IN FERNEM LAND

INSISTINT AMB EL CANT DE LA TERRA A VILABERTRAN, L’ESDEVENIMENT DE L’ESTIU MUSICAL CATALÀ


El Cant de la Terra a Vilabertran, fotografia de la pàgina de Facebook de la Scubertiada

Josep Pons, Matthias Goerne i Charles Reid a El Cant de la Terra a Vilabertran, fotografia de la pàgina de Facebook de la Scubertiada

No puc afegir res al magnífic apunt que ens va deixar ahir l’Elio, però les divinitats celestials són generoses i ens permeten fer-nos una idea molt més aproximada de l’emoció que transmeten les seves paraules, per tant em sembla just oferir-ho als amables visitants, que espero que ho rebeu amb la mateixa gatzara que em va produir en a mi la seva arribada.

No cal dir que malgrat les molt bones condicions de l’enviament angelical, a les divinitats no els hem d’exigir més impossibles, no fos cas que acabéssim rebent.

Però si em permeteu si que vull aprofitar l’ocasió per reivindicar el que ha fet la Schubertíada de Vilabertran amb aquest concert, ja que aquest concert no es tractava,  com acostuma a passar en molts dels festivals estiuencs, d’un bolo que es repeteix en altres llocs i que nosaltres en som afortunats receptors, ja que en el cas d’aquest “Das lied von  der Erde” es pot parlar de producció pròpia, d’exclusivitat i ressonància internacional, ja que han reunit en una proposta original, uns intèrprets de rellevància, gràcies sobretot a Matthias Goerne que ungeix i transforma tot el que canta en un moment únic, excepcional i irrepetible, sobretot entre els murs despullats de la canònica de Santa Maria de Vilabertran, on aquest home sembla que ho deixi de ser per assolir un estadi divers d’art i perfecció.

Només crec que els festivals d’estiu, i també els cicles de temporada, tenen sentit si poden oferir produccions realment pròpies que ens diferenciïn de la resta, i de la mateixa manera que Peralada cada any ofereix la seva producció d’òpera de creació pròpia, tot els altres festivals que s’amunteguen sobretot a l’Empordà, però no només, i encara que siguin amb menys ambició i pressupost que l’oferta enguany a la Schubertíada, han d’apostar per la qualitat, originalitat i exclusivitat d ela seva proposta, només així subsistiran.

Ja ho he dit, i ara us deixo amb “L’adéu” segons Goerne

I és clar si voleu insistir investigant en aquest concert i no vareu llegir la magnífica crònica de Elio, la teniu a:

Josep Pons, director
Matthias Goerne, baríton
Charles Reid, tenor

Dalia Quartet
Frano Kakarigi, contrabaix
Isaac Rodríguez, clarinet
Álvaro Octavio, flauta
Sebastián Gimeno, oboè
Guillermo Salcedo, fagot
Bernardo Cifres, trompa
Miquel Àngel Martínez, percussió
Marc Pino, percussió
Daniel Espasa, harmònium
Alexander Schmalcz, piano

10 comments

  1. Ordet

    Ohhh. Moltes gràcies Joaquim i àngels del més enllà! Quin greu haver-me’l perdut, però quan ho vaig mirar ja no quedaven entrades. En canvi el dia que hi vaig anar, a veure la Measha Brueggergosman, en prou feines hi havia una tercera part de l’aforament (i això que va ser un concert fascinant). La única pega que Vilabertran és la imcomoditat dels bancs de missa; però ben mirat la majoria de concerts estan més a prop d’una eucaristia que no pas d’un simple concert de cançonetes. Ja espero impacient a la Connolly i la Röschmann 🙂

    M'agrada

    • El marc de Vilabertran ofereix a aquesta Schubertiada un entorn mistic, recollit, seré i equilibrat, idoni perquè cada any i encara que sigui per pocs dies, tornem a creure amb la música.
      Espero que l’any vinent ja d’una manera feliçment definitiva pugui gaudir-ho, en tinc mota enyorança i una veritable necessitat.

      M'agrada

  2. Isolda

    Un Festival ple de bona música i sensibilitat. Hauria de ser cita obligada pels autèntics melòmans.
    Matthias Goerne escoltar-lo m’ha emocionat posant-me la pell gallina.

    M'agrada

    • Haurem de trobar una solució de cara a les properes edicions, i això que aquest any havia proposat una opció de viatge a l’entorn de la Schubertíada amb una interessant i avantatjosa oferta, però no va tenir gens de repercussió.

      M'agrada

  3. Vicent

    Fantàstica interpretació i fantàstica presa de so! Qui ho havia de dir!

    Continuen agradant-me més les interpretacions de mezzo i contralt (se m’antullen més panteïstes), però la de baríton, en aquest cas, la magnífica interpretació de Görne em sembla vocalment més interessant, virtuosa i amb més matitzos vocals que les femenines. Fantàstica experiència musical!,

    Gràcies.

    M'agrada

    • Quan Goerne decideix fer front a una obra tothom sap que deixarà petjada. Jo també m’estimo més la versió per mezzosoprano, però estic segur que tots els que van ser privilegiats protagonistes d’aquest concert no ho oblidaran mai.

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: