IN FERNEM LAND

LES MARTYRS DE DONIZETTI (Spyers, El-Khoury, Kempster, Sherratt; Elder)


 

El passat 4 de novembre va tenir lloc en el Royal Festival Hall de Londres un concert amb la Orchestra of the Age of Enlightenment dirigida per Sir Mark Elder, amb els solistes Michael Spyres, Joyce El-Khoury, David Kempster, Brindley Sherratt, Clive Bayley i Wynne Evans per interpretar l’òpera de Gaetano Donizetti, Les Martyrs, que és el mateix que dir la versió francesa de l’òpera Poliuto, basada en l’obra de Corneille Polyeucte escrita per a Nàpols però prohibida l’any 1838 per el rei que no va voler que un màrtir cristià i un ambient religiós fos el protagonista d’una òpera.

Donizetti va a marxar a Paris amb la partitura sota el braç i amb la col·laboració d’Eugene Scribe que va revisar el llibret, refent tots els recitatius, incloent, àries duets, tercets, tot el finale primo i el corresponent ballet, seguint les convencions parisenques.

Les modificacions que Scribe va fer al llibret original de Cammarano són notables, començant per distribuir el drama en quatre actes en lloc dels tres de la versió italiana. El primer acte italià es divideix en el primer i el segon francesos. El final del primer acte i l’inici de segon van canviar . També va fer un canvi important amb l’eliminació de la gelosia de Poliuto i centrant el conflicte dramàtic en l’aspecte més religiós. Això va fer que Donizetti també fes modificacions importants en la partitura , substituint el preludi de Poliuto per una obertura de considerables dimensions simfòniques, canviant l’entrada de Pauline en el primer acte per una pregària destinada a la seva mare, seguida d’un cor de dones, absolutament nou. L’ària de Pauline “Qu’ici ta main glacée” és la mateixa que “Di quai soavi lagrime”. El finale primo s’inicia amb un elaborat tercet “Objet de ma costance”, tercet que posteriorment es va incorporar a la versió italiana, però que no està en la partitura original de Nàpols.

El segon acte s’inicia amb una nova ària per a Félix “Dieu des Romains” i també hi ha una re-elaboració motivada per l’imprescindible divertissement ballat dividit en tres seccions.

En el tercer acte que es correspondria al segon de la versió italiana, hi ha una nova ària per a Poliuto, que substitueixen a “Fu machiato l’onor mio…Sfolgoró raggio divino” per “Mon seul trésor…Oui, j’irai dans leurs temples”, que exigeix al tenor, si bé de manera optativa, arribar a un Fa sobreagut, quelcom que no deixa de ser una temeritat i que Michael Spyres fa, en una solució no exempta de risc amb un atac sec sense cap tipus de portamento. Us deixo tota l’escena que permet escoltar l’elegant ària d’original melodia i esplèndid acompanyament orquestral. La “proesa”, apart de les dificultats de l’ària, es troba com és preceptiu en la vigorosa cabaletta.

L’acte acaba amb un concertant majestuós ja existent en la versió italiana, que és la font de inspiració del “Gloria all?Egitto” de l’Aida verdiana. Us poso el fragment de la stretta final del preciós fragment concertant (és molt llarg). on en aquest energètic final la senyora Joyce El-Khoury, la soprano intèrpret de la Pauline, “motivada” per la proesa del senyor Spyres vol fer la seva, acabant com també va fer Leyla Gencer en el gloriós Poliuto del Liceu (1976) amb un sobreagut, si bé a ella no li surt tan intens, com a la recordada soprano turca.

En el quart acte hi ha un tercet que no existia en el tercer acte italià, entre Félix, Sévère i Pauline. També el cor que inicia la darrera escena es va allargar respecte a l’original.

La part de Poliuto va ser escrita inicialment pel tenor Nourrit i Donizetti no li demanava una tessitura aguda més enllà de La, però en la versió francesa per a Duprez, la tessitura és molt més aguda i és per aquest motiu que Donizetti li va donar l’opció de fer un Fa sobreagut, si bé amb el l¡ogic falset, malgrat que Duprez feia, com bé sabeu, el famós Do de pit.

L’exigència per a la soprano també s’incrementa notablement amb la participació en el tercet del quart acte, mentre que el rol de Félix, inicialment escrit per a un tenor sense gaires intervencions, acaba sent per a un baix profund protagonista.

Els protagonistes de l’estrena van ser:

LES MÀRTIRS
Grand-òpera en 4 actes de Gaetano Donizetti, llibret de Adolphe Nourrit i Salvatore Cammarano, traducció francesa i revisió rítmica d’Eugène Scribe
Estrenada el 10 abril 1840 al Théâtre de l’Académie Royale de Musique (Opéra, Salle de la rue Le Peletier

Polyeucte, un magistrat; un convers al cristianisme, tenor Gilbert Duprez
Pauline, la dona de Polyeucte, soprano Julie Dorus-Gras
Severe, procònsol romà, baríton Jean-Étienne-Auguste Massol
Fèlix, el pare de Paulina i  governador d’Armènia, baix Prosper Dérivis
Calístenes, gran sacerdot de Júpiter, baix  Jacques-Emil Serda
Néarque, un cristià, amic de Polyeucte, tenor Pierre François Wartel
Un cristià, baix Molinier
Segon cristiana, baríton Wideman

La versió que avui us proposo és la que la prestigiosa discogràfica anglesa Opera Rara ha programat al voltant de la gravació comercial per fer l’edició discogràfica. Inicialment estava previst que el rol de Polyeucte fos el tenor nord-americà Bryan Hymel, però en el concert del dia 4 el protagonista va ser Michael Spyers i per tant serà ell qui finalment apareixerà en l’àlbum que es publicarà l’any vinent (2015) i del que esperem tant el resultat musical com el luxós llibret farcit de informació que caracteritza el segell anglès, que amb aquesta ja haurà gravat 27 títols del compositor bergamasc.

La versió de concert que us proposo malgrat no tenir el suport escènic respira una tensió teatral i una intensitat vocal molt gratificant, que fa preveure una gravació final amb voluntat de esdevenir el referent discogràfic d’aquesta títol donizettià, que molts musicòlegs estan d’acord amb qualificar com l’obra més personal i important del seu opus.

El cast és inicialment poc francòfon, Spyers (USA), El-Khoury (Canada), Kempster (Anglaterra),  Sherratt (Anglaterra), i com succeeix sovint a Opera Rara alguns cantants tenen serioses dificultats en cantar de manera intel·ligible en italià o com és en aquest cas, en francès. Malgrat que el baríton podria tenir una mica més de classe (penso en Tézier, és clar) i el baix no ser poc distingit malgrat l’exigència del rol, la versió és molt notable gràcies a la parella protagonista, estilísticament notables i vocalment brillants, si bé el rol de Pauline necessita una veu més dramàtica o amb un registre més extens del que té la notable Joyce El-Khoury, molt més lírica que dramàtica, però això sí, amb un temperament i classe d’excel·lent belcantista. De ben segur que en la gravació final es milloraran aspectes, però la gravació del concert transmet veritat, força, tensió i allò que en el teatre succeeix poques vegades i que tant agraïm, salten guspires, gràcies també a una direcció vigorosa, engrescadora i farcida de matisos de Mark Elder.

Us deixo el tercet del IV acte entre Pauline, Sévère i Félix, que tant exigeix a la soprano i que suposa una dificultat afegida al rol de Pauline, encara molt més notable que en la versió italiana.

Aquí teniu el repartiment complert i l’enllaç per baixar-vos aquesta autèntica perla donizettiana que estic segur que agradarà a tothom.

Gaetano Donizetti
LES MARTYRS (1840)

Polyeucte……..Michael Spyres (tenor)
Pauline………..Joyce El-Khoury (soprano)
Sévère…………David Kempster (baritone)
Félix…………….Brindley Sherratt (bass)
Calisthènes…..Clive Bayley (bass-baritone)
Néarque……… Wynne Evans (tenor)
Opera Rara Chorus
Renato Balsadonna (chorus director)
Orchestra of the Age of Enlightenment
Sir Mark Elder (conductor)

Concert performance, Broadcast

November 4th 2014, Royal Festival Hall, London

ENLLAÇ mp3 (nou enllaç)

https://mega.co.nz/#F!XhURFTwR!TaULJ_kkivQqcUGDH49ifA

Per si us interessa saber més sobre aquesta òpera i el projecta de Opera Rara, us deixo aquests enllaços:

http://en.wikipedia.org/wiki/Les_Martyrs (en anglès)

http://www.opera-rara.com/media/1395836704.pdf

La propera edició del Festival de Glyndebourne 2015, té previst la programació de Poliuto, per tant l’estiu vinent tornarem a parlar d’aquesta òpera, si bé aleshores serà en la versió italiana, i per tant el complement ideal a l’apunt d’avui.

Espero que la gaudiu tant com jo.

 

17 comments

  1. Concep

    Joaquim, no sé que ha passat, però he enviat un comentari semblat a aquest que t’envio ara i ja no hi és.
    Deia que desconec la versió francesa de Poliuto, però la versió italiana de la Scala amb Callas, Corelli i Bastianini és genial.
    M’he quedat de pedra amb la nota de Spyres, per la nota que és i com la fa, doncs en Pavarotti a I Putitani amb la Sutherland fa un xiscle rar, no sé si és la mateixa però la diferència és enorme. Es necessite molt de valor per atrevir-se a fer una nota així en públic, esgarrar-la pot ser letal..
    Bravo per Spyres i merci Joaquim

    M'agrada

    • El que va passar amb aquest comentari és ben estrany, va anar a parar al correu brossa, i el vaig voler arreglar des de el telèfon i es va editar com si l’hagués escrit jo i el vaig esborrar, quan t’estava escrivint un e-mail per dir-te que el tornessis a enviar vaig veure aquest.
      Perdona l’embolic, va ser en part culpa meva
      Me n’alegro que t’hagi agradat Les Martyrs, és una òpera molt engrescadora.

      M'agrada

  2. ToniG

    Impressionant òpera i impressionant la nota de Sypres!
    Com sempre Mark Elder signa una direcció plena de detalls i molt curosa amb el so i amb l’adequació estilística i amb una orquestra que fa goig sentir-la (totes les colaboracions que fa la OAE amb el festival de Glyndebourne són increíbles).
    Amb moltes ganes de que surti el CD en la versió d’estudi i de les representacions de Poliuto a Glyndebourne.

    M'agrada

  3. PIOFABRI

    Excelente post, muy instructivo y acertado, como siempre. Realmente me evite la indagatoria que precede a la audición de tal rareza. Spyres es un cantante increíble y domina muy bien el estilo francés, aunque yo siempre digo que parece cantar a media maquina, con reservas. Prefiero su emisión de baritenor, que es mas liberada y no tan nasal, con la que colorea el Rodrigo o el Otello rossiniano, ese color habría sido mas contundente en este papel. Oír a Hymel hubiera sido espectacular, pero Spyres hace un buen trabajo. Opera Rara siempre ha destacado por la excelencia de sus grabaciones, aunque es cierto que desde hace algunos años, imagino que por la falta de presupuesto y la escasez de contribuciones por parte de las fundaciones que antes los apoyaban, han optado por abaratar los proyectos con la inclusión de cantantes muy jóvenes, aunque destacados, antes que retomar la colaboración de cantantes de primera, como era hace años, e incluso pedir apoyo a particulares para la realización de estos, lo que es admirable, pero no deja de ser preocupante. Como sea, es admirable que persistan en el rescate de estas obras, y pese a la dificultad puedan conservar un estándar de calidad musical aceptable.

    Muchas gracias por el estupendo post. Saludos.

    M'agrada

    • Opera Rara hace una labor extraordinaria para recuperar títulos olvidados, muchas veces injustamente. Los repartos siempre han sido lo más discutible, aunque después de unos inicios mediocres, empezaron a fichar a nombres estelares que dieron un prestigio y una internacionalización a la discográfica, aunque algunas veces han cometido errores importantes en la vocalidad de los cantantes escogidos, siendo como es, un sello con carácter de rigurosa búsqueda de las esencias filológicas

      M'agrada

  4. juan

    Hola Joaquim:
    He terminado de estudiar Poliuto y tengo muchas ganas de descubrir las diferencias con Les Martyrs, pero así como he podido descargarme los actos 1, 2 y 4, no consigo descargar el tercero (aparece error temporal-reintentando) así desde hace días…. No sé si podrías volver a cargar la opera entera en megaload para que desaparezca este error. Muchas gracias y disculpa las molestias.
    Saludos

    M'agrada

      • juan

        Me has hecho feliz Joaquim, esta tarde la dedico a escucharla entera, tenía muchas ganas, y ya te comento cuando la haya estudiado a fondo en unos días…. pero por lo poco que he visto en youtube y en tus otros enlaces sé que la voy a disfrutar muchisimo (has logrado despertarme un enorme interés) y más después de disfrutar tanto últimamente con el Poliuto de Carreras, Ricciarelli y Pons (que me costó muchísimo conseguir también).
        Todavía no me he enfrentado al Poliuto de Callas, Corelli y Bastianini, porque su audición siempre acaba condicionandome para otras versiones posteriores, la dejaré para después de estos Martyrs,
        Muchas gracias por haberme resuelto el problema tan rápido.
        Un abrazo desde Madrid
        Juan

        M'agrada

      • La versión Callas, Corelli y Bastianini haces bien en dejarla para el final, pero lo importante de esta és que e ofrece la partitura íntegra y con uno criterios interpretativos más actuales, que no tiene que ser forzosamente mejores, aunque Callas es atemporal.
        Disfrútala y luego nos cuentas.

        M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: