IN FERNEM LAND

NADAL 2017: HANSEL UND GRETEL A BUDAPEST


Nánási Helga (Gretel) i Gabriella Balga (Hänsel) Budapest 2017

En molts països, i noi és la primera vegada que parlem d’aquest tema quan arriba Nadal, s’acostuma a programa la preciosa òpera d’Engelbert Humperdinck basada en el compte dels germans Grimm, Hänsel und Gretel.

El fet de que estiguem parlant d’un compte infantil mestrívolament musicat per Humperdinck sota la influencia postwagneriana més ortodoxa, fa que l’obra es programi en els països centroeuropeus, però també de l’àrea anglosaxona de manera molt habitual durant les dates de Nadal, com també seria el cas del ballet el Trenaconus o del Ratpanat de Strauus per Cap d’Any. Per torbar quelcom similar a casa nostre hauríem d’anar al Tenorio per Tot Sants o Els Pastorets per Nadal, però l’intent de Guinovart per fer que els pastorets de Fiolch i Torres es perpetuïn musicalment sembla ara per ara, una exclusiva del Cor Vivaldi.

La versió que avui protagonitza l’apunt nadalenc del 2017 é suna proposta nova, original, entretinguda i senzilla, de l’òpera estatal hongaresa (la versió s’ha traduït a l’hongarès) que sota la magnífica direcció musical de János Kovács i l’escènica del sevillà  Rafael R. Villalobos ens ofereix una versió actualitzada i urbana del famós conte del germans que s’endinsen en una part del bosc on viuen, on hi regna la bruixa que els temptarà amb la famosa casa de xocolata i llaminadures com a esquer per caure en la seva malèfica xarxa i acaba sent un àpat suculent per a tal il·lustre i sinistre personatge de l’imaginari infantil.

Deslocalitza el conte i situar-lo en una marginalitat perifèrica d’una zona industrial d’una gran ciutat, traeix l’esperit profundament naturalista d’una partitura que descriu el món forestal i les seves criatures a la manera wagneriana, to i que a hores d’ara potser això ja no importa a quasi bé ningú. Per contra Villabolos crea un món més actual i entenedor per el públic infantil, allunyat dels clixés de fa un segle i envolta la trama amb un magnífic decorat hiperrealista que ens situa a primer cop d’ull a la part posterior de qualsevol nau industrial d’un polígon anònim, on conviuen indigents o sense sostre, al costat de rates i ratolins, deixalles éssers marginals.

La nova dramatúrgia s’adequa la mar de bé a la trama original, tot i lligar de manera un tant estrafolària les criatures del bosc i les fades, amb personatges més aviat poc eteris, però el resultat és brillant, enginyós i es segueix amb claredat meridiana.

Musicalment la retransmissió des del Teatre Erkel de la capital hongaresa, es magnífic orquestralment gràcies a János Kovács que treu de la partitura totes les suculentes possibilitats. mentre que vocalment no estem al nivell de la gloriosa gravació de Von Karajan (Grummer, Schwarzkopf, Metternich) però la proposta es deixa escoltar i veure sense haver de posar gaire esforç.

M’ha agradat el Hänsel de Gabriella Balga i no tant la Gretel, sovint calada de Nánasi Helga. Bé el pare de Zsolt Haja, la mare de Atala Schöck i el seu alter ego, la bruixa cantada per a una senyora, com sempre havia estat, en aquest cas Bernadett Wiedemann, i no com s’ha posat de moda darrerament per a un tenor histriònic. Completen dignament les fades d‘Eszter Zavaros i  Ingrid Kertesi,

Qualsevol representació d’aquesta òpera deliciosa i de grans valors musicals, és benvinguda, que sigui en hongarès és una anècdota idiomàtica. A Catalunya Joan Maragall va fer la traducció al català. Malaguanyada feinada perquè els teatres catalans no la tenen prevista en les seves oracions nadalenques, ni en les de cap època de l’any

Engelbert Humperdinck
HÄNSEL UND GRETEL

Hänsel: Gabriella Balga
Gretel: Nánási Helga
Peter (el pare): Zsolt Haja
Gertrud (la mare): Atala Schöck
La bruixa: Bernadett Wiedemann
The Sleep Fairy: Eszter Zavaros
The Dew fairy: Ingrid Kertesi

Director musical: János Kovács

Director d’escena: Rafael R. Villalobos

Escenografia: Emanuele Sinisi
Disseny de vestuari: Rafael R. Villalobos
Coreografia: Csaba Sebestyén
Dramatúrgia: Eszter Orbán

Erkel Színház (Teatre Erkel), Budapest 12 de desembre de 2017

BON NADAL Infernemlandaires, tots els millors desitjos per a vosaltres i els que estimeu.

16 comments

  1. Oscar Boada

    Meravellosa òpera, Hänsel und Grettel. Amb qui hauria de parlar per convertir-la en tradició musical a casa nostra? La podríem fer en la versió de Joan Maragall, i tant que si! Guardo dates ja, per a l’any vinent?

    M'agrada

  2. Bocachete

    Traducció excel.lent, a més, aquest Ton i Guida de Maragall. Tenim El pessebre de Casals, Les figures del pessebre de Llongueras i alguna altra peça per l’estil, però cap ha aconseguit consllidar-se com a tradició més o menys popular. El Concert de Sant Esteve de l”Orfeó és potser el més semblant a una tradició “clàssica”. El públic és mandrós i les institucions tampoc no tenen paciència ni imaginació per a aconseguir consolidar una proposta així. Qui sap si la de Guinovart ho aconseguirà. En tot cs, molt bon Nadal a tots i bones festes.

    M'agrada

  3. Leonor

    ¡Hombre, Rafa Villalobos! Permitidme este “engendro”: “Quépequeñoesestemundo”.
    Una se alegra siempre por renovaciones acertadas y la obra de Humperdinck es maravillosa (la versión Grümmer-Schwarzkopf, difícil de superar).
    ¡Muchas felicidades, infernems! ¡Felices Fiestas a todos, Joaquim, equipo y a todos mis mejores deseos!

    M'agrada

  4. Víctor

    En general és una pena no assemblar-se més a aquests països centreeuropeus, i, en particular per aquestes tradicions musicals. Aquí hem “importat” la de fer El Messies, obra extraordinària, evidentment. Però, sense anar més lluny, tenim nosaltres el magnífic Pessebre, amb unes qualitats musicals gens negligibles, però que no es fa mai… Bon Nadal i bones festes a tothom!

    M'agrada

  5. Retroenllaç: Noticias de diciembre de 2017 | Beckmesser

  6. elnomdelarosa

    Molt interessant versió! Sí, es troben a faltar més tradicions musicals… el Messies poc a poc es consolida, i el concert de Sant Esteve de l’Orfeó, tot i que va més enllà del fet musical… caldria recuperar El Pessebre de Pau Casals, o aquesta desconeguda versió traduïda de Joan Maragall de l’òpera de Humperdinck…
    Mentrestant, bones festes a tots i totes els infernamlaires, escric poc però us segueixo molt!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: