Encara dins el marc de les excel·lents representacions de Norma al Liceu, avui us porto la Médée de Marc-Antoine Charpentier, que podríem situar, com totes les altres obres que tenen el personatge de Medea com a protagonista, com un antecedent de la sacerdotessa belliniana.
Insistint després de Les Fêtes Vénitiennes de Campra, en el repertori barroc francès i aprofitant que l’única tragèdia liríca de Charpentier es va representar a Basilea durant el mes de gener passat, sota la direcció de Andrea Marcon al capdavant de La Cetra, l’orquestra barroca de Basilea, he cregut que us interessaria la proposta, sobretot perquè la protagonista és la mezzosoprano Magdalena Kožená, i ja us dic que la seva intensa interpretació paga molt la pena, per la intensitat dramàtica de la composició del seu personatge, amb un treball psicològic colpidor i una interpretació vocal plena i meravellosa.
Si en l’opéra/ballet de Campra l’altre dia us deia que tot resultava bellament monòton i gràcies a Christie i Les Arts Florissants l’òpera es resistia bé fins al final, amb aquest Charpentier estem clarament en un altre món musical i dramàtic, de molta força i de gran desenvolupament psicològic dels personatges, res a veure amb les escenes amables, aquí entrem de ple en la gran tragèdia i hi entrem per la porta gra,.
L’ópera és va estrenar a Paris el 4 de desembre de 1693 i l’estrena coincideix amb la maduresa creativa de Charpentier que tan sols feia un any havia esdevingut Maître de musique del duc de Chartres, futur rei de França, Va ser l’única òpera que el compositor va escriure per a l’òpera parisenca (Académie Royale de Musique) L’èxit de la Médée va ser extraordinari i va comptar amb la presència del Rei Lluis XIV, a qui el compositor li va dedicar el pròleg que rs té a veure amb la tragèdia posterior, i que té com a protagonistes a la Victòria i la Glòria.
El llibret es deu al dramaturg Thomas Corneille (no confondre amb Pierre Corneille que ja havia escrit al 1635 la seva cèlebre Médée). Malgrat l’èxit, els influents partidaris de Lully que tenia el monopoli operístic a França, van “boicotejar” la Médée. Cal dir que quan es va estrenar l’òpera Lully ja havia mort, però els seus seguidors semblaven no acceptar que un altre compositor li podes fer ombra.
L’òpera malgrat alguna reposició va romandre en l’oblit.
Al segle XX va ser William Christie qui la va recuperar per l’òpera de Lió en un cèlebre muntatge de Bob Wilson i ara Basilea s’apunta a la redescoberta d’aquesta joia, amb una imponent, imponent és poc, direcció d’Andrea Marcon que atorga a la partitura una força extraordinària gràcies a uns tempos vibrants i a unes dinàmiques molt teatrals que brillen precises amb una orquestra de àmplies sonoritats tímbriques i de forta càrrega dramàtica en una interpretació de vibrant impacte, reforçada, i per sort aquesta vegada la translació de l’acció escènica a la contemporaneïtat ajuda molt, per la magnífica, intel·ligent, elegant i teatralment potent producció de Nicolas Briege.
La companyia de cant és magnífica, ja m’ho sabreu dir.
SINOPSI ARGUMENTAL
pròleg
Una celebració de la glòria del rei Lluís XIV.
Acte 1
Jàson i Medea, perseguits pel poble de Tesalia a causa dels crims de Medea, han buscat refugi a Corint. Medea està preocupada perquè Jàson s’està allunyant d’ella. Jàson suggereix que Medea regali a Creúsa una bella toga. Creúsa s’ha de casar amb Oronte, príncep d’Argos, que arriba a Corint amb el seu exèrcit. No obstant això, el rei Creont li diu a Jàson que el preferiria com a gendre. Jàson liderant els exèrcits de Corintis i Argius a la victòria davant els Tesals.
Acte 2
Creont diu a Medea que no l’entregarà als seus enemics, però que ha d’abandonar Corint. Jàson i els seus fills per desig d’ella romandran. Medea es queixa que només va cometre aquells crims per amor a Jàson, però Creont li contesta que els corintis volen que ella marxi. Medea lliura els seus fills a Creúsa: aquesta confessa el seu amor per Jàson.
Acte 3
Oronte promet a Medea refugi a Argos si pot arreglar el seu matrimoni amb Creúsa. Ella li diu que l’única raó que la apartin a ella és perquè Jàson pugui casar-se lliurement amb Creúsa. Han d’unir les seves forces per impedir que això passi. Jàson es justifica davant Medea dient que ell només fa el que és millor per als seus fills. Una vegada que es queda sola, Medea recorre a la bruixeria i crida els dimonis del inframón perquè la portin una toga emmetzinada per a Creúsa.
Acte 4
Jàson admira la bellesa de la nova toga de Creúsa. Oronte al final s’adona que el que s’ha dit per Medea és cert: Creúsa es casarà amb Jàson, i no amb ell. Medea jura que Creúsa mai serà l’esposa de Jàson. Arriba Creont i s’enfada al veure que Medea encara no ha marxat de Corint. Ordena a la guàrdia que la capturin, però ella conjura els esperits de belles dones que seduiran a la guàrdia i la mantindran allunyada. Després usa els seus poders màgics per fer embogir al rei.
Acte 5
Medea gaudeix del seu èxit i planeja venjar-se fins a l’extrem d’assassinar als fills que ha tingut amb Jàson. Creúsa li prega que no faci mal a Corint, fins i tot oferint-se a renunciar al seu casament amb Jàson si ella ho fa. Arriben notícies de la mort i la bogeria de Creont. Medea toca la túnica emmetzinada de Creúsa amb la seva vareta i li cala foc. Creúsa mor en els braços de Jàson. Aquest jura venjar-se de Medea, que ara apareix en un carro volador arrossegat per dracs per anunciar que ha apunyalat als seus propis fills. Deixa el palau de Corint en flames.
Espero que la gaudiu tant com jo.
Marc-Antoine Charpentier
MÉDÉE
Llibret: Thomas Corneille
Magdalena Kožená – Médée
Anders J. Dahlin – Jason
Luca Tittoto – Créon
Meike Hartmann – Créuse
Robin Adams – Oronte
Silke Gäng – Nérine
Yukie Sato – Une italienne
Jenny Högström – Premier Fantôme
Regina Dahlen – Deuxième Fantôme
Tiago Pinheiro de Olivieira – Corinthien I & La Jalousie
Daniel Issa – Corinthien II
Ismael Arróniz Gónzales – Un Argien & La Vengeance
Santiago Garzon – La Vengeance
La Cetra – Orchestre baroque de Bâle
Choeur du Theater Basel: Dir – Karel Valter
Direcció musical: Andrea Marcon
Director d’escena: Nicolas Briege
Disseny d evestuari : Bettina Walter
Disseny d ellums: Alexander Koppelmann
Escenografia: Raimund Bauer
Dramatúrgia : Werner Hintze
Théâtre de Bâle 21 de gener de 2015
ENLLAÇ vídeo
https://mega.co.nz/#F!zJcihLYb!cJB2PUu1hckTLEq7EFsPow
Amb aquesta òpera ampliem una mica el nostre coneixement sobre un període i sobretot compositor, poc sovintejat per la majoria de teatres d’òpera i per això em sembla important que IFL se’n faci ressò, sobretot perquè la representació és veritablement magnífica
Els “barroquistes” estareu contents, eh?
IN FERNEM LAND 
Gràcies per l’esforç de recuperació d’obres poc conegudes!
M'agradaM'agrada
La veritat és que per a mi no suposa cap esforç, rebo el material i decideixo que és el millor per publicar, i en aquest cas ho tenia clar, entre uns I Puritani rutinaris i una òpera absolutament infreqüent a aquest nivell de interpretació, la decisió era molt més fàcil que altres vegades.
Gràcies per seguir-me
M'agradaM'agrada
Leí que se hacía y pensé en la remota posibilidad de que apareciera por In Fernem Land. Lo que no me imaginava es que fuera tan pronto y en la versión vídeo.
Estoy ansioso por verla, pero hasta esta tarde no la podré bajar y disfrutar
Lo que si puedo hacer ya, es darte las gracias por esta aportación
M'agradaM'agrada
Doncs sabies més tu que jo, ja que quan ho vaig rebre no en tenia ni idea.
Crec que t’agradarà, ja ens ho diràs
M'agradaM'agrada
Contentos es poco. La voz de la Kozená me parece muy bella, y aunque la he escuchado mucho, sólo la había visto en recitales, así que ahora saciaré mi curiosidad cómo es de buena actuando en escena. MUCHAS GRACIAS 🙂
M'agradaM'agrada
Es una artistaza y está en su salsa
M'agradaM'agrada
Estamos muy contentos ¡¡¡¡ y con la Kozená más .
Muchas gracias ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
M'agradaM'agrada
Me parece estupendo y me alegra
M'agradaM'agrada
Una vegada moltes gràcies. M’hi interessen veure aquestes òperes perquè tal com dius estan poc sovintejades. L’òpera m’ha agradat molt, fantàsticament ben cantada i una encertada posta escena.
M'agradaM'agrada
De res Isolda.
Vaig començar a veure-la amb prevenció i ben aviat vaig canviar el xip. Jo crec que la producció hi té molt a veure, aquesta vegada l’actualització ajuda molt, i sobretot la direcció musical em va semblar tan potent que em vaig quedar enganxat, però és que no puc oblidar-me de Kozená i la seva fabulosa interpretació. Ho vaig gaudir molt, si m’ho arriben a dir mentre baixava l’arxiu amb una certa prevenció no m’ho hagués cregut.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies! Efectivament, els barroquistes estem molt contents. I si canta la Kozená, toquem el cel.
M'agradaM'agrada
Me n’alegro
M'agradaM'agrada
Doncs aquesta l’aniré baixant.
Gracies
M'agradaM'agrada
T’agradarà
M'agradaM'agrada
Ja va baixant…
Aquesta no la coneixia gens, solament la de Cherubini he vist 2 cops, me varen agradar però no massa i les versions que he escoltat de la Callas tenien un so bastant deficient.
Esper il·lusionat aquesta. Per cert a Anders J. Dahlin l’he vist com a Nutrice de Poppea i me va agradar molt, quasi mes com actor que per el cant.
M'agradaM'agrada
Amb aquestes obres difícilment en sortiràs decebut, els nostres referents són pocs o cap, i si la proposta musical i escènica és bona, fins i tot semblen millors del que realment són.
M'agradaM'agrada