IN FERNEM LAND

JOHAN REUTER I LAWRENCE FOSTER INTERPRETEN ELS KINDERTOTENLIEDER


Operaen, Johan Reuter 05/2011

Avui us deixo amb el cicle de Cançons per als infants morts (Kindertotenlieder) de Gustav Mahler interpretat pel baríton danès Johan Reuternascut l’any 1969 a Copenhague, que l’interpreta sota la direcció d’un vell conegut, el mestre Lawrence Foster dirigint l’Orquestra Filharmònica de Copenhague.

No cal que digui res més, el text original amb la preciosa traducció de Salvador Pila, i la música colpidora del Mahler més genuí són suficients per garantir-vos un inici de cap de setmana de desbordant bellesa.

Gaudiu-ne, gaudiu-lo

Gustav Mahler
KINDERTOTENLIEDER

Cançons per als infants morts, traducció de Salvador Pila

Johan Reuter, baríton.
Orquestra Filharmònica de Copenhague
Director: Lawrence Forster.

Conservatori de Música de Copenhague, 30 de gener de 2016

Nun will die Sonn’ so hell aufgehn
Nun will die Sonn’ so hell aufgehn,
Als sei kein Unglück die Nacht geschehn!
Das Unglück geschah nur mir allein!
Die Sonne, sie scheinet allgemein!

Du mußt nicht die Nacht in dir verschränken,
Mußt sie ins ew’ge Licht versenken!
Ein Lämplein verlosch in meinem Zelt!
Heil sei dem Freudenlicht der Welt!

Ara sortirà el sol ben lluminós
Ara sortirà el sol ben lluminós,
com si de nit no hi hagués hagut cap desgràcia!
La desgràcia només m’ha succeït a mi!
El sol llueix per a tots!

Tu no has de guardar la nit dins teu,
l’has de submergir en la llum eterna!
Una llàntia es va apagant a la meva llar!
Benvinguda sigui la llum del món!

Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle…
Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen
Ihr sprühtet mir in manchem Augenblicke.
O Augen, gleichsam, um in einem Blicke
Zu drängen eure ganze Macht zusammen.

Doch ahnt’ ich nicht, weil Nebel mich umschwammen,
Gewoben vom verblendenden Geschicke,
Daß sich der Strahl bereits zur Heimkehr schicke,
Dorthin, von wannen alle Strahlen stammen.

Ihr wolltet mir mit eurem Leuchten sagen:
Wir möchten nah dir immer bleiben gerne!
Doch ist uns das vom Schicksal abgeschlagen.

Sieh’ [recht]2 uns an, denn bald sind wir dir ferne!
Was dir noch Augen sind in diesen Tagen:
In künft’gen Nächten sind es dir nur Sterne.

Ara veig bé, per què en certs moments
Ara veig bé, per què en certs moments
espurnegeu flames tan fosques.
Oh ulls! Com si volguéssiu concentrar tota la vostra
força en un sol esguard.

Però no em vaig adonar, perquè la boira
flotava al meu entorn entreteixida pel destí obcecat,
que el raig de llum es preparava per tornar a casa,
allà, d’on provenen tots els raigs.

Amb la vostra lluïssor em volíeu dir:
ens agradaria restar prop teu!
Però això ens ho ha denegat el destí.

Mira’ns ara, perquè ben aviat serem lluny de tu!
Ço que per a tu, en aquests dies, encara són ulls:
seran, en futures nits, només estels.

Wenn dein Mütterlein
Wenn dein Mütterlein
tritt zur Tür herein,
Und den Kopf ich drehe,
ihr entgegen sehe,
Fällt auf ihr Gesicht
erst der Blick mir nicht,
Sondern auf die Stelle,
näher nach der Schwelle,
Dort, wo würde dein
lieb Gesichten sein,
Wenn du freudenhelle
trätest mit herein,
Wie sonst, mein Töchterlein.

Wenn dein Mütterlein
tritt zur Tür herein,
Mit der Kerze Schimmer,
ist es mir, als immer
Kämst du mit herein,
huschtest hinterdrein,
Als wie sonst ins Zimmer!
O du, des Vaters Zelle,
Ach, zu schnell
erloschner Freudenschein!

Quan la teva mare
Quan la teva mare
entra per la porta,
i jo giro el cap,
per veure-la,
el meu esguard
no cau en el seu rostre
sinó en el lloc,
prop del llindar,
on hauria d’estar
el teu bonic rostre,
quan tu, radiant de joia,
entraves cap dins,
com abans, filleta meva.
Quan la teva mare
entra per la porta,
amb el llum d’una espelma,
em fa l’efecte
que tu entres també,
fugisserament, amb ella
a la cambra com abans!
Oh tu! Esvorell del teu pare,
Ai! Esplendor de joia
massa aviat extingida!

Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen
Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen,
Bald werden sie wieder nach Hause gelangen,
Der Tag ist schön, o sei nicht bang,
Sie machen nur einen weiten Gang.

Ja wohl, sie sind nur ausgegangen,
Und werden jetzt nach Haus gelangen,
O, sei nicht bang, der Tag is schön,
Sie machen nur den Gang zu jenen Höh’n.

Sie sind uns nur voraus gegangen,
Und werden nicht hier nach Haus verlangen,
Wir holen sie ein auf jenen Höh’n
Im Sonnenschein, der Tag is schön auf jenen Höh’n

Sovint penso que només han sortit a fora
Sovint penso que només han sortit a fora,
que ben aviat tornaran a casa,
fa un dia preciós, oh no passis ànsia!
Estan fent una llarga caminada.

Molt bé, només han sortit a fora,
i ara tornaran a casa.
Oh, no passis ànsia, fa un dia preciós,
només van de camí cap aquells tossals.

Només ens han passat al davant
i no tornaran a casa,
els atraparem en aquells tossals a la claror del sol,
fa un dia preciós en aquells tossals.

In diesem Wetter
In diesem Wetter, in diesem Braus,
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus;
Man hat sie getragen hinaus,
Ich durfte nichts dazu sagen!

In diesem Wetter, in diesem Saus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus,
Ich fürchtete sie erkranken;
Das sind nun eitle Gedanken.

In diesem Wetter, in diesem Graus,
Nie hätt’ ich gelassen die Kinder hinaus;
Ich sorgte, sie stürben morgen,
Das ist nun nicht zu besorgen.

In diesem Wetter, in diesem Graus!
Nie hätt’ ich gesendet die Kinder hinaus!
Man hat sie hinaus getragen,
ich durfte nichts dazu sagen!

In diesem Wetter, in diesem Saus, in diesem Braus,
Sie ruh’n als wie in der Mutter Haus,
Von keinem Sturm erschrecket,
Von Gottes Hand bedecket.

Amb aquest temps, amb aquest aiguat
Amb aquest temps, amb aquest aiguat,
no hauria d’haver deixat que els infants sortissin;
se’ls han emportat a fora,
i no vaig poder dir res!

Amb aquest temps, amb aquesta tempesta,
no hauria d’haver deixat que els infants sortissin,
tenia por que emmalaltissin;
però això ara són vans pensaments.

Amb aquest temps, amb aquest horror,
no hauria d’haver deixat que els infants sortissin;
tingué por que morissin demà,
però això ara no m’ha de preocupar.

Amb aquest temps, amb aquest horror!
No hauria d’haver deixat que els infants sortissin!
Se’ls han emportat a fora,
i no vaig poder dir res

Amb aquest temps, amb aquesta tempesta, amb aquest aiguat,
descansen com a casa de la mare,
cap tempesta els espanta,
protegits per la mà de Déu.

L’apunt d’avui és dens i intens malgrat que jo no he he fet res més que un copy/paste escandalós que us confeso que m’he anat molt bé després de contestar tants comentaris com tenia pendents i alguns emmetzinats.

Aquestes coses passen aquí i arreu.

14 comments

  1. gloria aparicio

    Tens raó Joaquim, dens, intens, i trist ,molt trist, però, Mahler fa el miracle de que ni que sigui per uns instants ens oblidem una mica dels nostres terrenals i dolorosos mals i ens ajudi una miqueta a tocar cel….. gràcies Joaquim, dues fortes abraçades…..

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: