IN FERNEM LAND

MET 2018/2019: LA TRAVIATA (DAMRAU,FLOREZ,KELSEY;NÉZET-SÉGUIN)


No me n’he pogut estar d’escoltar la retransmissió radiofònica de la primera representació de la temporada 2018/2019 al MET de La Traviata del dia 4 de desembre, abans que el proper dia 15 la podem veure als cinemes.

Les meves particulars reserves s’han confirmat íntegrament, i només parlo de veus, veus inapropiades, veus fatigades o veus poc rellevants, que de tot hi ha, en aquesta primera tanda del mes de desembre. La segona serà en el mes d’abril amb un altre cast completament diferent (Hartig, Costello, Rucinsky/Domingo sota la direcció de Luisotti), mentre ara és el nou director titular de la casa, el canadenc Yannick Nézet-Séguin i Diana Damrau, Juan Diego Flórez i Quinn Kelsey qui es fa càrrec del rols principals.

Diana Damrau ha anat evolucionant la seva Violetta i si l’any 2013 ja deia que la seves violetta estava en un work in progress cap a tessitures més centrals (Met i Scala, després París) ara ja allunyada de la soprano líric lleugera i més còmoda en el segon i tercer acte que en l’inicial, continua interpretant de manera magnífica el rol, amb personalitat i força com a punts forts, ja que la veu cada vegada mostra més limitacions allà on abans tot era fàcil i espectacular. No m’agrada el seu primer acte i és a partit del segon, malgrat que a la veu encara li manca una mica més de pes i gruix per dotar en el tot l’extens registre la sonoritat i la força necessària conservant l’homogeneïtat. Ella és el més notable d’un cast petit.

Juan Diego Flórez té una veu poc adequada. L’experiment del Ducca es repeteix amb aquest Alfredo de petit format i resultats. Canta de meravella perquè és un cantant excepcional amb una línia i distinció memorable, però ai las! no n’hi ha prou i si per ràdio sona poc m’imagino que en la immensitat de la sala del MET la veu deu ser insignificant. Experiments que no porten en lloc i que només fan que constatar que per molt que s’encaparri la seva veu el limita a un repertori molt concret on encara excel·leix tot i la competència que li ha sortit en els darrers anys amb Camarena, un cantant amb una veu en permanent evolució que fa el seu mateix repertori amb més solvència vocal. Flórez denota en l’escena de casa de Flora l’error descomunal d’assumir aquest rol, ensenyant totes les vergonyes de registre inadequat i de veu forçada amb unes emissions caprines sorprenents i fins ara no escoltades.

El Germont del baríton nord-americà Quinn Kelsey no va més enllà d’una inexplicable concessió a un cantant que hauria de cantar en un circuit més modest ja que ni la veu em sembla excepcional i sobretot més enllà dels problemes de flegmes que diria que són accidentals, hi ha una intensitat i expressivitat plana i una tècnica millorable, que més valdria que s’esmercés en perfeccionar.la i s’oblidés d’imitar a Milnes.

Nézet-Séguin hi posa tot el nervi i l’ímpetu dramàtic amb una direcció intensa que no deu beneficiar gaire a Flórez però que manté una tensió que manté l’interès malgrat la discreció vocal a excepció de Damrau.

Dono un cert marge de confiança i esperaré a la funció del 15 per acabar de reafirmar-me amb aquesta primera impressió només auditiva, i qui sap si enlluernat per la producció de Michael Mayer o perquè el rodatge de tot plegat haurà fet agafar una altra dimensió i emoció, podria ser que m’acabi agradant més, tot i que el problema està perfectament identificat i no crec que s’arregli, perquè ni Flórez em satisfà, ni molt menys Kelsey, la millora pot venir per Damrau, que sense els nervis de la primera representació de la tanda, canti una mica més confiada aquest primer acte que li costa tant.       

Giuseppe Verdi
LA TRAVIATA
òpera en 3 actes llibret de Francesco Maria Piave

Violetta…………………Diana Damrau
Alfredo………………….Juan Diego Flórez
Germont………………….Quinn Kelsey
Flora……………………Kristin Chávez
Gastone………………….Scott Scully
Baron Douphol…………….Dwayne Croft
Marquis D’Obigny………….Jeongcheol Cha
Dr. Grenvil………………Kevin Short
Annina…………………..Maria Zifchak
Giuseppe…………………Marco Antonio Jordão
Messenger………………..Ross Benoleil
Germont’s Daughterr……….Selin Sahbazoglu

Metropolitan Opera Choir and Orchestra
Direcció musical: Yannick Nézet-Séguin
Metropolitan Opera House 4 de desembre de 2018

4 comments

  1. Jon

    I’m surprised by your active dislike of Kelsey? Have you seen him live? He has a big, gorgeous sound with wonderful legato. He is far above the usual Lukic or Gagdnize or fill-in-the-blank.

    M'agrada

  2. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de diciembre 2018 | Beckmesser

  3. alex

    Particularmente y de un audio que me han pasado, no me ha gustado casi, ninguno de los 3 solistasç
    Flórez podría cantar el Alfredo y con ciertas reservas ( como hizo con el Hoffmann, en teatros pequeños y experimentales como Montecarlo ), pero en un Met con más de 3500 localidades, su peso vocal limitado frente a la orquestación verdiana, le hace bajar enteros. Dudo que repita este rol
    Damrau, está muy cascada vocalmente. Sus agudos ya son gritados y abiertos, además sigue con sus jadeos y corta de fiato ( ya canceló la Valois de HUGUENOTS en París) y le preveo, un negro porvenir con esos problemas vocales.
    Kelsey, buena voz pero todo lineal.

    M'agrada

  4. Guillermo Soto

    Coincido contigo Joaquìn en cuanto a que Flórez no es un verdiano, quizas lo único que le va es Fenton , creo que lo ha cantado. Ví a Flórez en un concierto acá en Santiago hace dos meses y atacó la cabaletta de Alfredo en buena forma con el agudo impecable claro que amplificado.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: