IN FERNEM LAND

FESTIVAL ENESCU 2017: MATHIS DER MALER (KERL-LYNCH-GREGORIAN-ERNST-STRUCKMANN-TRETYAKOVA;FOSTER)


Matthias Grünewald, La temptació de Sant Antoni

Malauradament a Barcelona la magnífica òpera de Pâul Hindemith, Mathis der maler,  sempre anirà associada al desgraciat incendi del 31 de gener de 1994 que va destruir el Gran Teatre del Liceu, ja que aquesta òpera que suposava l’estrena a l’Estat és la que es representava aquells dies i que a partir d’aleshores i òbviament de manera injusta, ha passat a formar part, com el Guillaume Tell de Rossini, en el grup d’òperes maleïdes en la llarga història del teatre barceloní.

Aquesta maledicció emocional i que sigui una òpera d’un compositor poc conegut, del segle XX i per tant impopular i econòmicament de difícil defensa de rendibilitat, encara que els valors de la partitura siguin extraordinaris, de ben segur marcarà l’absència d’aquest títol durant molts anys a les temporades liceistes.

Per aquest motiu i perquè és una òpera d’actualitat ja que s’ha programat en el molt prestigiós Festival Enescu de Bucarest sota la direcció d’un vell amic de la ciutat, Lawrence Foster, m’ha semblat imprescindible que protagonitzés l’apunt d’avui a IFL.

La versió és esplèndida i reuneix al voltant dels brillants Romanian Radio Choir i Academic Orchestra, un equip vocal prestigiós, sòlid i només posat a prova en comptades ocasions, ens ofereixen una esplèndida versió.

L’òpera de Paul Hindemith va ser prohibida pel règim nazi, no només per formar part de la música degenerada que tant els exacerbava, sinó també per el llibret altament crític contra l’opressió, la llibertat d’expressió, l’autoritarisme , ambientant l’acció a Alemanya, durant el segle XVI i durant la reforma protestant, utilitzant de manera lliure la figura del pintor Matthias Grunewald i el seu inicial posicionament a favor de la revolta dels camperols mentre era un artista mantingut per el poder eclesiàstic.

El quadre que encapçala l’apunt, Les temptacions de Sant Antoni, de Matthias Grunewald té un protagonisme argumental essencial en el sisè dels sets quadres que té l’òpera, amb llibret del mateix Paul Hindemith i estrenada al Stadttheater de Zuric el 28 de maig de 1938.

El conflicte personal, polític i religiós ofereix unes possibilitats èpiques i reivindicatives que Hindemith sap explorar amb grandesa wagneriana i una recerca molt aconseguida de joc ambivalent entre la tonalitat i l’atonalitat absolutament genial, amb una utilització lírica del tractament vocal, i una imponent concepció coral que beu de la gran tradició religiosa.

És una òpera imprescindible, un dels cims musicals del segle XX que pràcticament no es representa tot i ser la més coneguda de totes les òperes escrites per Hindemith, totes elles esplèndides i molt poc conegudes. Una altra assignatura pendent dels teatres que ens avorreixen amb els mateixos títols, que poques vegades ens satisfan  perquè els referents que tenim sempre acaben sent millors que les actuacions dels cantants actuals, mentre que títols cabdals queden a l’ombra i no poden ser gaudits com caldria i on caldria.

Torsten Kerl que canta el rol del Cardenal Arquebisbe de Magùncia Albretch von Brandenburg, fa patir amb alguna nota trencada inclosa, potser comença a patir l’excés de repertori dramàtic assolit. Magnífic, com és habitual, Norbert Ernst i encara imponent Falk Struckmann amb una presència vocal d’impacte tot i el desgast.

El magnífic i poc conegut baix-baríton americà Lester Lynch canta el rol titular, mentre que Stella Gregorian la mezzosoprano ucraïnesa canta el rol de la contesa Helfenstein, la soprano russa Katerina Tretyakova.el rol de Regina i la sòlida soprano austríaca Brigitte Pinter assumeix el rol de Ursula.

Paul Hindemith
MATHIS DER MALER

Albrecht von Brandenburg: Torsten Kerl.
Countess Helfenstein: Stella Gregorian.
Hans Schwalb: Norbert Ernst.
Queen: Katerina Tretyakova.
Lorenz von Pommersfelden: Martin Snell.
Riedinger: Falk Struckmann.
Ursula: Brigitte Pinter.
Mathis: Lester Lynch.
Sylvester von Schaumberg: Cosmin Ifrim.
Truchsess von Waldburg: Alin Anca.
Wolfgang Capito: Peter Galliard.

Romanian Radio Choir and Academic Orchestra.
Director musical: Lawrence Foster

Bucarest, 13 de setembre de 2017

No tinc gaires esperances que aviat podem veure Mathis der Maler en una programació liceista, potser al Real… Qui ho sap!, però mentrestant aquí la seguiré reivindicant tantes vegades calgui, és una òpera immensa.

15 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de septiembre 2017 | Beckmesser

  2. Trepit

    Quan he llegit els comentaris “…dels teatres que ens avorreixen amb els mateixos títols, que poques vegades ens satisfan perquè els referents que tenim sempre acaben sent millors que les actuacions dels cantants actuals, mentre que.. “ m’ha semblat que m’estaves llegint el meu pensament.
    Tinc un grup de bons amics recentment abonats al Liceu que gaudeixen molt de totes les òperes. Jo m’alegro moltísim per ells, però m’agradaria poder fer un “reset” de lo viscut (viscut ja està !) i poder gaudir com ells, però no és possible.
    D’aquesta temporada espero amb il•lusió el “Demon”, potser el “Tristan und isolde” (per els intèrprets) i poca cosa més.
    Salutacions a tots els Iflands.

    M'agrada

  3. Fernando S.T.

    Mathis es una opera extraordinaria. Al principio la encontraba en muchos momentos monótona, pero poco a poco me fue interesando más y a cada nueva escucha le encontraba nuevos motivos para reincidir.
    Cuando se representó en el Liceu aun estaba en el período preliminar y me quedé sin verla porqué el incendio se anticipó.
    Agradezco este post entusiasta que seguro despertará el interés a los no iniciados.
    Eres único provocando entusiasmo.
    Bravo Joaquim

    M'agrada

  4. Pep

    Crec que si el Liceu tingués aquest nivell en el màrqueting de la seva programació enganxarien molta més gent… Començant a llegir sense saber-ne res, m’hi poso; almenys començaré a entrar-hi (quan dic això encara recordo l’apunt de la Ciutat Perduda de Kitez i el molt que vaig fruir descobrint-la i, amb ella la posterior opera eslava).
    Salutacions

    M'agrada

  5. colbran

    Es una ópera preciosa que imcomprensiblemente se programa poco. En la escena que se queman los libros yo tuve una premonición sobre un posible incendio del Liceu, comenzando por el escenario y creo que lo comenté. Lamento profundamente haber acertado.

    M'agrada

    • Recorda que Cardillac o Sacta Susanna són obres sensacionals. Un altra dels molts dèficits dels programadors.
      No estaria gens malament remanar entre les seves òperes:
      Mörder, Hoffnung der Frauen (1921)
      Das Nusch-Nuschi (1921)
      Sancta Susanna (1922)
      Cardillac (1926)
      Hin und zurück (1927)
      Neues vom Tage (1929)
      Lehrstück
      Mathis der Maler (1938)
      Die Harmonie der Welt (1957)
      The Long Christmas Dinner (1963)

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: