En Josep Maria em va escriure enviant-me el qüestionari, el mes de novembre del 2016 i sembla que va ser ahir!. Han passat 16 mesos i per fi publico el seu qüestionari que com podreu constatar té punts que de ben segur poden generar un debat interessant, a banda que no es capaç de dir-nos quin és el seu tenor i baix predilectes, , sent com veureu, la veu de baix la que li agradaria tenir i sent la de tenor la veu que acostuma a generar més passions.
Estic segur que en més d’una de les qüestions us sorprendrà i estic segur que ell ho argumentarà i us explicarà el mateix que em va comentar en a mi en un e.-mail posterior a l’enviament d’aquest qüestionari:
- La primera vegada que vas anar a l’òpera quin any va ser? Crec que era el 1991.
- A quin teatre? Liceu
- Quina òpera vas veure? Un programa doble amb Pagliacci i Il Campanello.
- Els teus pares anaven o van a l’òpera? No
- Quin compositor operístic t’estimes més? Mozart
- Quina és l’aspecte que valores més d’una representació operística? L’equilibri.
- Quin és el teu tenor predilecte? Cap en concret.
- Quina és la teva soprano predilecta? Gundula Janowitz.
- Quin és el teu baríton predilecte? Simon Keenlyside.
- Quina és la teva mezzosoprano predilecta? Elina Garanca.
- Quin és el teu baix predilecte? Cap en concret.
- Quin és el teatre dels que has visitat que més t’ha impressionat? Em quedo amb el Palau.
- Podries viure en una ciutat sense teatre d’òpera? Crec que no podria viure en una ciutat.
- Quina és la teva òpera predilecte? La Flauta Màgica.
- Quina òpera detestes? Cap
- Valora de 1 a 10 la importància del director d’escena en una representació operística 9
- A quina ciutat del món que no sigui la teva i amb teatre d’òpera, t’agradaria viure? La resposta de la 13.
- Quin és el llibretista operístic preferit? Da Ponte, per dir-ne un.
- Quin és el teu heroi de ficció operística? Papageno
- Quina és la teva heroïna de ficció operística? Liù.
- La gravació operística que t’enduries a l’illa deserta? Una Flauta Màgica dirigida per Kemplerer i amb la Janowitz de Pamina.
- El director d’orquestra operístic preferit? Uf! posem el Riccardo Muti.
- El director d’escena preferit? No en tinc, però diré el David
- La representació operística que t’hagués agradat assistir? Una estrena a l’època de Mozart amb ell al clavicèmbal.
- L’òpera barroca que més t’agrada? Diria que solament conec una mica el Giuilio Cerase…
- L’òpera clàssica que més t’agrada? Deixant de banda la Flauta, el Don Giovanni.
- L’òpera romàntica que més t’agrada? Tristan i Isolde.
- L’òpera del segle XX que més t’agrada? El Cavaller de la Rosa.
- L’òpera del segle XXI que més t’agrada? Conec molt poca cosa…
- Si poguessis escollir una vocalitat lírica, què t’agradaria ser: soprano, mezzosoprano, contralt, tenor, baríton o baix? Baix (i cantar duets amb una soprano).
Doncs aquí teniu Die Zauberflöte dirigida per Otto Klemperer i amb Gundula Janowitz cantant el rol de Pamina, que és la gravació que en Josep M. s’emportaria a l’illa deserta.
Moltes gràcies Josep M i cada vegadsa entenc més la resposta a la qüestió 13.
La setmana vinent tindrem el plaer de conéixer el qüestionari de Guillem Borràs
IN FERNEM LAND 
Interesante aunque incompleto cuestionario
M'agradaM'agrada
Inoblidable Gundula Janowitz per la seva musicalitat i expressivitat la recordo amb aquella Elisabeth del Tannahaser que va cantar al Liceu i que no van arribar els decorats i que va aparèixer una inesperada Caballé fent de Venus, l’any següent va cantar El rat panat i ja havia perdut la veu
M'agradaM'agrada
Gràcies Joaquim per la publicació. Ara veig que va ser una errada no respondre a totes les preguntes, ja que el qüestionari es precisament per escollir. A mi els tenors no m’acaben d’agradar, ni per la veu, ni per el que molts es creuen (mediàticament, glamur… lo dels tres tenors potser hi te a veure) i potser per que molts han deixat una mica de banda la part teatral i que a la majoria de les meves òperes preferides el tenor té un rol secundari. Dels baixos, doncs en hi ha molts que m’agraden o m’han agradat, Seppi, Ramey, Moll, Salminen, Ghiaurov, Fritz, Pape…, però en aquell moment no em vaig decidir per cap.
A en Jaquim crec que li vaig explicar que jo sempre dic que l’òpera s’ha de veure en directe i que a mi els concerts sense representació no m’agraden, però que triava la Gundula sense haver-la vist mai… i entrava en una contradicció. Simplement alguna gravació seva em va fer reeixir l’interès per l’òpera i per mi és la millor que he sentit en diversos rols que m’agraden (per ex. la Pamina).
Van passant anys i òperes per davant meu, però no trobo res com la Flauta màgica i cada cop m’agrada mes la fonètica alemanya en el cant i això al Liceu costa… El que acaba en i predomina molt.
Continuaré seguin el blog i aprenent cada dia de totes les intervencions. Gràcies a en Joaquim i a tots els que hi participeu doncs m’ajudeu cada dia créixer en aquest mon tant apassionant. Salut
M'agradaM'agrada
Als urbanistes, en canvi, ens passa com a Woody Allen: ens reconforta saber que si necessitem un plat de sopa wonton d´ànec a les 3:30 de la matinada, podem trucar i ens la porten. Encara que, com diu ell mateix, no serveixi per a res, perquè… qui necessita un plat de sopa wonton d´ànec a les 3:30 de la matinada?
M'agradaM'agrada
urbanites, no urbanistes…. 😆
M'agradaM'agrada
Segurament si visqués a London, Paris o New York, podria anar 30 vegades al any a l’òpera, però és convertiria en rutina, ara hi vaig poc, però ho espero amb tanta il·lusió que rarament acabo decebut. Les petites avantatges d’anar pels teatres amb motxilla poc plena…
M'agradaM'agrada