Aušrinė Stundytė (Renata) a L’àngel de foc de Prokòfiev Aix-en-Provence 2018

Segona proposta del Festival d’Aix-en-Provence del 2018 i segon impacte.

Després de l’Ariadne auf Naxos ara és l’imponent i malauradament poc coneguda òpera de Serguei Prokófiev, L’àngel de foc, la que ens presenta el festival provençal, amb les direccions potents de Mariusz Treliński a l’escenari i Kazushi Ono al fossat.

L’àngel de foc és una òpera innovadora, avançada al seu temps i plena de contrasts i tensions, tan argumentals com musicals, i d’una exigència vocal, sobretot per a la soprano que es fa càrrec del rol de Renata, extraordinària, amb canvis sobtats en la línia vocal explorant els extrems del registre vocal de manera extenuant.

No és una òpera fàcil que entri a la primera, però és una òpera que cal conèixer d’un  compositor que també cal conèixer en la seva vessant operística.

En una hostatgeria, Renata, turmentada i histèrica, confon Ruprecht amb el comte Enric, un ex amant a qui associa amb el seu àngel guardià. Ruprecht, enamorat d’ella, accepta dur-la a la ciutat de Colònia per a una trobada amb Enric. La parella tracta de trobar a Enric per art de màgia: Ruprecht es mostra frustrat després d’una visita al mag Agrippa de Nettesheim. Mentre Renata ha trobat Enric, i rebutjada per aquest urgeix Ruprecht que lluiti contra ell. Ruprecht perd la baralla. Renata amenaça de deixar a Ruprecht, la passió física obsessiva contrasta amb els records del seu àngel guardià. En un jardí a la vora del Rin, apareixen Faust i Mefistòfil; Renata li llança un ganivet a Ruprecht, acusant-lo d’estar endimoniat. Ruprecht observa com el diable devora lentament i furiosa un criat i com després el ressuscita d’un abocador. Ruprecht es troba a la sala de l’Inquisidor, un fanàtic dedicat a investigar una història de possessió diabòlica, els seus dubtes sorgeixen arran d’una novícia: Renata. Apareixen signes de possessió, en començar els rituals de l’exorcisme, la histèria s’apodera de la comunitat del convent i l’òpera conclou quan l’Inquisidor proclama Renata culpable de bruixeria, i la condemna a morir a la foguera.

Amb aquesta sinopsi us podeu imaginar que els directors d’escena estan abonats a tota mena de relectures i dramatúrgies, més recaragolades que l’original, críptiques, i psicoanalitzadores, però el director polonès que transgredeix l’època, manté una tensió teatral de la narració dels fets molt ben avinguda amb l’orquestral d’Ono, produint la certesa que la coherència teatral s’adequa com un guant a la complexitat musical.

Treliński combina amb encert, imatges i missatges carregats de referències i significats que segurament necessiten més d’un visionat, mentre que el mestre Ono, comptant amb un elenc vocal correcte, sense més, configura amb una resposta orquestral absolutament brillant, un pols dramàtic d’excepció amb una excel·lent resposta de l’orquestra de París.

El treball teatral dels actors és brillantíssim i les interpretacions vocals tot i ser consistents no m’han arribat a colpir com si em va passar quan vaig escoltar l’òpera en la versió discogràfica de Gergiev i amb una inoblidable protagonista a càrrec de l’efímera Gorchakova, que hi ha qui diu que va començar a declinar arran de cantar aquest rol, acompanyada per un poderós Leiferkus. El Sr Hendricks no mai pot ser comparable. Resulta, això sí, vocalment voluntariós

Aušrinė Stundytė, la soprano lituana que interpreta Renata arriba apurada al final, és molt disciplinada i s’entrega, potser de manera excessiva per intentar imposar-se. Com actriu està esplèndida

Els privilegiats espectadors televisius no vàrem haver de fer esforços per escoltar als cantants, quelcom que sembla que si va succeir amb els espectadors que van assistir a la representació, ja que sembla ser que la projecció vocal de la majoria dels rols principals, no acabaven d’arribar del tot als espectadors situats a la sala.

En qualsevol cas per a tots aquells que desconegueu l’òpera és imprescindible que us hi apropeu sense por, Prokòfiev ho posa tot per atrapar-vos i la versió, potser no de referència, s’imposa per la potència visual i teatral, l’excel·lència orquestral i la correcció vocal d’uns cantants més aviat anònims al servei d’un conjunt que funciona

Serguei Prokófiev
L’ÀNGEL DE FOC (The Fiery Angel) 1927
Llibret de Serguei Prokófiev segons el drama homònim de Valery Bryusov

Renata : Aušrinė Stundytė
Ruprecht : Scott Hendricks
La Voyante & la Mère supérieure : Agnieszka Rehlis
Méphistophélès et Agrippa von Nettesheim : Andreï Popov
Faust et l’Inquisiteur : Krzysztof Bączyk
Jakob Glock et un médecin : Pavlo Tolstoy
Matthieu Wissmann et l’Aubergiste et un serviteur : Łukasz Goliński
La Patronne de l’auberge : Bernadetta Grabias
Première religieuse : Bożena Bujnicka
Seconde religieuse : Maria Stasiak

Cor de l’Opéra de Varsòvia
Orchestre de Paris
Direcció musical: Kazushi Ono

Director d’escena: Mariusz Treliński
Escenografia: Boris Kudlička
Disseny de vestuari: Kaspar Glarner
Disseny de llums: Felice Ross
Vídeo: Bartek Macias
Moviment escènic: Tomasz Wygoda

Grand Théatre de Province, Aix-en-Provence, 15-07-2018