IN FERNEM LAND

PARSIFAL AL TEATRO COLÓN (Ventris-Milling-McKinny-Michael-Guedes;Pérez)


Amb la importància que sempre ha tingut el Teatro Colón de Buenos Aires i malgrat la crisi que fa temps que arrossega, no és normal que no ens arribin més documents audiovisuals de les produccions que programaven, potser per això aquest Parsifal que avui protagonitza l’apunt a IFL, provinent d’una representació el passat 6 de desembre de 2015, em fa especial il·lusió.

Aquesta producció tanca la temporada 2015 (recordeu que allà estan a punt d’entrar a l’estiu) i ha aixecat expectació, admiració i com no podia ser d’altre manera, polèmica, aquesta deguda a la producció escènica de Marcelo Lombardero de la que no en puc parlar ja que només disposo d’un document sonor i que és de la vessant que us puc parlar.

El director argentí Alejo Pérez (Buenos Aires 3 de maig de 1974) opta per temps molt lleugers i una cura pel detall i la claredat en el so, en molts moments m’ha recordat a Pierre Boulez si bé aquest tenia un, sobretot en la darrera versió a Bayreuth, un refinament que no he sabut trobat en la versió de Pérez al capdavant d’una excel·lent orquestra del Teatro Colón.

Aquesta elecció de tempos tan lleugers li va jugar alguna mala passada en els moments més solemnes de la transformació i entrada dels cavallers del primer i tercer acte, però sobretot en el primer on l’orquestra va perdre una mica el nord i el color tan misteriós i místic al que estem acostumats. Però la direcció de Alejo Pérez em sembla molt interessant i allunyada del tedi a que molts directors que es creuen genials sense ser-ho, la sotmeten. En el segon acte fa una exposició magnífica de contrasts, tensions i dinàmiques, amb uns color molt debussynians (com Boulez) que situen la resposta de l’orquestra a un bon nivell, amb especial menció als solistes de les fustes, que van donar molta calidesa i clima. Pérez acompanya molt bé als cantants tot i que per ràdio no sabem si els cobria malgrat no semblar-ho.

L’equip vocal és de categoria, el Colón va voler després de molts anys sense Parsifal a la seva temporada que aquesta versió deixés quelcom més que un bon gust de boca.

Parsifal va ser Christopher Ventris, és a dir seguretat i correcció garantida, potser sense la seducció vocal i color d’una veu més fosca com la de Kaufmann, segurament el millor Parsifal del moment, però amb accents i incisió més viril que Vogt. Ventris gradua bé l’evolució del personatge i el fraseja amb autoritat i seguretat, preservant el color i tot el rang de la tessitura, sense emblanquiments i defallences, sobretot en la preciosa escena de la seducció amb Kundry, alternant el lirisme, el misticisme i la heroïcitat amb intel·ligència i convicció.

El poderós, noble i contundent Gurnemanz de Sthephen Milling també és un altre dels punts forts i àlgids de la producció. En ell recau tota la responsabilitat vocal i narrativa del primer acte i en gran part del tercer, i Milling, que potser no té la bellesa de color i timbre de Kurt Moll, o la transcendència de Talvela o la gravetat severa i mística de Hotter, és un imponent Gurnemanz (ja ho va ser en aquell memorable Parsifal a Les Arts de València dirigit per Maezel també amb Ventris). Un referent!

El baix-baríton nord americà Ryan McKinny que em va agradar com a Biterolf en el Tannhäuser d’aquesta temporada al MET, no m’ha agradat tant com a Amfortas, ja que va canviar massa de color en un rol on l’homogeneïtat dóna molta més credibilitat als dos únics i cabdals monòlegs. potser la veu és massa clara per un rol com aquest, acostumats com estem a cantants que han alternat aquest rol amb el de Gurnemanz. Possiblement quan tingui una mica més de rodatge i la veu s’hagi desplaçat una mica més en la zona centre/greu el seu Amfortas tindrà més solidesa. Ara a alguns directors escènics els encanta poder-lo despullar, a poder ser molt, i ell es deixa, és clar, per alguna deu haver servit fer tantes hores de gimnàs com de conservatori.

Senzillament sensacional la Kundry de Madja Michael, poderosa, sensual, apassionada, embogida, penitent i aclaparadora vocalment, amb un registre ampla que l’apropa a una mezzosoprano sense discussió i també a una soprano dramàtica, quan el registre agut exigeix potència, projecció i seguretat, però el gran atractiu de Michael és la capacitat de convicció amb una intensitat dramàtica i una seducció canora com les més grans, és a ir una personalitat escènica com poques, i això sense veure-la!. Absolutament fascinat.

El Klingsor de Héctor Guedes va passar per tensions que la ràdio no pot dissimular. La veu sembla important però no sé si el rol no li convé o és que no va tenir el dia.

La breu intervenció de Hernán Iturralde com a Titurel no m’ha deixat gaire impressionat.

Bé les noies flors, els cavallers i escuders, així com la veu del cel, poc greu pel meu gust.

El cor del Teatro Colón, amb la intervenció el cor infantil en el temple del primer acte, quelcom que no acaba de sortir del tot bé, signa una bona actuació, homogènia i  de qualitat, especialment les veus masculines.

Com a tast us vull deixar la darrera mitja hora del segon acte, és a dir Nadja Michael en el seu esplendor.

Richard Wagner
PARSIFAL

Parsifal: Christopher Ventris
Gurnemanz: Stephen Milling
Amfortas: Ryan McKinny
Kundry: Nadja Michael
Klingsor: Héctor Guedes
Cavallers del Grial: Iván Maier / Norberto Marcos
Titurel: Hernán Iturralde
Veu del cel: Alejandra Malvino
Escuders: Vanesa Tomas / Cecilia Aguirre Paz /Sergio Spina/Fernando Grassi
Noies flor: Oriana Favaro/Rocío Giordano/Victoria Gaeta/Vanesa Aguado Benítez /Eleonora Sancho/Cecilia Pastawski

Orquestra estable del Teatro Colón
Cor estable del Teatro Colón
Director del cor: Miguel Martínez
Cor infantil del Teatro Colón
Director del cor infantil: César Bustamante

Director musical: Alejo Pérez

Teatro Colón, Buenos Aires 6 de desembre de 2015

Us deixo un youtube que ens pot donar una idea de la interessant proposta del director Lombardero

Per cert, imperdonable el públic no deixant escoltar l’acord final amb uns aplaudiments que es podien esperar 30 segons.

Escoltar aquest Parsifal, obra que estimo, i poder compartir-ho aquí amb vosaltres  ha estat un plaer. Sé que hi ha alguns “infernems” que em visiten des d’Argentina, aquesta és una oportunitat de poder compartir les seves experiències, saludar-vos i felicitar aquesta brillant cloenda de la seva temporada, massa oblidada a IFL.

14 comments

  1. Apuntat! Però no acabo de tenir clar per on s’escolta sencer.
    Del Colón només dir que hi ha alguns testimonis wagnerians importants dels 60, quan muntaven obres amb repartiments de Bayreuth. Per exemple un Parsifal amb Windgassen, Crespin, Crass i Adam!

    M'agrada

  2. Vicent

    Fantàstic acte II. No coneixia la Sra. Michael. La veu i l’estil fan pensar en la mítica Martha Mödl. Per sobre de Ventris (i naturalment de Vogt), però per sota de Kaufmann hi situaria jo Sebastian Schager. En tot cas, molt meritori l’esfor,c fet pel Colón de Buenos Aires. A Estocolm,al mar,c també hi fan Parsifal amb Michael Weinius, Katarina Kalaymann i Peter Mattei, dirigits per Laurence Renes, el qual hi va fer un gran èxit el passat abril amb Tristany i Isolde, també amb en Weinius.

    http://www.operan.se/sv/Var-repertoar/20152016/Parsifal/Forestallningar/2016-03-25-1500/#ensemble

    En tot cas, gràcies per l’enlla,c.

    M'agrada

    • No és la primera vegada que la senyora Michael ve a IFL, però cantant Wagner ní, i està magnífica, és una cantant intensa amb una veu indefinida, ideall per a Kundry.
      la versió de Estocolm és sedductora, esperem recuperar-la en algun format

      M'agrada

  3. I noticed this post only yet. I would be very interested to hear how Perez is conducting “Parsifal”. I could hear him live conducting “Die Gezeichneten” in Lyon (simply fantastic!) and I liked a lot his interpretation of “Wether” you posted here! Sadly I came here to late to get the recording 😦

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: