IN FERNEM LAND

LICEU 2014/2015: TRISTAN UND ISOLDE O EL SALDO QUE ENS HA ENCOLOMAT GERGIEV


negre

Cal positivar una nit tan lamentable com la d’ahir i com que a la vida s’ha d’aprendre dels errors, seria convenient que tots prenguéssim nota del que va suposar aquest desgraciat Tristan und Isolde, i quan dic tots em refereixo a:

Valery Gergiev, que en acabar el segon acte, quan va hi va haver la protesta notòria de part del públic que creia que s’havien traspassat totes les línies vermelles admissibles i que segons quines coses no es poden deixar passar, hauria d’haver aprés que amb segons quins cantants no pot enredar al públic, perquè si ell creu sincerament que amb Larisa Gogolevskaya i Robert Gambill es pot presentar a qualsevol teatre a fer Tristan und Isolde, vol dir que té un greu problema d’oïda, o de bon gust o de decència, i en qualsevol cas el que va demostrar és que va tenir una manca de respecte cap a Wagner, el bon nom del Mariinski, el Liceu, Ibercàmera i els seus respectius públics que malgrat anar ben venuts, van creure que el prestigiós nom del teatre sant peterburguès bé valia un vot de confiança davant la cita a cegues que ens va proposar.

El Gran Teatre del Liceu i Ibercàmera, perquè mai més tornin a contractar a Gergiev sense saber exactament que contracten i que ofereixen als seu abonats i al seu públic. El projecte era Tristan und Isolde, no una òpera eslava, i els promotors de l’esdeveniment penso que hauria de ser normal que sabessin abans de contractar tota la companyia qui seran, si més no, els dos principals cantants, perquè Gergiev i l’orquestra poden ser molt importants, però sense saber qui cantarà els dos rols més importants i sent dos rols de màxima exigència, no s’haurien de posar les entrades a la venda. El públic ens mereixem un tracte més seriós, perquè els preus eren de repartiment de primeríssima categoria i algú ja em va comentar al primer entreacte que volia reclamar la devolució dels diners pagats.

I el públic, finalment nosaltres. Aquesta hauria de ser la darrere vegada que comprem a cegues. No ho hauríem de permetre mai més i fins que no ens anunciïn els repartiments sencers, no hauríem de decidir si comprem o no, perquè un director i una orquestra poden ser cabdals per un gran èxit operístic, però sense comptar amb uns cantants adients pot acabar sent, com va ser ahir, una estafa, una enganyifa, una presa de pèl.

Tot augurava que seria el que va ser, però fins i tot en el darrer moment crec que molts il·lusos com jo mateix, creien  o volien creure que tot un Gergiev amb la seva orquestra i per molts “bolos” que acostumin a fer, no es presentarien al Liceu amb una companyia galdosa, sobretot després de l’apoteòsic èxit obtingut en la memorable Iolanta de fa unes temporades.

Transcorreguda mitja hora del primer acte tots teníem clar que allò pintava molt malament i la indignació, el sentiment d’engany, i sobretot la incredulitat davant la ínfima categoria de les veus, només va fer que cerciorar els presagis més pessimistes.

No em va agradar la direcció de Gergiev, un dels actius o l’actiu per excel·lència d’aquestes gires esgotadores, massa sovint rutinàries i alguna vegada o bé genial o bé desastrosa, amb les que el Teatre Mariinski de Sant Petersbug finança gran part de la seva activitat.

Gergiev es va excedir en uns temps morosos i en unes caigudes de tensió dramàtica molt decebedors en un director de la seva categoria. Massa autocomplaença.

Tristan und Isolde és també entre moltes altres coses, una progressió de tensió orquestral que ahir es va veure interrompuda no només per l’execrable nivell de la majoria dels cantants, sinó per una manca de concentració i equilibri, amb moments gloriosos i altres que immediatament trencaven l’encís creat feia només uns compassos. En el cabdal monòleg del Rei Marke, varem passar d’uns dubtes i un so anèmic de la corda, a una tensió sublim, però no hi va haver un treball homogeni que ens commogués ni afligís. No només ho podem confiar tot al so càlid i bonic d’una orquestra amb qualitat de sobres per deixar-nos bocabadats, ja que si no hi ha una unitat discursiva és fàcil perdre el fil, perquè amb les veus des del minut 30 del primer acte ja us he dit que vaig veure que no hi havia res a fer.

En el magistral i ahir desastrós segon acte, no vam poder comptar amb un duo ni tan sols digne, ja que Gergiev no va crear aquell crescendo embogit que culmina amb coitus interruptus amb l’entrada de Marke. Gergiev per altra part no va tenir cura en que la millor veu de la nit, la de Yulia Matochkina (Brangäne) cantés els seus catàrtics advertiments en una mitja veu (ja no dic pianissim), i si la cantant era incapaç, al menys hagués hagut d’allunyar-la de la primera línia d’escenari per intentar crear un equilibri sonor entre els dos protagonistes, ofegats per les seves pròpies incapacitats, per una orquestra que massa sovint se’ls empassava (més d’una vegada ho vaig celebrar) i una poderosa Brangäne que se’ls menjava amb patates i que jo hagués desitjat com a Isolde.

La qualitat orquestral estaria fora de tota dubte, si no fos que o bé per esgotament, o bé per manca de concentració, o per manca de preparació i assaigs de les obres que porten en gira, les pífies i errades dels diferents solistes o a vegades de famílies senceres, ahir especialment violes i violoncels, van fer que malgrat el so sumptuós que posseeixen, el desencís que van provocar un seguit d’errades també de determinats metalls, acabessin frustrant a l’oïdor que estic segur que si no sabés de quina orquestra estàvem parlant, seria molt més crític i exigent del que ho va ser ahir. No cal dir si fos la nostra orquestra i al capdavant hi hagués amb els mateixos resultats, el seu titular, l’allau d’escridassades hauria estat generalitzada. Una errada és perdonable, un seguit repartides estratègicament al llarg i ample d’una obra com Tristan und Isolde, ja no ho és tant, perquè si la mala nit no és concentra només en un dels musics, vol dir que alguna cosa està passant i amb aquesta orquestra i aquest director ens hi hem trobat més d’una vegada.

El Liceu sempre s’ha caracteritzat per tenir molta cura en les veus, i encara més quan les obres són les més compromeses del repertori. Si com en aquest cas es tracta del repertori wagnerià, només cal fer un repàs per la història del teatre, per adonar-se que la llista de noms que han interpretat els principals rols al nostre teatre, de potser l’òpera més estimada de Wagner, fa molt de goig, per tant confiar ara en que el mestre Gergiev continuaria la tradició, potser era una ingenuïtat. Ni en el pitjor dels casos, ni en en el més llunyà dels meus records d’aquesta òpera (des de 1975 que assisteixo amb regularitat al Liceu), no recordo un cast tan galdós i dos protagonistes tan dolents i gastats, i tan indignes per els rols que cantaven.

Si Gambill no podia ser ni en els seus millors moments d’intent per esdevenir un heldentenora, un Tristan convincent, molt menys ho ha de ser ara que no li queda ni veu, ni alè, i anava a dir, ni dignitat. És incapaç de sostenir el so. La seva columna sonora és feble i si s’ha de sostenir pocs compassos, oscil·la i s’escanya. Més enllà dels arranjaments que s’ha fet en tessitures i octaves, el cant intenta ser de qualitat, amb una certa cura en el fraseig i en la interpretació, però la dificultat del rol fa que tot quedi amb un intent i la majoria de vegades que l’orquestra havia d’augmentar la seva intensitat, la veu de Gambill desapareixia. El segon acte va ser penós, i en el tercer, segurament abreujat tot i que no ho podria assegurar, el cant més declamat que pròpiament cantat va dissimular la notòria insuficiència per assumir digna i discretament un rol que mai hagués hagut d’acceptar cantar, i molt menys ara que pràcticament està dedicat a la docència i no actua enlloc. La invitació de Gergiev per cantar aquest rol hagués hagut de ser rebutjada i d’aquesta manera no hauria de portar penjada des d’ahir en la memòria dels liceistes, l’etiqueta del pitjor Tristan que hem vist en els darrers 40 anys.

Si Gambill dissimulava les seves notòries carències com a cantant en general i com a Tristan en particular, amb un intent de ser expressiu, a la senyora Gogolevskaya semblava que poc l’importava fer-ho tan malament com va saber. Una emissió descontrolada en una veu de generosos i ingrats registres, un fraseig erràtic i aproximatiu en un idioma incomprensible, tot adobat amb uns canvis de color quasi d’efectes còmics i la més absoluta incapacitat o intent de fer-ho, per commoure. Aquesta seria la descripció més benigna  del que em va provocar la Isolde de la senyora Gogolevskaya. Palplantada en mig de l’escenari, talment semblava que acabés de passar per allà i l’haguessin arreplegat a última hora per cantar (?) Isolde, com hagués pogut ser qualsevol altre rol amb resultats segurament idèntics. Ella també deu ser la pitjor Isolde que he escoltat mai

L’estupor causat després del primer acte en una narració inenarrable, ja va provocar les primeres desercions, desercions que es van generalitzar després del vergonyós segon acte, sent potser una mica menys de mig teatre els que ens varem quedar fins al final  per segurament dir de manera mes aviat masoquista, jo hi vaig ser.

Davant d’aquest panorama vocal tan infecta era normal que la resta semblessin bons, tret de que Evgeny Nikitin o no tenia el dia o el Kurnewal no és per ell, perquè entre desafinades i crits no vaig saber apreciar res notable en el seu cant.

Mikhail Petrenko no va saber donar la veritable dimensió tràgica al Rei Marke. El seu colpidor monòleg no em va dir res. La veu tret d’un petit accident en la zona més aguda del seu registre, era prou sonora tot i que no gaire greu, aixó ja ho sabem, però darrera Petrenko hi ha un cantant a vegades molt notable. Ahir no costava gaire semblar més bo del que realment és, però en el seu Marke, més proper a Mussorgsky que a Wagner, li va faltar grandesa.

Yulia Matochkina crec que va ser unànimement la més valorada. La veu és preciosa i gran, el seu cant té qualitat, però no coneix res més que el forte i això és un greu i gran handicap per assolir el moment més màgic de la partitura amb quelcom més que solvència. És una veu a seguir, però no sé si en mig d’un cast excel·lent hagués causat tan bona impressió.

Yuri  Alexeyev com a Melot i Dmitry Voropaev com a mariner i pastor, completaven discretament la quota russa, mentre que la quota local estava integrada per la corda masculina del Cor del Gran Teatre del Liceu, potser una mica massa en forte en el context que tant li agrada a Gergiev, i Miquel Rosales, baríton del mateix Cor del teatre, com a correcte timoner en la seva breu intervenció.

Feia només tres dies que Wagner m’havia fet tocar el cel amb el gloriós Siegfried del diumenge tarda i el que vaig viure ahir al Liceu és senzillament per oblidar i intentar passar pàgina quan més aviat millor, tot i que els efectes secundaris d’un maltracta d’aquesta mena triguen a passar i queden gravats en el subconscient.

Com que hi ha prova del delicte, us deixo els enllaços per si us ve de gust tornar a reviure els malsons o en el cas de que no hi assistíssiu o no ho escoltéssiu en directe, intentar comprendre el meu profund enuig.

Feia temps que no protestava, ja no recordo quan va ser la darrera vegada, però ahir més que protestar als indignes cantants, vaig protestar contra Gergiev, el Liceu. Ibercàmera i contra jo mateix per tot allò que he exposat a l’inici d’aquest apunt.

Al final del tercer acte ni jo, ni ningú més va protestar. Jo vaig marxar escales avall per intentar recuperar-me el més aviat possible i no fer-me mala sang. Protestar no és el que més m’agrada i l’objectiu estava acomplert al final del segon acte, fer més trista i alterada la nit crec que no hagués estat convenient per a ningú i el missatge per a navegants va ser prou clar i va arribar nítid a tots els implicats

ENLLAÇ ÀUDIO (mp3)

https://mega.co.nz/#F!mZVXhAZJ!DtfMDpW40-K6gpn-4jfMUA

Demà tornarem al llac

114 comments

  1. Leonor

    Qué triste.
    El último que recuerdo fue ahí, en el Liceu y, con todo, me agradó.
    Tendré que agradecer las evaluaciones…No llegué a tiempo para escucharlo.
    Algo así no se merece el Liceu ni los liceístas.

    M'agrada

    • No, ni Wagner, ni el Mariinski, ni nadie merece un maltrato así.
      Una vergüenza a cuyos responsables les debería hacer reflexionar muy seriamente, ya que no se trata de un accidente, de una mala noche, nada de eso, era la crónica de una muerte anunciada y el responsable máximo se llama Valery Gergiev, que conoce a la perfección lo que nos ofreció, pensando que con él había suficiente. Lamentable

      M'agrada

      • Aguantamos por diversos motivos:
        El primero la incredulidad. Cuesta adapatarse a algo así y esperas que sea un espejismo, algo pasajero, una pájara.
        El segundo, el morbo
        El tercero, porqué Wagner es mucho Wagner y a pesar de los atentados siempre hay un momento que te puede, y la orquesta a pesar de estar immersa en la mediocridad tiene una calidad que cuando aparece, deslumbra. El problema es que apareció poco y tarde.

        M'agrada

  2. Jordi Medallo Muñiz

    En 42 anys que sóc assistent al Liceu no he marxat mai d’una representació, ahir ho vaig fer al final del 2n acte. Estic completament d’acord amb tu Joaquim. El Liceu no es mereix això. Un bolo patètic, avorrit, desastrós!!!!

    M'agrada

  3. Ducadimantova

    Vull començar per la part positiva. Soc mes optimista que tu en relació a l’orquestra, Nikitin, Petrenko i Matochkina.
    La orquestra, amb algun altibaix, va estar molt bé. Els solistes indicats, d’excel.lent nivell.
    Però la opera es diu Tristan i Isolda, i aquests ahir no hi eren.
    Estic totalment d’acord amb tu en que d’aquí tothom n’ha d’aprendre…
    Només em queda un dubte, Gergiev sabia el que portava.
    Per que ho va fer? Per que s’ha jugat així el seu prestigi? Que tenia a guanyar?

    M'agrada

    • Doncs més que optimista em sembles magnànim. No puc dir res respecte a apreciacions personals, però deixa¡m que discrepi de la valoraciño de Nikitin, les va fer de l’alçada d’un campanar.
      Jo de l’orquestra del Mariinski espero molt més perquè a vegades l’he escoltat a uns nivells de somni, per tant no comprenc perquè ahir no va ser així sent una ocasió propicia amb una proposta excelsa com és l’opera de Wagner.
      La desídia de Gergiev corregida a corre-cuita després de l’esbroncada encara m’exaspera més, perquè és obvi que hi ha un abans i un després del segon acte, no amb els cantants que eren insalvables abans fins i tot de començar canatar, però si en l’actitud del màxim responsable d’aquell desgavell.

      M'agrada

  4. Olave

    Yo, también, después del largo lamento del tercer acto del tenor me fui sin esperar a que finalizara la obra. Una absoluta decepción general. Tantos meses esperando esta función…

    M'agrada

    • Reflejabas en la cara esa decepción que nos invadió y que bajo ningún concepto nos merecíamos.
      La máxima indignación me la produjo que el responsable fuera aplaudido, no lo merecía, de ninguna de las maneras.

      M'agrada

  5. Arnau

    No conec Wagner. No vaig assistir a la representació. Però malgrat tot, he sentit una mica de curiositat de quina era realment la magnitud de la tragèdia i m’he posat a escoltar els audios (especialment el famós Liebestod, una escena que trobo especialment emotiva). Malgrat el meu desconeixement, ho he trobat horrorós. Aguts horribles d’alguns cantants, el final que no m’ha provocat cap sensació… i per això pagar 139€ a Platea?

    Esperem que tot el públic en general haguem après que no es pot comprar sense saber el que es compra, malgrat tenir un director musical de renom. I d’aquesta manera evitarem que es repeteixi amb qualsevol altre compositor, ja sigui Mozart, Donizetti, Rossini o Verdi.

    M'agrada

    • El Liebestod sent un gran nyap, un desastre de dimensions siderals, no va ser el pitjor.
      Gergiev no es va trobar a aquesta senyora mitja hora abans de començar, la coneix bé i sap amb escreix com és i el que pot fer, portar-la de gira és un insult per a nosaltres i un càstig per a ella, encara que potser ella creia que la premiaven.
      Agafar a Gambill, un tenor acabat fa anys, és un altre insult, i de tot plegat en va rebre una part de la resposta real que es mereixia.
      Al final del primer acte haguéssim hagut de protestar i al final del tercer també, crec que no n’hi va haver prou amb la notòria protesta del final del segon acte.

      M'agrada

  6. Niklaus Vogel

    Bon dia Joaquim, jo, afortunadament, no vaig assistir. Vaig tenir molta curiositat i la vaig anar escoltant per la retransmissió de Catalunya Música. Malgrat que el so radiofònic no és mai valorable en relació amb el so directe realment crec que teniu tota la raó. entenc el sentiment de desaprovació que es va sentir en acabar el segon acte i això que els comentaristes li van treure ferro…És molt penós i el fet és que mai no hauria d’haver passat a un teatre com el Liceu. No vull ni imaginar-me que hagués passat si aquest bolo l’hagués perpetrat a algun teatre de l’àmbit germànic….
    Sort que finalment no vaig agafar entrada perquè per a mi suposa un esforç extraordinari de desplaçament a unes hores intempestives i si a sobre t’han pres el pèl…
    Sempre em quedaré amb aquell bon regust de boca que em va deixar la Iolanta…quina diferència!
    Que passis un bon dia!

    M'agrada

  7. bocachete

    Jo, com diu el Jordi, en 36 anys mai no he marxat a mitja representació: ahir vaig estar a punt i em vaig plantejar seriosament de no quedar-me al tercer acte. I, “confiteor”: em vaig quedar per veure, morbosament, si al final hi havia una escridassada monumental… A canvi, el pitjor Liebestod de la història del cant, probablement. Sap greu perquè tampoc no van sortir sols a saludar i es confonia l’aprovació envers la mezzo amb una aprovació general que no havia de ser-hi. Va ser molt penós, i venint del Siegfried d’on veníem… Realment, si n’hagués estat Pons el responsable, hores d’ara ja estaria despatxat i l’escridassada encara duraria; Gerg’ev, teòricament, s’ho pot permetre i amb això juga. Algú preguntava “què hi guanya?”. Suposo que, simplement, diners: ja ha cobrat la morterada, que anirà on sigui (al Marijnskij, suposo) i d’això es tractava. I si d’aquí a dos anys tornen a programar-lo, passarà el mateix i tornarà a vendre, que som així d’ingenus.

    M'agrada

    • Aquesta esbroncada tan desitjada al final no es va produir permolt motius, però principalemnt perquè els més indigats ja noi hi eren, i els que ens varem quedar sabíem que la protesta nomé spodia aportar que una pujada de presió inconvenient a aquellñes hores d ela nit.
      En el segon entreacte una noia a qui no li vaig demanar l’opinió, es va infiltrar a la conversa ben divertida per cert, que tenia amb en Josep i Cia, i va intentar donar-me lliçons de dignitat i respecte. No em puc imaginar que hagués pogut passar al final amb un protesta enfrontada a aquells que encara no sé per quina raó cridaven uns bravos tan escassos com insultants.
      Sembla ser que algú amb l’orella molt atrofiada deia en aquest segon entreacte i la zona “noble” del teatre que les protestes eren d’un grup anti Putin. Així estava el pati i per tant no vaig ni pensar repetir les meves protestes en un final on jo estava més enfonsat que cap altre cosa.

      M'agrada

  8. Ferran

    Vaig ser jo o l’orquestra es va posar les piles al tercer acte?, després de l’esbroncada a la finalització del segon acte (quin segon acte, fins i tot semblava una altra òpera…) No sé, vaig trobar l’orquestra molt més concentrada i definida i, també, més disposada a saltar-se, a “tapar” si calia, les veus de Tristany i Isolda per, almenys, salvar la competència de Gergiev com a director. Això si, sortia la Gogolevskaya i ho enxegava tot a norris, fossin quins fossin els esforços de la resta.

    M'agrada

    • bocachete

      Potser sí, i segur que era pel que havia passat, però trobo que va pecar de massa voluminosa i allí semblava que no hi hagués més que orquestra: tampoc no és ser bon director tapar contínuament els teus cantants i, a sobre, a posta…

      M'agrada

      • Ferran

        si, si, és que jo flipava…, pensava que només era una impressió meva.., però és que fins al 2on podem dir que l’orquestra tapava en la mesura en que els dos intèrprets no hi arribaven, però al 3er acte crec que els tapava a voluntat.., com si Gergiev intentés frenar una gran esbroncada final jugant-s’ho tot a un bon joc orquestral final

        M'agrada

      • Un únic bu al final del tercer acte hagués motivat un altre reacció en cadena, però estic segur que més disputada amb aquells que sempre trobem que és de mal educats protestar, com si la manca de respecta que vam rebre ahir no mereixés una resposta.

        M'agrada

    • Es va posar les piles, i tant!. En el desolador preludi ja me’n vaig adonar, l’honor de l’imperi estava en dubte, però no ho van arreglar, el mal ja estava fet i tapar el desgraciat Tristan o no aconseguir-ho del tot amb la desgraciada Isolde, per molt simfonia fantàstica que volguessin convertir aquesta ÒPERA, no és suficient, sobretot perquè refiar-se del nom de Gergiev per fer un èxit, sense que Gergiev no s’ho prengui seriosament es com tractar-nos d’ignorants i provincians, i ahir davant de tanta provocació el Liceu o part, va estar a l’alçada que els Mariinski no van saber estar.

      M'agrada

  9. Hofmannsthal

    Doy gracias a mi intuición y a mi desconfianza por haberme privado de vivir esta apocalíptica noche en el Liceo. Es que acaso no se aprendió nada en Perelada. Por que en mi caso, yo ya tengo perfectamente asumido y computado que el binomio Rusia+Wagner es incompatible.

    Os doy mi más sincero pésame a todos los pobres asistentes que visionaron y escucharon este atentado contra el buen nombre de Wagner.

    M'agrada

    • Inicialmente las diferencias entre una òpera completa en el Liceu, como lo fue la fabulosa Iolanta, y el concierto de Peralada son deberían ser enormes, el problema es que se convirtieran en lo mismo, pero mientras rn Peralda terminó de manera exitosa gracias a Westbroek ayer no tuvimos donde agarrarnos.

      M'agrada

  10. scriabin

    Fa uns dies jo vaig dir aquí que l’important en el Tristan (i en Wagner) és la, orquestra … i és el que vaig fer ahir: gaudir de l’orquestra. Estic totalment d’acord amb el tema de les veus. Després del meravellós preludi (aquí cal aplaudir a en Gergiev) no vaig trigar ni un minut en veure que aquella seria la meva nit, és a dir, vaig fer “switch off” respecte les veus (excepte Brangaene) , i sempre que la Isolda m’ho va permetre (no sap fer pianos quan toca aquesta dona?) vaig tancar els ulls i em vaig submergir en la música. Va ser una bona simfonia de 4 hores. Va ajudar molt que la veu de Gambill fos inexistent. La Orquestra es nota que es un molt bon instrument (a mi em van agradar especialment els violins amb el seu so càlid i precís) tot i que ahir va estar clar que els hi faltava treball.

    Després del desastre d’ahir, jo prefereixo quedar-me amb la part (poca) positiva (més o menys) que va ser la orquestra.

    M'agrada

    • jround

      En això tens raó. La música orquestral del Tristany es tant d’un altre planeta, està tant a anys-llum del que es componia el 1865, que jo també vaig intentar ignorar les veus i submergir-me només en l’univers harmònic que comandava Gergiev. Però no hi va haver manera. La Gogolevskaya ho va impedir amb els seus xiscles gallinacis (fins ahir jo em pensava que Isolda era una noia maca, no una bruixa histèrica).

      M'agrada

      • scriabin

        Bona definicio. Realment ahir Isolda era una bruixa histerica … tot i que intentant trobar-li el punt positiu (si es pot) potser de fet es pot interpretar que Wagner ens pot intentar mostrar que Isolda esta una mica histerica … pero no, em temo que no es pot salvar ni aixi!

        El que em pregunto és si tots pensariem el mateix si en comptes de la Gogolevskaya ahir haguessim tingut a la Theorin (diria que estava asseguda a primera fila del segon pis). En aquesta situacio, l’unic punt clarament debil hagues estat el Tristan, i amb ella potser la orquestra s’hagues esforçat mes, ens hagues ofert un bon rendiment i hauriem marxat a casa amb una millor sensacio! Torno a repetir que ahir (l’unic, amb el permis de Brangaene) que vam poder gaudir va ser adonar-nos que aquesta orquestra es un molt bon instrument (tot i que ahir va sonar desafinat).

        M'agrada

      • Nikitin tampoc Scriabin, i despréws d’haver escoltat els més grans Marke al Liceu, Petrenko tampoc era l’antídot.
        A un Tristan und Isolde has de tenir un tenor i una soprano. Poden tenir més o menys veu, però han de ser artistes, musicals i sensibles per fer art amb material d’alt valor

        M'agrada

    • Tristan und Isolde no es una simfonia, Scriabin, es essencial que l’orquestra i el director estiguin tant a l’alçada com els cantants, però ahir va quedar demostrada la meva teoria, sense veus no es pot fer òpera, tampoc les wagnerianes.

      M'agrada

  11. festina

    Totalment dacord.. una estafa suporifera! Un segon acte per dormir realment, mentre Tristan s’escanyava per arribar a la partitura.. lamentable
    Em vaig quedar només per escoltar el Liebestod, que malgrat que no em va desagradar del tot, al escoltar l’última nota (que hauria de ser un pianíssim) cantada de mala manera i amb gran força, ja vaig sentir-me timat del tot. Quina vergonya Liceu! Sort que encara recordo el Tristan de fa uns anys amb l’orquestra de Bayreuth.

    M'agrada

    • Benvingut a IFL, festina, encara que sigui en una ocasió tan desgraciada.
      Tots els Tristan que jo recordo van ser molt millor. no cal dir el de Bayreuth, jo parlo dels fets amb l’orquestra del Liceu. Els dirigits per Weigle que vaig deixar abans d’ahir, el dirigit per Bertran de Billy per suposat, i això que Treleaven és un tenor bastant mediocre, però Polaski i la resta van estar esplèndids, i tots elsanteriors, encara que no tinguessin una orquestra excel·lent hi havia una vida que ahir no vaig trobar, ni tan sols en els intentsde Gergiev per salvar el tercer acte.

      M'agrada

  12. scriabin

    … i ara que parleu del Liebestod, la orquestra va ficar la pota tres cops en el minut o dos minuts finals del Liebestod (un cop o dos mal coordinats i un altre amb entrades falses). Va ser impossible gaudir-lo!

    M'agrada

  13. Darkkid

    M’uneixo al grup d’afectats que vem patir aquest despropòsit. Era el meu primer Tristan, i és una obra molt especial per mi. Estic trista, decebuda i contrariada. No puc entendre com el senyor Gergiev pot permetre això, se suposo que li agrada Wagner i estic segura de que és així. A mi també em va semblar que al III Acte s’hi van esforçar, ell, i els músics. I em va sonar esplèndida l’orquestra, sobretot quan tapava les veus. Però mai havia patit tant a un teatre, sobretot quan s’acostava el liebestod. No podia ser real que aquesta cantant anés a cantar-ho.
    Per què senyor Gergiev? Per què s’ha fet vosté això i per què ens ho ha fet patir a nosaltres?

    M'agrada

    • Benvinguda a IFL Darkkid i gràcies per comentar, ni que sigui com a damnificada.
      Eñ senyor Gergiev deu tenir uns honoraris per tot el pack i després tot el que estalvia contractant les figures que porta, deu servir per el bon finançament de la institució. Deixa’m pensar d’aquesta manera, perquè si penso en la clau artística, que és la que tindria que prevaldre, l que va fer ahir no justifica que el tornin a contractar durant una llarga temporada de purga o càstig, digues-ho com vulguis.
      Torna quan vulguis, estarme encantats de tornar-te a tenir entre els habituals.

      M'agrada

      • Darkkid

        Gràcies Joaquim, fa temps que llegeixo el bloc, però no m’he atrevit mai a escriure, ja que els meus coneixements són més be inexistents, però aquest cop ho havia de fer, almenys compartir les emocions. Em sembla lamentable estalviar d’aquesta manera, a costa d’una obra meravellosa, i a estafant a tanta gent, per no dir, que s’autosepulcra… Jo vaig pensar en “extranyes exigències internes russes” però tot i així, com em van dir ahir al teatre, podria haver representat altre obra que s’ajustés més a els cantants dels que disposava. No hi ha per on agafar-ho tot plegat, ni es pot justificar.
        Seguiré llegint!!!

        M'agrada

  14. jround

    Totalment d’acord amb els teus comentaris. Ahir, mentre assistia estupefacte al trist espectacle que ens van oferir, jo mateix m’anava preguntant com es possible ser tant ingenu per caure en aquests tipus de “concerts-trampa”. I també em preguntava, indignat, com un director del prestigi de Gergiev es permet anar per les grans capitals del mon amb aquests saldos de cantaires. No s’entén que una persona com ell, que deu tenir una oïda superhumana, una sensibilitat estratosfèrica i una ciència musical inigualable no se’n adoni de les veus que ahir van destrossar no només la musica del Tristany si no també la seva pròpia orquestra. Doncs, no sé vosaltres, però jo em vaig decebre de tal manera que fins i tot els membres de la Mariinsky em varen semblar indiferents a la magnitud del nyap que s’anava gestant al seu voltant, i van quedar eclipsats (no decibèlicament, es clar) pel desastre vocal que tenien davant. Em pregunto també si Gergiev s’atrevirà (o potser ja ho ha fet) a presentar-se amb aquest repartiment a Berlin o Dresden o Londres. Si no es així, ¿potser es pensava que el públic del Liceu es tonto?
    En resum: una estafa. Vergonya pel Liceu i per Ibercamera per atrevir-se a vendre entrades sense anunciar el cast. I vergonya nostra (jo el primer) per caure de quatre potes en el parany.

    M'agrada

    • Jo crec que amb aquesta companyia no es deu presentar a les grans capitals europees, o potser Barcelona és l’únic aque li deixa fer un Tristan i més a més, a cegues, sense saber l’abast d ela tragèdia. la responsabilitat d’aquest desgavell per força ha de ser compartida, entre qui el contracte i qui té la gosadia de presentar-se davant d’un públic que sempre l’havia celebrat, potser per això va pensar que ja estava tot guanyant avant matx, ara ja no ho deu tenir tan clar.

      M'agrada

  15. Rosa

    Mai com avui m’alegro de no haver comprat entrada per una òpera que és de les que més m’agrada.
    No saber el repartiment va ser la causa de la meva abstenció.
    La manca de respecte de Gergiev és molt grossa.

    M'agrada

  16. timamót

    Com d’altres, després del 2n acte vaig marxar. No ho havia fet MAI en quasi 40 anys d’anar al Liceu. (Ni tan sols en un horrible Samson del Vickers que ens va fer patir molt i que vam aguantar fins al final per respecte a la seva trajectòria).
    Només començar el primer acte ja vaig veure el desastre de la Isolda i a continuació del Tristany. Van destrossar el 2n acte. Sembla increïble però van aconseguir que no m’emocionés….
    Tampoc em va semblar que l’orquestra fos tan extraordinària. Els tempos eren de vegades molt lents i d’altres no tant. Les trompes del 2n acte van fallar més d’una vegada, per exemple i algunes entrades van ser a destemps.
    Però el director no era conscient dels cantants que portava? Com ho va permetre?
    Una vegada m’han enredat. Dos no. Gergiev i la seva orquestra i companyia CREU i RATLLA
    En arribar a casa, vaig posar la ràdio per veure com acabava i el que vaig comprovar és que els micros de la retransmissió impedien el que vam viure en directe: que l’orquestra tapés completament el Tristany.
    Una vetllada per oblidar el més aviat possible

    M'agrada

    • NO tapar a Tristan era tot un càstig addicional als que es varen quedar a casa.
      Fèieu, fèiem tots plegats una cara de vetlla. Quin greu i quina vergonya tot plegat!
      Ahir en Gergiev va fer passes gegantines per deixar de ser un dels meus directors

      M'agrada

  17. teresa

    Ximo: BRAVO por tús comentarios .
    Estoy de acuerdo con jround,: intenté escuchar sólo a la orquesta ,pero las voces lo hacían imposible .Desde la primera fila de platea, Tristan e Isolda, se me venían encima y entre todos, estropearon la maravilla que podia haber sido y no fué………………

    M'agrada

    • Hola Teresa, benvinguda a IFL i gràcies per comentar.
      A la primera fila de platea el soroll del podi de Gergiev segur que era més molest que des de la meva localitat.
      A més a més jo tenia un constant brogit de l’aire, tot plegat per oblidar.
      Torna al blog quan vulguis, les teves opinions segur que ens interessen.

      M'agrada

  18. Margarida Abras

    Jo era la que volia reclamar els diners de l’entrada. Resulta que ni tan sols havia triat la funció: em “tocava” dins l’abonament. De totes maneres, confesso que l’hagués comprat a cegues, perquè no m’imaginava mai que Gérgiev fos capaç de portar una soprano (és un dir) cacofònica, un tenor (també un dir) que divagava i amb prou feines se sentia i un Marke de bonica veu, però que cantava en rus. Brangäne va ser l’única que em va agradar (Nikitin no va ser un bon Kurwenal com tampoc no va ser un bon Jochanaan l’any passat a Zurich). Estic d’acord en el fet que l’orquestra va cometre irregularitats i va anar lenta durant bona part de la funció, però també crec que va millorar durant el 3r acte En fi, una versió molt exòtica que, com tots dieu, caldria oblidar, cosa que no serà fàcil. Esperem que ben aviat puguem tenir un Tristany i Isolda que ens compensi una mica.

    M'agrada

    • El fet de que l’orquestra millorés en el tercer acte encara em va indignar més, era com voler dir que fins aleshores havien fet el bolo habitual.
      Per a tots els que fa tant temps varem comprar les localitats pensant que seria un gran Tristany, aquesta actitud de deixadesa és indignant.
      M’agrada molt que ens hagis escrit i ves per on, ara també demanaria el retorn dels diners…

      M'agrada

  19. Josep Olivé

    El Tristan d’ahir no es va interpretar, es va perpretar. Un atracament, amb premeditació i alevosia. Premeditació: amagar els cantants fins a última hora. Alevosia: l’agravant de que Gergiev sap perfectament quan de convenient era d’amagar-los.

    Que tot un Gergiev maltracti aixi una obra excelsa té delicte, i ho té perquè efectivament, ni la seva versió em va agradar gens: una vegada fet l’esforç titànic d’evitar escoltar les veus, resulta que la lentitud i pasmositat exasperant en l’acompanyament dels monòlegs d’Isolde al primer acte, uns monòlegs que han de ser tot força i ràbia gens contiguda van passar per lents, avorrits i freds a més no poder, i aleshores, en l’última part del corprenador duo del segon acte, previ a l’aparició de Marke i Melot, on la tensió sensual i musical ha d’anar in crescendo poc a poc, amb una accelaració del temps i de la intensitat gradual pero quasi imperceptibles, doncs va i resulta que li dona un aire trepidant des de bon inici com si Tristan patis d’eyaculació precoç.

    En fi, tot plegat no es pot compendre si no pensem en consideracions que agraugerien encara més el delicte. Una nit d’òpera per a oblidar. Millor dit: ahir jo no hi era al Liceu i aquesta funció no va existir.

    M'agrada

    • jround

      Amb Gergiev passa alguna cosa que ja he experimentat amb altres primeres figures de la musica (per exemple, amb Barenboim): que van tant sobrats i dominen de tal forma el seu ofici que a vegades rebaixen les seves pròpies exigències i deixen de transmetre l’essencial: l’emoció. Es com si, mentre interpreten, estiguessin ja pensant en el proper concert, en la propera gravació o en els rendiments de la pasta que estan guanyant. No es ben bé passotisme (son massa bons per això); es, potser, una mena d’excés de seguretat, com si pensessin: “Soc tant bo que segur que això avui també em surt bé; i si no estic al 100 %, la majoria del públic ni se’n adonarà, o si ho fa no gosarà expressar el seu descontentament”. Potser ahir Gergiev va comprovar que no sempre es així, i que aquest cop ni el seu prestigi l’ha salvat d’un fiasco que va camí de ser històric al Liceu.

      M'agrada

      • Ferran

        A veure…, és que el mateix calendari d’en Gergiev penjat a la web del Mariinski, http://mariinsky.us/es/performances/valery-gergiev-performance-schedule/page/1/, ja fa pensar que el que s’està primant és, per dir-ho barroerament, la pasta…, allò és un màquina de fer diners de mala manera…, actuen quasi sempre dia si i dia també. És impossible que puguin estar sempre al 100% amb dies de descans gairebé inexistents entre una jornada i una altra.

        M'agrada

      • Cal dir que l’orquestra deu ser tan nombrosa que poden fer gires i alhora no deixar l’activitat del teatre, a Viena també toquen cada dia i en principi es la Wiener Philharmoniker, el que succeeix és que hi ha primera categoria i la resta, que es van alternant els esdeveniments de més prestigi. Al Mariinski deu passar el mateix.
        però si tenen gaires dies com els d’ahir, la màquina de fer diners pot aturar-se.

        M'agrada

  20. Yo me fui en el primer descanso… Y a punto estuve de levantarme en la obertura y largarme por la puerta, pero resistí como pude la hora y media soporífera del primer acto. La orquesta será buena, pero no estuvo a la altura tampoco porque cuando quieren ser buenos, son MUY buenos. Y en este caso, para suplir la falta de cantantes, tendrían que haber estado a nivel 10. Iban a cumplir y punto.
    No es la primera vez que lo hago, lo de irme en el descanso. Estar en el teatro sufriendo no me compensa.

    M'agrada

    • Sin cantantes y estando a nivel 10 el global queda en un trite y pelado 5. No es suficiente.A mi no me convence eso de la importancia orquestal frente a loa vocal en Wagner, lo encuentro, ya me permitiréis entre todos la licencia, PATÉTICO.
      Resulta que añoramos los cantantes del pasado y nos conformamos con tener una orquesta buena pasando de los cantantes, lamentable.
      Gergiev hubiera tenido que contratar para la ocasión, y en una ciudad donde ha obtenido triunfos muy notables y donde tiene un público y un promotor fiel, una compañía de altura, traernos semejantes despojos es una falta de consideración enorme.

      M'agrada

      • En esto estoy de acuerdo, jamás he dicho lo contrario: para un Wagner hacen falta orquesta y cantantes. Pero es que ayer no teníamos ninguna de las dos cosas. De los dos protagonistas de ayer, poco jugo podía sacarse. Pero esta orquesta, cuando tienen el día, suenan muy bien, pero ayer no les apetecía. Cada uno a su aire, desmotivación absoluta, puro trámite. Fue un descontrol absoluto, como si tocasen y cantasen sin director.
        Yo creo que ha sido problema de presupuesto. La orquesta y el director deben cobrar una cantidad X por concierto. Si quieres solistas buenos, los pagas aparte. Si no estás dispuesto a pagar, te llevas los saldos.

        M'agrada

  21. demo

    No sé si va ser intuició però el dilluns vaig dicidir no anar a comprar-me cap localitat .Quina sort .Vaig posar Catalunya Música pero d’un bon començament m’aborria i sí la vaig sentir però no escoltar.Quin desastre !!!!!!!

    M'agrada

  22. Una cosa es que te cancelen cantantes programados lo cual es siempre factible y disculpable, pero otra cosa es comprar a ciegas por muy Gergiev, Muti o Thielemann quien dirija, sea la ópera que sea.
    Yo jamás he asistido a un teatro que se considera de primera ni asistiré, si no conozco de antemano el cast vocal previsto. Otra cosa es que se produzcan luego, cancelaciones de última hora

    Intuía lo que podía pasar ayer.

    M'agrada

    • Creo que lo más positivo será la lección que habremos aprendido todos. Yo intentaré no caer en la tentación, aunque mejor seria decir, en la estafa.
      La señora Scheppelmann me dijo que Gergiev siempre es una garantia y aunque los cantantes no fueran conocidos siempre tenían un nivel. No sé que cara se le quedaría ayer. Peo mejor que tome nota.

      M'agrada

      • Arnau

        Això que Valery Gergiev sigui garantia i que els cantants tenen nivell… només cal buscar pel youtube alguns concerts/”bolos”, que molts són per posar-se les mans al cap. D’aquest home, veient el que he vist, que per cada una funció espectacular en fa dues o tres de mediocres, m’espero qualsevol cosa.

        Per exemple, aquí tenim un “Viaggio a Reims” dirigit per ell, amb l’orquestra del Mariinsky, que crec que fins i tot el criticat Viaggio de la Scala del 2009 (Gatell, Miles, Ulivieri i Praticò), pot arribar a sonar a glòria després de veure aquest.

        M'agrada

      • En a mi no cal que m’ho demostris, l’he patit, però em va sorprendre que ho digués. pensao que a hores d’ara no m’ho tornaria a dir, encara que oficialment se’n guardarà prou com d’escaldar-se de reconèixer la mediocritat de moltes de les seves producions i concerts. Ara bé, també cal dir que quan està inspirat és capaç de fer concerts memorables com el que va fer a l’Auditori amb els ballets íntegres de Stravinsky.
        Al Liceu ho va voler redreçar quan ja era massa tard i des del preludi del tercer acte es va veure una implicació i compromís diferent, potser va fer com en Guardiola i els va passar un vídeo motivant, però per els cantants no hi havia vídeo possible, ni tan sols un miracle podia solucionar-ho.

        M'agrada

    • Hola Hugo, bienvenido a IFL, creo que es tu primer comentario aquí, gracias.
      El San Carlos es un teatro de dimensiones reducidas, como también lo es Glyndebourne donde ejerció de heldentenor. En el Liceu la voz de tamaño notable pero de vocalidad excesivamente lírica, a parte que mermada, era claramente insuficiente

      M'agrada

  23. Marisa

    Jo i 4 companys mes tenim el torn G. Diumenge varem disfrutar amb el Siegfried i anavem amb molta il.lusio. Per els que vivim fora de Barcelona ser el Liceu a les 7 de la tarde, a mes de la despesa econòmica representa uns montatges de fills i laborals importants. I el que varem trobar una vergonya !!! Mai havíem marxat a mitja obra. Penso que el Liceu s ho ha de fer mirar, es una falta de respecte als que ens mantenim fidels i fem esforços de tota mena per mantenir l abonament

    M'agrada

    • Benvinguda a IFL Marisa. Gràcies per comentar.
      La manca de respecte va ser molt gran, però no nom´s per part de Gergiev, que va ser el màxim responsable.
      Posar-nos en aquest concert en categoria d’abonament sense saber de quin mal havíem de morir és una responsabilitat compartida i caldria que tant Ibercamera com el Liceu en prenguessin nota.
      Torna quan vulguis, IFL es casa teva.

      M'agrada

  24. Molt d’acord en tot. Jo ho vaig seguir des de casa i amb partitura (va ser entretingut…per dir-ho d’alguna manera…).

    El 3r acte no el van abreujar ni retallar, el van fer tal com és escrit, el problema és que el senyor Kurwenal i les seves badades en el solfeig (tot hi no cantar de memòria!) van ser memorables: vàries entrades un o dos compassos abans, mantenir-se en el seu tempo quan l’orquestra ja està en un altre i un llarg etc. i clar: ara el perseguim per aquí ara per allà més curt de l’escrit segur que ho va ser… Per no parlar de la resta (inclosa l’orquestra: trompes… violes i cellos amb afinacions “subjectives”… … …). Trist tot plegat.

    Però en el capítol de badades de solfeig memorables s’emporta el primer premi el senyor Gamba(ill) amb la seva entrada QUATRE (!!!!!!!!!!!!) compassos abans del que li tocaba en la secció “nocturna” (la que utilitza el material del Träume dels Wesendonks) destruint completament la construcció harmònica… QUATRE COMPASSOS!!!!!!!!!!!!

    en fi…

    al ser el primer cop que em comunico en aquest exel·lent bloc aprofito per felicitar-te Joaquim!

    Liked by 1 person

    • Hola Joan, benvingut a IFL i moltes gràcies per les teves paraules.
      Al Liceu no es va fer cap assaig sencer, per tant encara que el fes 10 dies que van fer el Tristan a San Petersburg, el tenor Gambill no va cantar allà, fet que em fa pensar que ho van fer casi a vista, quelcom quye certifica el bolo per si no em van tenir prou amb les evidents mostres rebudes.
      El Cor no va fer cap assaig amb Gergioev, ho v afer amb un assistent, per tant, i amb els cantants que si que ho deuen haver fet alguna vegada al Mariinski, Gergiev va creure que ja n’hi havia prou, i amb el seu ego, és clar.
      T’agreixo molt les aportacions partitura en mà.
      Torna quan vulguis, les teves aportacions segur que ens enriqueixen

      M'agrada

    • Non es Palu 100, es Ibercámera, que si he mencionado desde el primer momento.
      Los responsables ya digo al inicio que somos todos: Gergiev, Liceu, Ibercamera y el público. Ahora a ver si aprendemos de una vez.

      M'agrada

  25. Mingu

    Estic d’acord amb la immensa majoria de comentaris, i m’afegeixo a la desaprovació general.
    Voldria dir, que em sembla que no es presentable una gira com la que estan fent, (http://www.mariinsky.ru/en/news1/
    , es de “pessetero”, això no pot ser art, te de ser negoci.
    Toquen cada dia en una ciutat, cada dia avio al mati, des de el 18 fins el 24.
    I quan assagen? ,quan han conjuntat amb el Tristan, o amb que sigui que no es de plantilla Marinski?, per exemple Orfeo Donostiarra?
    Aixi els ha anat: entrades en compassos tard, dissonàncies en cordes i galls en metalls. (semblaven els de casa)
    Tot axó em fa suposar que els musics no son de veritat les primeres espases, sinó una barreja amb el joves de la Academia del Marinski. Els musics titulars estarien d’acord en una gira tan esgotadora?
    Per fi, Vull preguntar també si algú va sentir canturregar al Sr Gergiev? Ho va fer en la overtura del 1er acte i del 3er. Jo era molt lateral, per interès de veure la direcció, i si no era algú de la platea, no se el que vaig sentir. Era desagradable. Si es així, es com si estes jo mateix al saló de casa meva escoltant una gravació i canturrejant, la diferencia es que el Gergiev cobra i es la seva feina.
    Vaig veure moltes mes coses anormals, però no vull cansar.

    M'agrada

    • festina

      EFectivament.. jo era al quart pis en el primer acte i durant l’obertura des d’allà sentia perfectament els esbufecs que feia el sr. Gergiev mentre dirigia per accentuar l’expressió. Absolutament fora de lloc ho vaig trobar que ho fés amb el volum que ho feia, exagerat i teatrero.
      Segona part i tercer acte vaig aprofitar per baixar a anfiteatre i el veia perfectament: El preludi del 3 acte cantava en veu alta i es sentia molt a part del desagradable esbufec.. només faltava això davant de la manca general de qualitat
      Llegint el comentari del sr. que ho seguia amb partitura en mà i preguntant als entesos: Com pot ser que el tenor entrés 4! compassos abans!??? És realment desastrós!

      M'agrada

      • Mingu

        Gràcies Festina per corroborar el que vaig sentir. Em pensava que no mes vaig sentir jo com en Gergiev canturrejava. Ja tinc els 50 fa estona, però crec que hi sento bé encara. Va ser molt desagradable. Si ho fa un espectador del meu costat el faig callar ( que no seria la primera vegada)
        Es com si el payo estes assajant.
        No mes em caldrà corroborar si la orquestra era un Mini Marinski, es a dir que havia pocs titulars.
        Jo no tinc medis per comprovar-ho,per espero que la ploma experta d’en Ximo i d’altres habituals de la “terra llunyana” ens donin la seva opinió.
        Per cert, he estat un seguidor habitual però silenciós d’aquest blog, i fins ara no m’he vist mogut a escriure. Aquesta vegada no m’he pogut contenir.
        Crec que aquest Tristan und Isolde ha estat històric en lo negatiu. El que cal ara es esperar que algú s’excusi, ja que el rescabalament es molt difícil.

        M'agrada

      • No et puc garantir res sobre els músics de l’orquestra, suposo que es van tornant i alguns es queden a Rússia i els altres surten a passejar, i aquestes passejades són esgotadores, cada dia a una ciutat diferent sense assajar i deixant-ho tot en mans de la divina providència, com a màquina de fer diners potser si que són un model, ara bé, com a músics a vegades deixen que desitjar

        M'agrada

      • Hi ha molts directors que ho fan i certament és molest, sobretot quan al darrere no hi ha res, com va ser el cas.
        El tenor segurament no va fer cap assaig sencer amb Gergiev i aquestes coses acaben passant factura

        M'agrada

  26. Ferran

    Reconec que no vaig aplaudir, però que tampoc em vaig queixar…, per això estic molt agraït a tots aquells que van tenir el coratge de protestar al acabar el 2on. acte. Crec que és molt necessari expressar la discrepància i l’enuig davant de situacions tan injusties com aquesta. Considero que la queixa en aquest context no és una manca de respecte envers ningú, ans al contrari, és en realitat tot un acte de compromís envers la qualitat del Teatre i la pròpia comunitat d’espectadors. Per tant, crec que aquesta és una altra de les coses lliçons que també hauríem d’aprendre tots aquells que ahir no vem reaccionar.

    M'agrada

    • Sense la protesta ni hi haria constància sonora de la queixa real, queixa dirigida a gergiev més que als cantants, ja que aquests no tnen solució, però també al Liceu per pogramar a cegues i a Ibercamera per confiar que amb el nom de Grgiev n’hi ha prou per fer un èxit, i ells saben millor que ningú que això no sempre és així i que els bolo tenen un gran perill.
      Si ahir en acabar el segon acte no haguéssim protestat, el tercer hagués estat molt pitjor, segur. Protestar en qualsevol cas és quelcom molt enutjós que no et deixa tranquil

      M'agrada

  27. colbran

    Yo escuché y grabé la retransmisión de Catalunya Musica. La Sta. María Montes (es éste su nombre, creo) insistía en lo buenísimo que era el rey Marke y el Sr. Radigales también pasaba por alto la calificación que le merecían Gambill o Gogolevskaya.

    El primer acto lo escuché sin prestar demasiada atención, pero me pareció muy lento. Pero el segundo y tercer actos los escuché completos. Las oscilaciones vocales de Robert Gambill eran de auténtico “carro” -como decíamos antes- y sus cambios de tonalidad me sorprendieron (!). En ocasiones (durante el dúo) su voz parecía de barítono o bajo, lo cual denunciaba bajadas de tono. Su Isolde tampoco fue de gran ayuda (sic) y Brangäne aún siendo la mejor voz no me comunicó nada en su deliciosa aportación del “aviso” a los amantes, su momento culminante. El “Liebestod” de Isolde un desastre.

    En conclusión un auténtico horror. Gergiev en Perelada estuvo mal, ayer estuvo mucho peor.

    Qué bien hice en quedarme en casa! Por otra parte así dispongo de esta “suprimida” grabación que servirá para demostrar lo que ayer sucedió en el Liceu a los “die hard” de Gergiev que le defienden a ultranza haga lo que haga.

    M'agrada

    • festina

      Realmente la lentitud era total y a mí, ya desde los primeros compases de la obertura inicial, me hacía perder la paciencia, una lentitud demasiado exagerada de parte de Gergiev. No se puede dirigir con esta lentitud una opera de 5 horas. Nunca mais Gergiev para mí

      M'agrada

  28. Álvaro

    Que decepción, después de tantísimo tiempo sin estar allí, aprovechamos las fallas para hacer una escapada a Barcelona para ver el peor Siegfried que le he escuchado a Lance Ryan (y ya van unos cuantos, éste último por cambiazo de reparto de última hora) “Bueno, no importa, mañana Tristan con Gergiev y su orquesta, ya verás que bien” y ayer . . . no me lo podía creer ¿seguro que estoy en el Liceu?¿Seguro que es el Mariinsky? Por hacerlo corto, el Tristan era malo (aunque tenía sus cositas) pero la Isolda me pareció de hoguera desde el primer acto. En fin, ya estamos de vuelta, soportando otros petardos más explícitos pero con un triste recuerdo de los de anoche. Lástima!!

    M'agrada

  29. Giacomo

    Hola a todos los IFL: siento el fiasco de T&I de Gergiev and company en el Liceu.Si os sirve de consuelo acabo de escucharlos en Pamplona (19 horas) donde celebrábamos el 150 aniversario del Orfeón Pamplones. El programa la 9º de Beethoven. Dos de los solistas habían cantado T&I ayer en el Liceu(Matochikina y Petrenko). Después de leer tu cronica , Joaquim, tenia ganas de oir a Yulia. Me ha gustado, su voz es preciosa.. el resto de solistas tambien a excepcion de Petrenko que está sobrevalorado. El concierto me ha sona do aritual de lo habitual.. no se merece el Orfeón Pamplones una interprtación tan fría de la 9ª.. . Suelo perdonar casi todo al escucher una novena hasta el tercer movimiento……lo siento señor Gergiev…las cosas no se hacen así, póngale algo de pasión que se les nota demasiado la rutina. Mis felicitaciones más sinceras a la masa coral decana del Estado español. Otra novena será

    M'agrada

    • Van con el piñón fijo, pero viniendo del fiasco y abucheo del Liceu hubieran tenido que imponerse y recomponerse un poco. Lamento que no lo hicieran y sobretodo lamento que su concepto de la música sea el de una cadena de montaje.
      Muchas gracias por dejar tu comentario e impresiones del concierto de Pamplona.

      M'agrada

      • festina

        Al sortir del Liceu després de la funció ja arribava el trailer rus que transporta els instruments durant la gira. Tot sona a màrqueting barato i gira maratoniana de poca qualitat, recorda una mica a les gires dels tres tenors. Una llàstima. No fa pel liceu

        M'agrada

      • Mingu

        Si senyor, també ho vaig dir axó en un post mes amunt, amb la paraula “peseterisme”.
        Tocar i cantar es pot fer millor o pitjor, però el mercantilisme es el enemic numero 1 del art, i a voltes transforma les coses bones en mediocres, i les mediocres en molt bones per a la majoria ,que no mes es queda en lo superficial que li ven el marketing, com crec que es el cas, i com molt be uses la paraula MARKETING.

        M'agrada

      • Tampoc fa pel Liceu el Duo Dinámico, els Amics de les Arts, en Raphael i tota la penya que ens venen, ara bé, entenc el que vols dir i suposo que abans de tornar a contractar el Marinnski i en Gergiev hauran d’assegurar-se bé el que venen a fer i com ho faran, perquè quan fan les coses ben fetes, son envejables. Potser l’error era deixar que vinguessin a fer un Wagner enlloc d’un Rimski

        M'agrada

      • Mingu

        Es veritat, pot ser el que han de fer es música russa, a lo millor tindrien mes respecte per la seva pròpia cultura.
        A mi també em fa al•lèrgia veure els qui has dit al cartell del Liceu, i jo afegiria La Pantoja , o com la darrera que ha actuat, que diu que es la millor cantant de música marroquí…
        Puc entendre que el teatre es llogui, per que es necessiten diners, però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera, es tal com diem, ens hem d’assegurar bé el que venen a fer i com ho farán.
        Sense deixar de fer la temporada com sempre, es podien programar al teatre altres representacions, o per exemple fer passar les produccions dels A.de l’Òpera Sabadell a preus mòdics, i atansar el Liceu i l’opera al gran públic, i qualsevol programa musical encara que no fossin operes.
        S’han preguntat si la gent aniria a veure sarsueles ?, jo tots els aficionats mes grans que jo es tornen “locos” no mes sentir per exemple entonar la frase …No puede ser….
        I musicals americans? tan de moderns com de clàssics, com fa poc van fer amb Porgy & Bess? Tampoc cal programar-ne deu, que llavors la feina es teva per vendre-ho.
        Rendabilitzar el teatre si , però no a qualsevol preu ni amb qualssevol cosa
        Gracies Ximo per contestar.

        M'agrada

      • Malauradament Mingu, la llista de noms d’artistes i altres perfils de dubtós art en la cartellera del Liceu és la política més fàcil per portar diners a caixa, però la que més el desprestigia. Continuar amb aquesta pràctica i no buscar en en el cant líric, una font d’ingressos addicional, si es vol de caire més popular i obert a l’ampli ventall que el teatre musical pot aportar, és sense cap mena de dubte un dels greus errors de la gestió dels darrers anys.

        M'agrada

  30. Jan

    Una broma de concert. Des de l’obertura vaig veure que allò no aniria bé, però és que quan va obrir la boca la Isoldevskaya, em vaig morir. He de dir que durant el primer acte (l’única cosa que vaig veure, vaig marxat corrents, horroritzat jajaja) em vaig fer un tip de riure. Cada cop que obria la boca la dona aquesta, m’agafava l’atac de riure, era com una d’aquestes que posen de broma per fer riure. Semblava una paòdia de soprano wagneriana. Sols li faltaven els corns i anar vestida de víkinga jajajaja
    El tristan el que li vaig escoltar em va semblar horrorós, a la radio encara més, se’l sentia millor que al teatre jejejejeje
    La Brängane té futur, doncs la veu és lluminosa i bonica. Veurem que passa.
    Nikitin malament…
    De la resta no puc opinar doncs no hi era.

    Gergiev molt avorrit. I l’orquestra pot donar molt més.

    Sort que sols vaig pagar 10 euros, perquè arribo a pagar una platea i els crido buu al final de cada acte.

    M'agrada

  31. Josep Olivé

    una questió que crec que no ha sortit. Al segon acte vaig canviar de lloc perquè on era en el primer se sentia un soroll molt molest. Era el soroll tipic de cable mal conectat que fa xisporroteix. estava convençut que venia d’un dels focus i estava com expectant del moment en que un focus diu que això s’ha acabat. Ja sabeu al que em refereixo. Doncs en el nou lloc igual, el soroll continuava, potser amb menys intensitat. Com que ni cantants, ni director ni orquestra cativaven la meva atenció, ans el contrari, em vaig dedicar a investigar d’on venia el ditxòs sorollet. I venia del podi del director. Bé, podi és un dir, més aviat era un palet rònic, brut, lleig i desgastat. Era simptomàtic com en els seus moviments de peus el impresentable fustot (que ni això) des d’on Gerviev perpretava el Tristan feia “nyigo-nyigo”. I em pregunto, que si lo que es pot percebre des d’un tercer o quart pis amb nitidesa no és possible percebre des del focus del sorollet dels nassos. Al menys es pot dir que el sorollet denotava certa coherència existencial, perque lograva el seu fi primordial: irritar. No és el cas de la que cridava histèricament i el del que no se’l sentia, i quan se’l sentia millor no escoltar-lo.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: