IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2014: DAS RHEINGOLD


Ahir varem iniciar l’apassionant vivència del Ring bayreuthià que malgrat les quasi inevitables decepcions que any rere any suposen  alguns aspectes vocals, ens congrega al costat de la ràdio com fa dècades (en això sembla que no han passat els anys).

La ràdio no ens permet gaudir d’una part important de la representació, però en canvi ens concentra tota l’atenció en els aspectes musicals i vocals, potser per això som tan intransigents en aspectes que distrets en les peripècies escèniques ens passarien per alt. El cas és que amb un so espectacular que hauria de fer avergonyir a més d¡un enginyer de so de les emissores locals, la perfecció sonora de les retransmissions ens permet gaudir detalls orquestral i vocals d’una esplèndida nitidesa.

Kirill Petrenko em va sorprendre i a estones entusiasmar en l’edició del 2013 i aquest any ha començat de manera espectacular en el pròleg, amb una resposta extraordinària d’una orquestra en estat de gràcia, seguint fil per randa, amb alguna distracció, les indicacions bastant alleugerides allà on estem acostumats a certa pompa, però sense deixar de banda l’èpica, el lirisme o la brutalitat que de tot hi ha en aquest compendi del que ens espera en les tres properes jornades.

Petrenko construeix un “Walhalla” solidíssim, gens feixuc i ple de contrasts per oferir a cada escena una dimensió orquestral ben diferenciada, des d’un inici misteriós, molt climàtic, que amb els mínims recursos es va engrandint amb un magisteri orquestral que ha fet història, i que culmina de manera apoteòsica amb una entrada dels déus al Walhalla exultant, que Petrenko amb la resposta d’una orquestra de somni i uns metalls que semblen irreals de tan bons, ajustats i excel·lents.

Amb un protagonisme així per part de l’orquestra i un director amb criteri i intensitat dramàtica garantida, n’hi ha prou perquè amb la mínima dignitat vocal la festa hagi estat absoluta i triomfal.

Das Rheingold necessita gran part dels cantants que aniran apareixen en les jornades posteriors, però manquen encara alguns dels rols fetitxes i més compromesos, tot i així, hi ha d’haver un Wotan insolent i i cregut del seu poder, una Fricka àvida per ser la senyora de, un Fafner violent, un Alberich venjatiu, uns déus exultants, una Erda imponent de saviesa, unes nimfes cristallines o  un Loge astut i relliscós que acompanyin vocalment aquest genial i enorme fresc musical i dramàtic. L’any passat no ho va ser i aquest tampoc, bàsicament perquè encara que hi han hagut alguns canvis  en el cast: el controvertit d’Alberich que tant ha molestat a castorf, ha passat de Martin Winkler a  Oleg Bryjak (millor),el Dooner d’Oleksandr Pushniak a Markus Eiche (millor) i el Fasolt de Günther Groissböck a Wilhelm Schwinghammer (pitjor), però la sensació continua sent de correcció i prou, sobretot perquè el Wotan de Wolfgang Koch és insuficient encara que s’esforci en dir molt bé el rol, quelcom important si també fos posseïdor d’una veu plena, extensa i imponent, tant en els aguts com en les zones més profundes d’autoritària divinitat. No és el cas, i ni en l’escena de presentació amb Fricka, ni molt menys al Nibelheim o el final exigent i esplèndid que Wagner li reserva després de dues hores de quasi constant presència no es pot fer l’amo vocal del Walhalla, és massa discret.

M’0ha agradat més Norbert Ernst aquest any que l’any passat, el seu Loge és lleuger però ha guanyat amb intenció, mentre que els gegants per ràdio impressionaven molt menys que el colpidor acompanyament orquestral. Bé Nadine Weissmann i bastant feridores, potser no tant com en l’edició del 2013, Woglinde, Wellgunde i Floßhilde, mentre que l’Alberich Oleg Bryjak m’ha semblat, sobretot en l’escena de la maledició, la millor prestació vocal de la representació.

Demà tenim el primer gran repte vocal, esperem algun miracle, qui sap, potser Wotan existeix.

Us deixo escoltar des de l’entrada d’Erda fins al final.

Richard Wagner
DAS RHEINGOLD

Conductor Kirill Petrenko
Director Frank Castorf
Stage design Aleksandar Denić
Costumes Adriana Braga Peretzki
Lighting Rainer Casper
Video Andreas Deinert / Jens Crull

Wotan Wolfgang Koch
Donner Markus Eiche
Froh Lothar Odinius
Loge Norbert Ernst
Fricka Claudia Mahnke
Freia Elisabet Strid
Erda Nadine Weissmann
Alberich Oleg Bryjak
Mime Burkhard Ulrich
Fasolt Wilhelm Schwinghammer
Fafner Sorin Coliban
Woglinde Mirella Hagen
Wellgunde Julia Rutigliano
Floßhilde Okka von der Damerau

ENLLAÇ mp3

https://mega.co.nz/#F!DI1jFYDA!880LzUwGxXn19sCxrQo0Dw

La gravació ja sabeu que és gentilesa de la disponibilitat de Colbran.

Falten 4 dies per conèixer el nou concurs de l’estiu, els mateixos que teniu per triar els Träume que us vaig proposar.

 

 

11 comments

  1. Raúl

    Aquesta tarda l’he estat escoltant i és una veritable llàstima que no hi hagi uns cantants a l’alçada de la meravellosa orquestra (menció especial la impactant entrada al Walhalla). Per molt bona que sigui la orquestra, sense un bon Wotan el conjunt falla massa, i a mi Kock no m’ha convençut gens.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de julio de 2014 | Beckmesser

  3. Josep Olivé

    Lo poc que vaig poder escoltar em va agradar molt el caràcter musical qie li donava en Kirill Petrenko, que jo crec que ens depararà un gran anell des del punt de vista musical. Aviam si és veritat.

    M'agrada

  4. Kiko

    Una de les escenes que més m’agrada de l’Or és el heda, hedo de Donner i amb el canvi ha guanyat molt. L’any passat va semblar que ho cantava el Fígaro del Barber.
    Gràcies a Colbran per la gravació.

    M'agrada

  5. SANTI

    Moltes gràcies Joaquim per ser tan fidel al Festival de Bayreuth i com cada estiu deixar-nos els apunts i els enllaços.
    Acabo d’arribar a casa i tot just ara començo a escoltar la transmissió amb la tranquil·litat que suposa saber que demà la tindrem aquí i podré recuperar el que m’he perdut.
    La tasca que fas mai podrà ser prou agraïda

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: