IN FERNEM LAND

SCHUBERTÍADA DE VILABERTRAN 2017: WINTERREISE (PRÉGARDIEN-MARTINEAU)


El dissabte 26 d’agost després de la intensa experiència en la que ens van sotmetre el Quartet Casals i després d’un necessari descans per recomposar l’esperit, l’estomac i refrescar-nos una mica, els més agosarats ens varem sotmetre a una de les més grans experiències musicals que es poden viure en una sala de concerts, el Winterreise de Franz Schubert, en aquesta ocasió amb el tenor alemany Cristopf Prégardien (18 de gener de 1956  Limburg an der Lahn) i el pianista escocès Malcolm Martineau.

He manifestat més d’una vegada que en general Schubert i el Winterreise en particular, me’ls estimo més en la veu de baríton i per ser més precís, de baix-baríton, però hi ha vegades que un tenor em fa oblidar aquesta preferència i en aquesta ocasió es va tornar a repetir la meva “traïció” als principis volàtils ja que la interpretació va ser senzillament colpidora per la interiorització, naturalitat, personalitat pròpia, extrema musicalitat, control del’emissió, domini de tota l’extrema extensió del registre i una elegància en el fraseig que van fer de la seva personalíssima interpretació, una nova experiència en un cicle on semblava que poques coses noves es podien dir.

Prégardien primorosament acompanyat per un especialista com Martineau, va recórrer el transcendent viatge amb una intensitat admirable, dosificant les emocions i no caient mai en sentimentalismes sobrers o grandiloqüències melodramàtiques, ens explicaven aquest viatge emocional amb veritable sinceritat, perquè dominant tècnicament tots els paranys, podien viure i fer viure l’experiència amb naturalitat.

Detalls meravellosos de sensibilitat, graduacions sensorials d’impacte i el domini vocal necessari per imprimir la justa i no més, expressió de solitud va fer que des del “Gute Nacht” inicial fins el desolador “Der Leiermmann”, aquests dos grans artistes ens portessin sense oportunitat d’escapatòria possible, al més bell i inquietant viatge interior, fent que l’experiència fos realment musicalment sincera i emotivament transcendent.

El públic que omplia l’església de Santa Maria va premiar llarga i sorollosament la intensitat del que ens varen oferir i la Schubertíada de Vilabertran va demostrar que en ha assolit un nivell de maduresa en aquests 25 anys que es celebren enguany, que el situa com el festival més important que es fa a Catalunya, ja sigui per la seriositat de la proposta, com per la categoria dels intèrprets i la perfecta simbiosi entre el públic i els artistes, gràcies també al miraculós recolliment que s’acostuma aconseguir en un marc tan propens al recolliment i a la concentració.

Per celebrar aquests primer gloriosos 25 anys d’existència el Doctor Jaume Graells, en nom del patronat que dirigeix aquesta Schubertíada va rendir homenatge al Doctor Jordi Roch, fundador, ànima i essència del festival. Aquest va respondre amb l’habitual senzillesa i contundent certesa, animant a estimar la música i la poesia, vehicles imprescindibles per fer que aquesta iniciativa tingui la llarga vida que tots li desitgem.. L’enhorabona!

 

 

8 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de agosto 2017 | Beckmesser

  2. Josep Garcia Devant

    Tinc un deute pendent amb Vilabertran i també amb el Winterreise en directe, a casa la tinc per el Hans Hotter. Com bé dius jo també crec que és el festival més important de casa nostra. Aviam si puc saldar el deute l’any que ve.

    M'agrada

  3. Niklaus Vogel

    Totalment d’acord, malgrat les inclemències de la temperatura dins de la canònica (exageradament alta) va esta un Winterreise excepcional no solament per la magnífica interpretació del tenor sinó també pel fantàstic acompanyament de Martinou, perfectament compenetrat i amb un nivell de volada. Totalment a l’alçada, per a mi, del Winterreise que ens va cantar Göerne l’any 2014 en aquest mateix escenari. Enhorabona a l’organització de la schubertiada i als 25 anys.
    Ah! I la cirereta de poder-nos saludar un cop més 😉
    Una abraçada

    M'agrada

  4. jordifosal

    Jo també hi hauré de tornar perquè els oblido i després quan llegeixo les excel·lències del que s’ofereix m’estiro dels cabells.
    Les dates tot i ser de vacances per a mi no són molt bones perquè la segona quinzena sempre l’acostumem a reservar per anar al poble de la família de la meva parella aprofitant que fan la festa major, però hauré de fer alguna concessió per no perdrem més concerts.
    Llegint-te m’has fet molta enveja

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: