobrepassen les valoracions musicals i tècniques. És excepcional comprovar com ens manipula i porta por on ell vol, que no és altre lloc que l’ànima de Schubert i Müller.

Markus Hinterhäuser per la seva part estableix amb el barton la complicitat d’aquesta essència amb uns acompanyaments subtils, fins i tot a sotto voce, que subratllen, respiren i pateixen amb comunió directa, produint ambdós una única obra i com requereix un bon cicle, sense acompanyar, ambdós són un. Acaba amarat de suor i això que només porta camisa, mentre que el “disseny de vestuari” de Grateta Goiris (ja són ganes d’encarir un espectacle!!!) fa anar amb americana a Matthias Goerne. M’imagino com deuria quedar la camisa,

Una experiència musical magnífica i una creació visual certament “provocadora”. Vosaltres em direu que us ha semblat, si en teniu ganes, és clar.

Aquí teniu el àudio:

Franz Schubert – Wilhelm Müller
WINTERREISE D.991

Matthias Goerne, baríton
Markus Hinterhäuser, piano
Creació visual: William Kentridge
Escenografia: Sabine Theunissen
Vestuari Greteta Goiris
Disseny de llums Hermann Sorgeloos
Muntatge vídeo Snezana Marovic
Festival d’Aix-en-Provence, Auditorium du conservatoire Darius Milhaud
15 de juliol de 2014

ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)

https://mega.co.nz/#!iNcWXRCT!S9mDgbjv5QPeUbFo1pzX0hSqItFFxKSN-BQjjSRf0oI

ENLLAÇ VÍDEO (un únic arxiu mp4)

https://mega.co.nz/#!6QcjxK7B!FkDy161mmtKAe9oazwSddo8-wbHtaD1BK1wZA7qpwe8

Un viatge d’hivern a ple mes de juliol és possible.

Aquest apunt el dedico a la Josefina

20 comments

    • Potser són masses Winterreise seguits. 7 sessions dia sia dia no i si sempre suen tant com el dia de la tele, no deu ser gaire agradable….
      Una experiència que en qualsevol cas resulta fascinant.

      M'agrada

      • Jo crec que les defallences poden ser més fruit del cansanci acumulat que del pas dels anys, de moment. M’agradaria pensar-ho. El que si es nota amb el pas dels anys és que la veu ha agafat una consistència (malauradament no volum) central i greu notabilíssima.

        M'agrada

  1. simone

    Primera escoltada del audio. Estic baixant el video. a veure que tal la segona escoltada. A la primera m’agrada pero hi ha algunes cançons on arrastra massa el temps i per mi es fan una mica pesades. 🙂
    Per cert, les descarregues de Mega no em funcionen del tot be. moltes vegades es queden com parades a 31% o 23% i altres al 99% y no acaben de descarregarse del tot. Tens alguna idea perque ocurreix?

    M'agrada

    • Per a mi és una referència absoluta i la interiorització màxima d’aquest cicle, més fins i tot que DFD.
      Aquest problema suposo que et passa amb el arxius de moltes GB. Si arriba al 99% no defalleixis, s’acaba completant, penso, ara bé si es queda a la meitat és perquè en aquell moment la xarxa va molt saturada.

      M'agrada

  2. Josep R, Noy

    D’entrada em limitaré a l’audio. Aquesta música és tan extraordinària que no crec que necessiti cap escenografia, sincerament. Diu tant i tan ben dit, amb tants matisos i “colors” que em temo que qualsevol afegitó visual l’únic que pot fer és fer-ho malbé.No sé, ja ho veurem…

    M'agrada

  3. Marc

    Em reconforta saber que el meu estimat Goerne està en bona forma, a l’agost ve a la Comarca.

    He de dir que m’agrada més el seu Schwanengesang i que serà aquest cicle el que aniré a veure i que només Hotter se l’hi acosta per darrera interpretant-lo.

    El Winterreise em fa vindre son, encara no he pogut acabar d’escoltar-lo mai, sempre m’hi adormo.

    M'agrada

  4. Niklaus Vogel

    És possible un viatge d’hivern en ple mes de juliol, Joaquim. Tu ho has dit. Encara que els afegits escènics no calien jo crec que tampoc molesten. Vàrem gaudir molt i ara, gràcies a que ho has posat a disposició, en gaudiré més. Me l’he descarregat sense problema i el so és sensacional. Ara espero escoltar-lo sense escenificar a Vilabertran…
    Moltes gràcies i una altra abraçada.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: