IN FERNEM LAND

MET 2016/2017: DER FLIEGENDE HOLLÄNDER (VOLLE,WAGNER, SELIG,GLUECKERT;NÉZET-SÉGUIN)


Michael Volle (Holandès) i Amber Wagner (Senta) a Der Fliegende Holländer al MET Fotografia © 2017 Richard Termine

A tres dies de la primera de les vuit representacions de Der Fleigende Holländer al Liceu, us parlaré de la representació que va tenir lloc al Metropolitan de Nova Yoprk el passat 25 d’abril d’aquest mateix títol,, a manera d’una prèvia a l’apunt preparatori.

Al Met la direcció musical corre a càrrec del canadenc Yannick Nézet-Séguin, nomenat recentment nou director musical de la casa succeint al mític James Levine, obté un resultant brillantíssim i espectacular, amb una resposta orquestral, més que coral, d’una rotunda qualitat tant del so, com de la intensitat discursiva, si bé el so durant moltes estones està més a prop de Weber, que del propi Wagner. El director dirigeix una vitalista i quasi diria que electritzant versió, que no pot defraudar a ningú i fa albirar, en la que per a mi és la millor direcció que li he escoltat al director canadenc fins ara, una nova i brillant etapa en el coliseu novaiorquès.

L’aposta vocal passa per un holandès excessivament líric de baríton alemany Michael Volle, al que per a mi li manca gravetat i diabòlica presència vocal d’un registre a estones insuficient en les zones més cavernoses del personatge. És un gran Hans Sachs però un Holländer massa amable i de sonoritats excessivament oscil·lants, segurament degut a l’esforç que ha de fer per cobrir zones no del tot còmodament abastables per a ell.

La soprano dramàtica Amber Wagner és la veu ideal per cantar Senta, si bé estic segur que es valora més a la sala que en la retransmissió radiofònica, ja que segurament la seva veu poderosa es pot expandir i no queda encotillada per uns micròfons que tendeixen a crispar la seva sonoritat més aguda. És una Senta que honora les grans veus wagnerianes del passat i ens retorna a la tradició de la veritable soprano dramàtica.

Franz-Josef Selig és un Daland vocalment de manual però com a intèrpret m’ha semblat una mica absent, llegint el rol sense acabar-se d’implicar, mentre que el tenor nord-americà Aj Glueckert que properament cantarà Bacchus al Festival de  Glyndebourne sense tenir la veu apropiada i que substituïa a Jay Hunter Morris, aquell Siegfried de petit format i efímer, és un Erik genèric de veu poc adequada i un tant insegura que simplement compleix però que queda per sota del prometedor Ben Bliss (Camille de Rosillon el mes de juliol al Liceu), una veu mozartiana de qualitat, de brillant sonoritat i futur més que prometedor, que canta un esplèndid mariner.

Sorprèn que Dolora Zajick canti un rol tan secundari com el de Mary, al que això sí, dota en els pocs moments que pot d’una presència i notorietat gens habitual.

Richard Wagner
DER FLIEGENDE HOLLÄNDER

Senta: Amber Wagner
Mary: Dolora Zajick
Erik: AJ Glueckert
Steuermann: Ben Bliss
Holländer: Michael Volle
Daland: Franz-Josef Selig

Chorus and Orchester Metropolitan Opera House
Director musical: Yannick Nézet-Séguin

Metropoliatn Opera House, New York 25 d’abril de 2017

Crec que l’exercici que ens brinda la coincidència de dates és interessant, més enllà de la impossible comparació del nivell orquestral, les possibilitats vocals dels diferents repartiments d’aquí amb els del MET poden ser suculentes.

12 comments

  1. jaumeM

    ” d’una rotunda qualitat tant del so, com de la intensitat discursiva, si bé el so durant moltes estones està més a prop de Weber, que del propi Wagner.” ¡¡Impressionant!! i jo que ¡de vegades no distingeixo Mozart de Beethoven!.
    La qualitat dels apunts segueixen un creixement constant. Ja ho deia aquell:”Lo bueno si breve dos veces bueno”

    M'agrada

  2. marcozincone

    Gracias Joaquim! Como siempre, Wagner me atrae y me sobrepasa, pero tengo muchas ganas de llegar preparado a la cita con el Liceu (debo esperar hasta final de mayo) e intento aprender. Espero tu apunte preparatorio que ya sé que será una enorme contribución a este aprendizaje y mientras tanto voy disfrutando de una versión subtitulada que tenía y ahora de esta versión del MET, que voy a pillar en audio. Hasta pronto!

    M'agrada

  3. Retroenllaç: Noticias de abril 2017 | Beckmesser

  4. Fernando S.T.

    Sorprendente dirección.
    A Michael Volle le faltan graves pero me ha parecido un Holandés estupendo y la Wagner a parte de una tendencia al grito propia de las voces grandes y dramáticas, es una Senta de la vieja escuela, algo que se agradece después de oir tantas voces descafeinadas.
    Una representación de nivel que me gustaría que en Liceo se repitiera

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser

  6. Un Holandès molt bo! A mi en Volle m’ha agradat molt! Potser li ha mancat una mica de teatralitat (pel meu gust eh?) en el “Die Frist ist um”, però als dúos amb Daland i Senta m’ha semblat extraordinari.
    D’on ha sortit la senyora Amber Wagner? No la coneixia de res, però és una Senta increïble! La direcció musical és electritzant, no tinc cap altra paraula per definir-la. Gràcies per la versió!

    P.D:Què passa amb el públic de Nova York? No poden esperar a aplaudir? Queda molt malament aplaudir després de l’obertura. Jo crec que saber com i sobretot quan aplaudir diu molt d’un públic, i no només d’un públic operísticomusical.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: