IN FERNEM LAND

EL VÍDEO DE L’ORFEO DE MONTEVERDI (Gerhahaer-Virovlansky-Bonitatibus-Brower;Bösch-Bolton)


Avui descansem del festival wagnerià ja que ahir no hi va haver transmissió des de Bayreuth, per complementar l’apunt del 22 de juliol dedicat a L’Orfeo de Monteverdi, amb el vídeo gravat al Prinzregententheater (quasi la rèplica del Festspielhaus de Bayreuth) de la capital bavaresa, el diumenge 27 de juliol.

Res a afegir respecte al que ja vaig dir-vos en l’apunt de l’àudio , si bé com és obvi ara es reforça amb la imaginativa producció teatral deguda a David Bösch i que ens inicia l’òpera en un ambient “happy flowers” d’una comunitat hippie en l’escena del casament d’Orfeo amb Euridice per tornar-se molt més ombrívol i fins i tot pessimista a partir de l’anunci de la mort d’Euridice, amb un final “lleugerament” tergiversat que manté el retrobament dels dos amants, però no pas al cel sinó a la tomba, quelcom certament més lògic si bé radicalment diferent al llibret original.

Sensacional la interpretació vocal i teatral de Christian Gerhaher, com diu el text!

Les fotografies de la producció potser poden fer creure que la proposta és molt més radical del que acaba sent, ja que m’ha semblat molt respectuosa i fidel.

Estic segur que avui tornaré a fer feliços a molts infernemlandaires.

Claudio Monteverdi
L’ORFEO
Llibret de Alessandro Striggio

Director musical Ivor Bolton
Director escènic David Bösch
Escenografia Patrick Bannwart
Disseny de vestuari i vídeo Falko Herold
Disseny de llums Michael Bauer
Dramatúrgia Daniel Menne Rainer Karlitschek
Director del cor  Tim Brown

Orfeo Christian Gerhaher
Euridice Anna Virovlansky
Messagiera / Proserpina Anna Bonitatibus
Caronte Andrea Mastroni
Speranza / La Musica Angela Brower
Plutone Andrew Harris
Apollo Mauro Peter
Pastore I / Spirito I Mathias Vidal
Pastore II / Spirito III / Echo Jeroen de Vaal
Pastore III Gabriel Jublin
Pastore IV / Spirito II Thomas Faulkner
Ninfa Lucy Knight

Monteverdi-Continuo-Ensemble i membres de la Bayerisches Staatsorchester

Zürcher Singakademie

Munich, Prinzregententheater 27 de juliol de 2014

Representació cantada en italià i amb subtítols en anglès.

ENLLAÇ VÍDEO (un únic arxiu)

https://mega.co.nz/#F!PElXkKKT!bBkTCSoiXd6I6TD6gbOuQQ

Demà tornarem a Bayreuth per parlar de la representació de Siegfried que té lloc avui al turo verd.

Falten 2 dies per conèixer el nou concurs del mes d’agost, els mateixos dies que teniu per triar els Träume que us vaig proposar, si és que ja no ho heu fet. De moment la cosa està molt interessant i renyida, sou molt exquisits.

9 comments

  1. L’Orfeu és una de les meues òperes favorites. Sembla curiós que la mare del gènere (amb els precedents coneguts de Peri i Cacchini i qui sap si algun més de perdut) encara se siga representant i que haja segut el model de les reformes posteriors. Curiós que aquest “drama per musica” haja inspirat compositors com ara Gluck, Bedrlioz i Wagner. Possiblement el terme “drama musical” tinga ací el seu origen. Curiós també que l’òpera nasquera com a gènere literari, no pas musical, on el més important era el llibret, el “poema” que deia Wagner o la síntesi de poesia i música que defensava Berlioz en la seua concepció de “música expresiva”. L’Orfeu és l’òpera més antiga que encara es representa i ha fet córrer rius de tinta i d’imitadors. Curiós que ningú li tire en cara a l’obra que tracte de déus, semidéus i altres personatges mitològics i homes i dones. Això li dona immortalitat: el mite, que és etern i sempre interessa perquè expressa el que tenim més d’humà. Mai no he llegit cap crítica a l’ús de la mitologia en Monteverdi, Gluck, Berlioz, Sebèlius i tants altres. Solament en un cas, que no cas esmentar, que, com Monterverdi, pretenia reprendre i actualitzar el teatre grec, especialment la tragèdia on l’art tenia un caràcter comunitari i sagrat.

    Durant anys, el meu model en CD va ser Harnoncout, superat, pense, per l’argentí Garrido, encara que la versió de DVD amb Ponelle pense que continua sent la referència insuperada.

    Tractaré de baixar-me aquest.

    Gràcies, Joaquim.

    PD. Ja sé que igual m’enrotlle, però volia dir que Wozzeck, una de les meues obre favorites, ve a ser el revers d’Orfeu. No solament el martiritzat soldat mata la parella en lloc d’anar a buscar-la a l’infern, sinó que sa pròpia vida amb Marie era un infern, l’infern d’aquells que són destruïts i anul.lats per un sistema injust. i pervers que és el que ens envolta.

    M'agrada

  2. Niklaus Vogel

    Ho estava esperant1 Efectivament, al menys a mi em fas molt feliç Joaquim, moltíssimes gràcies! Ara mateix m’ho baixo. A més a més tens raó, la producció és totalment respectuosa i molt imaginativa, que no fa més que reforçar la qualitat musical i vocal de la proposta. Jo vaig sortir ennuvolat!
    Una abraçada!

    M'agrada

  3. palomarpe

    Pues sí, Joaquim, hoy me haces muy feliz. Estaba esperando que llegara el domingo 27 para ver la retransmisión en directo por internet de este interesante Orfeo, pero por no se qué motivo la retransmisión empezó con extrañas interferencias (no sé si a alguien más le pasó) y no pude verla. Así que estaba esperando como agua de mayo este vídeo (¡¡¡¡mil gracias de nuevo Joaquim!!!). Adoro la música de Monteverdi, pero además tenía un interés muy especial por ver la interpretación de Christian Gerhaher, que, aparte de ser un gran liederista (para mí el mejor actualmente), está demostrando tener un gran talento dramático, como por ejemplo ejemplificó en su primer Don Giovanni en Frankfurt la pasada primavera, que fue extraordinario. Estoy deseando verlo.
    Por cierto, la semana pasada pusieron un interesantísimo documental de ¡noventa! minutos en la televisión bávara sobre este artista (gracias Janet por el link). Una personalidad fascinante y compleja, cuyo extraordinario talento no fue reconocido ni siquiera por el mismísimo Fischer Dieskau.
    Aquí pongo el enlace
    http://www.br.de/radio/br-klassik/sendungen/br-klassik-im-tv/der-saenger-christian-gerhaher-100.html
    Está en alemán, pero en muchas escenas no hacen falta las palabras.

    M'agrada

Els comentaris estan tancats.

%d bloggers like this: