IN FERNEM LAND

GUILLAUME TELL A BOLOGNA (Álvarez, Spyres, Auyanet, Orfila, Alberghini; Mariotti)


Si fa uns quants anys m’haguessin dit que podria veure Guillaume Tell en francès i amb tres o quatre repartiments diferents, després de tanta sequera referent a aquest títol per a mi imprescindible, no m’ho hagués cregut i vet-ho-aqu-i que en qüestió de poc temps, si feu una ullada a l’activitat operística dels darrers mesos podem apreciar produccions diferents d’aquesta òpera amb: Flórez, Osborn, Hymel i ara Spyers cantant “l’impossible” rol d’Arnold, a Rebeka, MeadeByström i ara Auyanet fent front a l’exigent rol de Mathilde, i per el rol protagonista hem vist el nom de Pertusi, Finley, Jenis, Alaimo i ara amb gran goig s’afegeix a la llista Carlos Álvarez en una interpretació més que notable, un gran Tell.

I aquesta nova aportació vocal a la descomunal i genial partitura rossiniana va tenir lloc aquesta passada tardor al Teatro Comunale de Bologna, que co-produïa amb el ROF el testament operístic de Rossini i que la presentava als bolonyesos catorze mesos després de les representacions pesareses comptant amb les mateixes direccions, la del inspirat Mariotti a l’orquestra (malgrat lesx desavinences entre el fossar i l’escenari, sobretot amb el cor) i la ja comentada i visionada de McVicar en la part escènica (apunt amb el vídeo AQUÍ).

Com que els cantants principals res tenen a veure amb les diferents versions del Guillaume que han aparegut a IFL, m’ha semblat molt interessant oferir-vos-la, sobretot per la confirmació, no tan sols de la recuperació de Álvarez, sinó de la seva renovació, si em permeteu el terme, així com gaudir també del notable Arnold de Spyers. Pel que fa a la soprano canària Yolanda Auyanet, l’he trobada una mica per sota dels seus col·legues, així com de les Mathilde esmentades, si bé la seva prestació és en tot moment correcta, millor en la segona ària del tercer acte, tot i que com també succeeix amb Rebeka, els aguts són massa metàl·lics i oberts.

En la resta de rols trobem altres noms ja trobats en el vídeo de Pesaro i per tant no hi ha grans diferències, si bé tant Hedwige, com Jemmy a Bologna són Enkeleida Shkoza i Mariangela Sicilia.

Aquesta òpera paga sempre la pena i aquesta vegaa encara més, ja que l’alternança impensable dels noms és magnífica.

Us deixaré tres fragments amb Carlos Álvarez:

El primer és el duo amb Arnold (Spyres) “Ah! Mathilde, idole de mon âme!…Ô ma patrie, mon cœur te sacrifie..”

El segon serà el tercet del segon acte, amb Arnold i Walter (Orfila):

I el darrer fragment serà la seva ària “Sois immobile”

GUILLAUME TELL
opera in 4 atti di Victor-Joseph-Etienne de Jouy e Hippolyte-Louis-Florent Bis
musica di Gioachino Rossini

Guillaume Tell, congiurato svizzero – Carlos Alvarez
Arnold Melchthal, congiurato svizzero – Michael Spyres
Walter Furst, congiurato svizzero – Simon Orfila
Melchthal, padre di Arnold – Simone Alberghini
Jemmy, figlio di Guillaume Tell – Mariangela Sicilia
Gessler, governatore dei cantoni di Schwitz e di – Uri Luca Tittoto
Rodolphe, capo degli arceri di Gessler – Alessandro Luciano
Roudi, pescatore – Giorgio Misseri
Leuthold, pastore / un cacciatore – Marco Filippo Romano
Mathilde, principessa Asburgo, destinata al governo della Svizzera – Yolanda Auyanet
Hedwige, moglie di Guillaume Tell – Enkeleida Shkoza

Orchestra e Coro del Teatro Comunale di Bologna
maestro del coro Andrea Faidutti
Director musical: Michele Mariotti

Teatro Comunale de Bologna 8 d’octubre de 2014

ENLLAÇ àudio (mp3)

https://mega.co.nz/#F!EcMWyZwY!t8zP_1oFyPiLD9Pfzm6kGA

En Josep Olivé que hi va ser, ens va deixar aquest comentari en un altre apunt, que és bo recuperar i estic segur que a ell no li sabrà greu que li atorgui el protagonisme que es mereix en l’apunt més adient:

He vist aquesta mateixa producció (amb cantants diferents) aquest cap de setmana al preciós Comunale de Bologna. És (o millor dit, era) per a mi Guillermo Tell una asignatura pendent i animat per un familiar amant incondicional d’aquesta òpera em vaig decidir a arribar-m’hi a aquesta meravellosa ciutat. Les audicions a casa en un CD sumptuós i farcit de grandissims cantants sempre m’havien estat llargues i feixugues. El geni romàntic hi era, i tant que hi era, però arribava a esgotar-me i molt abans del cor final ja havia quedat esgotat. No ha estat el cas aquesta vegada, probablement gràcies a la magnifica i esplèndida escena de Graham Vick i a la direcció musical de Mariotti, i molt probablement tambè al plus innegable de veure-la per fi en directe amb un nivell de qualitat global innegable, en la versió original en francès, amb tots els ballets (esplendorosos!) sense talls i constatar la recuperació, ja crec que definitiva, de Carlos Álvarez amb un gran Tell.

Josep Olivé 14/10/2014 a les 9:19, en l’apunt dedicat al vídeo d’aquesta mateixa producció 

10 comments

  1. Leonor

    ¿Y qué puedo decir yo que, por otro lado, estoy más que contenta contentísima? Desear que cuide su voz, sus elecciones porque (y lo siento, pero es así como me sale del alma) Carlos es un gran artista que “quita el sentío”. Disculpad el casticismo, pero lo estoy reescuchando y me gusta bastante. Gracias, Joaquim por el apunte ¡Un saludo feliz, infernems!

    M'agrada

  2. Josep Olivé

    Caram, sempre és un al.licient vuere’s protagonista d’un post a IFL. Gràcies.

    Doncs res a afegir a lo ja per mi expresat (amb no massa cuidada redacció, catxis!) i lo per tu descrit, potser tan sols posar èmfasi en que m’han quedat moltes ganes de tornar a veure aquesta òpera en directe i a ser possible de manera original i íntegra com aquesta vegada, cosa no gens fàcil pel que veig.

    M'agrada

    • Cada vegada més més fàcil, perquè de manera sorprenent com dic a l’inic de l’apunt, estan sortint repartiments diferents, i quasi tots molt notables, per fer front al difícil repte de representar aquesta òpera.
      A veure si la senyora Schappelmann és ho posa fàcil…i el Sr Guasch la deixa (aquesta és l’altra….)

      M'agrada

  3. Ducadimantova

    Vaig tenir la sort de assistir en directe el passat 18 d’octubre a la representació de Guillaume Tell de Bologna….
    La producció em va semblar molt estàtica, la única peça que es mou és l’escala del final, i la veritat, per dos minuts que està baixada i el que deu costar fer-la mòbil s’ho haguessin pogut estalviar. Per la resta, no obstant és una producció que no molesta i es elegant.
    Em va encantar de la producció, l’escena del ball en el que els austríacs es mofen del poble em va semblar genial.
    Els cantants molt be. Carlos Álvarez fantàstic i el Michael Spyres genial, a veure quan el veiem al Liceu!!
    Les 4h de música potser poden espantar però val molt la pena.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: