IN FERNEM LAND

STAATSOPER DE VIENA 2015/2016: VĚC MAKROPULOS


El diumenge 20 de desembre va tenir lloc un altre streaming de la Staatsoper de Viena, en aquesta iniciativa magnífica, malgrat no seguir el model de gratuïtat muniquesa, que permet seguir la temporada a milers e quilometres de distància.

No totes les òperes que es programen tenen el mateix interès, i Viena acostuma a repetir títols que encara que tinguin algun lleuger canvi en els repartiments, no es justifiquen, com ha estat tornar a programar les encarcarades antigualles de Salome o Tosca.

En aquesta ocasió no ha estat així i la proposta portava al darrera la meravellosa i sorprenent òpera de Leos Janáček, Věc Makropulos (El cas Makropulos), òpera que encara que sembli increíble es presentava per primera vegada a la Staatsoper. No només nosaltres tenim deures pendents.

L’estrena bé mereixia una nova producció i per l’ocasió es va apostar per un valor garantit, el director Peter Stein, que sense fer cap trencadissa, ni re-interpretar res, ni tan sols canviar l’època de l’acció, és capaç d’explicar-nos la increïble història de Emily Marty de manera senzilla, amb una producció molt funcional, d’escenografies inteligibles (una fabulosa biblioteca en el primer acte, l’escenari de la Staatsoper de Viena a finals dels anys 20 en el segon i en el tercer, una habitació Art Decó)

Un disseny magnífic de vestuari i una encertada i suggeridora il·luminació acaben embolcallant una producció que és descaradament “conservadora”, sense que això hagi de suposar cap enutjós daltabaix.

El director musical és Jakub Hrůša que va obtenir una magnífica resposta de l’orquestra de la Staatsoper en bona forma, sobresortint en els magnífics passatges orquestrals que farceixen la penúltima òpera del compositor txec.

Aquesta és una opera de protagonista i la resta, i si no hi ha una soprano amb personalitat l’obra perd, com succeeix en aquestes òperes on pràcticament tot recau en un dels seus protagonistes.

La soprano Laura Aikin és una meravellosa Emilia Marty, tot i que en un principi en va estranyar que una soprano líric lleugera interpretés un rol més aviat destinat o associat a una soprano dramàtica. Aikin que sempre ens ha demostrat en rols intensos de vocalitat més lleugera, que era una soprano incomprensiblement oblidada, interpreta l’exigent rol amb una total convicció dramàtica i vocal, desbordant la imprescindible personalitat escènica per fer voltar tota l’òpera al seu entorn.

L’any passat us vaig parlar de la Emilia Marty que feia Nadja Michael a Munich i ara és la soprano nord-americana d’origen rus, en principi una veu absolutament allunyada de la alemanya, qui interpreta aquest rol tan fascinant, amb total convicció i brillants resultats

Al costat de Aikin hi ha un reguitzell de rols importants però que no es poden comparar amb les exigències que es demanen al seu personatge.

La companyia vienesa és bona i respon amb notorietat a la importància de l’estrena en un teatre tan paradigmàtic com la Staatsoper. Entre ells cal esmentar al veterà tenor Heinz Zednik que jo ja creia retirat, interpretant a Hauk-Sendorf, tot un homenatge.

Tot funciona en una representació que vaig gaudir molt. És una altra àpat només apte  per a comensals del morro fi.

Leos Janáček
VĚC MAKROPULOS

Thomas Ebenstein  (Vítek)
Aura Twarowska  (Aufräumerin)
Ilseyar Khayrullova  (Kammermädchen)
Laura Aikin  (Emilia Marty)
Ludovit Ludha  (Albert Gregor)
Margarita Gritskova  (Krista)
Markus Marquardt  (Jaroslav Prus)
Carlos Osuna  (Janek Prus)
Wolfgang Bankl  (Dr. Kolenaty)
Heinz Zednik  (Hauk-Sendorf)
Marcus Pelz  (Maschinist)

Orchester der Wiener Staatsoper
Chor der Wiener Staatsoper
Bühnenorchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Jakub Hrůša 

Director d’escena: Peter Stein 
Escenografia: Ferdinand Wögerbauer 
Disseny de vestuari: Annamaria Heinreich 
Disseny de llums: Joachim Barth 
Màscares: Cecile Kretschmar 
Assistent a la direcció: Francesco Mercuri

Wiener Staatsoper
20 de desembre de 2015

Sorprèn que Stein ens acabi fent aparèixer a Emilia Marty amb l’aspecte real de la seva longeva vida, si no fos per la desolació que produeix diria que és l’única relliscada d’una producció tan notable com barata (ho esmento a veure si s’animen els de can Liceu…)

Aquí trigarem a tornar a veure aquesta meravellosa òpera. Haurem de recorrer a substituts de tota mena per passar amb dignitat aquesta travessa del desert.

4 comments

  1. SANTI

    Ho he dit tantes vegades que potser ja no fa cap efecte, però resulta admirable com resolts cada dia la complicada tasca de tenir-nos enganxats a l’actualitat més rabiosa.
    Com t’ho fas i com treus el temps per fer-ho és un misteri o un miracle.
    Per tot això i més, gràcies infinites

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: