Christian Gerhaher Salburg Liederabend 05/08/2014 © Salzburger Festspiele / Silvia Lelli

CHRISTIAN GERHAHER, GEROLD HUBER Salzburg 05/08/2014 © Salzburger Festspiele / Silvia Lelli

CHRISTIAN GERHAHER, GEROLD HUBER Salzburg 05/08/2014 © Salzburger Festspiele / Silvia Lelli

Encara recuperant magnífiques vetllades que ens ha deixat aquest estiu del 2014, avui us porto un des liederabend més esperats dels programats en el Festival de Salzburg del 2014, que comptaven amb noms tan rellevants com Anna Prohaska amb Eric Schneider, Thomas Hampson ambWolfram Rieger,  Anja Harteros amb Wolfram Rieger, Oliver Widmer und Freunden, Piotr Beczala amb Kristin Okerlund i Diana Damrau amb Xavier de Maistre. Però el que va tenir lloc el passat 5 d’agost tenia com a protagonista al baríton Christian Gerhaher, per el que sabeu que sento una especial predilecció, acompanyat per el pianista Gerold Huber, que sota el dominador de poemes de Goethe, van interpretar obres de Franz Schubert i Wolfgang Rihm, un maridatge aparentment discutible ja que Rihm és un compositor de l’actualitat i Goethe no sembla prou nexe d’unió per anar intercalant blocs de l’un i l’altre, però la sensibilitat dels dos intèrprets ho va fer possible.

La flexibilitat tècnica i expressiva de Gerhaher va permetre que l’alternança només fos una anècdota, ja que el joc expressiu, la naturalitat i claredat de l’emissió quasi fan perfectament assumible el radical contrast.

L’emissió i dicció claríssima fan especialment fàcil l’escoltada. Us he enllaçat TOTS els lieds amb el seu text original, que en alguns casos ja ho veureu que tenen traduccions en diversos idiomes disponibles, tan sols heu de prémer sobre cada títol del programa per anar al text, que us ajudarà a fruir de les versions molts més intensament. Lamento no haver trobat, o sabut fer-ho, el text de Harzreise im Winter (Österreichische Erstaufführung) de Rihn, que s’interpreta a la segona part

L’acurada expressió, la delicadesa, l’elegant fraseig, la mestrívola característica que posseeix en trencar la melodia amb aquesta separació de les síl·labes i la negació de les consonants, que alguns tant li critiquen i la suavitat en una veu d’emissió fibrada i una completa sintonia entre cantant i pianista fan la resta.

Gaudiu de la proposta i ja veureu com l’experiència de passar del romanticisme més exaltat a la modernitat de Rims són perfectament assumibles, no us heu d’espantar.

Us deixo escoltar el darrer lied que va tancar oficialment el concert

Willkommen und Abschied D 767

Es schlug mein Herz, geschwind zu Pferde! 
Es war getan fast eh' gedacht; 
Der Abend wiegte schon die Erde, 
Und an den Bergen hing die Nacht: 
Schon stand im Nebelkleid die Eiche, 
Ein aufgetürmter Riese, da, 
Wo Finsternis aus dem Gesträuche 
Mit hundert schwarzen Augen sah! 

Der Mond von einem Wolkenhügel 
Sah [kläglich]1 aus dem Duft hervor, 
Die Winde schwangen leise Flügel, 
Umsausten schauerlich mein Ohr; 
Die Nacht schuf tausend Ungeheuer; 
Doch frisch und fröhlich war mein Mut: 
In meinen Adern welches Feuer! 
In meinem Herzen welche Glut! 

Dich sah ich und die milde Freude 
Floß von dem süßen Blick auf mich, 
Ganz war mein Herz an deiner Seite, 
Und jeder Atemzug für dich. 
Ein rosenfarbnes Frühlingswetter 
Umgab das liebliche Gesicht, 
Und Zärtlichkeit für mich - Ihr Götter! 
Ich hofft' es, ich verdient' es nicht! 

Doch ach! schon mit der Morgensonne
Verengt der Abschied mir das Herz: 
In deinen Küssen, welche Wonne! 
In deinem Auge, [welcher]2 Schmerz! 
Ich ging, du standst und sahst zur Erden, 
Und sahst mir nach mit nassem Blick: 
Und doch, welch Glück geliebt zu werden! 
Und lieben, Götter, welch ein Glück!

Benvinguda i comiat  (traducció Salvador Pila)

El meu cor bategava, ràpid a cavall!
Va estar fet gairebé abans que pensat;
el capvespre ja bressava la terra
i la nit s’aferrava a les muntanyes:
el roure estava revestit de boira,
un alterós gegant, allà,
on la foscúria, des de la malesa,
fitava amb cent ulls negres!

La lluna des d’un munt de núvols,
treia el cap, planyívola, pel boirim,
els vents feien bellugar ales lleugeres,
xiulaven sinistrament a les meves orelles;
la nit engendrava milers de monstres
però l’ànim era fresc i joiós:
quin foc a les meves venes!
quina ardor al meu cor!

Et vaig veure, i una amorosa joia
sorgí del teu dolç esguard vers el meu,
el meu cor es posà del tot al teu costat
i cada alenada era només per a tu.
Un temps de primavera, color de rosa,
envoltava el teu gentil rostre,
i tendresa per a mi – oh! Déus!
jo la desitjava però no la mereixia!

Més ai! Ja amb el sol del matí
el comiat m’estrenyí el cor:
en els teus besos, quina delícia!
en els teus ulls, quin dolor!
Vaig marxar, tu t’aixecares i miraves a terra
i em seguires mirant amb els ulls molls,
i tanmateix, quin goig d’ésser estimat!
i estimar, oh Déus! Quina felicitat!

Franz Schubert

• Prometheus D 674
• Mahomets Gesang D 549
• Ganymed op. 19 Nr. 3, D 544
• An Schwager Kronos D 369

• Harfenspieler
Wer sich der Einsamkeit ergibt D 478
Wer nie sein Brot mit Tränen aß D480
An die Türen will ich schleichen D 479

Wolfgang Rihm
• “Goethe-Lieder“ (2004/2007) – selecció –

Willst du dir ein gut Leben zimmern núm 12
Worte sind der Seele Bild núm 4
Heut und ewig núm 10
Höchste Gunst núm 9
Parabase núm 7
Aus “Wilhelm Meisters Wanderjahren” núm 11

Franz Schubert
• Sehnsucht D 123
• Am Flusse D 160
• Hoffnung D 295
• Schäfers Klagelied D 121
• Wonne der Wehmut D 260
• An den Mond D 296
• Nachtgesang D 119
• Der du von dem Himmel bist D 224
• Jägers Abendlied D 368

Wolfgang Rihm
• Harzreise im Winter (Österreichische Erstaufführung)

Franz Schubert
• Willkommen und Abschied D 767

Propina:

Franz Schubert

• Wanderers Nachtlied II.

Christian Gerhaher, Baríton
Gerold Huber, Piano

Salzburger Festspiele 5 d’agost de 2014

ENLLAÇ mp3

https://mega.co.nz/#F!TplwwDTC!8H8Xp1cv50Sxm3phPXmfAQ

Demà tenim una festassa barroca amb Alessandro de Handel i un repartiment estel·lar, Yulia Lezhneva, Dilyara Idrisova, Max Emanuel Cencic, Xavier Sabata, Vasily Khoroshev, Juan Sancho i Pavel Kudinov, amb Armonia Atenea Orchestra dirigits per George Petrou. La cosa promet