IN FERNEM LAND

BAYREUTH 2014: SIEGFRIED


No ha estat una sorpresa, l’antecedent de l’any passat no feia presagiar que aquest any les coses anessin millor tot i que sempre tot és susceptible de millora, però després d’escoltar aquest Siegfried representat ahir a Bayreuth és ineludible començar a pensar en un canvi de rumb del famós festival, si no és que els seus directius en una irresponsable tossuderia, volen mantenir si o si aquesta política de contractar cantants mediocres, molt mediocres, insuficients o dolents, per fer rols destinats a cantants excepcionals, encara que tingui com a conseqüència no esgotar les entrades i pe rtant començar a fer trontollar els números del compte de resultats, quelcom fins ara insòlit.

Lance Ryan ha demostrat manta vegades que no és capaç de cantar Siegfried sense acabar produint lesions auriculars i m’atreviria a dir que fins i tot psíquiques als pacients escoltadors o espectadors que han de suportar una veu ingrata, inadequada, gens heroica però que sobretot canta malament, que emet amb dificultat escanyant el flux vocal, canviant constantment de color per falsejar una vocalitat erràtica mentre portamenteja per intentar arribar a notes que sovint són calades, no recolza ni respira bé, emet sons grotescs que l’agermanen a Mime i es fa en definitiva, molt molest. El seu fraseig es feridor

Al seu costat la mediocritat de  Wolfgang  Koch esdevé molt més suportable perquè aquest discret baríton no canta malament, avorreix a les pedres, no té la noblesa del personatge i la veu no és adequada, però tret d’algunes emissions descarnades, el seu cant quasi el qualificaria de gloriós al costat del tenor Ryan.

Mime en aquesta òpera té tota la rellevància. Burkhard Ulrich no és un gran Mime, fa de Mime, que és quelcom que si no es fa bé acaba sent desagradable i excessivament caricaturesc, i com que no veiem l’actuació escènica ens hem de quedar amb la vocal i aquesta és desagradable, molt similar a Ryan i encara que això sigui més tolerable en un personatge com aquest, no deixa de denotar carències que acaben sent letals.

El millor dels homes per a mi és l’Alberich de Oleg Bryjak, de color fosc i tètric, mentre que al Fafner de Sorin Coliban és vociferant, potser per fer por, però això no l’hauria de fer oblidar que ha de cantar.

Horrorós l’ocellet de Mirella Hagen, i més discreta que a Das Rheingold la correcta sense més, Erda de Nadine Weissmann.

La Brünnhilde de Catherine Foster, és poc suggestiva i ahir semblava aclaparada per el mal cant del seu despertador. Si a Die Walküre no estava a l’alçada d’una Brünnhilde bayreuthiana, a Siegfried encara ho va estar una mica menys, amb una apatia molt allunyada del teòric esplendor solar d’una veu i una cantant que hauria de ser en aquest despertar gloriosa i  radiant.

Una vegada més només ens queda Kirill Petrenko com a únic sostenidor d’aquesta segona jornada d’quest Ring vocalment desgraciat, impropi de Bayreuth. El treball orquestral és magnífic, amb una atenció per les frases i els leitmotivs que brillen amb precisió. La tensió de tota l’escena de la forja és magnífica, però no es pot escoltar per culpa d’un duet de cantants destralers i molt ingrats amb la partitura. En el sempre conflictiu segon acte fa una versió molt vibrant i d’impacte, potser no té la grandiositat de les versions més clàssiques, però el discurs és molt dramàtic i mai decau. Sort d’aixó, ja que amb aquestes veus si la seva direcció no fos tan tensa, seria un Ring per liquidar a preu de saldo.

Suposo que l’impacte d’una producció tan polèmica i protestada fa que el públic assistent aplaudeixi als cantants molt més del que es mereixen i així d’alguna manera contrarestar el disgust d’una representació que només és defensable en la basant orquestral i la corresponent direcció musical, si no és així, no puc arribar a entendre el grau de condescendència per un grup de cantants en el millor dels casos és correcte, mentre que els bravos que s’escolten podrien arribar a fer creure a algú que no hagi escoltat la transmissió que eren extraordinaris.

Què us puc deixar avui com a tast? Difícil, però aquí teniu el duo final amb el preciós interludi orquestral i tot el que ve després fins la cridòria negativa del final, repetiexo que deguda als despropòsits escènics, ja que després es tornen bojos bravejant. Serà que l’afecte del cant d’aquests cantants els ha trastocat?, serà això.

 

Richard Wagner
SIEGFRIED

Musikalische Leitung Kirill Petrenko
Regie Frank Castorf
Bühnenbild Aleksandar Denić
Kostüme Adriana Braga Peretzki
Licht Rainer Casper
Video Andreas Deinert /Jens Crull

Siegfried Lance Ryan
Mime Burkhard Ulrich
Der Wanderer Wolfgang Koch
Alberich Oleg Bryjak
Fafner Sorin Coliban
Erda Nadine Weissmann
Brünnhilde Catherine Foster
Waldvogel Mirella Hagen

Bayreuth 30 de juliol de 2014

ENLLAÇ mp3

https://mega.co.nz/#F!LJdBFIDT!-TawrXq7IorwO5MBExztdQ

Com totes les gravacions procedents de Bayreuth, heu d’agrair a Colbran que avui jo us la pugui deixar

El públic wagnerià acostuma  a claudicar davant de certs cantants amb la resignació d’aquell argument gastat de que no hi ha veus que facin justícia als rols, i per tant accepten el que hi ha amb tal de poder escoltar la música del genial compositor. Aquesta resignació no deixa de ser perniciosa, ja que els teatres en lloc de buscar solucions i cantants més adients acaben contractant a cantants com Lance Ryan (al Liceu la propera temporada) per fer front a la majoria de Siegfrieds que es poden veure en el teatres més importants. Conclusió, si quan va començar no tenia la veu per aquest rol, i a força de cantar-lo s’ha destrossat l’única cosa que tenia al seu favor quan va començar a ser conegut, una certa consistència i un registre agut prou saludable,. Ara de tot allò no queda res, bé sí, la veu lletja roman inalterable, però amb el greuge d’unes sonoritats, vicis i deficiències notòriament molestes. Malgrat això i passada l’enrabiada del públic amb la producció, quan els cantants surten a saludar sembla que bravegin a WW.

Demà deixarem el Ring però no Bayreuth, ja que ens espera l’escolanet i el seu asexuat Lohengrin, sort que espero bastant de les senyores i Nelssons.

Si encara no ho heu fet, avui és l’últim dia per triar 3 dels 10 Träume proposats, i recordeu que demà a part de parlar de Lohengrin us presentaré el concurs del mes d’agost.

21 comments

  1. Jordi Medallo Muñiz

    El pitjor Siegfried que he escoltat mai. No he gaudit ni amb l’orquetra i Petrenko, escoltant de fons uns impresentables cantants qu no tenen cap nivell per estar a Bayreuth. Has fet un extraordinari recull del que ha succeit i no cal repetir com mal canten el Ryan i CIA. Moltes gràcies Joaquím. El Proper Siegfried al Liceu promet.

    M'agrada

  2. colbran

    No sé si mejoraría en vivo -lo dudo- pero lo oído fue tan lamentable que es oirlo para creerlo. Mime y Siegfried parecían roles intercambiables, tan mal cantado uno como el otro, pero más injustificablemente por parte del “heldentenor” de pacotilla que es y para mi ha sido Lance Ryan. Nunca me ha gustado, con una excepción. En el Liceu cantó en “Daphne” y nos dejó gratamente sorprendidos. Quizás había pasado por Lourdes…

    El pajarito del bosque tenía una de las voces más desagradables de cuantas he escuchado de su registro. Catherine Foster cantó muy por debajo de sus posibilidades y no me convenció, incluso cometió varios errores. Koch estuvo aún más monocorde que en “Die Walküre”. Petrenko tiene una tendencia a la celeridad, pero con una orquesta como la que interviene en Bayreuth siempre -o casi siempre- se consigue un sonido espectacular y una buena tensión dramática. No obstante, la dirección musical perdió algo de fuelle en el dúo final, quizás por contagio o susto de lo que se oía procedente del escenario…Los sonidos adicionales -metralletas, etc…- inadmisibles.

    Enfín, Bayreuth se está desprestigiando día a día. Con una una magnífica orquesta y extraordinario coro, conducidos por uno o varios directores de gran calidad se pueden ofrecer estupendos concierto sinfónico-corales con música de Wagner, pero sin cantantes de calidad no se pueden montar óperas completas, amén de puestas en escena que son discutidas y protestadas. Así no se va a ninguna parte. Mejor dicho sí, se va al fracaso.

    A pesar de todo los bravos y muestras de aprobación -posteriores a los abucheos iniciales-, daban a entender que la función había agradado a la mayoría. Me da la impresión de que el nivel de exigencia de calidad va decreciendo en todo el mundo día a día, al menos en cuanto a la ópera se refiere, aunque yo creo que en otros ámbitos culturales y no culturales también.

    M'agrada

  3. Raúl

    De tot el Ring de Bayreuth, Siegfried era lo que més més m’interessava sentir, precisament perquè Ryan farà de Siegfried al Liceu. Ja savia que Ryan era dolent però mai l’havia escoltat en un Siegfried sencer i l’experiència ha estat ben ingrata.
    Al segon acte almenys tenia l’esperança que després de tanta mediocritat i maldat vocal, l’ocellet ens oferís un cant bonic i agradable, però ni que estés fet expressament per fastidiar-nos, ens van encolomar el pitjor ocellet mai escoltat (almenys per mi).
    Jo crec que la mediocritat ahir es contagiava i fins i tot Petrenko en alguns moments no em va agradar tant com els dos dies anteriors, tot i signar una molt bona versió.
    Jo tampoc entenc tants bravos i aplaudiments, potser tens raó i és un fenomen psicològic.
    Ben trist tot plegat.

    M'agrada

  4. Coincidisc en quasi tot. M’alegre que Fede haja fet esment a la metralleta soviètica. Forma part de l’escena, que no es pot comentar si no hi has estat in situ, però que en aquest cas vam poder sentir amb molèstia per als oïts. Una cosa ridícula. Sobre Lance Ryan no puc estar d’acord sobre el seu passat. ara és clar que fa el ridícul però qui el vam sentir i vore a Les Arts, sobretot en el seu debut – el que no va ser enregistrat en el DVD, precisament, guardem un grat record del seu treball. Va ser el millor Siegfried no salemt de ma vida, sinó la de amics i coneguts aficionats wagnerians de les dos parts de l’Atlàntic. Un contertulo made in USA, que es coneix Bayreuth de memòria, Viena, Munich , Berlín i allá on es cante Wagner va dir amb accent “chicano”: “Nunca volvermos aescuchar un Siegfried como este”. Tenia raó, el mateix Lance Ryan, habitual a Bayreuth resulta molest de sentir. Una pena.

    Ja sé que em diràs que ja a València ja apuntava en el mal camí, Reverter ho va dir ahir, però aleshores no recorde cap crítica negativa. D’això se’n diu en castellà: “Hablar a toto pasado”.

    Com ho faria de bé, que els DVDs ja estaven enregistrats. El Sigfried original era un rus de la colla Gergiev que ho feu prou bé. El coneixia de Canàries on cantà també un dels Siegfrieds, doncs bé, van tornar a enregistrar donada la magnífica experiència. Va estar d’allò més bé, però no tant com la primera vegada. Es notava nerviós perquè sabia que el filmaven.

    Deixa’m eixe bon record, no solament personal, sinó col.lectiu, platea en directe inclosa i transatlàntica.

    M'agrada

      • Gràcies, Joaquim. Ja l’havia llegida. Evidentment el Siegfried que tu vas vores en la 2º jornada va ser el rus made in Gergiev, Leonid Zakhozhaev, que jo ja coneixia per GranCanària-Gergiev. Va ser ben rebut pel públic, però que va fer botar d’alegria, cridar bravo com mai de la vida, etc. va ser Ryan, que hui no val res però que aleshores va enlluernar valencians i forania, que n’hi havia molts. Tan bé va estar el canadenc que els DVDs, ja enregistrats del rus van ser susbtutuïtls pels de Ryan. Eixa era l’opinió general de conservadors, tradicionals, moderns, etc. Va guanyar-se el públic com mai no he vist fins els darrers treballs de Mehta com a comiat de la gent. Pot consultar-ho als habituals de les Arts.

        M'agrada

      • Insisteixo, en el Siegfried del Götterdämmerung que vaig veure-li no em va satisfer gaire. Però reconec que podia ser tan bo com dieu, ja que al Liceu ens va cantar un espectacular Apollo de la Daphne de Strauus, com a València, un miratge.

        M'agrada

  5. ToniG

    Pànic és el que em produeix el Siegfried del Liceu després d’haver escoltat a Ryan a Bayreuth perquè a més a més l’orquestra del Liceu no està en condicions de interpretar una òpera de Wagner de manera digna, al menys a Bayreuth això si que ho tenen. De la producció de Bayreuth, com la del Liceu, millor no parlarne.

    M'agrada

    • Jo ahir pensava, amb l’orquestra del Liceu, si no millora una mica, l’efecte Ryan es multiplicarà.
      La producció de Carsen sembla clàssica al costat del que expliquen d’aquesta. Carsen ho explica tot molt bé, no hi ha cap tergiversació de res.

      M'agrada

  6. OLIMPIA

    Llegides les opinions teva i de Colbran i respectant també les altres, pregunto des de la meva ingenuïtat d’aprenent eterna si pot ser que Wagner hagi esdevingut un music incantable així com inexecutable. L’any passat vaig veure un Tristan und Isolde a l’òpera de Washington i encara espero sentir l’orquestra tocar com cal, això a la capital dels poderosos estats. És clar que allà el públic sembla agradar-li tot i aplaudeix al damunt de cantants i d’orquestra de forma atronadora. No hi ha cantants adequats i no hi ha oïdes fines excepte unes quantes -dit amb la millor intenció- com les vostres.
    Una abraçada.

    M'agrada

    • No és ben bé així benvolguda Olympia, hi ha unes veus molt més notables que les contractades habitualment a Bayreuth, per fer front a les òperes wagnerinaes, però no visiten el festival més prestigiós dedicat al compositor. Quin contrasentit, oi?. No et diré que l’actualitat estigui farcida de grans veus com en els anys 30,40 i 50 del segle passat, fins i tot els 60, però millors que les hem escoltat en l’edició del 2014 ja t’asseguro que si.
      Abraçada de retorn.

      M'agrada

  7. Josep R, Noy

    Vaig escoltar-lo a troços. Però em va semblar molt malament. Horrorosos Siegfried , Mime i Fafner. Al segon acte no sabia si el que cantava era Mime o Siegfried….El Vianant irrellevant, i Brunehilde igual. I la direcció de Petrenko molt correcta, l’orquestra molt bé, però fa un any Fabio Luisi em va agradar molt més al MET: menys enèrgica però molt més rica i matisada, molt més equilibrada, fent molta més musica de la bona. En fi, en conjunt un petit desastre. Fa anys somniava en poder un dia anar a Bayreuth a sentir el millor Wagner ; ara ni se m’acut!…Qualsevol altre lloc es millor. Quina pena!

    M'agrada

  8. Josep Olivé

    No vaig escoltar ahir Bayreuth, però per lo llegit no em vaig perdre res. És cuiriós el cas de Lance Ryan, que amb una tesitura infernal com la de Apollo a Daphne anés sobrat i brillés amb esclatants aguts i en canvi el seu Siegfried sigui no ja insuficient si no que fins i tot desagradable d’escoltar. Ho dic perquè sí que he pogut escoltar-lo per ràdio amb Barenboim als PROMS de l’any passat i ho vaig passar malament amb les seves oscil.lacions de veu tan pronunciades en la zona aguda. Resultava feridor.

    M'agrada

    • Potser et diré amic Olivé que el Ryan dels PROMS és el màxim del seus màxims, tot i que en el Siegfried de enguany a Bayreuth no hagi arribat a aquells extrems, només cal que escoltis el duo final que us proposo per adonar-te que la millora no és suficient. És clar que si arribo a posar la forja… no sé, no sé.

      M'agrada

  9. Manu

    Bayreuth té una aura que sempre enganxa quan hi ets. Tot i que les produccions hagin baixat de nivell. L’acústica i la comunió amb els altres wagnerians vinguts de tot el món és quelcom que s’ha de viure. Encoratjo a tothom anar-hi, al menys un cop a la vida. I si té sort enxampa una bona producció com jo el Parsifal de Gatti i Herheim o el Lohengrin del 2010 amb Kaufmann i Nelsons.
    Això si, als anys 50 havia de ser directament una experiencia metafísica…

    M'agrada

    • Estem d’acord, si bé sembla que l’aura comença a fer figa i ja no és suficient per esgotar les localitats.
      Els wagnerians penso que estem disposats a veure rates, conills en estat de descomposició, plantes de biogàs i el que calgui, però mediocritat vocal quan en altres teatres s’ofereixen representacions wagnerianes amb cantants sensiblement millors, no.
      Entenc que si no has anat mai la mística et pugui, però una vegada has vist cantants molt dolents, ja t’ho comences a repensar.
      Potser si no tingués els greus problemes econòmics que tinc, intentaria tornar a Bayreuth triant alguna cosa amb les mínimes garanties, però tot i així sacrificaria perfectament un Ring a Bayreuth, per quatre sortides, a Londres, Munic, Paris i Viena durant l’any.

      M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: