Sense deixar l’òpera francesa que ahir varem reprendre amb l’apunt del Werther rus, avui us parlaré del Samson et Dalila d’abans d’ahir a Torí amb Gregory Kunde i Daniela Barcellona en el rols principals i l’inspirada direcció de Pinchas Steinberg.
Fa poc us vaig parlar de la mateixa òpera a l’ONP amb una imponent Anita Rachvelishvili, segurament avui inabastable en aquest rol polièdric que ha de combinar tants estats d’ànim, contradiccions i seduccions amb una utilització vocal d’amples recursos i sobretot amb una elegància i sensualitat que poques Dalila han sabut donar amb la justa mesura.
Daniela Barcellona vol reivindicar el seu espai i dir-hi la seva, deixar petjada i atorgar a la seva interpretació una personalitat, sensualitat i força que no sempre és capaç d’ajustar amb convicció i homogeneïtat, ja que sovint sembla molt capficada en mostrar un registre de contralt, que no és el seu i que l’obliga a forçar i obrir l’emissió en excés, quelcom que malgrat fer-ho amb un cert domini del truc enginyós, no deixa de sonar forçat i artificiós. Barcellona quan no força o fingeix, canta amb elegància, fraseja amb gust i s’escarrassa amb donar sentit a totes les frases. Alguns aguts, més del que ella i jo voldríem, no estan del tot ajustats, però ha aprés a controlar-los o dissimular-los sense llançar aquelles canonades de no fa masses anys, canonades que podien fer desestabilitzar l’equilibri dels oïdors desprevinguts.
El fenómen Kunde no té límits i després de cantar el Samson a les Arts en el mes de gener, ara hi ha tornat al Regio torinès, abans de fer Manrico a Londres, Arrigo a València, Des Grieux a Torí i Ginebre, Otello de Verdi a la ROH o el seu primer Andrea Chénier a Roma i després a Bilbao, sense comptar el possible Poliuto al Liceu i altres temeritats que el porten més enllà del juliol del 2017. Impossible aturar-li els peus, està gaudint d’una maduresa espectacular on tria el que vol. on vol i com vol. Se’l disputen i no hi ha gaires riscos, ja que a banda de la sinceritat, honestedat i empeny en tot el que fa i cantar. Kunde ha caigut bé a tothom i ningú li té en compte tots els defectes, vicis i peculiaritats d’emissió d’un cant cada vegada més estandarditzat i a la recerca de l’impacte immediat d’una veu de volum i projecció fora de tota norma.
La resta del cast és entre discret i més que discret, però tots sota l’enèrgica, brillant i explosiva direcció de Pinchas Steinberg que no renuncia a l’espectacle sonor, però que ofereix moments de lirisme i nocturna sensualitat, veritablement bells, donen el màxim, encra que aquest màxim en a mi m’agradaria de més qualitat.
L’orquestra de Torí molt bé, el cor no tant, li costa seguir a Steinberg i sovint es desenquadren
Camille Saint-Saëns
SAMSON ET DALILA
Òpera en 3 actes i 4 quadres
Libretto de Ferdinand Lemaire
Dalila: Daniela Barcellona
Samson: Gregory Kunde
Il sommo sacerdote di Dagon: Claudio Sgura
Abimélech: Andrea Comelli
Un vell hebreu: Sulkhan Jaiani
Un missatger filisteu: Roberto Guenno
Primer filisteu: Cullen Gandy
Segon filisteu: Lorenzo Battagion
Orquestra i cor del Teatro Regio de Torí
Director del cor: Claudio Fenoglio
Director d’orquestra: Pinchas Steinberg
Torí, 15 de novembre de 2016
Demà creurem l’Atlàntic però no deixarem l’òpera francesa ja que anirem a Chicago per assistir a una representació de Les Troyens i molt possiblement abans d’acabar la setmana ens visiti Hoffmann. Aquí, a IFL, l’òpera francesa empre tindrà un lloc garantit.
IN FERNEM LAND 
Sí, sí. Que ens visiti Hoffmann, però el parisenc, perquè el londinenc és per fugir corrents…
Gràcies per una setmana tan francesa!
M'agradaLiked by 1 person
Per favor, si podem triar que siguin els de París
M'agradaM'agrada
Quan els vegi t’ho diré o més ben dit, decidiré. 😉
M'agradaM'agrada
Kunde es un fenómeno digno de análisis o de psicoanálisis.
Como bien dice Joaquim y a pesar de su voz ya mate y sin brillo, sin registro grave, no le importan los riesgos, lo canta todo o casi todo y practicamente, sin descanso
Tiene algo muy notable y propio de los veteranos que mantienen larga carrera operísitca : tiene una más que probada inteligencia musical, lo cual y hoy en día , está al alcance de pocos y además, magnetismo con el público
Espero su Arrigo de Les ARTS, próximo mes
M'agradaM'agrada
Nos veremos en València
M'agradaM'agrada
Caram ,gràcies !
De moment només he sentit el 2on acte i m’ha entusiasmat Daniela Barcellona una Dalila amb greus i aguts suficients ,tensió dramàtica i seducció.El seu historial rossinià també l’ajuda en les agilitats ( que no són moltes).
Excel·lent Pinchas Steinberg amb una hiperexpressivitat impressionant (no hi ha qui el pari),es a dir dirigint una mica a la Toscanini…
Quina gran obra i quina orquestració ! Visca Camille Saint-Saëns !
M'agradaM'agrada
Entenc que Kunde no t’ha agradat gaire, oi?
M'agradaM'agrada
Pels fans d’aquesta obra no us perdèu l’interpretació magistral de Marie Nicole Lemieux.
M'agradaM'agrada
Siempre he preferido una contralto a una mezzo como Dalila. Me parece muy acertada esta versión que incluyes, pero se me han puesto los pelos de punta al contemplar la fotografía, ya que al ver a Jaroussky pensaba que iba a interpretar los “Dalila, Dalila, je t’aime!” que están intercalados en el aria cuando se canta en un escenario y que corresponden a Samson!!!
Los graves de Lemieux son más naturales que los de Daniela Barcellona, pero ésta efectúa unos desgarros voluptuosos de más peso y me han sorprendido gratamente aunque su zona grave como Dalila es algo forzada para aproximarse a la contralto que el rol demanda. Sin embargo Barcellona ha salido muy airosa de su empeño y creo que puede conseguir mucho éxito en nuevas interpretaciones.
No he escuchado toda la versión que nos ha propuesto Joaquim, pero sí a partir del aria que más me excita de esta ópera que adoro y que es la dificilísima “Amour, viens aider ma faiblesse” hasta la sensual “Bacanal”. Incluso Kunde -que cada día me sorprende más- parece sentirse cómodo como Samson.
Yo siento una profunda admiración por la ópera francesa en general, por su elegancia, sensualidad y amor a las voces y por este título muy en rspecial.
M'agradaM'agrada
Ja la coneixia, gràcies
M'agradaM'agrada
Dues Samson i Dalila amb poc temps, magnific.
Colbran, me fa vergonya confessar que encara tinc pendent escoltar a R Stevens!
M'agradaM'agrada
Aquí la tens
[youtube=https://youtu.be/ZzNs1yJlnQQ*
M'agradaM'agrada
Gracies!!
M'agradaM'agrada
Gracias de nuevo Joaquim, cada día me gusta más esta ópera. En cuanto a Les contes de Hoffmann de este mes,del Covent y de la Bastilla, he visto los dos y no me importaría, es más te lo agradecería, que me/nos regalaras tu, casi siempre, razonada crítica. Saludos
M'agradaM'agrada
Es una opera rara porqué está entre el oratorio (primer acto).la ópera en estado puro (segundo acto) y un mix en el tercero con una primera escena oratorial y luego la gran escena final, puro Hollywood a lo Mature y la Lamarr
M'agradaM'agrada
Joaquim completamente d’accordo con il tuo commento. L’ho vista in teatro: Steimberg e Kunde sono stati superbi; Barcellona per fare la “femme fatale” (che non è e non sarà) ha affondato troppe note nel petto con brutto effetto. DeAna non fa regia, ma decorazione da avanspettacolo e/o da postribolo (che sono la stessa cosa).
Saluti.
M'agradaM'agrada
De Ana è un decoratore d’interni, non ha mai avuto alcun interesse nel dramma, al di là delle scene, costumi e del design di luci grandioso e spettacolare. Bisogna accanto al suo lavoro, un direttore teatrale capace.
M'agradaM'agrada