La inauguració de la temporada 2017/2018 del Teatre Regio de Torí ha suposat la primera vegada que el seu director musical, el milanès Gianandrea Noseda dirigia el Tristan und Isolde de Wagner. Un repte i una aposta important.
Noseda dirigeix una versió intensa, molt melòdica, transparent i potser excessivament precipitada, amb un tempo molt àgil, massa lleuger. La seva versió és personal, rica de timbres i colors orquestrals ben definits per una bona orquestra del Regio, que fa brillar els instruments solistes. La seva versió sembla que no busqui transcendències metafísiques i si un humanisme italianitzant, de grans arcs melòdics i intensitats dramàtiques emotives que esclaten en un segon acte abassegador.
Segurament No és aquesta primera direcció de Noseda del Tristan und Isolde el meu ideal, però és innegable que la versió té personalitat, és bella i commou, però no té l’equip vocal que pugui satisfer les exigències de rols tan exigents en una versió tan personal necessitada de cantants amb gran legato i plena salut vocal.
Peter Seiffert ja fa anys que viu del seu notable passat, arrossegant-se amb nits penoses i altres discretes. Té un gran bagatge que utilitza amb destresa però Tristan és un rol que no només especulant n’acabis sortint airós. La veu està esgotada i es fa difícil admetre el seu segon acte on la veu i el fraseig no poden seduir, enamorar o embogir. Té frases, és clar, però Tristan no és un personatge de frases, té un primer acte quasi anecdòtic, un segon acte de bellíssimes intensitats d’un cant melòdic i líric que sempre posa a proba els Tristans de tendència destralera i un tercer acte mític, només a l’abast dels grans. Ell va ser un bon Tristan, va ser.
Ricarda Merbeth és una Isolde eficient, a moments brillant, però no completa. La seva veu és la d’una soprano lírica amb aguts penetrants i sòlids, similars als d’una soprano dramàtica, però ni el seu centre és suficientment poderós, ni els greus tenen homogeneïtat vocal amb la resta de la veu. A la narració la veu enganya per aquesta facilitat insultant per assolir les notes més vistoses i penetrants, però no n’hi ha prou. Només que sabés dissimular els canvis de color per insuficiència natural de registre la seva Isolde acabaria sent plenament convincent.
Bé el Kurwenal de Martin Gantner i curta d’aguts la Brangäne de Michelle Breedt i absolutament bullit el Rei Marke de Steven Humes, sense cap autoritat i grandesa, sense cap profunditat vocal.
El streaming radiofònic no permet parlar de la producció de Claus Guth, quelcom que permet concentrar-se al 100% en la vesant orquestral (el millor d’aquesta inauguració) i la vocal.
Richard Wagner
TRISTAN UND ISOLDE
òpera en tres actes
Tristan, Peter Seiffert
Isolde, Ricarda Merbeth
Re Marke, Steven Humes
Kurwenal, Martin Gantner
Brangäne, Michelle Breedt
Melot, Jan Vacík
un pastore, Joshua Sanders
un giovane marinaio, Patrick Reiter
Orchestra e Coro del Teatro Regio di Torino
Director del cor, Claudio Fenoglio
Director musical, Gianandrea Noseda
Teatro Regio, Torí 10 d’octubre de 2017
IN FERNEM LAND 
Un Tristaan dirigido por un italiano ya es una novedad. Agradecido por la reseña Joaquín
M'agradaM'agrada
Bueno: Abbado, De Sabata, Sinopoli se acercaron
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser
Buongiorno.
Ho visto 4 recite 3 con Vinke , una con Seiffert.
Noseda e l’orchestra sono migliorati molto con le recite. All’inizio c’erano molto timore e cautela e in teatro l’orchestra non era protagonista, nelle ultime recite le cose stavano molto meglio. Noseda, che in genere non amo, mi è sembrato molto cosciente della sfida e quindi ha scelto, con buoni esiti, una prudente via lirica.
Vinke molto meglio di Seifert. Io lo vorrei meno heldentenor e più eroe sconfitto. Nel terzo atto mi è molto piaciuto.
La Nicholls in scena una Isotta perfetta, vocalmente un mezzo disastro. Timbro ingrato, insopportabile negli acuti e quando forza. Meglio la Merberth? Non so!
Kurwenald molto buono. Brangane così così.
Mi è molto piaciuto Marke, anche se è un basso dal timbro molto chiaro.
Guth, che dire? Molto bello da vedere; ma l’assunto generale di fare di Tristan un dramma borghese mescolato con la biografia Wagneriana non lo condivido. Disastroso il duetto del secondo atto con Tristan ed Isolde seduti agli estremi opposti di un tavolo da pranzo da 18 commensali, o Merlot che ferisce Tristan con un coltello, presumibilmente, da bistecca.
M'agradaM'agrada
Grazie Giorgio.
Mi ha piaciuto molto questo “mezzo disastro” mi ha fatto ridere. Non capisco il Marke, perché non mi sembra ne anche baritono, ma sicuramente in teatro la cosa era diversa.
M'agradaM'agrada
Molt interesant aquesta crítica. Tot esperant què aquest cop segons sembla la tant esperada del GTL.,sigui lo millor de la temporada.
M'agradaM'agrada
Hem posat tantes ganes en aquest Tristan und Isolde que ho hauran de fer molt bé per treure’ns de sobre la negativitat dels altres títols, i tampoc em sembla just. Ara bé, si ens falla aquest T&I es pot organitzar una altra república independent 😉
M'agradaM'agrada
Tot just he acabat d’escoltar-la. A mi en general no m’ha agradat. Ricarda Marbeth té moments bonics amb una veu brillant, però la seva veu oscil.lant a vegades molesta a mi si més no.Peter Seifert no m’ha agradat gens, una veu gastada cantant a cops de coll i mal gust. I si no hi ha Tristan i tampoc Isolda no hi ha òpera per més bé que estigun la resta que tampoc és el cas.És una opinió personal.
M'agradaM'agrada
Totes aquestes coses que s’evidencien en la transmissió, la majoria de vegades en el teatre queden minimitzades, ho dic més aviat per ella perquè a Seiffert crec que ja no hi ha qui el salvi.
M'agradaM'agrada