IN FERNEM LAND

27 DE FEBRER 1935-2015: PER MOLTS ANYS MIRELLA O EL SEU PAS PEL LICEU


El 27 de febrer de 1935 naixia a Modena Mirella Fregni, ara mundialment coneguda com a Mirella Freni, una de les sopranos imprescindibles de la segona meitat segle XX, per tant avui fa 80 anys. Per molts anys Mirella!

Fer aquest apunt ha estat una satisfacció immensa per molts motius. Em va esperonar un infernemlandaire llunyà que sent per Freni una profunda admiració, però ja feia dies que em rondava pel cap després d’haver fet aquell altre apunt també esperonat per un jove seguidor del blog i dedicat al baríton Sherill Milnes, pero Freni va deixar en el Liceu una petjada molt més profunda que la del baríton nord-americà ja que des de 1982, i obviaré el seu espectacular debut l’any 1971 ja que va troigar 11 anys a tornar,  fins el 1993 que va fer la seva darrera funció operística, va tenir una intensa relació amb el teatre i el seu públic, que com podreu comprovar embogíem. De la Freni el liceu es va perdre la seva primera etapa de lírica pura, però varem tenir la gran fortuna de gaudir moltíssim la seva esplèndida maduresa.

La Freni va ser una nena prodigi que em només 10 anys va participar en un concurs infatil de la RAI cantant Madama Butterfly, tenint els únics coneixements musicals que un oncle seu li va donar i que li permetia començar a llegir mínimament les partitures.

Gràcies al consell de Beniamino Gigli que la va escoltar en una audició privada a Roma, va començar a estudiar amb el baríton Gigi Bertazzoni i desprésamb el pianista i director Leone Magiera, amb qui es casaria després del seu debuta a Modena, debut que va tenir lloc el 3 de febrer de 1955 al Teatre Comunale en el rol de Micaela a la Carmen de Bizet. Tres anys més cantava el rol de Mimí a La Bohème al Teatre Regio de Torí, debutava cantant Susanna a Le nozze di Figaro en el prestigiós Festival de Glyndebourne i la Zerlina de Don Giovanni, mentre que a la Royal Opera House Covent Garden cantava la Nannetta del Falstatff  dirigida per Giulini a l’any 1961.

L’any 1962 a la Scala s’havia programat Falstaff i el rol de Nannetta el cantava Renata Scotto, però la soprano es va indisposar i com ha succeït i succeirà sempre en el món de l’òpera, la malaltia d’un col·lega va donar l’oportunitat a una jove amb ganes de debutar en el seu temple somniat des de la infantesa quan va comunicar al seu estorat pare que volia ser cantant d’òpera. La Scala, juntament amb el MET de Nova York, esdevindrien els teatres més estimats i on es va concentrar gran part de la seva llarga i satisfactòria carrera.

Ençà d’aquest debut inesperat va tornar al 1963 al teatre milanès per cantar Micaela, aquest cop i fent honor al teatre, al costat de Mario del Monaco i Giulietta Simionato i aquella mateixa temporada va cantar la seva primera Mimí sota la direcció de Herbert von Karajan i Franco Zeffirelli. Naixia en aquests moments de inicis i debuts transcendentals, una relació intensa entre el director austríac i la soprano italiana que duraria fins la mort del discutit, admirat i poderós  director. La seva Mimí indiscutible va ser el rol que els més prestigiosos teatres li demanaven per presentar-la al seu públic, així va ser a la Staatsoper de Viena, on el va cantar en trenta ocasions fins l’any 1992, i també al Metropolitan Opera House de Nova York l’any 1965.

La Scala ja li va reservar la prima del 7 de desembre de 1963 amb l’encantadora Suzel de L’amico Fritz de Mascagni.

A prtir de la decada dels 70 del segle passat va anar ampliant repertori, amb el rols verdians que esdevindrien una altre dels puntals forts de la seva carrera, amb Desdèmona a Otello, Elisabetta del Don Carlo, Amelia en Simon Boccanegra, Elvira d’Ernani i Aida, un caprici de Karajan que tot i no sovintejar-la gaire va deixar en diverses ocasions fins i tot alguna més enllà de l’òrbita del director austríac. Els anys 80 assumiria Manon i Tosca de Puccini en la seva continua ampliació de repertori, avantsala de la immersió verista que portaria a terme en la darrera dècada d’activitat, amb Fedora, Adriana Lecouvreur i posteriorment Madame Sans-Gêne, així com la sorprenent assumpció de tres rols del repertori rus, gràcies a l’ajuda que va rebre del seu segon marit, el baix bulgar Nicolai Ghiaurov, amb qui es va casar l’any 1981, després de la separació de leone Magiera. La Tatiana del Oneguin, la Lisa de la dama de piques i la Joana de la donzella d’Orleans van ser l’aportació eslava i exòtica d’una carrera que sempre s’havia mogut entre l’òpera italiana i la francesa.

No només va ser la protecció i estima de Karajan qui va propulsar la carrera de Freni, ja que va treballar amb tots els grans de la seva època, des de Gavazenni a Giulini, des de Abbado a Kleiber. També va treballar amb Solti i darrerament amb Muti, cosa que ella ha lamentat.

Pels seus mèrits artístics en la interpretació del repertori francès, el govern de França li va atorgar l’any 1993 la Legió d’Honor.

Repassar la carrera de Freni és fer una immersió en els millors teatres, el més grans directors musicals i els cantants més prestigiosos que sempre la van acompanyar. Va ser la Mimi o la Micaela referencial de tota la seva generació, i una lírica belcantista magnífica, i una acuradíssima mozartiana. Puccini va ser un dels seus indiscutibles, malgrat que no va voler fer mai en teatre Cio Cio San per la convulsió emotiva que representava per a ella el tràgic final i el sacrifici maternal, tot i les magnífiques gravacions d’estudi que ens va deixar.

La seva darrera interpretació dal d0un escenari va ser l’any 2003 a Palerm cantant Giovanna d’Arco.

REPERTORI

  • Giuseppe Verdi
    • Ernani (Elvira)
    • La traviata (Violetta)
    • Simon Boccanegra (Amelia)
    • La forza del destino (Leonora)
    • Don Carlos (Elisabetta)
    • Aida (Aida)
    • Otello (Desdemona)
    • Falstaff (Nannetta, Alice)
  • Giacomo Puccini
    • Manon Lescaut (Manon)
    • La bohème (Mimì)
    • Tosca (Tosca)
    • Madama Butterfly (Cio-Cio San)
    • Il tabarro (Georgette)
    • Suor Angelica (Angelica)
    • Gianni Schicchi (Lauretta)
    • Turandot (Liù)
  • Vincenzo Bellini
    • Beatrice di Tenda (Beatrice)
    • I puritani (Elvira)
  • Gaetano Donizetti
    • L’elisir d’amore (Adina)
    • La figlia del reggimento (Maria)
    • Don Pasquale (Norina)
  • Gioachino Rossini
    • Guglielmo Tell (Matilde)
  • Arrigo Boito
    • Mefistofele (Margherita)
  • Pietro Mascagni
    • L’amico Fritz (Suzel)
  • Georges Bizet
    • Carmen (Micaela)
  • Francesco Cilea
    • Adriana Lecouvreur (Adriana)
  • Umberto Giordano
    • Fedora (Fedora)
    • Madame Sans-Gêne (Caterina)
  • Wolfgang Amadeus Mozart
    • Le nozze di Figaro (Susanna, Contessa)
    • Don Giovanni (Zerlina)
  • Georg Friedrich Handel
    • Alcina (Oberto)
    • Xerxes (Xerses)
  • Charles Gounod
    • Faust (Marguerite)
    • Mireille (Mireille)
    • Romeo et Giulietta (Giulietta)
  • Piotr Illitx Txaikovsli
    • Evgeni Onegin (Tatiana)
    • La dama de piques (Lisa)
    • La doncella d’Orleans (Joana)

MIRELLA FRENI AL LICEU

L’any 1971 Freni va debutar al Gran Teatre del Liceu, va ser el 20 de gener i va cantar la Margueritte del Faust de Gounod, al costat de Michele Molese (Faust), Roger Soyer (Méphistophéslès), Christian du Plessis (Valentin) i Josep Carreras (Siebel), dirigida per Ottavio Ziino en la part musical i per Didac Monjo en l’escènica.

Així cantava la seva ària la nit del debut liceísta.

I aquesta era l’entrevista que li feia Joan Lluch a Radio Nacional

Lamentablement no disposo de tota la representació, però si d’una selecció que us permetrà escoltar els fragments més notoris, similar a aquell Faust que va inaugurar aquell Liceu en plenes retallades Marco.

La veu de la jove Mirella Freni és riallera, lluminosa i resplendent.

Charles Gounod  
FAUST  selecció    
 
Marguerite: Mirella Freni  
Faust: Michele Molese  
Mephistophels: Roger Soyer  
Valentin: Christian du Plessis  
Siebel: Josep Carreras  
Marthe: Carol Weiss  
Wagner: Enric Serra    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director Musical Ottavio Ziino   20 de gener de 1971  
Ràdio Nacional de España

Temporada 1970/1971. Marguerite al Faust de Gounod

Va trigar molt a tornar, onze anys que segurament l’imperi Caballé no podia permetre una rivalitat semblant, quelcom que només va fer que incrementar les ganes de fruir-la en directe, i quan ho va fer el 6 de febrer de 1982 amb un concert amb orquestra, dirigida per Romano Gandolfi que començava d’aquesta manera a imposar part de les seves condicions per venir a dirigir el Cor del Liceu, el opúblic va embogir.

Va ser un concert molt curt, amb propines incloses 8 àries (7 repetint Adriana Lecouvreur), però l’impacte va ser sensacional,

Escolteu com va cantar la meravellosa ària de Margarita del Mefistofele de Boito. La veu conservava l’espurnejant lluminositat, però els tons més dramàtics i un centre molt més carnós, fruit del repertori que començava a explorar atorgava a la dolça veu de Freni uns tons dramàtics d’impacte.

Turandot (Puccini)  Tu che dil gel sei cinta
Mefistofele (Boito)  L’altra notte in fondo al mare    
Adriana Lecouvreur (Cilea)  Ecco respiro appena…Io son l’umile ancella    
Aida (Verdi) Ritorna vincitor
Tosca (Puccini)  Vissi d’arte    
La Bohème (Puccini)  Si mi chiamano Mimi    
Gianni Schicchi (Puccini)  O mio babbino caro    
Adriana Lecouvreur (Cilea)  Ecco respiro appena…Io son l’umile ancella
 
Mirella Freni, soprano
Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director: Romano Gandolfi
Liceu 6 de febrer de 1982
In house recording
L’àudio del concert es va gravar a dins del teatre, el so és de qualitat tenint en compte la precarietat dels aparells i a part del ballet d’Aida, no conté la resta de interminables obertures i preludis que el van farcir.

Temporada 1981/1982. Concert dirigit per Romano Gandolfi

El retorn operístic va ser amb un espectacular Faust.13 anys després d’aquell radiant debut. La veu continuava tenint la mateixa solidesa en el registre i molt més volum segons diuen els que van veure ambdues Marguetitte. La intensitat dramàtica és molt superior al cap dels anys i emparellar-la amb el gran Alfredo Kraus va ser tot un encert de Lluís Andreu, en aquell anys director artístic del teatre.

La gravació no correspon al dia que vaig assistir jo i al final del tercet no es va produir el mateix daltabaix que el diumenge a la tarda. Ho recordo com una cosa veritablement colpidora, han passat molts anys i encara se’m posa la pell de gallina recordant l’embogiment del públic que va fer parar la representació a poc minuts de caure el teló.

Escoltem el tercet amb Freni, Kraus i Justino Díaz del dia de la transmissió radiofònica, que és la que us podreu descarregar, no hi ha catarsi del públic en mig del tercet però estan igualment impressionants..

Charles Gounod  
FAUST    
 
Faust: Alfredo Kraus  
Marguerite: Mirella Freni  
Méphistophélès: Justino Díaz  
Valentin: Vicenç Sardinero  
Siebel: Carme Hernández  
Marthe: Montserrat Aparici  
Wagner: Vincenç Esteve    
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director musical: Romano Gandolfi  
19 de gener de 1984  
 
Radio Nacional de España

Aquella mateixa temporada Freni va participar en un dels dos Requiem de Verdi que Romano Gandolfi va dirigir amb dos casts diferents, la soprano de Modena va cantar el primer amb Carreras, una exòtica Hanna Schwarz en terrenys verdians en latituds meriodionals, i el gran Matti Talvela assumint la part del baix. L’àudio pertany a una gravació privada i per tant el só és el que és, tanmateix digne com per compartir-lo amb tots els que segurament voldreu recuperar, o bé la memòria o la història. Paga la pena escoltar la Freni verdiana fent front a la part més dramàtica, la del Libera me, emprant totes les seves possibilitats vocals, greus més discutibles inclosos, en una colpidora interpretacióe.

Giuseppe Verdi  
MESSA DI REQUIEM    
 
Mirella Freni (soprano)  
Hanna Schwarz (mezzosoprano)  
Josep Carreras (tenor)  
Matti Talvela (baix)    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director musical: Romano Gandolfi    
Gran Teatre de Liceu 16 de maig de 1984
 
in house recording

Temporada 1983/1984. Marguerite al Faust de Gounod i soprano al Rèquiem de Verdi

Freni va tornar al Liceu per interpretar un dels rols verdians que més va cantar, l’Amelia de Simon Boccanegra, que ençà de cantar-lo a la Scala en la mítica producció de Strehler magistralment dirigida per Abbado, tant que encara continua sent referència absoluta quan es tracta d’aproximar-se a aquesta sensacional òpera verdiana. Van passejar-la per tot el món i al Liceu també va arribar la producció amb Freni i Ghiaurov, únics supervivents, però amb Carreras que la va gravar i amb Joan Pons i Carlos Chausson completant un cast sobre el paper, de somni. Dirigia Abbado, però el nebot, és a dir Roberto en lloc de Claudio, i és clar, tot i que ho va fer molt bé, res a veure.

Escoltem a Freni cantant “come in quest’ora bruna”

Giuseppe Verdi  
SIMON BOCCANEGRA    
 
Simon Boccanegra: Joan Pons  
Maria/Amelia: Mirella Freni  
Fiesco: Nicolai Ghiaurov  
Gabriele: Josep Carreras  
Paolo Albiani: Carlos Chausson  
Pietro: Vicenç Esteve  
Capità: Antoni Comas  
serventa: Rosa M Juncosa    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu   
30 de desembre de 1985
Radio Nacional de España

De manera imprevista, el Liceu va organitzar corre-cuita un concert en benefici de les víctimes del terratrèmol de Mèxic i un altre (la rivalitat entre els diferents clans que es disputaven el teatre) per els damnificats per les inundacions que van tenir lloc a Colòmbia. Ambdós concerts es van celebrar en pocs dies de diferència, Colòmbia el 27 de desembre i Mèxic la vigilia de Reis. Freni va participar en el segon, al voltant de Plácido Domingo , i v a intervenir cantant la segona ària de la Liu de Turandot i el duo del final del primer acte de La Bohème amb un Rodolfo poc habitual, el gran Alfredo Kraus, i és això el que us deixo escoltar, si bé teniu tot el concert per escoltar, gravat de manera privada al teatre. Han passat molts anys i molts no ho recordaran, l’aniversari de Freni bé s’ho mereix. El final no es “perdendosi”, però ja escoltareu el que va passar

CONCERT EXTRAORDINARI A BENEFICI DELS DAMNIFICATS DEL TERRATRÈMOL DE  MÈXIC  

Obertura Die Meistersinger von Nürnberg (R.Wagner)  
Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Ah! non credea mirarti de La sonnambula (Bellini)  
Enedina Lloris  
Va pensiero , sull’ali dorate de Nabucco (Verdi)  
Cor del Gran Teatre del Liceu  
Tu, tu, amore, tu Dio… de Manon Lescaut (Puccini)  
Teresa Zylis­Gara ­ Plácido Domingo  
Non t’amo più (Tosti)  
Giuseppe DiStefano  
Che gelida manina de La Bohème (Puccini)  
Alfredo Kraus  
O soave fanciulla de La Bohème (Puccini)  
Mirella Freni ­ Alfredo Kraus  
Internedi de Manon Lescaut (Puccini)  
Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Salice…Ave Maria de l’Otello (Verdi)  
Teresa Zilys Gara  
L’ultima canzone (Tosti)  
Giuseppe DiStefano  
Quando la sere al placido de Luisa Miller (Verdi)  
Plácido Domingo  
Tu che di gel sei cinta de Turandot (Puccini)  
Mirella Freni  
La donna è mobile de Rigoletto  
Alfredo Kraus  
Patria opresa de Macbeth (Verdi)  
Cor del Gran Teatre del Liceu  
Ah, la paterna mano de Macbeth (Verdi)  
Plácido Domingo ­ Josep Ruiz i Cor
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu
Directors: Antoni Ros-Marbà, Maximiano Valdés, Romano Gandolfi i Plácido Domingo

Gran Teatre del Liceu 5 de gener de 1986
In house recording

Temporada 1985/1986. Amelia/Maria a Simon Boccanegra de Verdi i participació al concert pro damnificats del terratrèmol de Mèxic.

Freni va tornar la temporada següent per cantar la seva primera Adriana Lecouvreur a Barcelona, al costat de Ermanno Mauro (tant de bo el tinguéssim ara) i la gran Fiorenza Cossotto, ja no en el seu millor moment, però capaç de d’aixecar les habituals passions que molt pocs i poques com ella, sabia aixecar.

Així va ser el seu duel al final del segon acte

Francesco Cilea  
ADRIANA LECOUVREUR    
Maurizio: Ermanno Mauro  
Adriana Lecouvreur: Mirella Freni  
Principessa di Bouillon: Fiorenza Cossotto  
Principe di Bouillon: Ivo Vinco  
Abate: Piero di Palma  
Michonnet: Enric Serra  
Quinault: Vicenç Esteve  
Poisson: Alfred Heilbron  
Jouvenot: Maria Àngels Sarroca  
Dangeville: Rosa M Ysas    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director: Roberto Abbado     
20 de febrer de 1987  
Radio Nacional de España

Temporada 1986/1987. Adriana a Adriana Lecouvreur de Cilea

La Freni va estar dues temporades sense venir, potser per això quan va tornar la temporada 1986/1987 ens va fer tres òperes, TRES.

La seva magistral interpretació de la Tatiana, una segona Adriana que ens va semblar incomprensible fins que varem saber que Maurizio seria Plácido Domingo, i la Manon de Puccini. Per embogir vaja!

De l’òpera de Txaikovski podríem escoltar molts fragments, està senzillament epslendorosa, però és clar, deixar-vos sense la carta no em semblaria just, per tant, aquí la tenir. Diria el malaurat Emil Txakarov que aleshores era el gran nom jove de la direcció del repertori eslau.

Piotr Illitx Txaiovsi  
IEVGUENI ONIEGUIN    
Tatiana: Mirella Freni  
Larina: Svetlana Kotienko  
Olga: Ievguenia Dundekova  
Filipevna: Claudia Reggeberg  
Lenski: Dénes Gulyás  
Ievgueni Onieguin: Iuri Masurok  
Triquet Georges Gautier  
Capità: Stefano Palatchi  
Zaretski: Stefano Palatchi    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director musical: Emil Txakarov    
4 de novembre de 1989  
Radio Nacional de España

La segona Adriana és magnífica, tant ella com Domingo deixen el llistó a un nivell excels. Ara no es canta l’òpera com la cantaven Domingo o Freni, no hi ha ni la guspira ni l’entrega absoluta que ambdós cantants fan en aquesta obra. De fet escoltant aquestes gravacions suposo que us passarà com en a mi, i sense ànim de ser derrotista o nostàlgic, però a l’òpera actual costa massa trobar nits com aquestes,

Escoltem a Freni i Domingo en el duo del primer acte. La gravació torna a ser privada, però renoi, quin gaudi!

La resta del cast no estava al’alçada ni de la primera Adriana, ni de la parella protagonista, però per tenir a Plácido calia assumir tornes.

Francesco Cilea  
ADRIANA LECOUVREUR    
 
Maurizio: Plácido Domingo  
Adriana Lecouvreur: Mirella Freni  
Principessa di Bouillon: Jadrana Jovanovic  
Principe di Bouillon: Franco Federici  
Abate: Piero di Palma  
Michonnet: Angelo Romero  
Quinault: Vicenç Esteve  
Poisson: Alfred Heilbron  
Jouvenot: Maria Uriz  
Dangeville: Rosa M Ysas    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director: Romano Gandolfi    
novembre 1989
In house recording 
 
I l’espectacular participació de Mirella Freni en aquella gloriosa temporada va concloure amb un altre dels seus cims, la Manon Lescaut de Puccini, al costat de l’enyorat Peter Dvorsky.
Aquesta representació es va passar pel segon canal de la Televisió Espanyola i a Youtube es troben molts fragments, jo us la deixaré el vídeo sencer on podreu apreciar la magnífica interpretació de Freni, alhora que recuperar a molts cantants que formaven la “companyia del Liceu”. A l’època, i no m’estranya, ens varem carregar la producció.
Us deixo amb la deliciosa delicadesa de “In quelle trine morbide”
Giacomo Puccini  
MANON LESCAUT    
 
Manon: Mirella Freni  
Lescaut: Enric Serra  
Des Grieux: Peter DvorsKy  
Geronte: Alfredo Mariotti  
Edmondo: Josep Ruiz  
Oste: Manuel Garrido  
Maestro di ballo: Alfredo Heilbron  
Musico: Maria Uriz  
Sargente:Vicenç Esteve  
Lampionaio: Antoni Comas  
Comandante: Stefano Palatchi    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director Silvio Varviso
TVE video 14 de gener de 1990

Temporada 1989/1990. Tatiana a Ievgueni Oniegin de Txaikovski, Adriana a Adriana Lecouvreur de Cilea i Manon a Manon Lescaut de Puccini.

Va trigar, però finalment Mirella Freni ens va poder oferir la seva antològica Mimi. Les representacions van ser accidentades, amb imprevists canvis de Rodolfo per indisposició de Jaume Aragall, cosa que va permetre gaudir d’un juvenil i passional Roberto Alagna, que semblava el fill de Mimi, però Freni amb Alagna va està magistral, mentre que amb Aragall no tant. En qualsevol cas m’hagués estimat més una Lisa o la Elisabetta de Don Carlo que no una Mimi massa madura.

Per ràdio el Rodolfo va ser Aragall i així de bé va cantar Freni “Donde lieta usci”, amb tots els matisos, la dicció perfecta que sempre la va caracteritzar i el sentit dramàtic de cada frase i de cada accent.

Giacomo Puccini  
LA BOHÈME    
Mimi: Mirella Freni
Musetta: Patricia Orciani  
Rodolfo: Jaume Aragall  
Marcello: Vicenç Sardinero  
Schaunard: Manuel Garrido  
Colline: Nicolai Ghiaurov  
Benoit: Vicenç Esteve  
Parpignol: Ignacio Giner  
Sergent: Cristofor Viñas  
Duaner: Xavier Ribera    
 
Cor i Orquestra del Gran Teatre del Liceu  
Director: Roberto Abbado    
1 de desembre de 1991  
Radio Nacional de España

Temporada 1991/1992. Mimi a La Bohéme de Puccini

El comiat operístic de Mirella Freni al Liceu va ser la temporada 1993/1994 amb Fedora de Giordano, un rol que va interpretar molt en els darrers anys de la seva carrera. Estava veritablement esplèndida. La gravació sencera de les representacions del Liceu està a Youtube i és la mateixa que us podreu baixar si és que no la teniu. la qualitat de imatge és millor que la de Manon, però encara estem lluny de la perfecció visual i auditiva de les transmissions actuals, però el document és preciós malgrat que Josep Carreras ja estava al límit de les seves escasses possibilitats. Tot i així hi ha moments grans per part d’ell que fan honor a la grandesa de Freni, una cantant que encara hagués  pogut venir al Liceu uns quants anys més.

Us deixo el final amb una Freni radiant, intensa i tràgica.

Umberto Giordano  
FEDORA    
Fedora: Mirella Freni
Olga: Gloria Fabuel  
Loris: Josep Carreras  
De Siriex: Enric Serra  
Dimitri: Itxaro Mentxaca  
savoià: FoscCervera  
Desiré: Josep Ruiz  
Rouvel: Fabrizio Menotta  
Cirillo: Luigi Roni  
Boroff: Joan Toms  
Gtrech: Lluis Sintes  
Lore: Manuel Garrido  
Nicola: Cristófor Viñas  
Sergio: Antoni Lluch  
Lazinsi: Anthony Manoli    
 
Orquestra i Cor del Gran Teatre del Liceu  
Director: Stefano Ranzani  
 

Temporada 1993/1994. Fedora a Fedora de Giordano

Tant el vídeo de Manon, com aquest de Fedora us permetrà apreciar també l’estima i la complicitat que Freni va crear en el públic del Liceu, que rebia la pluja multicolor de paers i flors en acabar les seves catàrtiques actuacions.

Mirella Freni va tornar a Barcelona a fer un recital a L’Auditori el 28 de gener de 2001 i va rebre la Medalla d’or del Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 2010 al costat del baix Matti Salminen i la directora de teatre Núria Espert, quan el teatre va voler recuperar la tradició perduda.

El cant de Freni, la seva humanitat que desprèn com a persona i com a cantant, la veritat, la senzillesa, la veritable dimensió d’una artista de raça, d’una dona que estimava el que feia i que comunicava el que cantava, es troben a faltar. No és que en el seu temps en sovintegessin gaires.

Freni no va fer molt repertori però el que va fer el va fer molt bé, potser li podem retreure aquella Elvira de Ernani amb Muti, errònia tot i els bons moments que revisada ara ens ofereix.

En canvi la famosa Traviata amb Karajan que els vidus de Callas es van carregar sense pietat, és molt millor que les millors Violettas d’ara i no cal dir que el seu Puccini encara és hores d’ara inigualable.

Més que un exercici de nostàlgia, aquest apunt ha esdevingut un enèsim acte de gratitud  per tot el que aquesta senyora ens va deixar, no només en aquestes 14 memorables petjades liceistes, que els que la varem poder gaudir no ho oblidarem, sinó també per tot l’immens llegat de gravacions, en estudi i teatre, tant en format d’àudio i sortosament també en vídeo, que ens deixa per si algú vol aprendre com viure i fer viure l’òpera, amb mestrívola sapiència i digníssima senzillesa

Per molts anys Mirella!

Aquest apunt hagués estat del tot impossible sense la inestimable col·laboració de Mariona, Maria Dolors, Isabel, Santi, Federico i l’amic llunyà que em va motivar escrivint i enviant-me aquest escrit que vull compartir amb tots vosaltres:

Corría el año 1997, en la sección cultural del periódico El País de Uruguay, se anunciaba que Mirella se despedía del MET. Eso causó un gran revuelo entre mis amigas y amigos, el teléfono me sonaba a cada minuto…. las diferentes conversaciones siempre giraban sobre lo mismo la “Nona” se despide del MET, ¿Qué hacemos?

Nos reunimos, con Loreley y Lucrecia, (insólito las dos con nombres de dos grandes óperas), y llamamos a amigos que se quisieran aventurar a ir NY para esa noche, la respuesta fue inmediata, 12 de nosotros viajaríamos, pero había un tema fundamental, como conseguir los boletos en buenas localidades, gracias que yo tengo una membresía desde hace muchos años lo logramos!!!!!!

El vuelo muy largo sirvió para los que no dormíamos, discutiéramos sobre la voz y roles de Mirella, quienes no la habían escuchado antes en vivo, muy recatados….. Los que teníamos experiencias en su época de gloria, sabíamos bien que donde hubo fuego, cenizas quedan……..

Al llegar a NY, nos enteramos del cast, completo, Mirella, Placido, Ainhoa Arteta (a quien nunca había escuchado), Croft y en el piano Jean-Yves Thibaudet, al podio Roberto Abbado, ¿Qué más se podía pedir?

Importante que aclare que el hermano de Loreley es uno de los chef más reconocidos e importantes
de Uruguay, curioso por naturaleza, se había enterado que Domingo daría una cena en su restaurante, en la calle 51, para Mirella, creo, en secreto y no sé porque medio, logro y nos regaló a todos una mesa……..

Por fin llegó el día tan esperado, el MET, estaba ardiendo desde fuera, los boletos, se revendían a precios exorbitantes y lo raro fue que los americanos que suelen llegar sobre la hora de la función, esa noche no…. Entramos en forma calma y cuando miro hacia arriba, veo algo que me asombró y mucho, el MET parecía un campo de futbol, banderas y pancartas en todos los idiomas, que en general decían te amamos, gracias por tanto que has nos dado, hasta una en ruso…… y comenzó la función…… mientras esas deplorables arañas subían, el teatro cayó en perfecto silencio apenas algunos aplausos para Abbado, todo era perfecto cuando el telón se levantó, apareció el MET, en
todo su esplendor!!!!!!! Pero cuando en silencio apareció Mirella, el MET estalló en rugido de aplausos, silbidos y gritos, que duró muchos minutos, creo que más de 10, Mirella como siempre concentrada como cantante parecía que no oía nada, parecía una estatua de cera…. Cuando deja correr voz, creo que era estereofónica….. la representación, aunque no en la gloria, tanto por la Nona como Domingo, dieron lo mejor que podían, pero tu bien sabes, que cuando un teatro se enciende y solo importa su totalidad la opera funciona y muy bien!!!!!!!

El “Gretch I vostro uonomi” el Met, estalló de nuevo!!!! Abbado se tuvo que detener, es que la forma de decirlo esa noche, tenía mucho de mi muy querida Magda Olivero…… Domingo estaba esa noche motivado, su dúo fue de una intensidad que parecía soñada, solo que cunado la Nona largó su voz a Domingo se lo oía poco…….

El final, fue algo que vivido pocas veces en mi vida, los presentes corrían bajaban de sus lugares en las galerías más altas……… los aplausos y los gritos, eran increíbles!!!! El escenario se fue llenando de confeti color oro y plata, y  las flores caían de todos lados, Domingo besó la mano de la Nona, lo cual encendió más el MET, y cuando quedó sola frente a esa inmensa sala con el rugiente publico, solo busco una flor, una cala!!!! Blanca y con ella en la mano, miró al MET entero y se escondió tras el telón…….

La cena: el restaurante de Domingo estaba repleto, tenía dos plantas abajo como un lugar de tapas, arriba las pocas mesas……. Quienes aún estábamos drogados por la performance, creo que nada nos hacía mella, nuestra mesa enfrente en forma literal de la principal, no teníamos ni queríamos hablar mucho……… llega Domingo con su esposa y sus dos hijos, luego el resto del cast y una persona que nunca supe quién era, solo que era española o catalana, pero invitada especial de la Nona y Domingo, una mujer tan agradable, que nos llamó la atención, en un momento, se
escucha desde abajo un ruido y aplausos muy grandes, pocos minutos después vemos subir a la Nona vestida de negro, casi sin joyas y con gran ramo de rosas como si fuese Floria Tosca……. Gritó en italiano, basta de aplausos, quiero comer!!!!!! Arrobados, por lo estábamos viviendo, Marta Domingo comenzó a recorrer las pocas mesas con sus hijos, agradeciendo y diciendo “Mirella se merece esto y mucho más”, los hijos de Domingo tan atentos y afables……

La mesa de ellos era muy cercana mientras comían podía oír los anecdotarios de la Nona y Domingo,  eran tan divertidas, pero antes del postre Mirella y Domingo fueron mesa por mesa a hablar, saludar y tomarse fotos, en mi caso Mirella me miró muy fijo y en italiano me dijo “ tú eres el bambino de San Francisco, Paris y el MET?”, si le respondí, y me dijo “te veo en Buenos Aires!!!!!”

Nos fuimos, los Domingo y la Freni se ve que tenían muchas cosas de las cuales hablar, mientras tanto a Ainhoa y Dwane se los veía muy acaramelados, luego se casarón. Thibaudet con su mirada tan fija parecía que necesitara que alguien lo rescatara de forma urgente…….

Esta ha sido mi FEDORA!!!!!!!!! No vocalmente perfecta, pero de una intensidad que pocas veces he vivido!!!!!!!

Luego, me he encontré con los dos en Buenos Aires y por más que el Colón deliró, para mí no
fue lo mismo……..

Òbviament una experiència com aquesta crec que és el colofó perfecta per l’apunt. Gràcies amic llunyà

54 comments

  1. Romeo

    Guauu. Gracias por hacerme recordar a la Freni en su cumpleaños. Tuve la suerte de emocionarme con ella en La Boheme (1) y en Fedora (3). Cómo se disfrutaba el Liceu en aquella época, con sus largas esperas en Carrer Sant Pau sabiendo que luego se tenía el premio de la Freni (+ un Alagna o un Carreras)

    M'agrada

  2. alex

    Gran y excelente recordatorio de Dña. Mirella!!
    Felices 80s de alguien como yo, he disfrutado mucho de ella.

    Si algo tuviera que quedarme de ella de lo presenciado solo en el Liceu, me quedaría con el extraordinario FAUST ( con Kraus , ella y Justino D. )

    M'agrada

  3. Leonor

    ¡Muchas felicidades a Mirella Freni! Y a aquellos que habéis disfrutado de estas representaciones, realmente de otra época y que enloquecerían a cualquiera hoy día ¡Gracias, Joaquim, por recordarlas y hacérnoslas vivas a aquellos (como yo) que no estuvimos ahí! ¡Enhorabuena, por tantos años gloriosos!
    Ay, ojalá las hubiera vivido todas…

    M'agrada

      • Leonor

        En vivo, una única vez; ese recital en Málaga… Ya hubiera querido yo, ya.
        Aquí está el recital (al menos, algo). Fue muy amable cuando la saludamos y felicitamos; unas semanas antes había fallecido N. Ghiaurov y ella le dedicó parte del recital.
        Y conservo su dedicatoria, ni que decir tiene. 😀

        M'agrada

    • Fue una explosión de la gran madurez de Freni, generosa y espectacular. Le faltó quizás hacernos algún rol y no hacer dos Adriana, pero la huella dejada fue excepcional, ahí están los audios y vídeos que dan una ideaa de lo que fue, pero como bien sabes las grabaciones desvirtúan a favor o en contra la realidad, y en ese caso son en contra, ya que la voz de la Freni, de gran tamaño e irresistible dulzura y belleza llenaba el teatro de emociones y veracidad y honestidad artística.

      M'agrada

  4. dandini

    Es una de les cantants que més admiro i que va saber retenir la flama de l’excel·lència fins al seu comiat.Resulta molt xocant que una cantant veterana sigui seguida de tant aprop pels grans teatres a cada nova incorporació de rol.Aixó és facilment explicable.El seu estat vocal era esplèndid.Pero el més important era la seva actitud a nivell interpretatiu i profesional
    Si anaves al teatre a veure-la podies anar amb la seguretat que tot estava sota control.Els rols estàven molt ben apresos,les paraules tindrien sentit,l’accent que definia la juventud del rol faría acte de presència,els greus intentarien ser sensuals i no pas del mercat del peix i la potència dramàtica sería aclaparadora.
    Al davant de un tal nivell de professionalitat i comparat amb altres exemples ben poc exemplars a nivell artistic, no és gens estrany que fes enfollir al public del Liceu ,del Met o de La Scala fins la darrera funció.
    Del seu repertori t’has deixat:
    Antonia de Les contes d’Hoffman
    Manon (Massenet)
    La Griselda (Scarlatti)
    Malgrat no haver-lo fet gaire el rol d’Antonia cantat per la jove Freni podía ser una passada…
    Abans de la retirada va tenir en ment 3 rols que per una raó o altre no va fer al teatre :Suor Angelica,Maddalena di Coigny i la mère Marie de Dialogues des Carmelites.Aquest darrer hagués estat molt interessant .

    M'agrada

    • Eduardo

      Buena memoria la tuya, en realidad ella nunca ha querido cantar en vivo, porque no podia hacer frente a sus emociones Butterfly y Suor Angelica…… pero la Madre Marie hubiese sido muy interesante e importante……..

      M'agrada

  5. massimo gioseffi

    magnifico come sempre, e grazie del materiale offerto, come sempre.
    piccolissima correzione al repertorio dei ruoli, alla Piccola Scala nel 1962 Mirella Freni interpretò Romilda nel Serse di Haendel. Serse in quell’occasione era Luigi Alva.
    grazie di tutto,
    m.gioseffi

    M'agrada

    • Grazie Massimo per il chiarimento. Non avevva la intenzione di fare una cronologia esaustiva, semplicemente perché non la conosco e non ho avuto l’informazione corretta, e in effetti se solo una volta ha fatto la Romilda …

      M'agrada

  6. dandini

    Si no vaig errat el comiat escènic de Mirella Freni es va produir a l’Abril de 2005 a l’opera de Washington cantant la doncella d’Orleans.Amb 70 anys va fer segons les croniques una demostració d’absoluta de plenitud artística i no pas el paper de la trista figura.Aixó s’en diu acomiar-se per la porta gran..

    M'agrada

  7. JordiP

    Hola Joaquim, gràcies per l’apunt, com sempre contribueix a engruixir la meva cultura operística. Jo tinc molt present un CD del Simon Boccanegra on està esplèndida. M’atreviré a afegir al teu apunt una curiositat que vaig sentir un dia, ja fa anys, per la ràdio on escoltava un programa d’òpera i es referien a la Freni: la seva mare i la mare de Pavarotti eren amigues i la Freni i en Pavarotti van compartir dida!!!! Potser la llet d’aquella dona tenia quelcom de màgic no? Jajaja!

    Bona tarda!

    JordiP

    M'agrada

  8. Eduardo

    mingo en Adriana), estos apuntes van a estar en el Top Ten del año.
    Espero, que algunos de miembros italianos del IFL, pudiesen hacerle llegar a la Señora Freni, este cálido y sentido homenaje, muchos años de vida y siga trabajando Señora, el mundo de opera la necesita, y para eso hay en YouTube algunas de sus clases maestras.

    M'agrada

  9. Eduardo

    Gracias Joquim y a tus colaboradores también, impresionante apunte!!!!!
    La Señora Freni, lo merece!!!! El material que nos has dejado de su paso por el Liceu, es un documento único.
    A los grandes de la opera hay que reconocerlos durante su vida, y creo que al igual que Milnes, (a quienes he tenido la fortuna de verlos juntos en MET. con Domingo en Adriana), estos apuntes van a estar en el Top Ten del año.
    Espero, que algunos de miembros italianos del IFL, pudiesen hacerle llegar a la Señora Freni, este cálido y sentido homenaje, muchos años de vida y siga trabajando Señora, el mundo de opera la necesita, y para eso hay en YouTube algunas de sus clases maestras.

    M'agrada

  10. SANTI

    Això és meravellós Joaquim
    Compartir tot això amb nosaltres és molt emocionant i t’estaré, com jo crec que tots els que visiten aquest bloc, eternament agraït.
    Per no suscitar malentesos, jo no sóc el Santi de l’agraïment doncs no he fet res, ni en sabia res, La sorpresa en veure l’apunt ha estat enorme, per no saber no sabia ni que avui era l’aniversari d’una de les cantants que estimo més.
    Per molts anys a ella i per a tu un monument.

    M'agrada

    • No creia que ho pogués arribar a aconseguir tot, però tinc amics i amigues molt generosos que m’han facilitat tot el material, quelcom que ha fet possible que jo el reuneixi i ofereixi a tots vosaltres.com regal d’aniversari a la Freni.
      Reitero la meva gratitud a tots els que ho han fet possible.

      M'agrada

  11. Concep

    Quasi m’has fet plorar d’emoció.
    Quants records Joaquim en totes aquestes gravacions. Algunes les tenia però moltes em faltaven: el primer Faust, els concerts, el Rèquiem, les dues Adriana.
    T’estic molt agraïda.
    Jo també hi era en aquell Faust de diumenge tarda i potser si que va ser la millor de les representacions de Freni al Liceu com diu Alex.
    Un preciós regal d’aniversari que si Freni sap que li has fet segur que t’ho fa saber.
    Auguri Mirella

    M'agrada

  12. Rosa

    Moltes gràcies Joaquim per l’homenatge que has fet a la Freni.
    Els que vam tenir la sort de veure-la i escoltar-la al Liceu la considerem una de les millors, millors sopranos que hi han cantat.
    Gràcies pel regal a la Mireia i pel regal a nosaltres.

    M'agrada

  13. Kàtia

    Fantàstic,quin regal,Joaquim.La vaig poder disfrutar en diverses funcions la discografia a casa està plena de Mirella.Una meravella de veu i grans senyora.Fa molts anys Caja Madrid programava conferències líriques amb Roger Alier,Mirella va venir amb el seu marit,encantadors tots dos.I va dir una cosa estranya per mí ,.”mai s’escoltava” Fixeu-vos deia que als començaments de la seva carrera sí que ho feia però com sempre trobava pegues va deixar de fer-ho.La veia cada vegada que venia al Liceu i era una festassa poder gaudir-la.

    M'agrada

  14. duran

    ¡¡¡Fantástic apunt Joaquim!!!, Quin bon rato he pasat recordan la maravallosa veu de la gran soprano Mirella Freni, que si la vaig escolta, aquells dies llunyans cuan anava al Liceo i vaig puge gaudi del seu cant fantástic. Moltes felicitats MIRELLA FRENI

    M'agrada

  15. bocachete

    El moment que ella va sortir (diria que no estava programat i va ser una sorpresa) en el concert per Mèxic, quan Kraus va acabar Che gelida manina, i va tendir la mà cap a bambalines cantant “O soave fanciulla” va ser meravellós, i el duet inigualable. A més, era un diumenge immediatament després de la funció de tarda del Simon Boccanegra, que deuria d’acabar cap a les vuit, per a començar el concert a les nou. Suposo que per això no estava programada la Freni… Tatiana, l’Adriana (especialment la segona), Marguerite… van ser impressionants, per la veu, per l’actuació: és que ho era tot. Molt, molt gran, realment.

    M'agrada

    • Ara que ho dius això de la Bohème crec que tens tota la raó, no ho recordava i de fet a la gravació se s’escolta perfectament que després dels aplaudiments de “che gelida manina” el públic aplaudeix l’entrada de Freni quan l’orquestra ja ha començat, fet que denota la sorpresa.
      Quines grans nits d’òpera!

      M'agrada

  16. oriol

    Moltes gràcies per l’apunt Joaquim, jo dic el mateix que el Jan m’hauria agradat moltíssim veure-la en directe. Però pels videos que hi ha es comprensible tot el que heu dit tots sobre ella.
    Tanti auguri signiora Freni !!!!

    M'agrada

  17. Josep R, Noy

    Magnífic apunt, Joaquim! La Mirella es mareix això i més. La recordo a l’Adriana amb Placido Domingo, on va triomfar embogint al public. Una Adriana memorable.
    , impressionant. Al acabar els aplaudiments i els brava’s van durar minuts i minuts I tantes altres vegades. Gràcies i felicitats a la il·lustre diva. Una diva de debó.

    M'agrada

  18. demo

    Mirella Freni és la meva soprano preferida.Li he vist tot el que ha fet al Liceu i el recital del Auditori.Sempre magnifica .Sempre ´l´he admirat.Moltes filicitats Freni.

    M'agrada

  19. wily

    Gracias Joaquin por este calido homenaje a la Freni, siendo joven no me interesaba su voz una vez lo comenté con Renata Scotto quien guardó silencio ante el irreverente comentario de mi parte, pero luego la “descubrí” y desde ese momento la veneré.

    M'agrada

  20. colbran

    Entrañable y emocionante el recuerdo del amigo lejano que unido a la efemérides del aniversario de la gran Mirella Freni ha motivado este homenaje de Joaquim en su blog.

    Yo he sido testigo presencial de todas las actuaciones de la soprano de Módena en el Liceu desde su debut en 1971 con “Faust”, con la única excepción de su concierto de 1982.

    En honor a la verdad su primera actuación me dejó frío. Mi abono estaba situado en la fila 2 de platea y su voz me pareció pequeña y poco interesante. Esa es la pura verdad. Quizás en mi función estuvo poco motivada y el día de la retransmisión “apretó” más. Pero cuando regresó para su segundo “Faust” en 1984 me dejó boquiabierto. Su voz había conseguido un volumen excepcional, su voz era más amplia, sus agudos puras campanillas y su actuación muy convincente; tanto es así que a partir de aquella función me convertí un “die hard” suyo a ultranza y ese “Faust” es una de las experiencias más grandes vividas por mí en el Liceu. Claro que junto a una inspiradísima Freni estaban Alfredo Kraus, Justino Díaz (fue entonces cuando este barítono-bajo portorriqueño comentó a la prensa barcelonesa -“El noticiero universal”, creo- que en el Met se amplificaba la voz a quien lo precisaba), el gran Vicente Sardinero y la exquisita Mari Carmen Hernández. Qué “Faust” señores! El mejor que yo haya escuchado en vivo.

    Después vinieron todas esas óperas que Joaquim nos ha facilitado: su impresionante Tatiana, su convincente “Adriana Lecouvreur”, …hasta llegar a su matizada e impactante “Fedora”.

    Aparte ahí están sus grabaciones. Una delicia su “L’amico Fritz”, sus Mimís, etc…Son tantas…

    Una grande que ahora debiera -si no es que ya lo está haciendo- transmitir sus conocimientos, impresiones y soluciones a problemas vocales a posibles alumnos que así puedan prolongar el legado de su adorable voz..

    M'agrada

      • colbran

        Qué le voy a hacer! No me había convencido su primer “Faust” de 1971. Bien arrepentido que estoy ahora!

        Uno comete errores a lo largo de su vida y bueno es recordarlos y arrepentirse. En cuanto al tema ópera el error más grande fue no querer asistir al único concierto ofrecido por Maria Callas en 1959 -siendo la cantante que más admiro de cuantas he llegado a tener conocimiento!- por la soberana estupidez de que casi duplicaron el precio de las localidades, en una época en que disponía de un “cash” del que ahora ni puedo llegar a soñar. Lo he lamentado el resto de mi vida.

        M'agrada

  21. joaquim

    Era meravellosa. En totes les ocasions que la vaig
    veure i escoltar, guardo un record emotiu i inesborrable.
    Tots els que en varem poder gaudir, ho considerem un dels privilegis
    d’aquells temps.
    Ja no es canta amb aquesta intensditat i emoció que ens posava
    “pell de gallina”.
    Felicitats, senyora Freni

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: