IN FERNEM LAND

INSISTINT AMB OTELLO DE LA ROH


JOnas Kaufmann Otello ROH 28062017

Està clar que l’Otello que el dia 28 de juny es va poder veure als cinemes ha fet vessar un allau de comentaris, discussions i opinions contraposades, un fet que no és nou, que és positiu i necessari.

Ja sabeu quina va ser la meva opinió, opinió que perdura després de insistir-hi, després de que el factor sorpresa i el desencís hagi deixat pas a un reflexió menys visceral fruit d’un anàlisi més detingut.

Kaufmann és un tenor eminentment líric que no té la veu idònia per fer front al rol. El color fosc enganya, com també enganya el que els micròfons ens fan arribar, però no enganyen ni les dificultats vocals evidents, ni la manca de sintonia amb unes exigències que el superen. Ell accentua els pianos i pianíssims així com el cant en forte, no hi ha una continuïtat discursiva en la seva interpretació vocal i acabes tenint la sensació que o xiuxiueja o crida, no hi ha un terme mig. La veu durant el primer acte estava absolutament velada, curiosament en l’acte que li ofereix més possibilitats líriques,, en la resta tot és més crispat i el tenor bavarès es passeja per l’epidermis del rol amb cops de geni sense gaire sentit si després no hi ha una continuïtat. Kaufmann adapta Otello a les seves possibilitats, és un cantant intel·ligent, amb recursos tècnics i molta sapiència per utilitzar els seus punts forts a favor de la interpretació, però en un rol tan compromès aquests recursos acaben anant en contra perquè el resultat són pinzellades d’Otello i per tant mai acaba de ser íntegrament un Otello, mai una concepció global del personatge, segurament perquè Kaufmann no té la consistència vocal per resistir els quatre actes de manera no tan sols homogènia, sinó en costant tensió i creixement., Otello no només són les àries correctament cantades, Otello és tot un retrat que ell no pot assolir en la seva autèntica dimensió perquè ni està còmode en el registre, ni té la projecció necessària,  ni domina ara per ara i dramàticament el rol.

Òbviament Kaufmann no és un cantant mediocre i molt possiblement hi hagi molt pocs tenors que avui en dia puguin fer front al rol amb les capacitats que ell posseeix,, però precisament perquè ell és el millor tenor hauria de cantar el millor Otello, però ai las! per cantar aquest rol s’han de tenir unes característiques de consistència física que ell no té, i no crec que la veu, més enllà de la foscor amb la que fa front a certes frases, és d’un tenor líric.

Òbviament qualsevol intent de fer front a Tristan o Siegfried és una absoluta temeritat.

Res a afegir en el cas de Maria Agresta, ella és la més idònia dels tres cantants principals. No hi ha molts matisos entre la Desdemona del primer i el darrer acte, però si que és veritat que en la seva gran escena del quart, ella s’ajusta a l’emotivitat de manera convincent. Vocalment el rol s’ajusta força a les seves característiques, tot i que ella no és una spinto i en el duo del tercer acte amb Otello en cal una.

La meva perplexitat ni disminueix, ni varia escoltant de manera insistent el Jago de Vratogna. Incomprensible!

Pappano ajuda molt a Kaufmann, potser amb un altre director el tenor alemany no hagués fet el debut.

Si voleu recuperar l’apunt original

Mentre es pugui teniu la possibilitat de visionar aquest youtube

Giuseppe Verdi
OTELLO
ôpera en 3 actes llibret de Arrigo Boito

Otello Jonas Kaufmann
Desdemona Maria Agresta
Iago Marco Vratogna
Cassio Frédéric Antoun
Roderigo Thomas Atkins
Emilia Kai Rüütel
Montano Simon Shibambu
Lodovico In Sung Sim
Herald Thomas Barnard

Royal Opera Chorus
Orchestra of the Royal Opera House
Director musical: Antonio Pappano

Director escènic: Keith Warner
Escenografia Boris Kudlička
Disseny de vestuari Kaspar Glarner
Disseny de llums Bruno Poet
Moviment escènic Michael Barry

Royal Opera House Covent Garden de Londres de juny 28 de juny de 2017

Aquí a IFL ja heu deixat moltes opinions al respecte i no cal dir que també podeu insistir-hi en aquesta insistència que sense Kiko no hagués estat possible.

21 comments

  1. Manuel Mesa

    Cualquier parecido con el Otello de Verdi es pura coincidencia.Espero que en bastantes años no vuelva a cantarlo
    por el bien de los aficionados (En la opera alemana me gusta muchisimo por ejemplo Fidelio)

    M'agrada

    • Hola Manuel. Sigue siendo el Otello de Verdi, pero podríamos decir que tergiversado.
      Su Florestan es esplendido, ciertamente, como lo son su Siegmund, Lohenngrin, Parsifal, Bacchus, pero también Don José, Werther o lo podrían ser su Emperador, Paul en Die Tote Staadt o seguro que un Peter Grimes o Billy Budd. Se empeña en roles o repertorios que no le van, aunque seguramente sean más agradecidos para fans incondicionales y poco exigentes que le aplauden todo lo que hace, como acostumbra a pasar con los fans incondicionales.

      M'agrada

  2. Gràcies per insistir-hi. Em sembla molt encertat el teu comentari d’en Kaufmann , malgrat ser el meu tenor preferit actual, tampoc me’l imagino de Tristan o Siegfried, en canvi con a Siegmund em va agradar molt, pero clar cada paper és diferent i te les seves exigències i es complicat fer-ho tot i amb nota.

    M'agrada

  3. XavierCat

    Hola a tot@s, desprès d’un dissortat període d’absència al blog en els meus comentaris, avui m’he decidit a tornar a escriure i tot i que ja fa dies que ho volia fer les circumstancies personals i familiars m’ho han impedit i encara que gairebé a diari he entrat al blog i he llegit molts dels posts i dels vostres comentaris, no em vaig veure amb cor d’escriure, fa nomès quinze dies va morir el meu pare i com podeu suposar ha estat un cop molt dur i la tristesa i la seva enyorança encara em trenca a dia d’avui.
    Com que la opera i la música van esser una part molt important de la seva vida i el seus companys al seu comiat, si en Joaquim m’ho permet, aquest comentari li retrà un merescut homenatge musical donat que vaig agafar forces per assistir als Cinemes Girona al que per a mi era l’esdeveniment operístic de la temporada, tant era així que vaig aconseguir que m’acompanyés la meva esposa (a la que no li agrada massa la opera però de tant en quant la convenço per que vingui si l’espectacle paga la pena), potser si les meves expectatives i la llarga espera van fer que estigués expectant per veure el debut a l’Otello de’n Jonas Kaufmann, malauradament el resultat no va esser l’esperat.
    Com vulgui que no vaig poder fer el meu comentari al que vàrem veure al cinema en el primer post dedicat a aquest Otello, amb el permís de tot@s ho faig avui:
    En general em va resultar decebedor, vocalment fluix i escenicament pobre i molt avorrit i destaco aixó per que a la meva dona quan li vaig demanar a l’entreacte i al final em va clavar una “molt lleig i avorrit” que em va resultar objectiu i aclaridor.
    A mi malgrat la bona predisposició i les ganes de distreure’m també m’ho va semblar, en J.K va estar insuficient vocalment, sobretot al primer i segon actes on se’l veia amb dificultats evidents i tot i que va millorar sobretot a les escenes finals crec sincerament que aquest no es un rol per a ell (com tants altres especialment del repertori verdiá) i faria be en dedicar-se al que realment es per a ell i on la seva veu es clarament adient (per a mi el repertori alemany especialment i algun rol com Werther o verista esporàdicament) i on no hi te gairebé competència avui en dia, aixó si qualsevol comparació amb altres icones de temps no tant llunyans li fa mal i en el cas d’Otello l’ombra de Mario Del Monaco, Jon Vickers i Placido Domingo son aclaparadores.
    De la resta la Maria Agresta no em va desagradar però la vaig veure una mica enfosquida per la presencia de’n Kaufmann a estones, tot i que he de dir que em va agradar molt al darrer acte, en Iago de’n M,Vratogna em va agradar mes com actor que com a cantant, a estones no arribava de cap manera i amb el duo amb Otello al final del segon acte es feia dificil d’esbrinar qui era el baríton, una llàstima.I si em va semblar molt prometedor el Cassio de Frédéric Antoun amb una veu neta i que caldrà veure en papers mes agraits.
    La Direcció musical de’n Pappano si que va complir les meves expectatives amb escreix, crec que escoltant la versió audio en gaudiré mes tot i les mancances evidents dels cantants en conjunt.
    I de la escenografia crec que no cal dir res mes, no s’ho val: fosca, lletja, poc adient a la història i a estones patética.

    Si dic que el que mes em va agradar de la vetllada va esser poder saludar personalment a en Joaquim i conversar una estona amb ell no exagero, ho penso així i nomès per aixó recordaré aquesta representació a banda de les circumstàncies personals que me la faran recordar per sempre mes i el que si lamento es que les preses per matinar a l’endemá no em permetessin saludar també al Fede /Colbran a qui tants consells i recomanacions li dec, m’hagués agradat molt i espero fer-ho en un propera ocasió.
    Agraiments a en Joaquim pels seus ànims personals, pels seus assenyats i sempre adients comentaris, per insistir en aquesta i totes les ocasions que ens ho permet (en aquest cas serà un record personal molt valuós per a mi) i a en Kiko per facilitar-ho i a tot@s vosaltres amics IFL per llegir-me avui en aquest extens comentari, fins ben aviat.

    M'agrada

    • No cal que et torni a repetir el que et vaig dir l’altre dia sortint del decebedor Otello. La pèrdua dels pares és quelcom dolorós que necessita un temps de dol per pair-ho i assumir-ho com un pas més en la nostra maduresa personal.
      Va ser un plaer parlar una miqueta malgrat les circumstàncies poc propicies.
      Espero que en un propera ocasió la conversa pugui ser més llarga i tingui un altre to.
      Una abraçada d’ànims i tan gran com estic segur que seria la que resultaria si suméssim les que et farien tots els habituals de la casa.

      M'agrada

      • XavierCat

        Lamento no haver respos abans però se m’havia passat fent altres comentaris.
        Molt agrait Joaquim pels ànims i aquesta abraçada virtual de Ifl que m’encoratja per anar-ho portant tant be com puc.
        I si hi hauràn properes ocasions…miraré de creuar dates en quan tingui clar on i quan assistiré i t’ho faré saber.
        Moltes gràcies a tu i a tot@s.

        M'agrada

      • colbran

        Lamento no haber podido hablar contigo y expresarte mi condolencia. Yo perdí mi padre a mis 27 años (el tenía 56) y sé perfectamente lo que supone. Mi madre falleció a una edad más comprensible (le faltaba un mes para los 86). Esas pérdidas señalan que el mundo avanza y las personas lo vamos abandonando. Un abrazo muy fuerte y te expreso mis deseos de poder saludarte en la primera ocasión que se nos presente.

        Animo y que la música te reconforte.

        Fede

        M'agrada

  4. Fernando S.T.

    Sin duda pata ti sería mucho más fácil ser menos sincero y dejar comentarios poco concretos, nadando y guardando la ropa, pero seguro que si asi lo hicieras no temdrías el reconocimiento y la credibilidad que tienes.
    Gracias por seguir así y a Kiko por ayudarte.

    M'agrada

  5. M Lluïsa Esquius

    Ya comenté en su momento cosas muy evidentes.Ahora solo comentar dentro del vestuario la chaqueta de mangas acuchilladas de la época con una parte superior de cuello actual y pañuelo al cuello, según la moda ” casual” de temporada.Sobre la bata del cuarto acto, ya quedo todo dicho.
    Me sorprendió la cara de Kaufmann, al mover los barcos para una batalla posterior ,supongo.Ninguna expresión de concentración preocupada… parecía un crió… un poco bobo….
    Se que son detalles superficiales que poco tienen que ver con la voz, la teatralidad, la homogeneidad vocal,la media voz, para despistar etc etc,… pero todo ese desorden vocal y actor al, junto con la sangría final y la vulgaridad de Iago,salvan a Desdemona y poco más.
    Pese a todo, que tenor actual seria un excelso Otello?

    M'agrada

  6. XavierCat

    Como no puedo responder mas arriba lo hago aqui y aunque con un poco de retraso no queria dejar en el olvido mi respuesta a otra muestra de afecto sincero, en este caso para ti Fede: te agradezco mucho tus palabras de animo que como en el caso de Joaquim me reconfortan verdaderamente y ayudan a seguir, queda comprometida una conversación como se merece el caso con ambos en cuanto pueda ser y ciertamente la música en mi caso me reconforta y también fortalece los recuerdos alegres y tristes, es la vida.
    Gracias y un abrazo

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: