IN FERNEM LAND

STUART SKELTON, EL NOU TRISTAN DEL MET CANTANT SIEGMUND, OTELLO I SAMSON


Stuart Skelton Fotografia (c)Sim Canetty-Clarke

Stuart Skelton Fotografia (c)Sim Canetty-Clarke

Ençà de la publicació de la temporada 2016/2017 del Metropolitan Opera House, hi ha qui m’ha preguntat qui és Stuart Skelton, el tenor que cantarà el rol de Tristan en la inauguració de la temporada al costat de Nina Stemme, Ekaterina Gubanova i René Pape, sota la direcció de Sir Simon Rattle i en una nova producció de Mariusz Treliński, que s’estrenarà a Baden-Baden en el mes de març.

Stuart Skelton va néixer l’any 1968 a Sidney, per tant no estem davant d’un tenor jove. Ja fa anys que canta arreu i ha anat consolidant la seva carrera a teatres importants com el MET on ja ha cantat el Siegmund, rol que també ha fet a Paris, Seatle, Melbourne i a Oviedo. Altres rols wagnerians que ha interpretat són l’Erik de Der Fliegende Holländer, Parsifal o Lohengrin.

Molt haurà de millorar el senyor Skelton, o molta dedicació i esforços haurà de dedicar Simon Rattle per extraure tot el bo i millor que potser té, tot i que ara sembla ben amagat. No és impossible però tampoc em puc imaginar una inauguració inoblidable tot i que l’esperança és el darrer que s’ha de perdre.

En el blog no és la primera vegada que bé referenciat, ja que arran de la Walküre de l’any 2013 a Paris ja va sortir de resquitllada, però també arran d’una Missa Glagolítica de Janacek dirigida per Rattle (director que confia molt amb ell) , el Ring de Seattle a 2013 o el Peter Grimes, un dels seus rols més significatius en la carrera, en els PROMS de 2012 amb la companyia de la ENO, un dels seus feus.

Jo per a tots aquells que no el coneixeu o no el recordeu, us proposo tres òperes ben diferenciades, una de Wagner, una de Verdi i una del repertori francès, totes tres per a una vocalitat heroica, qué és la que per timbre i color, sembla que és la del tenor  Skelton.

Comencem cronològicament per la més antiga provinent de l’ONP, on l’any 2013 a La Bastille va cantar el Siegmund a Die Walküre. L’escoltem en un fragment del primer acte al costat de l’explosiva Sieglinde de Martina Serafin sota la direcció de Philippe Jordan.

Richard Wagner
DIE WALKÜRE

Siegmund: Stuart Skelton
Sieglinde: Martina Serafin

Orchestre de l’Opéra de Paris
Director musical: Philippe Jordan

ONP La Bastille, Paris febrer de 2013

Ara, tot i que l’idioma és un handicap greu, l’escoltarem cantant l’Otello de Verdi en una representació a la ENO de Londres, per tant traduït a l’anglès, fet que a vegades sembla que escoltem una altra òpera. He triat una selecció de fragments on principalment intervé ell i on es posen en evidència moltes de les seves carències, tot i que la veu té moltes possibilitats, però la llàstima és que, com succeeix tantes vegades en cantants dotats d’unes veus esplèndides, no va fer prou colzes i ara s’aprecien deficiències tècniques importants en una veu que sembla molt poderosa per no del tot ben treballada.

Giuseppe Verdi
OTELLO

Otello…..Stuart Skelton 
Desdemona…..Leah Crocetto
Iago…..Jonathan Summers 

English National Opera Chorus
English National Opera Orchestra
Director musical: Edward Gardner
English National Opera, 27 de setembre de 2014

I finalment l’escoltem en un altre rol associat als tenors dramàtics o heldentenors com és el Samson de l’òpera Camille Saint-Saëns. He triat l’apassionat i extens duo del segon acte acompanyat de la Dalila peculiar (no me l’imagino en escena) de la mezzosoprano acontraltada Stephanie Blythe a Atlanta, l’estiu de 2015.

Camile Saint-Saëns
SAMSON ET DALILA

Stephanie Blythe (Dalila)
Stuart Skelton (Samson)
Atlanta Symphony Orchestra Chorus. Atlanta Symphony Orchestra.
Director: Robert Spano.
Atlanta 4 de juny de 2015
Potser l’apunt no farà albirar gaires esperances per aquest Tristan und Isolde que per altra part promet molt. Jo estic convençut que Rattle sabrà aprofitar la solidesa de la veu per fer que el seu Tristan acabi, sinó triomfant, al menys convencent i si Jordan ho va aconseguir amb el Siegmund a Paris, Rattle, tot i la dificultat del rol, també ho hauria d’aconseguir.
Skelton debutarà amb aquest rol, com ja he dit, en el Festival de Baden-Baden, per cantar-lo posteriorment i abans de la inauguració novaiorquesa, a la ENO de Londres (juny i juliol del 2016). Si puc disposar dels àudios o vídeos, no en tingueu cap dubte que els portaré a IFL.

Un comentari

  1. Vicent

    Crec que és un cantant, en temps promesa, que semblava haver-se estancat. Veurem si aquest Trinstany a NY li permet rellanc,ar la seva carrera. A mi, personalment, la seva veu m’agrada més que la de Christopher Ventris. Si encara aconsegueix fer una evolució artística semblant a la del britànic, especialment en el treball dels seus personatges (cantar-los amb major convicció) tal vegada aconsegueixi fer-se un nom en la història del cant wagnerià.

    En temps, corria un Youtube amb un acte II de Tristany a Chicago amb Linda Watson, Michelle deYoung on, crec que l’amic Vinke hi feia el Melot, en el que mostrava prou suficiència vocal, encara que la interpretació del personatge no brillava per una especial convicció, vullc dir que dramàticament no estava gaire treballat. Va participar, crec que a finals dels 90, en la Tetralogia de Sydney dirigida per l’alumne de Baremboim Asher Fisch, com a Siegmund, publicada en CD, obtenint crítiques més que favorables. També se’l recorda per la seva participació al Merlin d’Albeniz a Madrid.

    Esperem que sàpiga estar a l’alc,ada del repartiment i l’event que glosses i ens regali una interpretació per al record.

    M'agrada

    Respon
  5. Leonor

    ¡Saludos! No lo he escuchado en vivo pero su cancelación por enfermedad (realizó los ensayos del “Samson” con Nancy Fabiola Herrera y Carlos Álvarez) en Oviedo, creó una gran pena ya que es un cantante muy estimado allí; esta temporada me parece que cantó el Siegmund. Lo escucharé ahra ¡Gracias, Joaquim! ¡Buena semana, infernems!

    M'agrada

    Respon
    • Joaquim

      Si el Met ha apostado por él, con Rattle en el podio, Stemme de Isolda, Pape de Marke y el resto seguro que la dignidad la tenemos garantizada y ya es triste tener que bajar tanto las expectativas, pero es que no has castigado mucho con tenores de inefable recuerdo

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari