John Osborn (Fra Diavolo) Opera de Roma 2017

Avui a IFL us parlaré del streaming del retorn a l’Opera de Roma després de quasi 100 anys d’una de les òperes més famoses i programades de la segona meitat del segle XIX, Fra Diavolo ou L’hôtellerie de Terracine de Daniel-François-Esprit Auber, estrenada a l’Opéra-Comique de París el 28 de gener de 1830, un dels exponents més rellevants del gènere opéra-comique, que es caracteritzava per alternar les parts musicals amb recitatius parlats.

Per a les representacions londinenques de 1857, l’òpera va ser traduïda a l’italià i es van musicar els recitatius parlats, i Auber va retocar alguns parts solistes (Zerlina). La versió italiana va ser la que va assolir la màxima difusió i popularitat.

L’Opera de Roma proposa la versió francesa però amb els recitatius musicats de la versió italiana i traduïts al francès, és a dir un poti poti que gràcies a una brillant i direcció musical i escènica, per sobre de la qualitat del cast (Osborn per sobre de la resta), esdevé un èxit incontestable d’una recuperació necessària.

La direcció musical de Rory Macdonald (assistent de Pappano a la ROH) és briosa, lleugera i molt vital, obtenint un bon resultat de l’orquestra romana en aquells moments especialment lírics i d’èmfasi melòdic que nodreixen la bellíssima partitura.

La brillant, original i imaginativa producció de Giorgio Barberio Corsetti, és un total encert en el joc dramàtic de les escenes, amb vistoses i efectistes projeccions que prenen tot el sentit de l’acció i ens allunyen d’aquests mappings tan ostentosos com inútils i esgotadors. Brillants i senzilles solucions utilitzades amb enginy.

La producció s’ha canviat d’època a l’Itàlia dels anys 50 del segle passat, amb referències ben familiars a les iconografies cinematogràfiques de l’època. Amb brillants solucions escenogràfiques i un acurat disseny de llums i vestuari. Una autèntica delícia que ajuda i reforça l’òpera.

Del grup vocal sobresurt la intel·ligència, musicalitat i elegància estilística de John Osborn, un tenor que en aquest repertori francès excel·leix malgrat que la veu no sigui el paradigma de la bellesa vocal. Fantàstica prestació.

Roberto De Candia i Sonia Ganassi són Lord Rocburg i Lady Pamela, la parella de turistes anglesos. Ell és un esplèndid basso buffo que coneix a la perfecció l’estil i que ofereix una lliçó de cant silabatto tan catacterístic de l’òpera italiana i també com en aquest cas de la francesa. A Sonia Ganassi la veu ja denota un desgast, segurament prematur en haver volgut cantar rols que excedien les seves possibilitats. Greus i centre sord, però amb unes taules escèniques que utilitza amb encert i que dissimulen unes evidents carències.

Pretty Yende havia de cantar el rol de Zerlina, però sembla ser que no estava disposada a fer tot allò que el director d’escena li exigia i va deixar la producció. Una llàstima! En el seu lloc va assumir el rol la soprano Anna Maria Sarra, correcta però sense “charme”.

Giorgio Misseri és un Lorenzo amb mitjans no del tot aprofitats en una interpretació discreta, però en canvi Jean Luc Ballestra i Nicola Pamio, com a Giacomo i Beppo, estan magnífics com a cantats i intèrprets, en una brillant actuació escènica.

Una recuperació refrescant que ens dóna a conèixer una òpera de la que n’hem sentit  parlar molt i hem tingut poques oportunitats de veure sobre un escenari. Com que no crec que el nostre Liceu s’apunti a programar aquesta brillant producció, gràcies a Culturebox la podeu veure en obert. No deixeu escapar l’oportunitat

• http://culturebox.francetvinfo.fr/opera-classique/opera/l-opera-bouffe-fra-diavolo-au-theatre-de-l-opera-de-rome-263949

Daniel-François-Esprit Auber
FRA DIAVOLO

òpera en tres actes amb llibret de Eugène Scribe, basada en la vida del bandoler napolità Michele Pezza.

Fra Diavolo : John Osborn
Lord Rocburg : Roberto de Candia
Lady Pamela : Sonia Ganassi
Lorenzo : Giorgio Misseri
Matteo : Alessio Verna
Zerlina : Anna Maria Sarra
Giacomo : Jean Luc Ballestra
Beppo : Nicola Pamio

Choeurs et Orchestre du teatro dell’opera di Roma
Director musical: Rory Macdonald

Director d’escena: Giorgio Barberio Corsetti
Escenografia: Giorgio Barberio Corsetti i Massimo Troncanetti
Disseny de vestuari: Francesco Esposito
Dissent de llums: Marco Giusti
Coreografia: Roberto Zappalà
Video Igor Renzetti, Alessandra Solimene, Lorenzo Bruno

Théâtre de l’Opéra de Rome, October 2017