IN FERNEM LAND

VERDI: MASKERADBALEN (Ulfung,Saedén,Nordmo-Lövberg, Ericson;Gentele-Ehrling)


En aquesta immersió gradual cap a l’aprofundiment de “Un ballo in maschera“, la propera òpera que es representarà al Gran Teatre del Liceu (a partir del 7 d’octubre), avui us proposo “Maskeradbalen” una versió per  a la televisió sueca (per tant cantada en suec), en blanc i negre (com tantes altres coses d’aquests dies) i que ambienta l’acció escènica tal i com Verdi havia pensat abans de la censura (maleïda censura d’ahir i d’avui) en el regnat del rei Gustau III de Suècia.

La versió es va gravar l’any 1965 i compta amb magnífics cantants com és habitual  a Suècia, un país petit que ha nodrit la història de l’òpera de personalitats i artistes de gran vàlua.

Un magnífic tenor líric que avui es disputarien tots els teatres i festivals Ragmar Ulfung, us Otto (l’Oscar en italià) degudament crispant i precís en els seus “insofribles picats” Birgit Nordin, un baríton d’una solidesa envejable i d’elegant línia i bon i rotund registre, Erik Saedén; una Arfvidsson (l’Ulrica) de ressonàncies parsifalesques bayreuthianes Barbro Ericson que llueix un registre greu del tot convincent i degudament acontraltats i una Amelia que és potser que la que més pateix la manca d’italianitat però que és posseïdora d’una veu de lírica sòlida, penetrant, segura i ampli registre tot i que mostra problemes en l’emissió i l’atac d’alguns agutsun goig vocal  el de Aase Nordmo-Lövberg.

Avui aquest equip vocal ens feria molta falta per a un ballo o per a tantes obres en les que trobem a faltar, a banda de les veus adequades, una manera de cantar i transmetre molt més emocional, i tot i que a l’any 1965 haguéssim dit que aquests cantants eren freds, ara amb la perspectiva que tenim de l’evolució vocal i interpretativa de l’òpera podem afirmar sense por a errar-la que tècnicament i sempre generalitzant,  ara es canta millor però sense el sentiment i l’entrega amb la qual tampoc fa tant, es vivíem les representacions a dalt de l’escenari.

Bona direcció d’orquestra i una posada en escena per a la televisió prèvia a la modernització interpretativa i que segueix la tradició fil per randa

Giuseppe Verdi
MASKERADBALEN
Libretto, Antonio Somma (Eugene Scribe) versió en suec

Gustaf III, Ragnar Ulfung
Greve Holberg, Erik Saedén
Amelia, Aase Nordmo-Lövberg
Otto, Birgit Nordin
Mamsell Arfvidsson, Barbro Ericson
Greve Horn, Bo Lundborg
Kapten Anckarstrõm, Arne Tyrén
Matrosen, Paul Höglund
Biskopen, Arne Ohlson
Betjãnten, Sven Erik Vikström

Kör och Balett från Kungliga Teatern
Radioorkestern

Director musical: Sixten Ehrling
Director escènic: Göran Gentele

Svensk tolkning och bearbetning, Erik Lindegren
Dekor och kostym, Sven Erik Skawonius, Bengt Hellgren
Koreografi, Mary Skeaping
Svensk TV / Kungliga Teatern 1965

Avui teniu una oportunitat de reviure aquella manera de cantar i d’una escola de cant  nòrdica que ens ha proporcionat rellevants i reclinatoriables cantants que mai ha deixat de sorprendre’ns, i que en aquest cas encara que la italianitat de l’estil no hi és i que el text en suec sempre és un distanciament per a molts injustificable, aquest “Maskeradbalen” que protagonitza l’apunt, és una joia que dubto que decebi a algú, al menys aquesta no ha estat mai la intenció i per això en parlo aquí, on en els propers dies aniré insistint en la preparació prèvia en aquesta òpera que inicia el període de maduresa del millor Verdi.

16 comments

  1. Eduardo

    Gracias Joaquim, estos son los post que me provocan y estimulan. Es increíble que en 1956 la TV Nórdica tuviese estos registros. Aunque soy un defensor casi “ortodoxo” de que las operas se canten en el idioma original para el cual fueron escritas, en este caso no me ha molestado, al contrario la he disfrutado.

    M'agrada

  2. colbran

    A Aase Nordmo Lövberg tuve la satisfacción de verla en 1966 en la Opera Real de Estocolmo en un “Rosenkavalieren” (cantado también en sueco). En Suecia la adoraban, era un mito. Estuvo magnífica y super-vitoreada. Se alternaba en el rol de la Marschallin con Elizabeth Schwarzkopf (que no ví en esa ocasión porque ya había concluído su participación). Su Octavian era la impresionante Elizabeth Söderström y su Sophie una gris Matiwilda Dobbs. La dirección -magnífica- fue a cargo de Silvio Varviso que en aquél entonces era el director musical titular del teatro. La ovación final fue de aquellas que hacen época. Tengo un recuerdo entrañable de aquella representación, en un año en que ví cuatro “Der Rosenkavalier” diferentes: en el Palau (versión fílmica con Schwarzkopf, dirección de von Karajan), en la Opera de Hamburgo con Arleen Auger/Elisabeth Steiner/Lucia Popp y en el Liceu con la propia Schwarzkopf.

    M'agrada

  3. Leonor

    ¡Gracias, Joaquim! Ojalá pueda verlo en Navidades; seguro que es interesantísimo. Sobre la versión, viendo las imágenes, en 1965 no había los recursos de la actualidad que, ya, te introducen dentro de la misma obra. Las cámaras, luces y vestuario, son las que son, pero la obra está ahí.
    ¡Saludos, infernems!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: