IN FERNEM LAND

FESTTAGE 2016: JONAS KAUFMANN I DANIEL BARENBOIM INTERPRETEN MAHLER


JKaufmann

Després d’un període de descans Jonas Kaufmann ha tornat a cantar al Festagge de Berlín acompanyat per la Staatskapelle de Berlín dirigida per Daniel Barenboim cantant els quatre meravellosos lied del company viatger (Lieder eines fahrenden Gesellen) de Gustav Mahler.

No cal dir que amb un cicle d’aquesta sensibilitat la veu i la musicalitat de Kaufmann brillen de manera especialment emotiva. 

La traducció catalana del cicle de cançons de Mahler és de Salvador Pila, de qui mai em cansaré de lloar i agrair la gran tasca que fa per donar a conèixer en català els grans cicles de lied.

Gustav Mahler
Lieder eines fahrenden Gesellen

Wenn mein Schatz Hochzeit macht

Wenn mein Schatz Hochzeit macht,
Fröhliche Hochzeit macht,
Hab’ ich meinen traurigen Tag!
Geh’ ich in mein Kämmerlein,
Dunkles Kämmerlein,
Weine, wein’ um meinen Schatz,
Um meinen lieben Schatz!

Blümlein blau! Verdorre nicht!
Vöglein süß! Du singst auf grüner Heide.
Ach, wie ist die Welt so schön!
Ziküth! Ziküth!
Singet nicht! Blühet nicht!
Lenz ist ja vorbei!
Alles Singen ist nun aus.
Des Abends, wenn ich schlafen geh’,
Denk’ ich an mein Leide.
An mein Leide!

Quan el meu amor es casi

Quan el meu amor es casi,
i celebri joioses noces,
jo, aquell dia, estaré molt trist!
Em retiraré a la meva petita cambra,
la meva fosca petita cambra,
i ploraré, ploraré per el meu amor,
per el meu estimat amor!

Floreta blava! No et marceixis!
Dolç ocellet! Que cantes en el verd pradell.
Ai, com és de formós el món!
Piu! Piu!
No cantis! No floreixis!
La primavera ja ha passat!
Tot el cantar s’ha acabat.
Al vespre, quan me’n vaig a dormir,
penso en el meu desconsol.
En el meu desconsol!

Ging heut morgen übers Feld

Ging heut morgen übers Feld,
Tau noch auf den Gräsern hing;
Sprach zu mir der lust’ge Fink:
“Ei du! Gelt? Guten Morgen! Ei gelt?
Du! Wird’s nicht eine schöne Welt?
Zink! Zink! Schön und flink!
Wie mir doch die Welt gefällt!”

Auch die Glockenblum’ am Feld
Hat mir lustig, guter Ding’,
Mit den Glöckchen, klinge, kling,
Ihren Morgengruß geschellt:
“Wird’s nicht eine schöne Welt?
Kling, kling! Schönes Ding!
Wie mir doch die Welt gefällt! Heia!”

Und da fing im Sonnenschein
Gleich die Welt zu funkeln an;
Alles Ton und Farbe gewann
Im Sonnenschein!
Blum’ und Vogel, groß und klein!
“Guten Tag, ist’s nicht eine schöne Welt?
Ei du, gelt? Schöne Welt?”

Nun fängt auch mein Glück wohl an?
Nein, nein, das ich mein’,
Mir nimmer blühen kann!

Aquest matí caminava pel camp

Aquest matí caminava pel camp,
amb l’herba coberta de rosada;
el pinçà rialler em parlà:
“Eh, tu! No et sembla? Bon dia! Eh, no et sembla?
Tu! No et sembla que el món és bell?
Piu! Piu! Bell i ple de vida!
Com m’agrada el món!”

Fins i tot les campanetes del camp
em donen joia i bon humor,
amb les campanetes, ding, dong,
sona la seva salutació matinal:
“Oi que és bell el món?
Ding, dong! Cosa bonica!
Ai, com m’agrada el món!

I llavors, tot seguit, sota la claror del sol
el món comença a resplendir;
tot augmenta en tonalitat i color
sota la claror del sol!
Flors i ocells, grans i petits!
“Bon dia, oi que és bell el món?
Eh tu, oi? No és bell el món?”

Començo potser ara a ser feliç?
No, no, en mi, la felicitat,
no pot mai més reflorir!

Ich hab’ ein glühend Messer

Ich hab’ ein glühend Messer,
Ein Messer in meiner Brust,
O weh! Das schneid’t so tief
In jede Freud’ und jede Lust.
Ach, was ist das für ein böser Gast!
Nimmer hält er Ruh’, nimmer hält er Rast,
Nicht bei Tag, noch bei Nacht, wenn ich schlief.
O Weh!

Wenn ich in dem Himmel seh’,
Seh’ ich zwei blaue Augen stehn.
O Weh! Wenn ich im gelben Felde geh’,
Seh’ ich von fern das blonde Haar
Im Winde wehn.
O Weh!

Wenn ich aus dem Traum auffahr’
Und höre klingen ihr silbern’ Lachen,
O Weh!
Ich wollt’, ich läg auf der schwarzen Bahr’,
Könnt’ nimmer die Augen aufmachen!

Tinc una daga candent

Tinc una daga candent,
una daga dins del meu pit,
Ai de mi! Talla en el més profund
de cada joia, cada plaer.
Ai! Quin hoste més maligne!
Mai no descansa, mai no es detura,
ni de dia, ni de nit, quan jo dormo.
Ai de mi!

Quan miro cap al cel,
hi veig dos ulls blaus, immòbils.
Ai de mi! Quan camino pels camps groguencs,
veig, en la llunyania, els seus cabells rossos
ondejant en el vent.
Ai de mi!

Quan em desperto del meu somni
i sento ressonar les seves rialles d’argent.
Ai de mi!
Voldria jeure en el negre fèretre,
i no tornar, mai més, a obrir els ulls.

Die zwei blauen Augen von meinem Schatz

Die zwei blauen Augen von meinem Schatz,
Die haben mich in die weite Welt geschickt.
Da mußt ich Abschied nehmen vom allerliebsten Platz!
O Augen blau, warum habt ihr mich angeblickt?
Nun hab’ ich ewig Leid und Grämen.

Ich bin ausgegangen in stiller Nacht
Wohl über die dunkle Heide.
Hat mir niemand Ade gesagt.
Ade! Mein Gesell’ war Lieb’ und Leide!

Auf der Straße steht ein Lindenbaum,
Da hab’ ich zum ersten Mal im Schlaf geruht!
Unter dem Lindenbaum,
Der hat seine Blüten über mich geschneit,
Da wußt’ ich nicht, wie das Leben tut,
War alles, alles wieder gut!
Alles! Alles, Lieb und Leid
Und Welt und Traum!

Els dos ulls blaus del meu amor

Els dos ulls blaus del meu amor,
m’han enviat a voltar per tot el món.
Vaig haver de dir adéu a aquest lloc estimat!
Oh, ulls blaus, perquè em vàreu sotjar?
Ara tinc eterna pena i tristor.

He sortit a caminar en la tranquil·la nit
pel bell mig del fosc pradell,
Ningú no m’ha dit adéu.
Adéu! Els meus companys són només amor i sofriment!

En el carrer hi ha un til·ler,
i allà, per primera vegada, vaig reposar dormint!
Sota el til·ler,
les seves flors queien damunt meu, com neu,
no sabia encara que la vida segueix,
i tot, tot tornava a estar bé!
Tot, tot, l’amor i el sofriment
i el món i els somnis!

Staatskapelle Berlin
Director musical Daniel Barenboim
Jonas Kaufmann
Festtage 2016

Tot esperant que Jonas Kaufmann re emprengui la seva activitat amb l’excel·lència que acostuma, m’ha complagut molt que m’hagin facilitat la gravació   per poder compartir-la aquí amb tots vosaltres.

Un comentari

  1. Retroenllaç: Noticias de marzo 2016 | Beckmesser

  2. Isolda

    Són unes cançons maquíssimes. M’ha agradat el Kaufmann però no tant la direcció de Barenboim. En aquesta gravació la protagonista ha estat l’estossegada d’un o una pobre que s’ho devia passar molt malament. Gràcies Joaquim pel regal.

    M'agrada

Deixa un comentari