La Staatsoper de Viena es pot permetre el luxe de programar dos anys seguits un Der Ring des Nibelungen íntegre. El canal de TV del teatre ha tornat a pogramar el cicle sincer amb alguns casos notables canvis,, si bé la discretissima producció de Sven-Eric Bechtolf no justificaria en cap cas aquesta insistència, la direcció musical d’un kapelmeister sempre eficaç com Peter Schneider i molts canvis vocals en els repartiments crec que ho fa necessari i atractiu.
Quasi seria més fàcil dir que només repeteixen de l’edició anterior: En la vessant masculina queda l’important Loge de Norbert Ernst, el notable Alberich de Jochen Schmeckenbecher i el sòlid Fafner de Sorin Coliban, mentre que les senyores repetidores són la Freia de Caroline Wenborne i la Flosshilde de Zoryana Kushpler.
La resta tots canvien:
El Wotan de Tomasz Konieczny ha passat a Thomas Johannes Mayer, Mihoko Fujimura ha reemplaçat a Michaela Schuster com a Fricka, mentre que la majestàtica Erda d’Anna Larsson ara la interpreta la sòlida veu d’Okka von der Damerau. Donner ha millorat passant de Boaz Daniel a Markus Eiche i Herwig Pecoraro ha passat el testimoni de Mime a Wolfgang Ablinger-Sperrhacke. Froh ara és Jörg Schneider i Fasolt ha passat d’Ain Anger a Jongmin Park. Ileana Tonca és Woglinde i Wellgunde és Stephanie Houtzeel.
Schneider garanteix una fluïdesa i sonoritat wagneriana absolutament eficaç, sense genialitats però sense fissures, amb un crecendo que permet albirar grans moments en les tres futures jornades. Els magnífics interludis orquestrals que mostren una orquestra en f¡gran forma en són la prova més fefaent.
Vocalment Ernst, von der Damerau, Eiche, Fujimura, Park, destaquen una mica per sobre de la resta, tots correctes. Haurem de veure si Thomas Johannes Mayer es mostra capaç de convencer com a Wotan en les dues següents jornades, de moment m’ha semblat deslluït i mancat de la grandesa en les grans frases que sembla obviar amb gasiveria vocal i expressiva.
Richard Wagner
DER RING DES NIBELUNGEN
DAS RHEINGOLD
Wotan Thomas Johannes Mayer
Loge Norbert Ernst
Fricka Mihoko Fujimura
Erda Okka von der Damerau
Alberich Jochen Schmeckenbecher
Mime Wolfgang Ablinger-Sperrhacke
Donner Markus Eiche
Froh Jörg Schneider
Freia Caroline Wenborne
Fasolt Jongmin Park
Fafner Sorin Coliban
Woglinde Ileana Tonca
Wellgunde Stephanie Houtzeel
Flosshilde Zoryana Kushpler
Orchester der Wiener Staatsoper
Director musical: Peter Schneider
Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Vídeo: Friedrich Zorn
Wiener Staatsoper 20-05-2017
Comencem una tanda d’apunts wagnerians com feia bastant de temps que no es veien per aquí.
IN FERNEM LAND 
Molts pocs teatres poden fer-ho. La direcció d’Schneider és una garantia de rigor. El resultat amb els cantants veurem.
M'agradaM'agrada
Pinta bé, aquesta setmana vinent seguiré
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de mayo 2017 | Beckmesser
Una funció d’aquelles on tot és a lloc i res no destaca. Fujimura millor del que em pensava, Mayer no hi arriba, la producció no aporta absolutament res (instruccions a Eiche: mou el martell) i Schneider posant-ho tot a lloc però massa lent pel meu gust. És significatiu que fins fa pocs anys fer un Anell era una cosa força excepcional, i ara se’n fan contínuament (a Operabase em surten 71 funcions de l’Or per aquest 2017). Suposo que per això ha sortit aquesta “classe mitjana” de cantants, que tenen el paper apamat i ho fan prou bé, però sense genialitats.
M'agradaM'agrada
A vegades les genialitats es paguen cares, però jo m’estimo més uns quants (pocs= anys sense un Ring però que quan es faci sigui per no oblidar. Nosaltres fa massa temps que no tenim un Ring sencer, per tant si alguna vegada ens premien com ens mereixem, espero que llencin la casa per la finestra.
M'agradaM'agrada
L’apunt i els comentaris m’esperonen la curiositat.
Fa anys vaig veure un Mime de Ablinger-Sperrhacke, que me va agradar.
Gracies, ho provaré
M'agradaM'agrada
Potser fins i tot t’agradarà.
Seria la bomba, no et sembla?
M'agradaM'agrada