Wolfgang Koch (Danton) i Herbert Lippert (Desmoulins) a Dantons Tod Viena 2018

Dantons Tod a Viena Producció de Josef Ernst Köpplinger

Olga Bezsmertna (Lucine) a Dantons Tod Viena 2018

Avui una òpera molt interessant i poc freqüent Dantons Tod(La mort de Danton) del compositor austríac malgrat haver nascut a Berna, Gottfried von Einem (1918-1896), estrenada al Festival de Salzburg l’any 1947 .

Basada en l’obra de Georg Büchner, autor també del cabdal Wozzek, va comptar amb el llibret de Boris Blacher, professor del compositor i del mateix Gottfried von Einem. Per a l’estrena no es van escatimar esforços i sota la direcció de Ferenc Fricsay que va substituïr a Otto Klemperer per malaltia, es va comptar amb un cast que incloïa a Paul Schöffler en el rol titular de Georges Danton, el tenor Julius Patzak com a Camille Desmoulins, la soprano Maria Cebotari com a Lucile, el baix Ludwig Weber com a Sant-Just o el tenor Josef Witt com a Robespierre.

La primera òpera de von Einem va ser també a primera estrena d’un compositor viu que es va fer al Festival de Salzburg i l’èxit obtingut va ser notable. L’obra lluny del melodrama de l’Andrea Chénier de Giordano i utilitzant personatges cabdals del Règim del terror, ofereix una reflexió punyent sobre el totalitarisme, quelcom que si tenim en compte l’època de l’estrena a Salzburg, tot just acabada la II Guerra Mundial, ofereix un clar paral·lelisme amb el règim nazi en el que va haver de conviure el compositor i que li va causar molts problemes. Per la seva valuosa tasca en ajudar a salvar musics jueus, en especial a Konrad Latte. va rebre a títol pòstum la distinció de Justos entre les Nacions. El perfil dels “Justos” és divers, si bé destaquen les persones distingides per actuar en nom de la religió, també s’han distingit a d’altres que van actuar per motius humanitaris o que, tot i pertànyer a organismes repressors de l’Estat, es van oposar a les instruccions dels seus superiors, com gendarmes, policies i militars. També han estat reconeguts com a “Justos” diversos funcionaris i membres dels cossos diplomàtics.

Entre les òperes del compositor cal destacar:

• La mort de Danton (Dantons Tod)
• El procés (Der Prozess)
• Der Zerrissene
• Kabale und Liebe
• La visita de la vella dama (Der Besuch der Alten Dame)
• Jesu Hochzeit
• Der Tulifant
• Luzifers Lächeln

Totes extretes de fons literàries de molta força

La música que von Einem va escriure per a La mort de Danton juga amb la atonalitat, si bé mai podrem dir que sigui una òpera atonal, i el material melòdic és potent, inspirat però mai fàcil. Cal endinsar-se i fer concessions, sense esperar escoltar Giordano, Puccini o Strauss.

HI ha cant a dojo i en cap cas estaríem parlant d’aquell Sprechgesang que tant exaspera als melodistes més aferrissats del belcanto més inspirat.

Orquestralment l’òpera és molt brillant, i la participació del cor és cabdal, imponent i complicada. És difícil de situar l’òpera en una escola musical concreta, tot i que en ami em recorda molt a Honegger, entre un classicisme i un expressionisme amable, que desenvolupa un discurs narratiu sense cotilles, dogmes clixés. Hi ha personalitat pròpia, fet que potser va acabar perjudicant-lo més que no pas si s’hagués adscrit a una escola més determinada.

Petita sinopsi

Part 1

Robespierre s’ha apoderat del poder i executa a tots els seus oponents. Un adversari  és Danton; crític amb l’extremisme tiranista de la Convenció. No obstant això, Danton no creu que arribi el moment.

No obstant això, Danton ridiculitza a Robespierre a la seva cara pel seu virtuosisme afectat. Això fa que Robespierre estigui més inclinat a seguir els consells del jove fanàtic Saint-Just per arrestar Danton i els seus aliats més propers, Hérault de Séchelles i Camille Desmoulins.

Tot i que Danton es avisat de la detenció imminent, es nega a fugir i, per tant, es lliura indirectament a Robespierre.

Part 2

Danton i els seus amics estan a la presó. Ja no pot confiar en l’ajut de les masses, que inicialment estaven sòlidament al seu favor; l’opinió oficial ja està començant a contrarestar-la, almenys en algunes faccions.

Abans del tribunal revolucionari, el retòric temut Danton és capaç de defensar-se amb habilitat contra els seus adversaris, guanyant-se temporalment el seu prestigi. Però Saint-Just presenta falses proves incriminatòries contra l’acusat. Danton acusa llavors a Robespierre, Saint-Just i els “corbs del Comitè de Seguretat Pública” l’acusen d’alta traïció. Els presents estan dividits, i els presoners són forçats a la força.

Davant les persones reunides, Danton i els seus amics són guillotinats. Les masses animen l’execució i responen amb crits de “Hail”.

L’esposa de Desmoulins, Lucile, que ha perdut els seus sentits, segella el seu propi destí cridant “Long live the king” al final de la seva segura condemna.

La nova producció que presenta l’òpera estatal de Viena és molt sòlida i si bé no puc dir que  compti amb un elenc com el de l’estrena, amb noms que han fet història, si que puc dir que res grinyola i que el conjunt és esplèndid..

Quan d’una obra en tinc pocs referents el grau d’anàlisi és divers, no menys exigent, sinó que recau en aspectes més enfocats a l’òpera que en la interpretació. Jo tinc una gravació de la casa Orfeus que dec haver escoltat un parell de vegades i si bé quan l’he escoltat sempre m’ha resultat plaent, no ha estat fins aquesta ocasió que he vist el streaming de la Staatsoper que tot plegat ha agafat una dimensió global molt més potent.

Wolfgang Koch, que com a Wotan sempre m’ha semblat fluix com a Danton en fa una creació i això que ha de l luitar amb un físic que és l’antítesi del revolucionari guillotinat.

Magnífics també el tenor Herbert Lippert i la soprano Olga Bezsmertna en el colpidor rol de Lucile.

Ara bñ-w, qui s’emporta les grans ovacions és la directora finlandesa Susanna Mälkki que tant em va sorprendre en L’amour de loin de Kaija Saariaho al MET. Estem davant d’una figura important de la direcció orquestral.

Pel que fa a la monumental producció de Josef Ernst Köpplinger, reuneix en un espai únic, un immens i aparent desordre que descriu amb vestuarin de l’època un conflicte intens, que no sempre és fàcil de seguir pel que veiem, sobretot si no comptem amb l’ajuda del subtitulat.

Tanmateix és una ocasió única per conèixer una òpera i un compositor del que s’haurien de representar molt més les seves obres, per el valor musical sense cap mena de dubte, però també per les possibilitats teatrals dels llibrets, un aspecte cabdal en les grans òperes del segle XX.

Gottfried von Einem
DANTONS TOD
opera en dos actes llibret de Boris Blacher i Gottfried von Einem,
segons l’obra de Georg Büchner

George Danton Wolfgang Koch
Camille Desmoulins Herbert Lippert
Hérault de Séchelles Jörg Schneider
Robespierre Thomas Ebenstein
Lucile Olga Bezsmertna
Saint Just Ayk Martirossian
Herman Clemens Unterreiner
Simon Wolfgang Bankl
ein junger Mensch Wolfram Igor Derntl
1. Henker Wolfram Igor Derntl
2. Henker Marcus Pelz
Julie Alexandra Yangel
eine Dame Ildikó Raimondi
ein Weib Lydia Rathkolb

Chor und Orchester der Wiener Staatsoper
Direcció musical: Susanna Mälkki

Director escénic: Josef Ernst Köpplinger
Escenografia: Rainer Sinell
Disseny de vestuari: Alfred Mayerhofer
Disseny de llums:Josef Ernst Köpplinger
Coreografia: Ricarda Regina Ludigkeit

Wiener Staatsoper 24 de març de 2018