Avui el primer dels dos apunts que dedicaré a La Fille du Régiment de la temporada del MET 2018/2019, aquest primer que pertany a la representació del dia 7 retransmesa per ràdio i el segon en ocasió de la retransmissió al cinema del dia 2 de març.

La parella belcantista de moda, Pretty Yende i Javier Camarena protagonitzen aquesta reposició de la celebrada producció de Laurent Pelly, que va trobar en la inoblidable Marie de Natalie Dessay i el Tonio de Juan Diego Flórez els intèrprets ideals, un somni referencial que va deixar un llistó pràcticament inabastable.

Ara la soprano sud-africana i el tenor mexicà reprenen aquella creació per adaptar-la a la seva personalitat artística i musical.

Si bé encara ens manca la faceta teatral, cabdal en aquesta més que reeixida producció, la part vocal ofereix al·licients excepcionals que si bé no em fan oblidar aquell repartiment original que va fer embogir al públic, es complementen. Javier Camarena és un immens Tonio i continua fent la proesa de repetir la inefable ària dels 9 Do que per tant ens converteixen en 18. Ja n’hem parlat altres vegades de la conveniència o no de fer un bis en mig d’una representació que talla la narració i roba, ni que sigui sense malicia, el protagonisme a la resta dels integrants del cast. A cantants excepcionals moments excepcionals i mentre això no suposi una obligació que s’ha de repetir en totes les representacions i que trenqui la màgia i l’espontaneïtat del moment em sembla acceptable.

Camarena està immens, no només per la proesa de 18 Do en menys de 10 minuts, si no perquè al seu cant elegant, fàcil, espontani, brillant i bonic, cal afegir-hi el sentiment amb el que dota al que fa. Per això és un dels més grans cantants de l’actualitat

Pretty Yende és una cantant deliciosa, una belcantista refinada a la que només li manquen uns quants mesos més (dic mesos per no dir anys, eh?), per acabar de madurar la seva personalitat artística. La veu és magnífica, l’estil és el que ha de ser i la tècnica és incontestable, per tant només cal que es trenqui la lleugeríssima barrera que separa la seva interpretació d’una plusquamperfeta lectura a una creació, que és el que caracteritzaven els millors anys de la enyorada Dessay. Amb la francesa s’aturava tot i amb Yende això encara no passa però passarà.

Un veterà, eficaç i adequats Corbelli i Blythe completen una representació brillant que té la cirereta de comptar per interpretar el rol mut de Duchesse de Krakentorp amb la en altre temps sex-symbol de Hollywood i immensa actriu Kathleen Turner, pràcticament irreconeixible, tot i que avui és absurd parlar-ne i ens haurem d’esperar al dia que la podrem veure al cinema.

La festa és esplèndida i encara que l’obra sigui un divertiment exquisit, es gaudeix molt perquè el nivell assolit és molt alt.

Enrique Mazzola acompanya i recrea amb encert el senzill món orquestral, deixant cantar i que siguin els cantants el protagonistes, ell sap que no hi té res a fer i es dedica a dotar la seva direcció de l’embolcall imprescndible per que aquests triomfin. Bravo!.

Gaetano Donizetti
LA FILLE DU RÉGIMENT

Marie………………….Pretty Yende
Tonio………………….Javier Camarena
Marquise of Berkenfield….Stephanie Blythe
Sergeant Sulpice………..Alessandro Corbelli
Hortentius……………..Paul Corona
Duchesse of Krakentorp…..Kathleen Turner
Peasant………………..Patrick Miller
Corporal……………….Johan Yi
Notary…………………Johan Belmin

Metropolitan Opera Choir and Orchestra.
Director musical: Enrique Mazzola.

Metropolitan Opera House, New York 7 de febrer de 2019