IN FERNEM LAND

FEDOSEYEV DIRIGEIX EUGENI ONEGIN A MOSCOU (KADYUK-DZHIOYEVA-TATARINTSEY-KULAYEVA-GUSZHOV)


Veronika Dzhioyeva (Tatiana), Agunda Kulayeva (Olga), Alexey Tatarintsev (Lenski) i Vasily Ladyuk (Onegin)

Avui us parlaré del streaming de la temporada de concerts de la Societat Estatal de Moscou que a la sala Txaikovski ofereix una temporada d’òpera molt diversa, sempre en versió de concert i habitualment amb artistes locals. la majoria de vegades excel·lents i la immensa majoria desconeguts fora de Rússia, tot i que alguns ja els coneixem a IFL gràcies a aquests valuosos streamings moscovites.

L’òpera que avui m’ocupa és la cabdal i bellíssima obra mestra de Txaikovski, Eugeni Onegin que sota la direcció del venerable  Vladimir Fedoseyev es va interpretar el passat 20 d’octubre a la sala moscovita.

Fedoseyev (Leningrat 1932) dirigeix una versió molt serena, poc romàntica diria jo i sense les batzegades emocionals tan propenses en les obres de Txaikovski. La versió és pura melangia, el director rus utilitza uns temps pausats i unes intensitats molt mesurades. Hi ha en la seva versió una repressió discursiva que només explota en els moments culminants per redreçar-se sota la trista resolució narrativa d’Aleksandr Puixkin i per tant molt coherent. tot i que jo sempre m’he estimat més un Onegin més visceral. La resposta orquestral de sonoritats més brillants que no pas curoses, ofereix amb un so dens i a estones soterrat, un embolcall propici. Em va costar acceptar aquest to menor que envolta la interpretació, però al final vaig caure rendit, una vegada més, a la culminant decadència de la partitura. Fedoseyev aconsegueix que mai decaigui la tensió i en l’emotiu final la desolació assolida és colpidora.

L’equip vocal és magnífic, de segona divisió potser, però magnífic. Veus adequades, totes elles molt eslaves, amb timbres de tendències metàl·liques i sonoritats vibrades.

A lOnegin del baríton Vasily Ladyuk li manca cinisme, aquest és un personatge odiós i ell no l’acaba de definir del tot. Vocalment no hi ha cap problema, la veu és bonica, plena i rodona, però a la interpretació li manca aquella fatxendaria, aquella prepotència odiosa que desestabilitza tota la falsa harmonia inicial.

La soprano Veronika Dzhioyeva és Tatiana. La veu de lírica plena és ideal, si bé li manca la innocent joventut en el timbre. La seva Tatiana del tercer acte és ideal, però difícilment creïble en l’escena de la carta i no ho dic en la vesant visual, que és un fet poc rellevant en una versió de concert, ho dic en la versió conceptual de la interpretació dramàtica i la sonoritat d’una emissió massa madura, i no vull dir que la veu no estigui en plenitud, vull dir que la aquella sonoritat mai pot ser la d’una adolescent. És una soprano magníficaque podríem anar a buscar quan ens falla l’anunciada, de ben segur deu tenir un repertori bastíssim.

Excel·lent l’Olga de Agunda Kulayeva, una mezzosoprano acontraltada que llueix molt en un rol molt poc lluit.

Notable el Lensky del tenor Alexey Tatarintsev. Veu lírica, molt eslava i de projecció fàcil. Per assolir l’excel·lència li manca controlar l’exacte afinació perquè a vegades sobrepassa la nota i una mica més d’emotivitat en el final concertant del segon acte. El “Kuda” està molt ben cantat però ai las! no commou.

Fantàstic el Gremin de Mikhail Guzhov, un baix noble sense discussió, tot i que potser sense distinció.

Acompanyen amb autoritat i ofici les mezzosopranos  Yelena Yevseyeva (Larina) i Svetlana Shilova com a Filippyevna. Veus greus, madures i molt més que dignes.

Deliciosament insofrible (com cal) el Triquet de Valentin Sukhodolets. 

No estem davant d’un repartiment del MET i de les altres grans cases operístiques més reconegudes, però aquest Onegin és molt honest, fa justícia a la partitura i es gaudeix amb ganes, motiu més que suficient per protagonitzar un apunt a IFL.

La versió concertant compta amb un narrador que recita fragments de l’obra de Puixkin, que per a mi entre les escenes, distorsiona el discurs musical.

Per veure el streaming premeu aquest enllaç

P.I. TxaikovskI
EUGENI ONEGIN

Veronika Dzhioyeva (Tatiana)
Vasily Ladyuk (Onegin)
Alexey Tatarintsev (Lenski)
Agunda Kulayeva (Olga)
Yelena Yevseyeva (Larina)
Mikhail Guzhov (Gremin)
Svetlana Shilova (Filippyevna)
Maxim Orlov (Zaretski i Comandant)
Valentin Sukhodolets (Triquet)
Alexei Guscov (narrador)

Cor de l’Acadèmia de les arts
Txaikovsky Symphony Orchestra
Director musical: Vladimir Fedoseyev

Txaikovski Concert Hall, 20 d’octubre de 2017

5 comments

  1. Retroenllaç: Noticias de octubre 2017 | Beckmesser

  2. ISOLDA

    Fantàstic!!. Per començar l’òpera és preciosa, i el nivell musical d’aquest concert tant vocal com la direcció de l’orquestra, a la meva opinió és per treure´s el barret. M’ha agradat molt la lectura que n’ha fet Vladimir Fedoseyev i m’ha enamorat el Lenski d’Alexey Tatarintsev

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: