IN FERNEM LAND

Sonya Yoncheva amb l’Academia Montis Regalis i Alessandro de Marchi canta: Purcell, Rameau i Handel


Avui us parlo del streaming que el passat 18 d’abril va oferir en Canal Medici des de la sala Philharmonie de Paris (era realment el lloc adequat?) del concert celebrat a l’entorn de Purcell, Rameau i sobretot Handel,, que va tenir com a protagonista a la soprano Sonya Yoncheva i l’Academia Montis Regalis Orchestra sota la direcció d’Alessandro de Marchi.

Farà qüestió de tres mesos va sortir al mercat un disc de la diva búlgara amb la mateixa orquestra i director, dedicat integralment a Handel i que per el que he llegit, i el que he escoltat una mica, no ha estat rebut de manera gaire entusiasta i si he de jutjar per el resultat d’aquest concert que també afegeix obres de Rameau i Purcell, ho entenc perfectament, perquè Yoncheva no em diu res, no em fa sentir res, no m’emociona gens, ni tan sols m’enlluerna amb la seva veu i mitjans en un repertori on tantes han deixat meravelloses i colpidores versions.

Yoncheva a més a més, vol ser original i versionar i aleshores l’estil és poc definit, imprecís i decididament erroni i erràtic, No aguanta cap comparació amb cantants segurament menys dotades que ella, però molt més adequades amb la tècnica i la seva utilització a favor d’una interpretació, bella, intel·ligent i mestrívola.. No és el cas i l’avorriment es materialitza ben aviat i ja no em va abandonar, ans al contrari, hi ha moments que s’incrementa per la poca substància de la interpretació dramàtica, on potser creu que intentant fer-ho bonic ja n’hi ha prou i com tot, sense una interpretació dramàtica del que es canta, també en el repertori barroc tan carregat d’emocions tràgiques com de melodies colpidores i bellíssimes, s’acaba avorrint a l’auditori.

Yoncheva a vegades sembla una aprenent, una noia que comença i que ha d’aprendre encara les primeres lliçons d’estil, és incomprensible que una cantant de la seva categoria resolgui d’una manera tan poc distingida una ària com “Tornami a vagheggiar” o que hagi comprés tan malament una ària com  “Se pietà” on no és estat capaç d’emocionar-me en cap moment, ni tan sols un intent de calfred, res,

Un altre exemple de malbaratament artístic és l’aproximació epidèrmica que fa del trasbalsador lament de Dido d’Henry Purcell, que tanca oficialment el concert i que a banda que no hagi estat escrit per la seva vocalitat, no és capaç de vestir amb la senzilla i enorme dimensió tràgica d’una de les melodies més belles mai escrites. L’aplaudeixen no molt, moltíssim.

G.F. HANDEL
Giulio Cesare in Egitto
Overture
III, 10: Sinfonia
II, 2: Aria “V’adoro, pupille”
I, 5: Aria “Non disperar, chi sà?”
III, 9: La Marche
II, 8: Aria “Se pieta di me non senti”
J.B. RAMEAU
Dardanus
Overture
“L’amour, le seul amour”
Menuet tendre en rondeau
Castor and Pollux
I: “Tristes apprêts”
Les Indes galantes
VI, 6: Air des sauvages (Danse du grand calumet de la paix)
IV, 6: Rondeau “Forêts paisibles”
G.F. HANDEL
Alcina
Overture
Act I: “Tornami a vagheggiar”
Theodora, HWV 68
“With darkness deep”
H. PURCELL
Dido and Æneas
Overture
Dido’s lament
PROPINES:
G.F. HANDEL
Rinaldo, HWV 7
Aria, “Lascia ch’io pianga”
J.B. RAMEAU
Les Indes galantes
VI, 6: Air des sauvages (Danse du grand calumet de la paix)
IV, 6: Rondeau “Forêts paisibles”
G.F. HANDEL
Theodora, HWV 68
“With darkness deep”
Sonya Yoncheva soprano
Academia Montis Regalis orchestra 
Direcció: Alessandro de Marchi
Philharmonie de Paris, 18 d’abril de 2017 
Només per a incondicionals de Yoncheva, que en té molts, alguns a la sala Philharmonie, que la “piropegen” amb expressions com “diva” o “divina” acompanyats d’uns bravos més aviat estentoris d’alguns aduladors que més aviat trenquen el clima que ella tampoc és capaç de crear amb tan poca traça com demostra en el repertori barroc. Aquí queda dit encara que això signifiqui una taca negra més en el meu expedient.

7 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser

  2. colbran

    No puedo calificar al 100% este concierto porque lo he escuchado esporádicamente, el aburrimiento es supino de todo cuanto he oído y los fragmentos a los que he tenido acceso del disco comercial completo que cita Joaquim son muy criticables, con los agudos “escanyats” y abiertos y sin ningún interés para mí -me refiero a la grabación comercial-. Tengo la impresión de que esta cantante de voz muy hermosa -aunque absolutamente carente de graves y a menudo con problemas de afinación- no ha encontrado aún el repertorio adecuado a su tesitura, ya que siendo una soprano lírica sin graves se atreve con roles de dramática de agilidad/mezzo-soprano y de mezzo auténtica (al menos en grabación)… Sin embargo es, por lo visto y oído, de aquellas/os cantantes que crean seguidores “die hard”, de los cuales el “diva!” y “bravo/a!” son gritados a la primera de cambio, haga lo que haga y cómo lo haga. No voy a mencionar cantantes que han conseguido este “seguimiento”,.., bueno sí voy a mencionar uno que lo consiguió y ahora ya no está muy en el “candelabro”: Rolando Villazón; los/las demás ya están en la mente de todos los aficionados a la ópera. El tiempo dirá si Yoncheva merece este incondicional reconocimiento o se trata de una gloria “de unos días”. Le deseo que se deje orientar adecuadamente y haga uso de su voz inteligentemente, dispone de una buena materia prima, sólo es preciso que no haga mal uso de la misma, por su propio bien y el de todos los amantes de las voces líricas.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: