IN FERNEM LAND

EL GUARDIÀ [Oprichnik-Опричник] DE TXAIKOVSKI A MOSCOU


Tristament acostumats i limitats a veure representades amb certa assiduïtat dues de les onze òperes que va escriure el gran Txaikovski: Eugene Oneguin i La dama de piques, hem de celebrar amb gatzara i xerinola, encara que sigui en versió de concert, la proposta que avui arriba a IFL, ambb la primera de les òperes que es conserva íntegra del compositor rus, Oprichnik-Опричник, és a dir, El guardià, estrenada al Mariinski de Sant Petersburg el 24 d’abril de 1874.

Arran d’unes representacions teatrals de la tragèdia d’Ivan Lazhechnikov, Els Oprichniks en el Teatre Malyi de Moscou durant el mes d’octubre de 1867 en les que va assistir Txaikovski, segurament va sorgir la necessitat de musicar-la.Malgrat aquest interès el mateix compositor va declarar en diverses cartes que el tema no l’inspirava. El procés de composició va ser lent i sovint deixava l’òpera per escriure altres obres. En la mateixa fase d’assaigs per a l’estrena encara mostrava el seu desencís amb l’obra i fins i tot en els darrers anys de vida (1884-1888), Txaikovski parlava de refer-la. Durant l’últim any de la seva vida, volia fer una nova versió de Oprichnik i per aquest motiu va retirar la partitura manuscrita del departament de música dels Teatres Imperials. No obstant això, no ho va fer i després de la seva mort la partitura va tornar al departament de música tal i com s’havia publicat.

Es va estrenar a Moscou el 4 de maig de 1875 i malgrat que Txaikovski va ser molt dur amb la seva obra, va triomfar en tots els teatres on es representava sent la primera òpera de Txaikovski que es va estrenar en mots teatres de província de Rússia.

Durant les representacions de l’òpera al Bolshoi de Moscou l’any 1878 el baix Bogomir Korsov que interpretava el rol de Príncep Vyazminsky va demanar-li a Txaikovski una ària pel seu personatge. El compositor es va negar rotundament però davant de  l’amenaça que el compositor Grigorii Lishin acceptés la sol·licitud de Korsov, Txaikovski va cedir i va escriure l’ària, que no es va acabar de imposar i que va ser descoberta molts anys més tard l’any 1986.

En la temporada 1879-1880, estava previst tornar a representar Oprichnik al Teatre Bolshoi però la primera representació prevista pel dia 28 de desembreva ser cancel·lada per decret. Es va prohibir perquè el tema es considerava massa revolucionari.

Txaikovski es va oposar a que la partitura fos publicada ja que deia que si no es representava enlloc no tenia sentit publicar-la.. La veritat és que no estava gens satisfet amb la seva obra i la seva opinió era demolidora.

Txaikovski va utilitzar fragments de música de la seva òpera Voevoda per Oprichnik. La música des de la primera escena del primer acte i la segona escena del segon acte de Voevoda constitueix la base per al conjunt del primer acte de Oprichnik (a excepció de l’ària de Basmanov i l’arioso de Natalia). la melodia de Bastriukov en l’estil d’una cançó russa “Somiem amb les muntanyes” ( «Размычем мы горе») es va convertir en el discurs de comiat d’Andrei en l’acte IV. Molts dels recitatius també es reprodueix en el Oprichnik. A més de la música de Voevoda, Oprichnik inclou el segon tema de la fantasia Fatum (en el duo d’Andrei i Natal’ia en l’acte IV). Les Danses de Oprichniks i Donzelles de l’acte IV es basen en les cançons populars «Винный наш колодец», «Плывет, восплывает», «Гулял Андрей господин », « Катенька веселая » i« На Иванушке чапан »). Les melodies d’aquestes cançons van ser utilitzades en la col·lecció de cinquanta cançons populars russes de Txaikovski per a piano a quatre mans.

L’any 1877 i a petició de von Meck, Txaikovski va compondre una marxa fúnebre amb  temes de l’òpera Oprichnik, marxa que roman perduda.

La versió de concert que es va oferir en streaming el 28 de febrer per la TV russa ens mostra una òpera amb la inspiració melòdica marca de la casa, amb una orquestració brillant malgrat que el compositor la detestava i sobretot ja albira temes que es desenvoluparan més endavant en el Oneguin o a Mazzepa.

La direcció musical de Valery Polyansky és enèrgica i contagia entusiasma, amb una càrrega dramàtica molt notable que supleix la manca d’escena amb una teatralitat abassegadora i compta amb un equip vocal, que sense ser rotund és valuós, amb veus autòctones de timbres genuïnament eslaus, amb molt de metall en les veus agudes i més calidesa en les veus més greus.

Piotr Illitx Txaikovski
EL GUARDIÀ (Oprichnik-Опричник)
Ópera en 4 actes i 5 escenes amb llibret del propi compositor
Estrenada al Teatre Mariinsky de Sant Petersburg el 24 d’abril de 1874

Príncep Zhemchuzhnïy (baix): Alexander Markeyev
Natalya,la seva filla (soprano): Anastasia Privoznova
Molchan Mitkov, el promès de Natalya (baix): Andrey Antonov
Boyarïnya Morozova, la vídua (mezzosoprano): Lyudmila Kuznetsova
Andrey Morozov, el seu fill  (tenor): Maxim Sazhin
Basmanov,un jove guardià (contralt):Tatyana Garkushova
Príncep Vyazminsky (baríton);Ruslan Rozyev
Zakharyevna (soprano): Yelena Yevseyeva

State Symphonу Capella of Russia
Director musical: Valery Polyansky

Txaikovski Concert Hall, Moscou 28 de febrer de 2017

L’experiència és gratificant per molts motius, en primer lloc perquè ens dóna la possibilitat d’escoltar una música bellíssima que malgrat portar el segell inconfusible i melangiós del seu compositor que recorda altres obres posteriors, serà per a la immensa majoria de vosaltres nova, i això sempre és positiu, però també ho és perquè l’equip vocal té personalitat i la direcció d’orquestra manté en tot moment una tensió dramàtica que fa que ens oblidem que estem veient una versió de concert, quelcom que si haguessin evitat els faristols de ben segur hagués arrodonit la mini ambientació que amb un disseny de llums i alguns quadres temàtics projectats al fons de l’hemicicle de la sala Txaikovski.

Ho he reivindicat moltes vegades aquí i avui no serà diferent: hi ha moltes òperes del passat esperant tornar a ser representades i altres que any rere any pugen als escenaris dels teatres sense que el seu resultat justifiqui la insistència de la seva programació. I encara és més sagnant quan parlem del vastíssim repertori eslau, limitat a quatre o cinc òperes d’un parell o tres compositors. Trist, però avui tenim l’oportunitat d’obrir horitzons

15 comments

  1. marcozincone

    Las operas rusas me fascinan y me encanta descubrir una nueva, aunque sé que luego me cuesta “entrar”: vicios de italiano acostumbrado a tantos libretos comprensibles… Pero no me rindo! Gracias por la “trouvaille” y que pases un buen dia!

    M'agrada

  2. ISOLDA

    He trobat un “tranquillo” i l’he pogut veure. Una òpera interessant que no recordo haver-la vist. M’ha agradat molt. La partitura té moments d’autèntica bellesa musical.
    Una vegada més moltes gràcies

    M'agrada

  3. JordiP

    Repassant posts pendents de llegir…. La veritat és que m’ha cridat l’atenció, i Txaikovski sempre m’és un gaudi d’escoltar, així que farem un foradet i la posarem a la cua de properes a escoltar i per què no, recordar i comentar!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: