Un any rere un altre el mateix, amb quasi la mateixa insistent rutina i a la vegada fascinació per un concert que causa tanta mandra com suscita interès, sempre en funció de qui es posi al capdavant de la prestigiosa orquestra i sigui capaç de dir alguna cosa més enllà de sempitern acompanyament marcial picant de mans d’un públic endiumenjat per acompanyar la marxa Radetzky com a principal objectiu, a banda del selfie corresponent de l’assistència al concert.
Tot està dit en aquest concert, quasi tot escoltat i els resultats sabuts abans de començar, només falta que algú com Christian Thielemann aquest any, sigui capaç de començar triant peces que com a mínim siguin “novetat” i encara que tot acaba sonant igual, que aportin alguna mena de distinció a allò que tothom vol escoltar i també és important que a l’hora de dirigir no es limiti a portar el compàs de manera més o menys elegant en el gest i que l’orquestra acabi funcionant sola, no, podrà ser més elegant, menys decadent, massa prussià o poc ballable, però és indiscutible que el director berlinès, primer director alemany en dirigir el concert, sorprenentment, ha deixat una empremta d’una qualitat, una finor i una precisió admirables.
Tothom té el seu patró fet, per a mi Karajan i Kleiber són els cims, seguits a l’altre extrem, per Harnoncourt o un dels Maazel possibles, però està clar que els grans de veritat deixen una empremta especial i aquest ha estat el cas del concert del 2019.
De tot el reguitzell de perles, perletes i quincalla de tota mena, és inqüestionable que el deliciós Elfenreigen de Josef Hellmesberger fill va ser un encert de programació i de direcció, com tantes altres polques de vertiginoses i precises direccions o la sorprenent direcció del bell Danubi blau, sense cap espurna de manierisme autocomplaent, ni decadència imperial vienesa. Amb Thielemann no es va a ballar, més aviat es va a gaudir d’una direcció equilibrada, tan allunyada de la emotivitat decadent com de la austera marcialitat amb el que els seus enemics el castiguen direcció rere direcció. Escoltant el famós vals en el final esperat, em vaig adonar de com es pot dir el mateix que altres grans sense que soni igual. L’exposició temàtica, el desenvolupament discursiu i tot l’entramat orquestral sonava depurat, precís i bellíssim per la calidesa i la cristallina claredat.
Un encert total i tota la resta m’importa ben poc. Si reia o somreia a petites dosis, si era marcial i autoritari, si no sé què o no sé què més. Tampoc hi havia tantes oportunitats, despistats amb tanta ballaruca, ornament floral i moviments de la càmera entre làmpades, escalinates i artesanats de luxosos sostres principescs.
Aquest aspecte visual i estètic del concert és el que menys m’interessa, de fet no m’interessa gens i voldria que la càmera es centrés en veure com toquen els musics i com segueixen al director, el seu gest o la seva mirada, evitant despistar-me amb representacions amables que deixen la música com a una banda sonora.
El concert de Cap d’Any em diuen que és això, i no, no és això, el concert és una cosa que s’ha anat transformant des de les direccions de Billy Boskovsky fins ara, abans molt més folklòrics si ho voleu així i ara molt més transcendents des de que els directors de més renom són invitats o s’inviten a passar a la història.
El fet televisiu condiciona als espectadors d’arreu del món, sortosament el públic assistent en directe encara no i s’estalvien veure coreografies amables i paisatges bucòlics. El tema ballarins és pràcticament impossible en el atapeït hemicicle del Musikverein, com si succeeix en els concerts vergonyants de Cap d’Any de les nostres sales de concert. Ara bé si Rolex un dia es capfica amb la idea qui sap si els veurem entrar per la sala i papallonejar pels passadissos de la platea perquè la TV mana i el patrocinador encara més.
Un concert magnífic el del 2019, l’any vinent serà Andris Nelsons, el director letó titular de l’orquestra de Boston qui ens farà ballar o no i qui sap si farà cantar a la seva senyora alguna csárdás d’alguna de les operetes straussianes. En el concert vienès hi cap tot mentre al final hi hagi el Danubi i la Radetzky degudament acompanyada, la resta és farciment i aquest any ha estat més bo que la própia vianda, sempre a gust del gurmet consumidor, és clar.
Us desitjo un 2019 farcit de bones noticies i millor música.
Neujahrskonzert der Wiener Philharmoniker
1. Teil
Carl Michael Ziehrer
Schönfeld Marsch, op. 422
Josef Strauß
Transactionen, Walzer, op. 184
Josef Hellmesberger, Sohn
Elfenreigen
Johann Strauß, Sohn
Express, Polka schnell, op. 311
Nordseebilder, Walzer, op. 390
Eduard Strauß
Mit Extrapost, Polka schnell, op. 259
2. Teil
Johann Strauß, Sohn
Ouvertüre zur Operette “Der Zigeunerbaron”
Josef Strauß
Die Tänzerin, op. 227
Johann Strauß, Sohn
Künstlerleben, Walzer, op. 316
Die Bajadere, Polka schnell, op. 351
Eduard Strauß
Opern-Soirée, Polka française, op. 162
Johann Strauß, Sohn
Eva-Walzer aus der Oper “Ritter Pásmán”
Csárdás aus der Oper “Ritter Pásmán”
Ägyptischer Marsch, op. 335
Josef Hellmesberger, Sohn
Entr’acte Valse
Johann Strauß, Sohn
Lob der Frauen, Polka mazur, op. 315
Josef Strauß
Sphärenklänge, Walzer, op. 235
Propines
Johann Strauß, Sohn
Im Sturmschritt, Polka schnell, op. 348
An der schönen blauen Donau, Walzer, op. 314
Johann Strauß
Radetzky-Marsch, op. 228 (Arr. Leopold Weninger)
Wiener Philharmoniker
Christian Thielemann
Großer Saal, Musikverein 1 de gener de 2019
Molt bona crònica. Hi estic d’acord. No tinc cap interès pel concert, però entre ràdio, tv i tornant a la ràdio mentre anava amb cotxe vaig escoltar-lo tot. Bon Any Nou a tothom i en aquesta ocasió als IFL.
M'agradaM'agrada
Molt ben dit Joaquim. Hauriem de veure més músics i director i no tantes flors i detalls de la decoració de la sala. En Christian Thielemann em va agradar moltíssim. El que dius sobre l’actuació de la Cristineta amb la direcció de l’Andris Nelsons, ho vaig pensar quan vaig llegir la notícia. (Som dolents).
M'agradaM'agrada
Perfecto Joaquim, solo corregirte que Jansons tiene exseñora soprano.Feliz año nuevo.
M'agradaM'agrada
las copas del fin de año obnubilan nuestra atención y por ello quienes escriben, quienes intentan corregir y quienes leemos cometeremos errores. Lo más sobrio que me es posible, desearé un feliz año nuevo a todos y un especial abrazo a Joaquin por esta inmensa tarea.
Ahora mis observaciones.
Yo suponía que Carlos Kleiber, nacido en Berlín era el primer director alemán en dirigir el Neujahrskonzert, otros discutirán si su padre lo “nacionalizó” argentino o austríaco. Respecto a Andris Nelsons su separación de Kristine Opolais ya provocó la disolución del matrimonio en el Lohengrin que estrenó Londres meses atrás y Elsa debió ser cantada por otra soprano… no obstante La Boheme en versión de concierto en Tanglewood se desarrollo normalmente con Andris en el podio y Kristine como Mimi., mientras fue anunciado el Requiem verdiano para este año incluyendo a ambos interpretes.
Pero el divorcio puede venir por otro lado, cuando el mismo día que se anunció al director musical del 2020, artista exclusivo de la Deutsche Gramophon, La Filarmónica de Viena firmo con el saliente CEO de Sony Music,Bogdan Roscic, la renovación del contrato para la grabación exclusiva de este evento.. tendrá algo que ver que Bodgan será el jefe de los músicos el próximo año al asumir la Dirección de la Opera Estatal de Viena ¿¿¿¿???? Saludos Mario.
M'agradaM'agrada
Gran crónica Joaquim. Com molt bé escrius “Tot està dit en aquest concert, quasi tot escoltat i els resultats sabuts abans de començar”. Tan sols afagir unas dadas o puntualitzacions. El Sr. Philippe Jordan, actual Director musical de l’Opera de Paris i de la Wiener Symphoniker , será a partir de 2020 el Director musical de la Wienerstaasoper. El Sr. Andris Nelsons es actualmente el Director titular de la Boston Symphony Orchestra i de la Gewandhausorchester de Lepzig.
Bon Any Nou a tothom.
M'agradaM'agrada
Disculpas. Leipzig . https://www.gewandhausorchester.de/orchester/.
M'agradaM'agrada
Willi Boskovsky dirigió el Concierto de Año Nuevo de Viena durante 24 años consecutivos hasta su muerte (1955-1979) y por las grabaciones que yo tengo de él deduzco que no será el más ínclito, pero sí el más auténtico, dirigiendo la orquesta con el violín como lo hicieran Johann Strauss Sr., Johann Strauss Jr y Josef Strauss. Las direcciones musicales posteriores han sido cada vez más sofisticadas, como en una loable competición de quién lo hacía mejor y diferente. Thielemann ha dirigido este año magistralmente la Wiener Philarmoniker, pero el repertorio escogido lo he encontrado de más baja calidad que otros años, con la excepción de “Sphärenklänge” (y algún otro tema más, como la obertura del “Der Zigeunerbaron, por ejemplo) y los sempiternos y adorables “An der schönen blauen Donau” i la “engrescadora” “Radetzky Marsch”. A medida que se iban interpretando los temas, el locutor anunciaba los fracasos de algunos en su estreno, por algo sería. No obstante, es de agradecer que se recuperen temas generalmente descartados de la extensa producción de la la familia Strauss y coetáneos..
De todas formas este concierto suele aburrirme soberanamente. Yo creo que se interpreta cada año por inercia y para aquellos que pueden presumir de que han asistido al mismo o que lo han visto por TV. Sea como sea la semana que viene ya estará posiblemente a la venta tanto el CD como el DVD/BluRay (y quizás LP que está insospechadamente renaciendo), soportes en camino de la desaparición.
M'agradaM'agrada
Les estrenes de Il Barbieri o La Traviata van ser fracassos monumentals.
No cal afegir res més…
M'agradaM'agrada
El fracaso del estreno de “Il barbiere di Siviglia” fue provocado por los “fans” de Paisiello. La segunda función, sin los revienta-estrenos, fue un éxito colosal, tanto es así que al finalizar la representación el público, con Manuel García a la cabeza -Conde Almaviva en la ópera-, se dirigió a casa de Rossini -que no quiso dirigir la segunda función- para aplaudirle desde la calle. En cuanto a “La traviata”, el público no aceptó ver representada la ópera con los atuendos que vestía y veía por la calle y además la protagonista era excesivamente oronda y añeja (38 años) para representar una joven de 20 años y además tísica. Cambiando de época el vestuario y la soprano “La traviata” fue éxito dondequiera que se programó, incluso en la propia Fenice del estreno..
En el caso de los fragmentos del Concierto de Año Nuevo interpretados y fracasos en su estreno, lo fueron porque la música no agradó y escuchados en la actualidad a mí tampoco me agradan, pero esto no es óbice para que guste o no guste a otras personas. El gusto no es una ley sino una apreciación personal, respetable desde todos los puntos de vista.
M'agradaM'agrada
Feliz año a todos! A mí no me gustó nada. Me aburrí soberanamente. Claro que no es Thielemann un director al que le tenga en estima. No hay una sola grabación que me despierte interés porque lo encuentro completamente anodino. Así que este evento tan casposo, que apesta a naftalina por todas partes, me dejó igual que estaba o peor, ya que me hizo perder tiempo que pude emplear en algo más gratificante. Este tipo de realizaciones, con esas imágenes de los techos y los artesanados de la Musikverein, con ese cuerpo de baile danzando por los salones y en los jardines, me parecen mas propios de tiempos pretéritos. Estaba bien en los 70 y principios de los ochenta, pero desde entonces no ha variado el formato, de una cursilería que hace subir el azúcar en sangre a niveles peligrosos. Por no hablar del documental sobre la ópera!!! Mejor olvidarlo.
M'agradaM'agrada
Bon any a tothom! Jo el veia de petit, en blanc i negre (de fet, el posava ma germana a la tele i “ambientava” el matí del dia, seguit, inexorablament, dels salts d’esquí de Garmisch-Partenkirchen, que només anys després vaig associar a l’altre Strauss: fins llavors, era la “segona part” dels valsos), però després, la veritat… l’he deixat de seguir. La música està bé, no dic que no (se m’acaba fent repetitiva), però tot plegat és tan carrincló, sobretot la producció, el ballet, les vistes de Viena… Com que l’associo a fa anys, la imatge que em ve al cap és la del Boskovsky, amb aquell posat d’avi entranyable i aquelles brometes ingènues. El de menys, en el fons, era com sonava l’orquestra: és un espectacle d’altre tipus, ara mateix, gairebé pensat per a la televisió.
I molt d’allí, també. També em sorprèn (relativament, la veritat), aquesta mania de fer concerts de valsos de Strauss arreu, per aquestes dates, com si una tradició vienesa hagués de fer-se arreu i com si fossin, ja, com les nadales, però som així de rucs. Aquella idea (del Domingo?) d’un concert de Reis a Madrid basat en fragments de sarsuela era una iniciativa més interessant, potser; com a mínim, més variada i més propera, però diria que no va arribar a cuallar. A Figueres en feien un, que van transmetre alguns anys a TV3, que tenia la seva gràcia, però sembla que ja no. I l’OBC o la Banda Municipal han fet últimament alguns concerts de Reis, també, amb repertori d’aquell molt popular, Strauss inclòs, però encara és aviat i podem intuir que tampoc no es consolidarà.
M'agradaM'agrada
Varios apuntes que pueden, lógicamente, diferir en cuanto a opiniones. Ante todo, yo no me aburrí nada, todo lo contrario aunque solo pudiera presenciar la 2ª parte del Concierto.
Si el Concierto de Viena de año nuevo que llena siempre la Musikverein ( tanto la tarde del 31 como la mañana del dia 1) y que es una fuente inagotable de ingresos ( sponsors, derechos de tv. y de grabación, etc…), es aburrido y hasta decepcionante para quienes opinen así, con tal ” de no perder el tiempo ” y no escucharlo, sería suficiente ( hablando con ironia fina). Más aburrido y decepcionante es lo que se programa por aquí, con orquestas y orquestillas de casi “fiesta mayor” y a precios nada baratos.
Para mi gusto, Thielemann dio a este concierto y con una orquesta que podría dirigirla su propio concertino por lo superlativa que es, toques y sello de elegancia, seriedad, detallismo y belleza musical, lo cual era necesario después de alguna dirección en los últimos años un tanto digamos que cuasi folklórica y o “de chim pam pum”
Veremos que tal Nelsons el próximo año, aunque dudo que supere la versión y dirección 2019 de Thielemann ( al que espero el próximo mayo si me confirman las entradas, verlo y escuchar en la Staatsoper vienesa como dirige Die Frau Ohne Schatten )
M'agradaM'agrada
Y eso hice. Después del documental, por llamarlo de alguna forma, me puse a disfrutar como un loco del Fledermaus que recomendó Joaquim. Nelsons, con casi total seguridad, firmará uno de los mejores conciertos. No defrauda nunca. Lo averiguaremos dentro de un año.
M'agradaM'agrada
Sin ánimo de polemizar.
Sobre las autoridades a partir del 2020 de la Opera Estatal de Viena, existe una diferencia entre el Director General de la Opera designado: Bogdn Roscic
https://www.wiener-staatsoper.at/en/staatsoper/news/detail/news/dr-bogdan-roscic-designated-director-of-the-vienna-state-opera-starting-in-2020/
y el Director Musical Philippe Jordan
https://www.wiener-staatsoper.at/die-staatsoper/aktuelles/detail/news/philippe-jordan-ab-2020-musikdirektor-der-wiener-staatsoper/
¡Buen año 2019!
Mario Lutz
M'agradaM'agrada
Crec Colbran que no va estar al cas del que deia el comentarista, el que no va agradar va ser l’argument de l’opereta, la peça aïllada va ser un èxit immediat
M'agradaM'agrada
Estic eacoltnt de nou el concertd’Any nou. Vgin per davnt dues idees prèvies: la primer, que no em gastaria ni un euro per anar-hi. La segona que Thielemann no m’acaba de fer el pes, encara que re onec que és un gran director.
Dit això, entenc aquest concert: és músic lleugera, de la que la gent gaudia per distreure’s. No hi h més. Si ho toquen bé, psses una bona estona. No cal escoltar sempre la 5 de Mahler, o el Tristany, per dir alguna cosa.
Desprès, tot això be amanit per la propaganda, els patrocinadors, la venda de CDs i DVDs. Per què no? Per poder escoltar Ligetti, Berg o la missa de Bach, cal que hi hagi aquest tipus de concerts. Un hi va o no, però s’ha d’entendre el bussines actual. I els divos de la direcció s’hi apunten. Què van fer els mestres de Berlin qun els va tocar elegir director desprès de Fürtwangler? Es van apuntar al bussines també i van escollir Karajan, per comptes de Celibidache. La música és molt cara, requereix professionals ltament qualificats. Ara, per sort, està oberta a tothom i calen molts diners per poder mantenir tot aquest aparell.
I si es trct de música “lleugera”, potser us diré que m’agrada més Bruce Springsteen. Té més que dir.
Això sí. El “caramen” del ballet se’l podrien estalviar.
Aquestes coses s’haurien de discutir més i amb més profonditat.
Gràcies per aguantar l’expansió
M'agradaM'agrada
Perdoneu les faltes. Escric en una tableta i algun cop s’escapen les lletres.
M'agradaM'agrada
Levantarme el día de año nuevo y sentarme a ver y escuchar este concierto es una tradición desde que era u niño y me levantaban mi abuela y mi madre para que me sentara con ellas delante de la televisión. Y no, no me aburre, no me resulta casposo, es parte de mi historia y lo tengo presente con cariño año tras año.
Otra cosa es que este año me haya aburrido soberanamente! Lo siento, pero Thielemann parecía que estaba dirigiendo Strauss….. Pero a D. Ricardo! Esta música es esencialmente una danza y si estamos ante una interpretación “no bailable”, estamos yendo en contra de sus esencias más íntimas, por mucha profundidad y texturas sonoras que se consigan con la orquesta! Como decía Colbran, Boskowsky no habrá sido el mejor director, pero era el mas sincero para esta música! Todo el concierto sonó a R. Strauss e incluso se podía percibir Lohengrin en alguna obra, pero los “Strauus de Viena” ( Arteaga dixit), no estuvieron presentes.
Bien en los ritmos binarios, rápidos y marciales. Pero cuando había que enfrentarse a los ritmos ternarios….. Como se echo de menos a los Kleiber, Karajan o Pretre (vaya lección de ruba to que nos dio en sus dos conciertos….)
Thielemann es un grandísimo director, sobre todo en su repertorio. Recordare siempre el Tristan que le escuche en Bayreuth. Pero aquí estaba fuera de estilo, fuera de sitio.
Espero la edición del próximo año. Con sinceridad, estoy convencido que a poco que haga Nelsons, tendremos un mejor concierto que lo vivido este año.
Feliz Año a todos!
M'agradaM'agrada
Si aquest mateix concert es fes en qualsevol altra data de l’any, no l’escoltaria ningú. Bé, potser sí, els turistes despistats o els que tenen poc criteri musical. Aquest civet i em recorda aquells concerts que es fan al Palau o a L’auditori de peces superfamoses per orquestres que no coneix ningú. Tot i que aquí es just a l’inrevés: música de baixa qualitat per una orquestra superfamosa.
M'agradaM'agrada