FORA LA DIRECCIO! i seguit d’un VERGONYA!, així és com va començar ahir la representació de Don Pasquale al Gran Teatre del Liceu, dos crits sorprenents quan els llums es van apagar i abans que entrés al fossat el mestre Diego Matheuz. No sé arran de què i qui els va proferir, podien ser acomodadors que van entrar a la sala camuflats de públic i que volien seguir la sorollosa protesta que cada dia rep i acomiada als espectadors a l’entrada i a la sortida? o més aviat podien ser abonats indignats per la remodelació de zones i tarifes i que precisament sent ahir torn C d’abonament, el més afectat per la pujada desorbitada de les tarifes, aprofitessin per a saludar “amablement” als responsables del regal, presents a la sala?. No (em) va quedar gens clar, només puc dir-vos que després dels inesperats crits de protesta, nítids i contundents, hi va haver una tímida reacció per part del desconcertat públic, aplaudint no sé si les proclames contra la direcció o per contra, a favor. Qui sap, potser de tot hi havia en aquest inhabitual inici.
El Liceu ahir, i malgrat tractar-se d’una representació d’abonament del torn C, una de les històricament més concorregudes, presentava un desencisat aspecte, amb moltes entrades buides, tant en les zones laterals dels pisos alts (exhaurides segons el web i aquest tema el tractaré demà), però també als altres pisos. Només la platea, sense estar ocupada del tot, presentava un aspecte digne. 10 representacions de Don Pasquale, dos d’elles fora d’abonament, no va ser una bona decisió. Després de 29 anys sense aquest preciós títol en les temporades liceistes, potser creien que el públic s’abraonaria a les taquilles, però el títol no va ser suficient reclam per engrescar als aficionats que no han respost davant d’uns repartiments poc engrescadors i estimulants.
Una darrera reflexió abans de parlar-vos de la representació d’ahir. Si fa 29 anys es van fer 4 representacions potser caldrà començar a plantejar-se el número de funcions que s’han de fer de cada títol, perquè el que no és sostenible és que no s’ompli el teatre ni amb les rebaixes i ofertes que dia sí i dia també, el teatre ofereix per tal d’incentivar la venda, i no hi ha manera.
No insistiré amb la direcció musical i escènica, perquè tot i que ahir em mestre Matheus encara em va agradar menys, malgrat que potser no va abusar tant del volum però en canvi va desconcertar més el conjunt, perquè seria reiteratiu al que vaig dir a l’apunt d’ahir referit a la representació del segon cast.
Sembla mentida que entre un cast i l’altre hi pugui haver tanta diferència en el conjunt. Mentre divendres tot era un engranatge que funcionava bé, ahir, tret del més que notable Malatesta del baríton Mariusz Kwiecien, la resta era d’una anodina mediocritat que va fer més provinciana la posada en escena i que francament, costava molt justificar uns preus que a taquilla, i abans de les rebaixes de la “setmana fantàstica”, oscil·len entre els 187 i els 10€.
A Lorenzo Regazzo l’havia vit anteriorment a Pesaro i sempre m’havia semblat un cantant estimable, però ahir em va costar reconèixer, sobretot per una projecció escassa i per la poca presència i personalitat escènica davant d’un rol que les necessita per sobre de tot. Potser com algú ha escrit, no està en plena forma i pateix d’una indisposició, quelcom que no estaria gens malament que s’hagués anunciat, és clar que el millor hagués estat que en el seu lloc s’hagués contractat des d’un bon inici al senyor Carlos Chausson ja que està a punt d’acomiadar-se dels escenaris, tot i estar en plena forma, i per tant l’ocasió era més que propicia per acomiadar-se del Liceu amb un dels rols fetitxe. Una ocasió incomprensiblement perduda.
Regazzo no té la dicció tan clara com de Candia, ni tampoc imposa el personatge com ho fa el seu compatriota en el segon cast, i si no fos perquè Pelly caricaturitza excessivament el rol, a vegades es feria difícil ubicar-lo sonorament sobre l’escenari.
Em va fer molta il·lusió que la substituta de la senyora Ailyn Pérez, inicialment prevista com a Norina, fos la soprano romanesa Valentina Nafornita, recentment triomfadora en aquest mateix rol a la Staatsoper de Viena al costat de Flórez, però el desencís ha estat notable. Més enllà d’una discreta correcció i d’un físic de passarel·la al que li esqueien la mar de bé els vestits que Laurent Pelly va dissenyar per aquesta producció, crec que no trigaré a oblidar la seva Norina d’aguts aproximats, escassos i massa sovint calats. La veu tendeix a desaparèixer en la zona central, quan hauria de ser precisament on hauria de incidir en els moments més expansivament lírics de la partitura. És jove i té camí per recórrer, però no és una cantant, ara per ara, per un teatre de primera categoria i menys si la comparem amb Pretty Yende, que la sobrepassava amb insultant desvergonyiment.
Juan Francisco Gatell em va semblar un Almaviva de pissarrí a la inauguració de la temporada que està a punt d’acabar. Que repetís un segon títol en una mateixa temporada em va semblar excessiu, sobretot després d’aquella inauguració però tot i que no és la tipologia de veu que més em sedueix, m’ha agradat més com Ernesto que com Almaviva. La veu és de limitat volum, clara i quasi infantil per les tonalitats blanquinoses que adquireix en l’emissió de la majoria d’aguts. Projecta molt bé i la veu corre, tot i que a vegades queda tapada per l’orquestra. Té gust però no destaca ni brilla. La seva correcta discreció fa que no emocioni. No arrisca, com si fa Siragusa, a fer front a sobreaguts inexistents i fa bé, ja que no millorarien en res la seva distant interpretació. Això si, com Nafornita, té un físic jovenívol que s’adequa al rol.
El triomfador de la nit va ser el baríton, aquest sí, sense cap mena de dubte, Mariusz Kwiecien. La veu és sonora, bonica i arrodonida. Canta amb gust i elegància (“Bella siccome un angelo“) i amb gràcia (“Cheti, cheti immantinente”). Té presència escènica i personalitat dramàtica, transmet bé el que canta i omple l’escena quan intervé. És una llàstima que no formés part del segon cast, és clar que aleshores deixaria aquest primer sense cap referent on aferrar-se per sortir de la gris discreció que va envoltar la representació d’ahir i que ell i només ell tenyia d’estimulant color. No cal dir que hauria de venir molt sovint a alegrar-nos les vetllades operístiques.
Marc Pujol repeteix dia rera dia el seu espigat notari.
El públic, més aviat poc exigent, va aplaudir sense gaire convicció durant la representació i de manera molt més expansiva i expressiva al finalitzar la representació, això sí, sense excedir-se, perquè a la primera baixada del teló els aplaudiments es van extingir. No cal dir que no hi va haver protestes. Amb això no vull dir que n’hi haguessin hagut d’haver, però com que el mestre Pons per una direcció molt més idònia, musical i curosa se’n va endur una ració injusta per la direcció del Cosí, hom espera que tot el que estigui per sota, i aquest Pasquale ho està, també rebi el contundent judici de la divinitat. No va ser així.
Avui entrem a l’estiu i ja s’albira el final de la temporada amb la reposició estiuenca de La Traviata que ens va visitar l’octubre passat, però com que els cantants seran totalment diferents us en parlaré, al menys de la representació que clourà oficialment la temporada 2014/2015, la del 18 de juliol, amb el segon repartiment, també molt més estimulant que el primer.
IN FERNEM LAND 
No es va omplir el Liceu, no ja malgrat els descomptes de darrera hora, sino malgrat les “portes obertes” que hi va haver per a la representació d’ahir. Els controls d’accés van ser inexistents (només hi havia una persona fent un “pasen pasen” sense verificar cap mena de document). Hi hi hauria pogut entrar qualsevol sense pagar un cèntim.
Pel que fa al cast, permet-me que sigui una mica més benevolent (soc aficionat novell i, per tant, menys exigent). Decebedor el baix (ja anava sobre avís), sorprenent el Sr. Gatell (n’esperava força menys), molt correcta la soprano (el seu encís dalt l’escenari potser em fa ser poc objectiu) i excel•lent el Dr. Malatesta (pocs, per molt inexperts que siguem, discreparem amb això, crec). Però sobre tot, fantàstica Don Pasquale, una obra que encara no havia tingut el plaer d’escoltar en la meva curta etapa d’aficionat a l’òpera. Tot un plaer.
M'agradaM'agrada
Gràcies JM, sigues tot el benèvol que et sembli, no posaré objeccions als gustos de cadascú, per a mi la representació de dissabte va ser molt oblidable.
De tot el desgavell de l’entrada m’estimo més no parlar-ne, de moment ja he obert un front que em penso que em donarà molta feina.
Gràcies per comentar
M'agradaM'agrada
Vaig estar a l’estrena i ahir. La cosa ha millorat molt entre aquests dos dies. No entraré a valorar l’orquestra, ja que soc principiant i moltes d’aquestes coses que dius se’m passen per alt. Sí que a l’estrena em va semblar sentir algunes pífies orquestrals, i ahir la vaig trobar molt millor.
Respecte els cantants, el millor sense cap mena de dubte va ser el doctor Malatesta del Mariusz Kwiecien. Una veu preciosa, i que sap vestir molt bé el rol.
A diferència del que comentes, no em va desagradar la soprano Valentina Nafornita. Sí que potser li vaig trobar que a vegades llençava uns sobreaguts que no li acabaven de sortir (a l’estrena com ahir va esguerrar l’agut final del duet amb Don Pasquale). Malgrat tot, em va agradar.
En Juan Francisco Gatell és un tenor que no em desagrada. Trobo que té un timbre maco, i fa molt bé el rol. A més, té mèrit cantar la serenata sobre una escala o fer la aria contorsionat en un armari o carregant quatre maletes.
El que menys em va agradar va ser el Don Pasquale de Regazzo. Si a l’estrena ja a l’aria el tapava l’orquestra, no explicaré com va acabar la primera part, en el concertant (que va caure tot, i que algun il.luminat de marketing l’ha penjat al youtube a veure si atreuen clients). A la segona va millorar, donant-ho tot al “Cheti, cheti”. Ahir em va agradar més, pero em segueix sense convencer. On va estar millor va ser al duet final amb Malatesta, on va treure el buffo que portava a dins.
La producció de Pelly no em va desagradar. No té el nivell de la Filla del regiment, però passa bé i fa riure. Si que és cert que em feia una certa compassió veure per tot el que havia de passar el tenor.
Vaig sortir content del Liceu, però és que la música de Don Pasquale no defrauda a ningú.
M'agradaM'agrada
Per cert, menció especial al cor del Liceu. Ho va fer MOLT BÉ! (Encara que no entenc el perquè fer cantar en aquesta òpera un grup reduït, quan ho podrien fer tots).
Destacar els dots d’actor de Don Pasquale, que actoralment va fer un senyor paper, encara que com he dit abans, vocalment no era gaire cosa.
M'agradaM'agrada
No tindria gaire sentit que la Norina contractés a 60 criats i criades, sempre acostuma a ser un cor reduit
M'agradaM'agrada
Esperava molt de Nafornita, el vídeo de Viena em va enganyar, o potser al Liceu no l’ha agafat en un bon moment, ja que per la ràdio ja m’hoi va semblar, però dissabte ho vaig constatar, és curta d’aguts i els desafina. La veu és més petita del que pensava i només la salva una presència veritablement atractiva. Per el que jo crec que hauria de ser el Liceu, encara li falta.
M'agradaM'agrada
L’almaviva inaugural (i el barber sencer, tret de Chausson) els tenia ja del tot ben oblidats. No m’estranya gens que Gatell sigui on és a la classificació del povero Ernesto, és estrany fins i tot que hi sigui!
M'agradaM'agrada
Hi era per què cantava al Liceu i per què si tots són molt bons em foteu canya.
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim, estem d’acord, el segon cast és preferible.
Volia aprofitar per fer-te una pregunta que no té gaire a veure i no sé on fer-la:
Fa molts dies que no llegeixo cap comentari de Colbran, Li passa alguna cosa? Què està malalt? Es troben a faltar les seves aportacions i m’hagués agradat saber que en pensava en aquest cas.
Gràcies i perdona la pregunta si és improcedent,
M'agradaM'agrada
Creia que ja ho havia comentat. En Colbran fa més dos mesos que està ingressat a un hospital arran d’una operació seriosa que es va complicar amb una infecció que ha obligat a operar-lo tres vegades més. Està millor però encara en té per dies. ja li diré que t’has interessat per ell, estarà content.
M'agradaM'agrada
Un fuerte abrazo de mi parte a Fede, con todo el aprecio y respeto que tengo para él.
M'agradaM'agrada
Total de acuerdo con tu impresión de este primer cast y lamentar una vez mas que el Gran Chausson, no lo haya protagonizado. Habría sido cerrar la temporada con un broche de oro.
M'agradaM'agrada
Hagués etat igualment penós si els Don Pasquale contractats haguessin estat excel·lents, ja que el comiat a Chausson hagués hagut de ser amb un rol com aquest i no el “menys rellevant” Bartolo de il barbiere, però vist i escoltat el que hem vist i escoltat, l’omissió és insultant.
M'agradaM'agrada
Lo seguí vía radio y el único que me mantuvo fue Malatesta con Kwiecien; coincido con el resto: muy muy muy flojitos. Celebro que el segundo elenco fuera mucho mejor (y ojalá se emitiran, ay).
¡Buen domingo, infernems!
M'agradaM'agrada
“Se emitieran”. Perdón por el lapsus.
M'agradaM'agrada
No se emite pero quizás encuentre algun angelet…busco
M'agradaM'agrada
¡Gracias, Joaquim! 😀
M'agradaM'agrada
Completament d’acord. Tret del Dr. Malatesta, Kwiecien, la resta no crec que sigui adient pel Liceu. Amb aquests repartiments no omplen cap teatre. De la direcció orquestral millor no parlar i l’orquestra ha de millorar molt.
M'agradaM'agrada
Només omplirien si els preus fosin realment populars i es fes una campanya molt ben feta per portar nou públic, però 10 funcions a preus de teatre important és una errada monumental.
M'agradaM'agrada
Para los que quieran ver al Gran Chausson recreando el Don Pascuale, hay esta oportunidad en Zurich
Gaetano Donizetti : Don Pasquale
17, 20, 23, 28, 30 ene 2016 Otras presentaciones en los proximos 7 días y 125km
Sung in italiano with aleman, inglés surtitles
Zürich, Opernhaus
Director Enrique Mazzola
Director de escena Grischa Asagaroff
Escenógrafo, Vestuario Luigi Perego
Iluminación Jürgen Hoffmann
Director de coro Jürg Hämmerli
~
Norina Aleksandra Kurzak
Don Pasquale Carlos Chausson
Ernesto Javier Camarena
Dottor Malatesta Andrei Bondarenko
More info from opernhaus.ch
Buy tickets from zurichticket.ch
M'agradaM'agrada
Efectivamente, buen reparto no solo por Chausson, sino por uno de los 2/3 mejores Ernesto de la actualidad que es Javier Camarena.
De este cast , solo me desagrada ( a priori ) la Sra. Alagna
M'agradaM'agrada
Me pilla en un mal momento 😥 se mire por donde se mire
M'agradaM'agrada
De lo llegit a la teva crònica del segon repartiment (i en general de la producció) que tenia els meus dubtes en encarar el primer Don Pasquale al Liceu, i sigui perquè el llistò el vaig possar molt baig, sigui per la por de no disfrutar amb una obra que considero pura delícia, sigui pel que sigui que vaig sortir ben content del Liceu malgrat el protagonista principal fos, de llarg, lo pitxor de la funció, amb poca presència vocal, i poca traça escènica. El que passa que la resta de cantants varen tenir, per a mi, una actuació vocal/escènica que en la seva globalitat em varen fer disfrutar del que escoltava i el que veia, amb un Malatesta/Kwiecien espectacular, sencillament esplendorós en tots els sentits (efectivament l’hauriem de veure molt més per aqui doncs és cantant/actor de grandíssim relleu). Molt bé Norina/Nafornita, agradable i simpatiquíssima escénicament i pel irregular vocalment amb moments en que la seva veu se la sentia perfectament nítida, molt agradable i ben projectada i d’altres en que per uns instants casi desaparexia, i amb certa poca seguretat en els atacs finals dels aguts. Em va agradar força la veu de Gatell, moltéssim millor ahir que amb el Almaviva inaugural, que amb una cavatina d’entrada pel desengelada va anar de menys a més en la seguretat del seu cant. L’orquestra ni fu ni fa. Ja fa temps que viu i deixa viure. No sé com dir-ho, perquè està clar que el Liceu, llevat d’uns quants, passa (històricament i actualment, com si fos quelcom de relleu en l’art operístic) d’orquestra olímpicament. La producció de Pelly em va agradar molt. Entre el DVD’s que tinc d’aquesta deliciosa òpera (Scala, MET, Bologna), i la pobríssima representació de Muti/Andrea de Rosa al Real del 2103 em quedo amb aquesta sens dubte, tant en escenografía com amb direcció actoral.
M'agradaM'agrada
No sempre podem estar d’acord i pel que fa als cantants jo crec que el nivell era tret del polonès, ínfim.
Però el que em costa acceptar és que l’escena t’agradés, perquè per un petit Liceu encara, però després d’haver vist la màgia de Cendrillon o l’enginy de la Fille, quest Pasquale em va semblar molt escàs de tot, a banda del (mal) tractament al tenor en les seves dues àries importants.
M'agradaM'agrada
Pel que fa al crit dirigit a la direcció de manera explícita, al crit de “vergonya” de manera implícita, i als aplaudiments corresponents de manera d’acompanyament doncs queda un amb el dubte, com bé dius, del seu contingut de fons. Una llàstima, perquè d’haver-se fet més entenedor el misstage doncs ben segur hagués estat però que molt interessant constatar el grau d’adhessió del pati.
Si vull ressaltar que els vaguistes tenen un comportament molt equivocat, fent de l’entrada al Liceu dels espectadors un espectacle lamentable. Fins i tot semblan tenir la pretensió de declarar-nos com esquirols? I em pregunto, esquirols de què i de qui? Les comprensions i les adhesions tambè es guanyen amb les formes, i si no entenen que els espectadors són absolutament innocents del que els hi passa aleshores de comprensió i d’adhesió, per part meva, ben poca. Passar de la més que raonable protesta davant mateix dels equipaments, ben organitzada i visible, amb oportuna i completa informació del conflicta a la intimidació, cridoria i amanaçes als assistents em sembla ben perjudicial per a la seva causa.
M'agradaM'agrada
Els crits d'”esquirols”, si no vaig interpretar-ho malament, anaven dirigits al grup de guardes de seguretat que, palplantats a la porta, vetllaven perquè no hi hagués incidents greus. Val a dir, però, que en cap cas van assumir les tasques dels acomodadors. I l’actitud dels manifestants vers el públic va ser prou correcta, crec. Jo, al menys, en cap moment em vaig sentir violentat…
M'agradaM'agrada
Els guardes de seguretat, tant al Liceu com a l’Auditori, fan de guardes de seguretat, i van uniformats de idem, per tant poc esquirolatge fan, donat que d’acomodació no fan res de res, i l’únic que fan es un cert control d’entrada de gent més que un control de tickets o abonaments. I al Liceu ben pocs que hi havien, i a l’entrada lo que abundava sobremanera era guardia urbana. A l’Auditori si hi ha un desplagament ingent de guardes de seguretat. I ho trobo correcte. Només faltaría. Per tant, si ens atenem a lo l’esquirolatge significa no n’hi he constatat ni a un lloc ni a l’altra. I els vaguistes ho saben. Cal pensar doncs en un missatge dirigit a qui d’alguna manera fa que no es pari la música. El públic, per exemple, i entre d’altres. I qui dedueixi que estic en contra de tots els plantagements i reivindicacions dels vaguistes s’equivoca. Jo l’únic que dic és que no són formes.
M'agradaM'agrada
Josep, recorda que els primer caps de setmana de la vaga a l’auditori et controlaven l’entrada (havies d’ensenyar entrada o carnet d’abonat) als guardes de seguretat. els crits d’esquirol eren per això, així ho entenc jo. En cap cas cridaven esquirols al públic i ahir dissabte fins i tot en una actitud que em va semblar excessiva, a lla sortida ens ens van aplaudir.
La pressió de la cridòria a les orelles és insuportable, cert, però jo mai m’he sentit violentat per els vaguistes.
M'agradaM'agrada
Jo també ho interpreto així.
A L’Auditori els primer dies els segurates vigilaven els accessos, després van desaparèixer, al Liceu ni això.
En cap cas anava adreçat al públic
M'agradaM'agrada
No tothom està d’acord i malgrat l’enuig que suposa entrar al teatre de la manera que ens fan entrar, al sortir molta gent, tant divendres, com encara més dissabte, signaven.
M'agradaM'agrada
Decididament tot em porta a pensar que triaré -o ja he triat- el segon repartiment. En Marius K. el vaig sentir en la retransmissió radiofònica i no va ser cap sorpresa la qualitat de la seva veu, la traça amb que la utilitza i la seva jovenívola presència però tot m’empeny a escoltar el senyor de Candia i la Pretty Yende.Esperem que hi hagi sort.
M'agradaM'agrada
Has fet bé, molt bé.
M'agradaM'agrada
Vaig asistir dissabte amb la meva dona i els manifestants ens van “regalar” un passadís, en la porta d’entrada, amb una xiulada a cau d’orella a tot volum, encara més intens i sorollós com més al seu costat vàrem passar, el que considero una agressió en tota regla, una falta de respecte inaceptable cap a aquelles persones a qui se suposa que atenen i qui són el motiu de la seva contractació i no les persones que les contracten i a qui penso que, en tot cas, seria a elles a qui haurien de xiular.
Com diu en Josep Olivé. “les comprensions i les adhesions també es guanyen amb les formes…” i jo em decanto més per identificar els manifestants agressors i que siguin acomiadats per aquest comportament incívic, ara per ara no firmaria cap altra manifest. Val a dir que tot just abans de la meva parella i jo, de mitjana edat, van passar davant nostre persones d’edat més avançada i amb mobilitat reduïda i que l’actitud va ser també la mateixa, menyspreable.
M'agradaM'agrada
Xavier, la actitud ayer de los manifestantes fue similar a lo que comentas.
Agresiva e irrespetuosa ante cualquier asistente a la representación. Sin tener consideración alguna.
Por cierto ayer , turno 1, sorprendentemente casi acabó siendo un turno 2.
Primero con el anuncio antes de comenzar la sesión del cambio de Regazzo por de Candia, lo cual me llevó a mantener una sonrisa interna muy agradable que se vio refrendada durante la representación. Y posteriormente, tras el intermedio, el anuncio de la indisposición de Nafornita, la cual fue sustituida por Yende, qué diferencia de sensibilidad belcantiana. Ciertamente la voz de Yende, aunque solo pudimos disfrutarla en apenas 40 minutos, superaba con amplitud a Nafornita.
Me pregunto si es que Wagner tiene una impronta especial que no tenga Donizetti. Me pareció ayer que podía ser un buen momento igualmente para que la Directora artística volviera a presentar estos cambios en el repertorio.
M'agradaM'agrada
Igual no estaba en el teatro.
La actitud de los manifestantes siempre es inoportuna para quien padece sus consecuencias.
M'agradaM'agrada
Hola: Al final ahir vaig poder anar a veure Don Pasquale, Una veu en off, anuncia els canvis i ja no sé a quin repartiment correspon l’actuació d’ahir, una barreja que al final em va semblar un bé de deu la veritat…
El Don Pasquale (Candia) em va divertir, El Doctor (quina veu) molt convincent i la Norina (Yende) em va emocionar i fer gaudir tant per la veu com per l’expressió. L’Ernesto en canvi, no em va aconseguir arribar…
L’escenografia i il•luminació em varen agradar, molt aconseguida la mitja volta de la casa…
El cor i orquestra varem complir i en conjunt una molt bona nit d’òpera, al menys per a mi.
Referent als temes lluny d’escenari, l’entrada amb els guirigall dels vaguistes, no em va incomodar, però jo vaig al liceu ja que m’agrada la música i sóc un treballador com ells… per tant, em varen sobrar tots els comentaris que suposo que tots vareu rebre.
La part de dalt estava mig buida i els “baixos” força plens, vaig veure molt “turista” perdut buscant la seva “gate”… De fet la meva butaca estava “ocupada” per gent que buscava millorar visió…
Em sembla que la Traviata serà que no, i fins la propera temporada.
M'agradaM'agrada
vareu estar de sort Josep M, si també haguessin canviat l’Ernesto, ja hagués estat el repòquer complert.
Gràcies per explicar-ho.
De les zones buides i insegures continuo a l’espera d’una contesta o trobada, no sé però em sembla que s’han refredat les expectatives
M'agradaM'agrada