IN FERNEM LAND

BERLINER PHILHARMONIKER: SILVESTERKONCERT 2018 AMB DANIEL BARENBOIM


El director Daniel Barenboim torna a ser protagonista de l’apunt d’IFL, ja que us parlaré del darrer concert de l’any de la Berliner Philharmoniker, el que es celebra el darrer dia de l’any i per això s’anomena el Silvesterkoncert.

Si bé altres anys ha tingut un caire més festiu, en aquesta ocasió però sense que el repertori triat sigui d’una densitat no apte per a principiants, el director i pianista ha programat dues parts amb una única  obra de Mozart a la primera i algunes de les obres més populars de Maurice Ravel a la segona, per tant un concert “tradicional” de caire ben assequible, apte per a tots els públics, reservant pel final l’infal·lible Bolero que aixeca el públic de les butaques.

Amb la Berliner s’esgoten tots els adjectius i tots els elogis possibles. La perfecció a tots nivells tècnics i expressius és màxima, es tracta per tant d’esperar que sigui el talent del director el que marqui la diferència.

En el concert per piano i orquestra número 26 en Re major KV 537 anomenat de la coronació, no pas perquè fos escrit per a cap coronació en especial, però si que va ser interpretat durant la coronació de Leopold II, Barenboim en la doble vessant de pianista i director, es pot dedicar més a la primera perquè l’orquestra el segueix i s’adapta al solista com un guant.

Segur que a hores d’ara molts us estimareu més altres pianistes per interpretar a Mozart, però Barenboim em continua fascinant per la densitat de la interpretació, lluny del Mozart amable i bonic perquè sí. Li manca aquella guspira esbojarrada? Si, però per contra hi ha un aprofundiment que Mozart també necessita i que molts obvien a favor de la jovialitat cristal·lina. Una absoluta catarsi

A la segona part l’escenari es radicalment diferent i l’exuberant orquestració raveliana es manifesta sota la direcció de Barenboim de manera radical, personal i abassegadora. Les quatre obres triades, totes sota la influència del folklore espanyol (la rapsòdia, la alborada, la pavana i el famós i popular bolero) són un prodigi de l’exuberant riquesa orquestral i Barenboim les radicalitza de manera quasi diria que revolucionària. En el Bolero la cosa arriba fins i tot a perillar i algun que altre solista s’entrebanca, la cosa no tan sols s’arregla si no que fa reaccionar de manera entusiasta al públic, segurament perquè a dins de la Philharmonie l’experiència va ser tota una altra. Escoltat des de casa i vàries vegades seguides l’afecte és radicalment diferent.

No em costaria res dir que va ser una versió esplèndida perquè per a mi no ho és, però si que sorprèn ja des d’un inici, per la intensitat i el tempo. L’aposta Barenboim és forta i guanya amb un final aclaparador, tot i que en a mi en el seu conjunt no m’agradi, res per altra part preocupant.

Espero que el gaudiu

Silvesterkonzert 2018

Wolfgang Amadeus Mozart
Konzert für Klavier und Orchester D-Dur KV 537 »Krönungskonzert«,
Daniel Barenboim piano
Maurice Ravel
Rapsodie espagnole
Alborada del gracioso
Pavane pour une infante défunte (Orchesterfassungen)
Boléro

Berliner Philharmoniker
Director: Daniel Barenboim

Berliner Philharmonie 31 de desembre de 2018

5 comments

  1. Retroenllaç: Noticias y enlaces musicales de diciembre 2019 | Beckmesser

  2. jordi magriñá

    Bon concert. En el Bolero Barenboim deja sols als músics en certs moments, com feia Charles Dutoit amb la Sinfónica de Montreal. Señal de que ja tenen l´obra per la ma ?.

    M'agrada

  3. colbran

    Lo que son las cosas a mí el “Bolero” de Ravel me eleva el espíritu, me proporciona ilusión y el crescendo me fascina. Para mí la versión “master” es la de Ernest Ansermet con la Suisse Romande que fue la primera que escuché y a la que recurro siempre que quiero volver a disfrutar de esa pieza hechizante, con su maravillosa orquestación.

    M'agrada

  4. JordiP

    Vaig rebre el correu publicitant el concert des del digital concert de la Berliner i tenia moltes ganes de veure’l, pero les vacances segons on no son molt compatibles amb la tecnologia. Mirarem de reviure’l ara, sobretot despres d’aquest apunt. Barenboim sempre el percebo molt emocional en les direccions, aixi que li’n tinc ganes. I tambe em fa gracia poder escoltar el bolero de Ravel, que despres de tanta publicitat i tocat aqui i alli amb impunitat un l’associa a quincalleta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: