Pélleas et Mélisande Komische Opern Berlín. Producció de Barrie Kosky Forografia de c_monikarittershaus

Pélleas et Mélisande Komische Opern Berlín. Producció de Barrie Kosky Forografia de c_monikarittershaus

Pélleas et Mélisande Komische Opern Berlín. Producció de Barrie Kosky Forografia de c_monikarittershaus

La sorpresa absoluta que m’ha provocat aquest streaming em té captivat, perquè si bé és veritat que l’interès inicial requeia en la producció de Barrie Kosky, que després de la genial proposta bayreuthiana per a Die Meistersinger von Nürnberg, m’interessa tot el que faci, d’immediat em vaig adonar que el millor de tot era la direcció musical del nou kapellmeister de la Komische, el canadenc Jordan de Souza i la resposta de la magnífica orquestra del que mal anomanaríem tercer teatre berlinès.

Si tot el que proposa de Souza té aquest nivell, a partir d’ara les vistes a Berlín si ja no n’eren prou d’obligades, ara esdevindran imprescindibles. Una òpera com el Pelléas et Mélisande amb un discurs orquestral fluït i unes illes a la manera d’interludis absolutament fascinants és una oportunitat d’or per demostrar la vàlua artística del nou director de la casa, però a banda ofereix un imprevisible esdevenidor que pot portar a la Komische a un nivell  olt més rellevant del que ja ocupa.

L’extraordinària fluïdesa d’una direcció lleugera i transparent, sense perdre la densitat i l’ample paleta de coloracions, és el grandiós actiu d’aquesta representació, grandiós actiu perquè segurament no hi ha una òpera en la que el principal protagonista sigui l’orquestra i per tant que la direcció de de Souza esdevingui bella, intensa, càlida, dramàtica i extraordinàriament teatral, dràsticament diversa a tantes, segurament molt més intel·lectuals, estètiques i emocional immòbils que han motivat un històric rebuig a una òpera tan bella. Aquesta versió orquestral la posaré a partir d’ara com imprescindible per  atots aquells que rebutgen aquesta òpera amb l’intent defer adeptes a la causa.

El grup vocal és molt compacte i sòlid, no hi ha fissures i per sobre de tots cal destacar la magnífica Mélisande de la soprano Nadja Mchantaf, una veu vellutada i una intèrpret superlativa d’expressivitat i sensibilitat musical, intensa i colpidora. Una Mélisande que canta i no recita.

El Pélleas de l baríton Dominik Köninger va una mica curt d’aguts, mentre que el Golaud del també baríton Günter Papendell, està mancat de greus, però ambdós es fusionen en aquest treball compacte d’emocions i sensibilitats.

Magnífics també l’Arkel de Jens Larsen i la Geneviève de la ben coneguda Nadine Weissmann. 

Sorprenent el colpidor Yniold de David Wittich en la cabadl escena amb Golaud.

La producció de Barrie Koski res té a veure amb el que li coneixia fins ara. A les antípodes dels fabulosos Meistersinger de Bayreuth però també de la barroquitzant Zauberflöte vista al Liceu. La interiorització i simplificació màxima de l’acció, despullant l’escena de tota superficialitat i deixant l’essència en la interpretació molt definida dels caràcters, amb un treball del gest molt estudiat, en mig d’una plàstica que inicialment pot semblar distant i gèlida, acaba atrapant a l’espectador.

Propostes així, no especialment oneroses i extraordinàriament generoses en l’aportació artística són les que expliquen el que ha de fer un teatre públic per al ciutadans que el nodreixen.

Claude Debussy
PÉLLEAS ET MÉLISANDE

Arkel: Jens Larsen
Geneviève: Nadine Weissmann
Pelléas: Dominik Köninger
Golaud: Günter Papendell
Mélisande: Nadja Mchantaf
Yniold: David Wittich (Solista dels Tölzer Knabenchores)
Un metge/Pastor: Hans-Peter Scheidegger

Orchester der Komischen Oper Berlin
Director musical: Jordan de Souza
Director escènic: Barrie Kosky

Komische Oper, Berlín 15 d’octubre de 2017