Tara Erraught

La mezzosoprano irlandesa Tara Erraught (Dublin 1986) ha ofert un liderabend en la Schubertiada que cada inici d’estiu s’ofereix a la localitat austríaca de Schwarzenberg, a prop de Bregenz.

La mezzosoprano ja ha protagonitzat algun apunt a IFL i la propera temporada parlarem d’ella perquè età previst que canti el rol de Stéphano en el Roméo et Juliette de Gounod que el Gran Teatre del Liceu ha programat durant els mesos de febrer i març de 2018.

Escoltant a l’exquisida cantant no s’aprecia una veritable veu de mezzosoprano, més aviat diríem que és una soprano lírica que probablement deu tenir un agut més aviat limitat i per això fa front a rols de mezzosoprano lírica que permeten a moltes cantants  amb la vocalitat poc definida i un centre suficientment consistent, fer front a rols que tant poden assumir les sopranos líriques com les mezzosopranos agudes.

El programa és deliciós i Erraught ben acompanyada per el pianista  sud-africà James Baillieu interpreta quatre blocs de lieder romàntics (Liszt, Brahms, Wolf i Strauus) més una tanda de 4 propines de cançons irlandeses que suposen un cinquè bloc molt atractiu.

Després de bastants dies sense un liderabend reconfortant, crec que l’apunt d’avui ens anirà bé a tots, primer perquè la cantant irlandesa és exquisida, té una veu bonica i una musicalitat magnífica que la fa idònia per afrontar el sempre exigent món del lied, on els cantants s’exposen despullats de qualsevol artifici i sense cap mena de xarxa de protecció a la interpretació musical més pura. Però també ens anirà bé perquè les obres que conformen el programa són bellíssimes i segur que us atorguen benestar, que ben mirat n’estem molt necessitats.

Fraseig curós, estil i elegància, un cant legato imprescindible per dotar a les frases de  tota la volada necessària i les sempre efectives dosis de certa sofisticació sonora, sense arribar a embafar, conformen una vetllada d’alta qualitat i que ens fa esperar amb ganes el seu debut liceista.

FRANZ LISZT (1811–1886) 
Enfant, si j’étais roi (Hugo) 
Die Loreley (Heine) 
Oh! Quand je dors (Hugo) 
Was Liebe sei? (von Hagn) 
Jugendglück (Pohl) 
  
JOHANNES BRAHMS (1833–1897) 
Vergebliches Ständchen (Zuccalmaglio), op. 84/4  
Meine Liebe ist grün (F. Schumann), op. 63/5 
Die Mainacht (Hölty), op. 43/2 
Mädchenfluch (Kapper), op. 69/9 
 
HUGO WOLF (1860–1903) 
Lieder nach Gedichten von Eduard Mörike 
Er ist’s 
Das verlassene Mägdlein 
Begegnung 
Verborgenheit 
Nixe Binsefuß 
 
RICHARD STRAUSS (1864–1949)  
Allerseelen (Gilm), op. 10/8 
Zueignung (Gilm), op. 10/1 
Die Nacht (Gilm), op. 10/3 
Ständchen (Schack), op. 17/2 
Morgen! (Mackay), op. 27/4 
Cäcilie (Hart), op. 27/2

Propines

Zugaben: 
Danny Boy 
Long time ago

Tara Erraught, mezzosoprano 
James Baillieu, piano 
 
Angelika-Kauffmann-Saal, Schwarzenberg, 19 de juny de 2017 

Un tast amb el bloc dedicat a Brahms segur que us engresca

L’apunt d’avui també pot servir com a un bon preludi a la Schubertíada que es celebra cada any a Vilabertran a partir de la segona quinzena d’agost i que sempre suposa un motiu intens de gaudi a les acaballes dels grans festivals i a punt de començar la temporada 2017/2018. Aquí sabeu que sempre que puc Vilabertran també esdevé protagonista, tot i que aquest any no us en podré parlar com en a mi m’agradaria. No tinc el do de la ubiqüitat i el ROF de Pesaro m’espera.