IN FERNEM LAND

EL QÜESTIONARI IFL DE GIACOMO


El segon component de la tríada de qüestionaris d’amics transalpins que la casualitat ha reunit en tres setmanes consecutives, és l’amic Giovanni, que sempre que toquem temes de caire econòmic/operístic fa unes aportacions molt valuoses, sempre en un català que domina a la perfecció.

Les seves contestes, com les de la majoria de participants són més complexes que les que he reflectit en l’apunt, ja que he hagut de retallar matisos prou interessants que espero que Giacomo els repeteixi en un comentari, ja que no podia deixar-les sense trair-me a mi mateix i a les bases que jo he posat.

Us deixo amb el qüestiiinari

  1. La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? L’any 1994 si no m’he oblidat cap vegada quan era més petit
  2. A quin teatre? Al Teatro Regio de Torí
  3. Quina òpera vas veure? Crec Die Zauberflöte
  4. Els teus pares anaven o van a l’òpera? La meva mare sí i és més coneixedora que jo; el meu pare no, tot i que li agrada l’òpera en dosis més petites, i per tant enregistrada
  5. Quin compositor operístic t’estimes més? Mozart, però …
  6. Quin és l’aspecte que valores més d’una representació operística? La qualitat musical, sobre tot del cant però també de l’orquestra
  7. Quin és el teu tenor predilecte? Reconec molts grans tenors, però ni la veu ni menys l’estil tenoril és el meu predilecte. Doncs fugiré en la llegenda llunyana d’Enrico Caruso…
  8. Quina és la teva soprano predilecta? Maria Callas
  9. Quin és el teu baríton predilecte? Dietrich Fischer-Dieskau
  10. Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Difícil escollir entre veus que conec poc, però diré Christa Ludwig
  11. Quin és el teu baix predilecte? Cesare Siepi...
  12. Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat? El Teatro Carignano. No he visitat molts teatres, i els teatres d’òpera no solen impressionar-me, malgrat que desprès d’uns anys de Liceu em va impressionar quantes localitats amb visió perfecta té el Metropolitan.
  13. Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? No tan sol podria viure-hi: àdhuc podria agradar-me la vida musical d’una ciutat sense teatre d’òpera però amb una bona orquestra simfònica, si n’existeixen
  14. Quina és la teva òpera predilecte? Don Giovanni
  15. Quina òpera detestes? Cap: les òperes que no m’agraden em generen cap gran passió, tret de la tristesa per no comprendre ni estimar la música contemporània
  16. Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 6
  17. A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? Musicalment, a Berlín…però no conec l’alemany, no sé si m’agradaria aquesta ciutat a banda de la seva vida musical
  18. Quin és el llibretista operístic preferit? Lorenzo Da Ponte
  19. Quin és el teu heroi de ficció operística? Els herois operístics no acaben d’agradar-me. Els meus rols masculins preferits deuen ser Don Giovanni…
  20. Quina és la teva heroïna de ficció operística? L’orquestra wagneriana. En un sentit més convencional i vocal, em commouen les heroïnes tràgiques de Puccini: Mimì…
  21. La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Tosca amb Callas, Di Stefano i Gobbi sota la direcció de De Sabata (EMI, 1953)
  22. El director d’orquestra operístic preferit? Tot plegat, Herbert von Karajan
  23. El director d’escena preferit? La direcció d’escena m’interessa massa poc
  24. La representació operística que t’hagués agradat assistir? El festival de Bayreuth original de 1876
  25. L’òpera barroca que més t’agrada? Potser el King Arthur de Purcell, però desafortunadament l’òpera barroca m’agrada poc
  26. L’òpera clàssica que més t’agrada? Si no repeteixo Don Giovanni…
  27. L’òpera romàntica que més t’agrada? Götterdämmerung
  28. L’òpera del segle XX que més t’agrada? Tosca si comptem a partir de l’any 1900…
  29. L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Amb gran tristesa, no he encontrat mai cap òpera contemporània que m’agradi. Per ser una mica més positiu, diré que la Thérèse Raquin de Tobias Picker tampoc no em va agradar, però em va semblar molt apropriada a la història desagradable de Zola.
  30. Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Malgrat que no tinc veu ni tessitura per cantar fora d’un cor, estic content del registre de baix-baríton…

No és la primera vegada que la gravació de Tosca de 1953 il·lustra un qüestionari, però només cal escoltar els primers acords del pomposos compassos inicials per entendre-ho

Moltes gràcies Giacomo

I el proper qüestionari, el primer del mes de juny serà el d’Arnaldo

Un comentari

  1. JordiP

    Ostres, jo tinc la gravacio d’aquesta Tosca i es excepcional. De fet, per a l’apreci d’aquesta opera, per a mi hi ha hagut un abans i un despres de gaudir d’aquesta gravacio. Haug d’afegir que tambe hi va influir una gravacio de l’acte segon des de la ROH amb Callas i Gobi. Veure la Callas en el Vissi d’arte es catartic, per a mi. Es una llastima que no enregistressin tota la funcio.

    M'agrada

    • Hi ha qui diu que és LA gravació d’òpera per excel·lència i això encara que pugui semblar una boutade té sentit perquè és difícil crear aquella tensió teatral en un enregistrament d’estudi. Tots en estat de gràcia.

      M'agrada

    • colbran

      Sí que existe grabación completa de la “Tosca” de 1964 de la ROH y yo la tengo. Callas, encontrándose ya en las postrimerías de su voz, está extraordinaria en los tres actos, pero no sé la razón por la cual sólo se ha remasterizado el segundo; un motivo podía ser que Renaro Cioni no está a la altura de sus dos grandes compañeros de reparto, si bien Tito Gobbi con 51 años está mejor como actor -difícilmente superable- que como cantante, pero su “quasi parlando” es muy efectivo interpretando al histórico Vitellio Scarpia. En la versión completa que yo tengo en VHS (en este momento no sé dónde para, pero sigue en casa) están incluso los aplausos finales y salida de artistas delante del telón. Por lo visto esta versión completa procede de Argentina, al menos fue un amigo argentino quien me la facilitó y está reañizada por TV no por un aficionado “In house”.

      No obstante, por si no lo sabes, la versión completa en audio de la citada función de la ROH está comercializada por EMI y aún se encuentra disponible en Amazon, con un sonido muy aceptable.

      Me imagino que más pronto o más tarde la versión completa retransmitida pot TV acabará siendo remasterizada pues el original debe ser propiedad o del Covent Garden o de EMi.

      Sea como sea la grabación de “Tosca” de 1953 sigue estando considerada la mejor grabación de ópera de todos los tiempos, seguida por “Don Carlo” dirigido por Giulini con Domingo-Caballé.Verrett (los tres en estado de gracia) y la “Elektra” dirigida por Georg Solti con la inmensa Birgit Nilsson.

      M'agrada

  2. kàtia

    M’agrada molt aquest questionari,parla de verdaderes llegendes.Cesare Siepi era un dels preferits del meu germà;quanta cultura s’amaga en Giacomo,Extraordinari el recull que fa de les seves preferències.

    M'agrada

  3. XavierCat

    Excelents les eleccions de’n Giacomo…denoten saviessa i bon gust, comparteixo com no podia ser d’altre manera la Callas, i que be que escolleixi a en Dietrich Fischer-Dieskau quin gran cantant!!, m’agrada molt la Christa Ludwig sempre l’he admirat per la seva intensitat i era una de les muses de la seva elecció en la Direcció orquestral i ara posem-nos dempeus perque parlem de Herr Herbert von Karajan no hi tinc paraules suficients per descriure l’admiració que sento pel meu preferit em va impactar des del primer cop que el vaig veure i escoltar, recordo un assaig de la 9a de Beethoven que era ja una lliçó magistral.
    Meravellosa elecció també en la seva opera per l’illa Ifl aquesta Tosca del 1953….LA Gravació!!…no em canso mai d’escoltar-la cada any un parell de cops mínim.
    Felicitats Giacomo i gràcies per compartir els teus gustos segur que en hi ha molt mes.

    M'agrada

  4. Giacomo

    Gràcies, Xavier. M’alegra veure que coincidim molt. Desafortunadament jo no vaig poder veure mai Karajan, però crec que és massa fàcil menystenir-lo perquè els seus enregistraments van ser excepcionalment difosos. Roman un gran director, potser sobretot en el vessant operístic.

    M'agrada

Deixa un comentari