IN FERNEM LAND

LA MAGNÍFICA PRINCESA EUDOXIE DE SABINA PUÉRTOLAS A LIÓ.


Els passats mesos de març i abril varen tenir lloc a l’òpera de Lió unes representacions de La Juive, l’imponent òpera de Jacques- Fromental Halévy (1799-1862) en una nova producció dirigida per l’emergent Daniele Rustioni en la part musical i Olivier Py en la vesant escènica. Les representacions lioneses en coproducció amb l’òpera australiana, després de les produccions de Viena, New York i París i abans de la nova producció muniquesa (juny de 2016), semblen retornar aquesta Grand Opéra a un lloc preeminent en la programació d’aquells teatres que defugen el repertori més fàcil i sovintejat per oferir al públic títols cabdals que cal conèixer.

La Juive necessita de 5 veus imponents, 2 tenors, 2 sopranos i un baix, en rols que exigeixen molt als cantants, ja sigui per el virtuosisme de lluïment vocal (Eudoxie i Léopold), com també per la intensitat dramàtica (Eléazar, Rachel i Brogni).

A Lió el cast va ser més que correcta, però entre tots els rols va sobresortir la soprano aragonesa Sabina Puértolas que ja sembla llençada  una carrera esplendorosa per a tots els teatres internacionals. La propera temporada tornarà al Liceu per cantar la Marie de La fille du régiment, ara ja com a protagonista després de la magnífica però secundària participació a La sonnambula de fa dues temporades.

La brillant seguretat d’una veu lluminosa, dúctil i àgil en les coloratures la fa especialment idònia en aquest rol de la La Princesse Eudoxie, on a part del virtuosisme que ella exhibeix amb esclatant seguretat ha de mostrar el caire romàntic francès influenciat per l’estil belcantista italià, en clar contrast amb el dramàtic rol de Rachel, apte per una veu molt més densa, quasi de mezzosoprano ja que és un dels rol estrenats per la mítica Cornelia Falcon, que va crear vocalitat pròpia. Puértolas no té un timbre especialment seductor però el cant és intens i flexible, i el registre és ple i prou ampli per no ser una típica soubrette que només brilla en el registre sobreagut.

Jo us proposaré escoltar-la en la seva brillant escena del tercer acte

Assez longtemps
la crainte et la tristesse
ont habité les murs
de ce palais.
Que tout partage mon ivresse,
que le plaisir y règne désormais!
Tandis qu’il sommeille
et sans qu’il s’éveille,
puisse son oreille
entendre mes chants!
A lui plus craintive
que ma voix arrive
et qu’elle captive
son coeur et ses sens.
Qu’un songe heureux
m’offre à ses yeux
et lui rappelle
les traits de celle
qui veille ici, pensant à lui!
Je l’ai revu,
J’ai pu lui dire
et mes tourments et mon amour.
Ô douce joie, heureux délire,
avec lui tout est de retour!
Qu’importent les chagrins passés?
Un jour les a tous effacés,
un seul jour… ah!

I del quart acte escoltarem el gran duo de la presó entre Eudoxie i Rachel, aquesta interpretada per la soprano Rachel Harnisch

EUDOXIE
(Seule)
Du cardinal voici
l’ordre suprême,
Il me permet de voir Rachel
quelques instants.
Mon Dieu, pour délivrer
l’infidèle que j’aime
viens soutenir ma voix
et dicter mes accents.
Que je sauve ses jours
et puis, qu’après, je meure!

(Rachel arrive)

RACHEL
Pourquoi m’arrachez-vous
à ma sombre demeure?
M’apportez vous la mort
qu’appellent mes souhaits?
Que vois-je ô ciel! mon ennemie!

EUDOXIE
Une ennemie, hélas, qui te supplie!

RACHEL
Que peut-il entre nous
exister désormais?

EUDOXIE
Pour moi je ne veux rien,
mais pour lui seul je tremble.
Ce concile terrible
en ce moment s’assemble.
Personne excepté vous
ne pourrait désarmer
ces juges impitoyables.
Ils le condamneront!

RACHEL
Ils sont donc équitables?
J’estime les chrétiens
Et je veux les aimer!

EUDOXIE
Ah, que ma voix plaintive,
fléchisse votre coeur!
Ô vous, mon ennemie,
accordez-moi sa vie
et prenez mon bonheur!

RACHEL
Moi, permettre qu’il vive?
Quand de la pauvre Juive
il a brisé le coeur?
Non, que ma triste vie
près de lui soit finie.
C’est là mon seul bonheur.

EUDOXIE
Rachel accordez-moi sa vie.

RACHEL
Non

EUDOXIE
Vous pouvez le soustraire
à l’arrêt implacable,
en déclarant ici
qu’il n’était pas coupable.

RACHEL
Pas coupable!
Sais-tu qu’il avilit mes jours?
Sais-tu que je l’aimais?
Que je l’aime toujours?

EUDOXIE
Entendez-vous
et ce signal affreux,
ce bruit, ces pas tumultueux?
C’est lui que l’on
traîne au concile!
Si vous tardez, tout devient inutile:
il meurt!

RACHEL
Ô ciel!

EUDOXIE
Rendez-vous à mes voeux!

RACHEL
Ô Dieu! que faire?

RACHEL
Dieu tutélaire,
Toi qui vois ma misère,
Dieu tutélaire à toi j’ai recours.
Ah! pour moi peine extrême,
oui, je sens que je l’aime,
et pour toujours!

EUDOXIE
Dieu tutélaire,
Oh! reçois ma prière
Dieu tutélaire
Ah! sauve ses jours!
Ah! pour moi peine extrême,
oui, je sens que je l’aime,
hélas! et pour toujours!

De ben segur l’amic Dandini que va assistir a les representacions lioneses tindrà coses ben sucoses que explicar-nos.

Jacques Fromental Halévy
LA JUIVE

Rachel – Rachel Harnisch
Éléazar – Nikolai Schukoff
Eudoxie – Sabina Puértolas
Léopold – Enea Scala
Brogni – Roberto Scandiuzzi
Ruggiero – Vincent Le Texier
Albert – Charles Rice

Chorus & Orchestra of Opéra de Lyon

Director musical: Daniele Rustioni

Opéra de Lyon 1 d’abril de 2016

Aquí a Barcelona, ençà d’aquelles mítiques representacions de l’any 1975 amb Richard Tucker, aquesta òpera no s’ha tornat a veure mai més. Ja va sent hora tot i que no crec que la tinguin present en la llista de títols previstos a les properes temporades i és una veritable llàstima, ja que estem davant d’un dels pilars fonamentals de l’òpera francesa, si bé és cert que cal entre l’exigent cast, un tenor carismàtic, i en aquests moments n’hi ha pocs que puguin atorgar al rol d’Eléazar el personalíssim segell que es necessita. Qui sap si podrà ser Alagna, que debutarà en el rol a Munic aquest proper més de juny, és clar que si ha d’imposar a la seva actual senyora (Aleksandra Kurzak), una lleugera que en prou feines pot fer el rol d’Eudoxie, com a incomprensible Rachel, més val que l’òpera quedi a l’espera de trobar una soprano dramàtica a l’alçada, ja que si es confirma el canvi anunciat al web, (jo creia que seria Opolais,  quelcom que ja em preocupava per la poca consistència dramàtic/vocal de la soprano letona per assumir aquest rol),  l’escàndol i el fracàs estan garantits:

https://www.staatsoper.de/en/productioninfo/la-juive/2016-06-26-18-00.html

10 comments

  1. alex

    Lamentablemente tengo entrada ( afortunadamente, con buena visibilidad y a un precio bastante más barato que en teatros españoles ), para el 8 de julio en Munich, básicamente para escuchar a Alagna como Eleazar ( veremos como resuelve la cantidad de si bemoles y si naturales de la tesitura sobre todo en su gran aria final y me deja…..definitivamente como Viudo del irremplazable Richard Tucker en este impresionante rol )
    Digo lo de lamentablemente no por Alagna, sino porque teniendo ya viaje y fin de semana ya pagado, me encuentro que la inadecuada Opolais ( pero al menos voz de soprano lírica) es sustituida INENARRABLEMENTE por la vocecita de la casi ligera Kurzak ( actual esposa de D.Robertino ). Pero si el rol de Rachel es para soprano falcon, casi mezzo!!!! ( y recuerdo la gran actuación en Paris, de Antonacci que hizo una muy notable Rachel)
    No sé, no sé y espero que en los ensayos de den cuenta que Kurzak NO es Rachel ni por asomo y tengan una cover prevista… ( debe ser que esta Opera produce, “malos farios”)

    Y tal como ya comenté, sería hora que en el Liceo o en otros teatros del estado español, empezaran a resucitar y reponer la gran ópera francesa ahora que parece, se está poniendo de moda : si no es LA JUIVE, otras del gran Meyerbeer sean LES HUGUENOTS, LE PROPHETE, L’AFRICAINE, ROBERT LE DIABLE u otras.

    M'agrada

    • Lo de Kurzak parece una broma de mal gusto. Como Eudoxie sería discutible, però és que como Rachel és una vergüenza.
      Alagna puede estar bien, aunque dudo que supere a Shicoff, que si ser Tucker hacia un Eleazar apabullante con un sentimiento sobrecogedor.
      Aquellas representaciones de Paris no las olvidaré jamás.

      M'agrada

      • alex

        Efectivamente, Shicoff a pesar de sus desajustes vocales y extraña emisión, ha sido estilistica e interpretativamente el gran Eleazar desde finales de los 80s, cantando creo 3 producciones distintas , la ya conocida de Kramer y Pilz ( excelente ) con Stoyanova estrenada en Viena y luego repuesta en el Met y en la Fenice, la de P.Audi en Paris y Amsterdam ( con Antonacci ) y otra de Zurich creo de Putnam
        Shicoff ha sido esencialmente un gran Eleazar porque interpretativa y psicologicamente entendía el personaje , facilitado todo ello por su condición de credo judío e hijo del gran Kantor neoyorquino que fue su padre Sidney Schicoff

        Alagna salvo que se estudie muy a fondo el personaje de Eleazar, podría pinchar en hueso sobre todo en las dos grandes escenas suyas del segundo acto ( la cena pascual ) y la mas conocida del cuarto acto…..con un Rachel quand du Seigneur….que tiene constantes ascensos al si natural/ si bemol.

        Me conozco y adoro bien esta ópera, con la que debutè como algunos ya saben, de espectador en el Liceo en aquel memorable diciembre de 1.974
        ( espero y deseo que la producción nueva de Bieito a estrenarse en Munich sea como mínimo rigurosa y NO una simple provocación , que Kurzak recapacite y abandone el rol de Rachel que NO es para su mini vocalidad )

        M'agrada

  2. OLYMPIA

    No em sé imaginar l’Alagna fent d’Eleazar perquè el meu referent és Neil Schickhof que no semblava ni actuar tan místic, malvat i sibil·lí era aquest personatge fet per ell. I és que mentre no se’m demostri el contrari, Alagna segueix essent un galan tant si fa el Don José com el seu inoblidable Turiddu.

    M'agrada

  3. dandini

    Gracies per portar aquestes funcions a IFL. El fet d’assistir en una d’elles va constituir una experiència ben gratificant tant per l’interes que em desperta l’obra com pels interprets.
    La renovacio arquitectònica de l’Opera de Lyon ha conservat les parets exteriors i s’ha dotat d’un inmens artefacte de plastic negre amb forma de sala d’opera a l’interior.El resultat és un teatre còmode amb bona acústica amb passadisos un xic tenebrosos.
    El preu de l’entrada va de 14 euros a 94 la més cara.Al pas que anem abonament + avio casi resultarà mes economic que l’abonament del Liceu .
    L’orquestra va tenir un nivell més que notable sota una direcció acurada de Daniele Rustioni malgrat el costum de convertir els acords grandiloqüents dels” finale ” en desgradables cops de porta ben secs.
    Dels cantants podem dir que Nicolai Schukoff s’en surt prou be malgrat resultar força distant a la finesse que exigeix el repertori.Molt bona impressio la causada per Rachele Harnisch,cantant predilecte de Claudio Abbado que es produeix poc . Molt be Sabina Puertolas amb la seva habitual desinvoltura escènica i una veu més que notable .Per mí la sorpresa de la nit va ser el Léopold d’Enea Scala i potser tambe el més aplaudit.Veu molt ben timbrada i cant amb gust.
    La producció d’Olivier Py va resultar ben interessant si be li vaig trobar a faltar una mica més de contundència-provocació amb un argument d’aquestes característiques.
    Pels amants d’aquest repertori us recomano la propera temporada dues noves produccions de Le Prophete a Toulouse i Essen amb John Osborn de protagonista en els dos teatres.

    M'agrada

    • alex

      Como bien dices, LE PROPHETE a Toulouse es para no perdérselo y además cercano, unas 3 horas en coche desde Barcelona
      A ver que tal ahora y en mes y medio la otra JUIVE muniquesa con Alagna y Osborn. Solo temo por insuficiente vocalmente a la sposina Kurzak como Rachel y a lo que nos puede preparar Bieito con su producción

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: