IN FERNEM LAND

GERGIEV DIRIGEIX SAMSON ET DALILA (Kunde-Semenchuk-Burdenko-Petrenko-Profino;Kokkos-Gergiev)


Una setmana justa després del cap de setmana “Gergiev” a Barcelona, divendres amb l’orquestra del Mariinski i dissabte i diumenge amb un mix entre l’orquestra russa i l’OBC tots tres a l’Auditori, us porto al director rus dirigint el Samson et Dalila de Saint-Saëns en un streaming en diferit que ha ofert el Canal Mezzo, gravat al Mariinski en les representacions que van tenir lloc a finals de maig i principis de juny de l’any passat.

Gergiev potser no carrega lles tintes més dramàtiques de la partitura però la seva direcció està carregada de sensualitat i d’una precisió sonora i un detall virtuosístic, extraordinari. Els temps són excessivament pausats i jo diria que es recrea en excés per el sensual melodisme de la partitura, però el resultat és indiscutiblement bell. Hem escoltat bacanals més enceses o segons actes més erotitzats, mentre que dubto que el primer acte l’hagem escoltat més íntim que sota la direcció del director rus. És una pregaria d’intensitat mística, que fins que no entra Dalila en escena esdevé un oratori en tota regla.

Interessant direcció que segurament no agradarà a tothom però que en a mi m’ha convençut plenament, no així la producció de Yannis Kokos que cau en el ridícul i sovintejat recurs de recórrer a l’estètica del nazisme per situar el patiment i submissió del poble hebreu, amb una barreja estètica a estones poc digerible. Samson et Dalila és una òpera complexa d’escenificar, però això no justifica aquest recurs fàcil,, sobretot si està resolt de manera tan poc brillant.

Coreografia decebedora per a un teatre rus, on hi ha tants bons ballarins per fer de la bacanal un moment especialment brillant.

Vocalment la parella protagonista està notablement servida per Gregory Kunde, en millor forma vocal que en les representacions torineses que ja van ser motiu d’un apunt a IFL i Ekaterina Semenchuk de poderosa vocalitat mezzosopranil i una mica escasa en el registre acontraltat que requereix la part. No arriba a les cotes d’excel·lència i sensualitat d’Anita Rachvelishvili a París, però és una bona Dalila.

De la resta del repartiment cal destacar el vell hebreu del baix Stanislav Profino, mentre que Mikhail Petrenko és un insuficient Abimélech i Roman Burdenko un més que suficient Gran Prëtre de Dagon.

Magnífiques les dues formacions de la casa, amb una orquestra inspirada i un cor d’una ductilitat i qualitat extraordinària.

Camille Saint-Saëns
SAMSON ET DALILA
Llibret de Ferdinand Lemaire
 
Ekaterina Semenchuk (Dalila)
Gregory Kunde (Samson)
Roman Burdenko (Le Grand Prêtre de Dagon)
Mikhail Petrenko (Abimélech)
 Stanislav Profino (el vell hebreu)
 Vitaly Dudkin (Missatger Filisteu)
 Yuri Alexeyev (Primer Filisteu)
 Yuri Yevchuk (segon filisteu)
 
Orquestra i Cor del Tetre Mariinski de Sant Petersburg
Andrei Petrenko (Director del cor)
Direcció musical: Valery Gergiev 
Director d’escena: Yannis Kokkos
Disseny de vestuari: Yannis Kokkos, Paola Mariani 
Dramaturgia: Anne Blancard 
Disseny de llums: Michael Bauer
Coreografia: Maxim Petrov 
Concepte videogràfic: Eric Duranteau
Théâtre Mariinski (Saint- Pétersbourg maig/juny del 2016
No em vaig poder retrobar amb Gergiev la setmana passada perquè com sabeu era a París per assistir al retorn de Kaufmann als escenaris i per tant aquí no hi ha hagut la crònica, com alguns m’heu demanat, dels concert amb el tercer acte de Tristan, ni tampoc la col·laboració amb l’OBC que tothom diu que va ser especialment reeixida, el comentari d’aquest streaming del Samson et Dalila amb algun que altre problema a la banda sonora, supleix ni que sigui en part, aquesta absència i encara que no sigui de rabiosa actualitat té suficient interès com protagonitzar un apunt. Espero que hi estigueu d’acord.

18 comments

  1. maria

    ok, lastima pues me hubiera gustado mucho leer tus comentarios sobre el giergiev en barcelona yo fui a los dos conciertos y uy bien . y no se si podras comentar il trovatore de la roh que retrasmitieron este domingo en los cines, fue el martes 31 .
    es que tambien cantaba el kunde, y la verdad, haciendo dle trovatore… pues el fisico no le acompañaba nada… quizas en el liceo, visto de lejos, en otelo, ok, pero aqui, en primer plano, era despiadado verle ya mayorcito para el papel y sobre peso y barrigon y encima, mucho mayor que “su madre” azucena …. fatal . igual la comentaras y espero mas comentarios de espectadores . gracias por todo .

    M'agrada

    • Elena

      Kunde es un grandísimo tenor, a veces como cualquiera puede comprender, puede resultar menos brillante. Pero es siempre más emocionante y fascinante que muchos de esos tenores “delgados”. Felicitaciones a usted, auténtica experta en buches!!

      M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias de febrero 2017 | Beckmesser

  3. maria

    ok, no se lo tome a mal, elena, lo siento, quizkas me pase en lo de barrigon, pero es que el cine es despiadado, y de verdad que haciendo de jovencito trovador, hijo de la gitana azucena, que era mucho mas joven que el , y con un vestuario fatal, que acentuaba su barriga, , pues en cine no quedaba nada bien. en cambio me gusto mucho en el liceo, y vi sus dos otelos super bien, y perdona si te sento mal mi comentario . pero era el que se hizo mucha gente en el entreacto y al salir del cine .

    M'agrada

    • Elena

      Lo sé, lo sé … mucha gente se detiene en las apariencias.
      Ma no te preocupes, no estoy ofendida. Sólo quería decir que también hay mucha gente que lo ama tal como es … incluso con su barriga. Yo lo amo por su gran voz, por su valor, inteligencia y generosidad que pone en el escenario. Todavía más aprecio prorpio porque, a pesar de su físico y su edad, sólo con su voz, para lograr un éxito.
      un cordial saludo

      M'agrada

  4. JL Pagán

    El cap de setmana de Gergiev amb l´OBC i l´Orquesta del Marinski ha estat super emocionant. Jo hi he anat els dos dies. M´agrada molt el shostakovich. Una delícia de direrents timbres, contrastos i expressivitat.
    Curiositat:
    El Gergiev de dissabte feia anar els seus dits d´or com fa ell habitualment però Diumenge va aparèixer amb una mini-batuta que semblava un “palillo xinès”. Algú ho pot explicar?

    M'agrada

  5. Pepa MG

    moltes gracies, joaquim. La ví anoche. Me ha gustado mucho (muchísimo mas bien). La puesta en escena al final derrapa. el primer y segundo acto para mí muy requetebien: sencillos, elegantes. El tercer acto es otra historia, acaba siendo algo completamente hortera. Tampoco se necesitan unos primeros planos tan cercanos!, jolines que se ve hasta la marca del anillo de casado de Kunde y el lunar de Semenchuk. Me gusta mucho como interpreta Semenchuk ese “mon coeur”, la letra dice una cosa, pero sus intenciones son las peores y las transmite, vamos para echar a correr sin mirar atrás.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: