Dels nou Cap d’any que ha viscut IFL des de la seva creació, en cap ocasió havia parlat del famós concert que es retransmet cada matí del dia 1 de gener des del Musikverein de Viena. Potser perquè tot i ser sempre concerts d’un gran nivell, ni Georges Prêtre (2008 i 2010), ni Daniel Barenboim (2009, 2014), ni Franz Welser-Möst (2011 i 2013), ni el mateix Mariss Jansons (2012) o Zubin Mehta (2015) em van sorprendre com ho va fer ahir el director letó, començant per un programa que oferia moltes novetats, però sobretot per la manera amb la que va saber transmetre una música que ja sigui pel format exigit per la tradició, ja sigui perquè les obres de la família Strauss i coetanis tenen uns trets molt característics que les fan molt similars, el cas és que acostumen a donar la sensació de confortable i plaent monotonia en el matí amb més resaques de l’any.
El concert de Cap d’Any ha esdevingut un producte comercial milionari i potser per això inalterable, que en el format televisiu encara s’exagera més el clixé de conservadorisme estètic, amb les imatges de palaus i jardins vienesos que són l’escenografia ideal per a unes coreografies que en a mi particularment m’exasperen. En alguna ocasió han intentat canviar vestuari i coreografies amb l’intent de modernitzar allò que l públic vol veure com sempre,
Els productors de l’esdeveniment tenen ben clar que per tal de que el producte esdevingui un supervendes cal farcir la banda sonora amb imatges de somni de prínceps i princeses, en definitiva d’opereta, sempre belles i de daurats i florits reflexes en la gran sala del Musikverein, ideals per milions de persones d’arreu que no els interessa gaire, per no dir gens, la música clàssica i que creuen que amb la visió d’aquest amable concert estan més a prop de l’elit que omple, ridículament engalanada d’etiqueta malgrat que el protocol matinal no ho exigeix, una de les sales més belles que es fan i es desfan.
A partir de l’any 1980 Willi Boskovsky que l’havia dirigit ininterrompudament des de 1955, va donar pas a una alternança del “bo i millor” de la direcció orquestral a escala planetària, i si no ho són, així estan considerats per les poderoses discogràfiques que els representen, fet que ha llençat definitivament el concert a esdevenir la primera cita ineludible de l’any per a tots els “tour operators”, sobretot els japonesos.
És per això que quan abans d’ahir estava disposat a empesar-me el plaent concert seguint el tradicional ritual del primer dia de l’any, ja des dels primers compassos de la Marxa de Robert Stolz dedicada a les Nacions Unides, vaig entreveure que el concert seria sortosament diferent i qui sap si com després es va confirmar, podríem situar-lo a l’alçada d’aquells dels anys 1987 (Karajan), 1989 i 1992 (Carlos Kleiber), que penso que pocs s’atreviran a discutir com els millors des de que els concerts es retransmeten per la TV.
Programa 2016
Robert Stolz
Uno-Marsch
Johann Strauss, Jr.
Schatz-Walzer. op. 418
Violetta. Polka francaise, op. 404
Vergnügungszug. Polka (schnell), op. 281
Carl Michael Ziehrer
Weaner Madl’n. Walzer op. 388
Eduard Strauss
Mit Extrapost. Galopp, op. 259
Johann Strauss, Jr.
Ouvertüre zu Eine Nacht in Venedig (Wiener Fassung)
Eduard Strauss
Ausser Rand und Band. Polka schnell, op. 168
Josef Strauss
Sphärenklänge. Walzer, op. 235
Johann Strauss, Jr.
Sängerslust. Polka francaise, op. 328
Josef Strauss
Auf Ferienreisen. Polka schnell, op. 133
Johann Strauss, Jr.
Fürstin Ninetta – Entr’acte zwischen 2. und 3. Akt
Èmile Waldteufel
España. Walzer, op. 236
Josef Hellmesberger sen.
Ball-Szene
Johann Strauss, sen.
Seufzer-Galopp, op. 9
Josef Strauss
Die Libelle. Polka mazur, op. 204
Johann Strauss, Jr.
Kaiser-Walzer, op. 437
Auf der Jagd. Polka schnell, op. 373
propines:
Johann Strauss, Jr.
An der schönen blauen Donau op. 314
Johann Strauss, sen
Radetzky-Marsch
Jansons potser no és prou decadentment vienès com Karajan, ni passional com Kleiber amb aquell fascinant domini de les dinàmiques, però el letó amb una claredat admirable i amb la pausada clarividència que segurament atorga la vida, va aconseguir que la sonoritat i l’atmosfera fossin prou diferents i elegantment suggeridores com per aturar el anar fent del matí i aturar-nos definitivament davant de la pantalla del televisor per escoltar com el so poètic del Cap d’Any del 2016 transformava la rutina en creació.
No li va caler pretendre ser genial per ser-ho, ni fer grans re-lectures de res, senzillament es va posar davant del faristol amb la pretensió de fer música de veritat, tot estava prou controlat per gaudir i fer gaudir amb la música mil vegades escoltada i aquella que sortosament va treure del bagul oblidat dels arxius del Musikverein, proposant delicatessen com el vals “Weaner Madl’n” de Carl Michael Ziehrer amb els musics xiulant acompanyats per l’arpista de l’orquestra, Charlotte Balzereit-Zell. d’una simple i efectiva fascinació que de ben segur ja ha quedat gravada per anys i panys en el nostre imaginari dels concerts de Cap d’Any.
Aconseguir que el bellíssim “An der schönen blauen Donau” sigui quelcom més que l’esperada propina o fer que els Wiener Sängerknaben no siguin l’ensucrada perla del pastís, són dues les infinites fites aconseguides per un director al que no li calia aquest concert per ser un dels millors entre els millors, però que precisament per això ha fet d’aquest concert un dels millors que jo recordi
Per escoltar una altra vegada el concert podeu prémer l’enllaç de Radio Clásica
http://www.rtve.es/drmn/embed/audio/3430919
Gaudiu-lo tantes vegades calgui o el web de Radio Clásica ens ho permeti, jo tan aviat pugui intentaré deixar-vos un regalet en aquest mateix apunt utilitzant la paraula màgica que afegiré en aquest mateix paràgraf.
IN FERNEM LAND 
Completament d’acord. Independentment de la estètica, quasi sempre la mateixa (viuen d’això), musicalment el vaig trobar un dels millors que he vist (I fa molts anys que el veig, des de l’època del Willi). Un programa molt ben triat, una musicalitat fantàstica i una unió amb l’orquestra prodigiosa. No tinc la teva memòria, però, recordo el Karajan i sobre tot el domini i la magestat de Kleiber.
M'agradaM'agrada
Potser és que després dels darrers anys entre l’ensopiment de Welser-Möst i la rutina de Mehta, Jansons s’ha decidit passar a la història i a fe de déu que ho ha aconseguit. No sé pas que farà l’any vinent Dudamel…
M'agradaM'agrada
Efectivament, Joaquim. Aquest concert no va ser “un concert de cap d’any més”. Vaig gaudir-lo molt més que els d’anus anteriors, tant per les obres novedoses com per la magnífica sonoritat que Jansons va saber extreure de l’orquestra. Va ser un gran concert!!!
M'agradaM'agrada
Volia dir “anys” anteriors 😦
M'agradaM'agrada
I no és gens fàcil aconseguir-ho amb obres com aquestes i una predisposició a la complaença, com és habitual cada matí de Cap d’Any, però alguna cosa v apassar perquè hi hagi unanimitat.
Això hauria de servir per esperonar als propers directors encarregats de fer-nos més lleuger el matí endormiscat de l’1 de gener.
M'agradaM'agrada
¡Gracias Viena, gracias a los compositores, gracias a la orquesta (excelsa), al coro, gracias a Mariss Jansons! Este año ha sido especial y único.
¡Y gracias Joaquim por recordarlo!
¡Buen domingo, infernems!
M'agradaM'agrada
Leonor, espero tu tengas un buen domingo. Comparto al 100%, quiero destacar a Mariss Jansons, este hombre como algunas bebidas espirituosas, cuanto mas años tienen siguen mejorando….
Desde las antípodas, afectuoso saludo!
M'agradaM'agrada
Esperando a ver si caía algun regalo al respecto retrasé la publicación, però al menos gracias al enlace de Radio Clásica se puede recuperar al menos el audio, y así nos “ahorramos” lo que no me gusta 👿
Bon diumenge Leonor
M'agradaM'agrada
¡Así todos contentos! ¡Un beso a los dos! ¡Gracias, Eduardo y Joaquim! 🙂
M'agradaM'agrada
Va ser un molt bon concert d’any nou. Sobre els meus favorits, al a la prt alta del ranking hi son els de Karajan i els de Kleiber, però jo hi sumaria els dos que va dirigir Prêtre al 2008 i sobre tot el de 2010 que per a mi va ser el millor concert d’any nou que he escoltat mai. Quina fantasia, quina gràcia, quin sentit del rubato! El propi Jansons el citava com una referencia en una entrevista recent.
M'agradaM'agrada
No et dic pas que no, tot i que en a mi no em va motivar el mateix entusiasme.
L’hauria de recuperar a veure si així…
Bon Any Manu
M'agradaM'agrada
Ah… jo, que el vaig gaudir força, pensava que havia caigut en l’autocomplaença total, i sembla que -sense deixar això de ser cert- és que realment va estar bé. Visca!
M'agradaM'agrada
Xavier, tranquilo, yo he pensado lo mismo, Por eso me adhiero a tu Viava!!!!!
M'agradaM'agrada
Visca total!
M'agradaM'agrada
Increíble, concierto, `por suerte lo he visto, en la TV. Pero como vamos a sostener este nivel durante todo el 2016 (en música sinfónica), en la opera ya es otro “cantar”……
M'agradaM'agrada
Mejor empezar bien
M'agradaM'agrada
Muy notable y variado Concierto de Año nuevo, con una sensible dirección de orquesta por parte de Janssons, sobre todo en sus novedades introducidas y en los detallistas valses ( no tanto, en cuanto a las polkas rápidas ). Impresionante esa Filarmoniker ( no compararemos con lo que tenemos por nuestros lares, serìa pecado ), con el muy buen refuerzo- creo- de la arpista holandesa venida especialmente para este Concierto desde el Concertgwow de Amsterdam
Las referencias Joaquim, despectivas o irónicas, hacia cierta gente que asiste a estos conciertos sea por su vestimenta de gala o porque llenen la sala o porque con estos Conciertos se generan siempre pingües beneficios ( para la Filarmónica y sus músicosmsobre todo ),sinceramente me parece desacertado
Es la tradición vienesa y quien quiera ir que vaya y sepa adaptarse a esas tradiciones ( no es un concierto popular, ni vulgar, ni está pensado para ello ) y quien no quiera ir o no quiera escucharlo, tambien está en su derecho
Para 2017, anunciado ya Gustavo Dudamel
M'agradaM'agrada
Creo que interpretas mal. Sólo hago referencia a los que visten de etiqueta en un concierto matinal, algo que no se justifica ni por el precio astronómico pagado.
Todo lo demás son interpretaciones tuyas, eso si, el dia que no yo no me exprese libremente y también os deje opinar de la misma manera a vosotros, aquel día empieza a preocuparte por mi estado mental.
Que el concierto de Año Nuevo es autocomplaciente, acartonado o conservador bajo todos los puntos de vista es algo que tiene poca discusión. Pero si, es un concierto popular, puesto que este como ninguno logra congregar a gente que no vuelve a escuchar música clasica durante todo el año.
M'agradaM'agrada
conservador no, tradicional si
M'agradaM'agrada
A mi també em va sorprendre aquest concert, per molta Filarmònica de Viena, sempre l’he trobat més aviat aburrit, però aquest any m’ha agradat molt la direcció de Mariss Jansons i les obres triades, sobretot el vals “Weaner Mad’l”. Ja va bé que treguin la pols a obres obliades, així se surt de la rutina.
M'agradaM'agrada
Les obres no escoltades ajuden molt, però la direcció és el tot, perquè fins i tot allò mil i una vegada escoltat s’escoltava diferent. Bravo Jansons
M'agradaM'agrada
Personalment, , el Concert d’Any Nou, el segueix’ho ja fa al menys 50 anys.
L’époce de Willy Boskovsky, per a mi, va esser esplèndida.
Despres, molta monotonia, fins arribar al Concert de Karajan el 1987 (memorable) i els dos de Carlos Kleiber el 1989 i el 1992, crec, d’idéntica categoria. i Pretre el 2010 Déu n’hi-do!.
A mi, el Mestre Jansonss, ja fa anys que em te captivat per com domina l’oequestra amb una mirada, un gest…. Tot ell transmet música amb una senzillesa aclaparadora i, amb unes mans quan dirigeix sense.
batuta que son una meravella..i aconsegueix “explicar” les obres de forma diferent.
Aquest és el seu gran merit. Un dels grans, sens dubte.
Bravo, Mestre Jansons! Que el poguem gaudir per molt temps.
M'agradaM'agrada
En tot el que fa sempre deixa una gran petjada, no fa de tot, però el que fa és magnífic.
M’alegra coincidir, tot i que aquesta vegada era molt previsible.
Bon any Joaquim
M'agradaM'agrada
Només vaig poder veure la primera part i em va semblar sensacional. Tinc en DVD els dos concerts de Kleiber que no cal dir que són dels meus favorits i coincideixo també en que el de Karajan va ser memorable.
A Jansons el recordo en el concert que va fer al Palau amb el Concertgebouw i em va encantar tant amb Schubert com amb Dvorak (vaig comprar els seus cds de la RCO live). I més tard, la mateixa Royal concertgebouw va editar la integral de les simfonies de Mahler amb diversos directors però amb la,2, 3 i 8 dirigides per Jansons que trobo espectaculars. Us les recomano.
M'agradaM'agrada
Benvingut a IFL Fray Miguel de la Trinidad.
Gràcies per la recomanacions mahlerianes.
M'agradaM'agrada