Krassimira Stoyanova (Ruslaka)
Foto gentilesa de la pàgina web de la Stastsoper de Viena

Una absoluta meravella, millor començar així, sense embuts. Una de les representacions més rodones que he vist darrerament.

Sensacional direcció musical del txec Tomáš Hanus que meravella per la seducció sonora d’una orquestra en estat de gràcia, esplendorosa, vital, dramàtica, absolutament enlluernadora per una luxuriosa, intensa, vibrant direcció que m’ha deixat meravellat en una de les òperes que més estimo del repertori. Reclinatori d’entrada.

Un cast senzillament perfecte, amb el protagonisme de la soprano Krassimira Stoyanova, una de les meves debilitats, perquè potser estem davant de la veu més complerta, seductora i expressiva de l’actualitat, una interpretació que enamora, emociona i colpeix profundament. Imprescindible i imperdible, d’obligada genuflexió. Ja em va meravellar l’any 2014 també a Viena en el mateix rol i molt ben acompanyada, però ara encara més, ella i la resta.

Meravellós príncep del tenor Dmytro Popov. Veu viril, cant heroic i expansiu, sonoritat eslava, és clar, però amb seducció no tan escènica i sobretot una plenitud vocal que s’agreix i es gaudeix.

L’any 2014 la princesa estrangera ja va ser la soprano Monika Bohinec, que ara canta el rol per a mezzosoprano de Jezibaba, amb bona veu i intenció dramàtica però obligada a canviar de color en la zona greu per semblar una mezzosoprano dramàtica amb sonoritats acontraltades que s’inventa amb encert però poca naturalitat.

L’esperit de els aigües és el baix coreà Jongmin Park que signa una de les millors prestacions que l’he vist. Potser a la veu li manca la grandiosa presència que necessita aquest aprenent de Wotan, però té intenció i la veu és bonica.

Fantàstica Elena Zhidkova com a princesa estrangera, amb tremp dramàtic i molta intenció. Brillant!

Magnific i lluint tipet Gabriel Bermúdez, un habitual de la casa que quan va venir al Liceu a fer La Bohème no em va agradar gens. Treu molt partit del seu episòdic rol de criat cuidador de la caça al costat de l’aprenent de cuiner de la soprano Stephanie Houtzeel.

Molt bé les tres dríades: Ileana Tonca, Ulrike Helzel i Margaret Plummer tres membres habituals de la companyia vienesa, i també el baríton Rafael Fingerlos en l’episòdic caçador

La producció de Sven-Eric Bechtolf té bones idees però l’espai escènic i el vestuari la desmereixen i diria que frivolitzen . Explica bé la narració i només amb una mica més d’encert en la fascinació visual que tan bé li escau a la narració i sobretot a la meravellosa música, haguéssim tingut una representació de 10.

Però com que el que valoro més és la direcció musical i els cantants, us podria dir que quasi s’assoleix.

Una representació com aquesta tira per terra la meva teoria d’adotzenament amb la que acostumo a etiquetar a la Staatsoper de VIena ja que el nivell musical i vocal assolit està a l’abast de pocs teatres. La justificació del streaming en el canal de pagament de la mateixa Staatsoper és justificadíssim.

Antonín Dvořák
RUSALKA

Krassimira Stoyanova (Rusalka)
Dmytro Popov  (Der Prinz)
Elena Zhidkova  (Die fremde Fürstin)
Jongmin Park  (Der Wassermann)
Monika Bohinec  (Jezibaba)
Gabriel Bermúdez  (Heger)
Stephanie Houtzeel  (Küchenjunge)
Ileana Tonca  (1. Elfe)
Ulrike Helzel  (2. Elfe)
Margaret Plummer  (3. Elfe)
Rafael Fingerlos  (Jäger)

Orchester und Chor der Wiener Staatsoper
Director musical: Tomáš Hanus

Director d’escena: Sven-Eric Bechtolf
Escenografia: Rolf Glittenberg
Disseny de vestuari: Marianne Glittenberg
Disseny de llums: Jürgen Hoffmann
Coreografia: Lukas Gaudernak

Wiener Staatsoper 25 d’octubre de 2017